La segona edició del Pitching Audiovisual Universitat-Indústria, que enguany s’ha celebrat l’1 i 2 de desembre, ha rebut una extraordinària acollida, tant per part dels centres universitaris com per les empreses de la indústria audiovisual.

En total, ha comptat amb l’assistència d’una setantena d’empreses i entitats del conjunt del sector.

34 estudiants de 15 centres universitaris han presentant 17 projectes audiovisuals de Ficció, No Ficció, Noves Finestres i Formats TV.

Ha reunit un total de 640 persones i s’han celebrat més de 100 reunions entre el talent emergent i la indústria audiovisual.

A banda de les sessions de pitch, enguany s’ha organitzat “L’èxit de les sèries de TV. El cas de Merlí”, amb el seu director Eduard Cortés, que ha estat entrevistat per la periodista Lídia Heredia.

Els socis Visyon 360 han ofert als assistents un lab de Realitat Virtual.

Microgestió ha contribuït a l’esdeveniment amb la provisió d’ordinadors per als tallers. Film Market Hub ha ofert als projectes participants sis mesos gratuïts en la seva plataforma on-line.

El Pitching també ha comptat amb la col·laboració de 8tv, BTV i TV3. Dimecres passat, el programa Valor Afegit de TV3 va parlar del Pitching.

 

 

 

Xavier Guitart, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, han signat un conveni marc de col·laboració, mitjançant el qual totes dues organitzacions es comprometen a treballar plegades per estimular la producció, difusió i consum de continguts audiovisuals en català.

L’acord s’ha signat aprofitant la inauguració de la Mostra VOC, la primera edició dels premis i la mostra d’audiovisual en català organitzats per Òmnium que té lloc a 25 ciutats d’arreu de Catalunya.

“L’audiovisual no és un sector de risc. Fa temps que ho veiem”, ha estat una de les frases estrella de la sessió Vies de finançament i gestió empresarial celebrada a la seu de Foment del Treball. Organitzada pel Clúster, s’inscriu en una nova línia d’activitats exclusives per a socis dedicada a informar sobre les últimes novetats en l’àmbit legal i del finançament que afecten la gestió de les empreses.

La frase l’ha pronunciada, durant la seva intervenció, el representant de Triodos Bank,un dels pocs bancs que tenen vies específiques de finançament per al sector audiovisual, especialment en l’àmbit de la producció, la distribució i l’exhibició. Actualment suma prop de tres-cents projectes audiovisuals, finançats només a Catalunya. “La concepció tradicional que l’audiovisual és un sector insolvent encara està molt estesa. A Triodos Bank defensem el contrari. Això sí, cal conèixer bé el sector. Sabem de projectes que han fracassat, no perquè no fossin bons, ni viables, sinó perquè estaven mal finançats.”

Al marge dels bancs tradicionals, en els últims anys han aparegut un ventall d’eines alternatives de finançament. És el cas de Novicap, una empresa fintech, recent però ben implantada, especialitzada en el finançament del circulant de les empreses i que dóna servei exclusivament mitjançant Internet. “Malauradament Espanya és un dels països europeus on els períodes de pagament s’allarguen més. Per això hem creat aquesta eina. Bàsicament anticipem el cobrament de les factures de forma molt àgil, només cal pujar-les a Internet. L’objectiu final és donar una resposta molt ràpida a les tensions de caixa que resulten dels pagaments a seixanta, noranta o fins i tot cent vint dies. Cosa que no solen fer els bancs tradicionals, que en la seva majoria són massa rígids.”

La sessió l’ha completat Riba-Vidal, bufet d’advocats associat al Clúster i especialitzat en l’assistència jurídica a empresaris i directius. Els seus lletrats han seguit de prop l’última reforma del codi penal, que consideren un “tsunami absolut” pel que fa als efectes que té en les empreses. “La nova llei obliga les companyies a implementar una política de prevenció de delictes. Ara, en cas de delicte, el responsable penal ja no és l’individu que l’hagi comès, sinó tota l’empresa. I això pot representar un gran problema a gestors i directius. Sobretot perquè de vegades s’incorre en delictes de forma inconscient, per desconeixement.” Així, han indicat les mesures que les empreses han d’implementar per adaptar-se a la nova reforma de llei.

Una producció audiovisual pot ser vista com a un producte financer i, per tant, com a una oportunitat d’inversió. Idea encara estranya a ulls de molts inversors (i, fins i tot, productors), però que poc a poc s’està estenent tant a escala nacional com internacional, amb casos d’èxit cada vegada més abundants. És el tema que ha abordat la sessió “La producció audiovisual, oportunitat d’inversió”, organitzada pel Clúster amb la col·laboració de PROA, Talenta agencia de valores i Ecija abogados al Cercle d’Economia i que ha inaugurat Raimon Masllorens, president de PROA.

Adrian Guerra, de Nostromo Pictures, és un bon exemple de productor (en aquest cas, de cinema) que ha integrat la inversió privada com a part del finançament dels seus projectes. En la seva intervenció ha explicat de quina manera es relaciona amb els inversors i en quines etapes de la producció de la pel·lícula ho fa.”S’ha de ser seriós, planificar bé el projecte, donar seguretat a l’inversor. Els inversors solen ser molt fidels, i si treballes bé, de ben segur que invertiran en un altre projecte.”

Per altra banda, cada cop són més els assessors que aconsellen invertir en l’àmbit audiovisual, com és el cas de Talenta, una empresa de serveis d’inversió. Un dels seus socis, Roger Miralles ha presentat el tipus d’estructures jurídiques i financeres que habitualment conformen la inversió en un projecte audiovisual, tal com les Agrupacions d’Interès Econòmic (AIE), i els avantatges que això comporta. S’ha referit, també, als riscos existents, que tenen a veure amb la seguretat fiscal, que a Espanya és més aviat baixa, donada l’arbitrarietat de la Hisenda espanyola. “En general, és rentable invertir en l’audiovisual, però s’ha de fer en unes condicions determinades. Per començar, l’inversor ha de ser considerat un productor més.”

No només el cinema, sinó també les series, els documentals i l’animació compten creixentment amb la inversió privada. Carmen Pascual, Juan Salmerón i Emilio Prieto, advocats d’Ecija, fa temps que assessoren projectes molt variats en l’àmbit audiovisual. “Si fins fa poc dominava el cinema, ara ens arriben cada vegada més projectes de series. De fet, amb l’arribada de Netflix, HBO a Espanya i l’aposta que està fent Telefònica, la inversió privada en el món de les series tendirà a créixer, cosa que fins ara era impossible, degut al monopoli de les TV pel que fa als drets i les deduccions.” Sigui com sigui, han remarcat que se sol apostar per projectes audiovisuals amb marcat caràcter internacional, els quals garanteixen uns retorns més segurs.

En general els ponents s’han mostrat optimistes. Les deduccions fiscals, afirmen, tot i encara massa baixes a Espanya (exceptuant Les Canàries i el País Basc, que ofereixen condicions específiques millors), condicions que esperen que canviïn, aporten unes condicions favorables per a la inversió. A més, l’arquitectura legal està millorant i, des del punt de vista fiscal, a Espanya comença a ser cada cop més segur invertir en l’audiovisual.

Els efectes que tindrà la televisió connectada, que fusiona la TV i Internet, són al centre d’un intens debat que s’ha reflectit a la sessió “Present i futur de la televisió connectada”, organitzada pel Clúster en el marc del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) a Granollers.

La sessió, que forma part del programa Digital & Mèdia Fòrum, l’ha moderat Quino Fernández, consultor de new media, i ha comptat amb la participació de Geni de Vilar, cap de producte a l’àrea de mitjans digitals de la CCMA; Samuel Fabra, project manager de Sony; Xavier Redón, gestor de productes de Cellnex Telecom; i Oriol Solé, CEO de Tviso.com.

L’avaluació de l’impacte de la televisió connectada no és senzill de fer. Actualment encara no és un dispositiu consolidat, tot i que alguns experts vaticinen que en pocs anys tindrà un paper central en la distribució i el visionat de continguts. De fet, segons les dades presentades per Quino Fernández i Samuel Fabra, l’adquisició de televisors connectats va a l’alça (un 34% de la població a Espanya en té), i tot i que encara no representa un nivell significatiu (a França s’arriba al 60% de la població) i és poca la gent que, tot i tenir-ne, el connecta a internet (només el 44% dels que en tenen n’aprofita la connectivitat; del qual en resulta que tan sols el 17% de la població utilitza plenament la televisió connectada), les previsions apunten que els seu ús assolirà els nivells europeus.

Les dades de TV3 també són reveladores. Segons Geni de Vilar, actualment el consum dels productes digitals de TV3 es fa un 48% des dels mòbils i tauletes (proporció que no para de créixer), un 44% des dels ordinadors i un 8% des del televisor connectat.

Davant d’això, Quino Fernández ha afirmat que la televisió connectada encara viu una situació confusa. “Hi ha una guerra de dispositius que desconcerten l’usuari. Com va passar sis anys enrere amb els mòbils o fa vint anys en el cas de la televisió. La gent no sap què ha de comprar.”. En aquest mateix sentit, Geni de Vilar (CCMA) ha senyalat que, des del punt de vista d’un televisió com TV3, la manca d’estàndards dificulta el desenvolupament d’aplicacions i serveis. “Els proveïdors no ho posen fàcil”, ha conclòs, davant la qual cosa, Samuel Fabra, al seu torn i per al·lusions, ha volgut precisar que Sony fa temps que aposta per fabricar un tipus d’aparell que integra plenament HbbTV (Hybrid broadcast broadband TV), un estàndard tecnològic europeu que permet l’harmonització de tots els dispositius i que els ponents han acordat que hauria de ser el principal mètode d’accés als continguts online des del televisor.

En la mateixa línia, Xavier Redón (Cellnex Telecom) ha posat el focus en l’evolució que la HbbTV ha tingut en els darrers anys, durant els quals ha anat adquirint cada cop més prestacions i ha entrat a més països europeus. Ha presentat, també, alguns casos de l’ús variat que se’n fa a Europa, on s’hi inclouen aplicacions per a nens, programes de TV, resultats esportius, dades meteorològiques, jocs, etc.; i ha afegit que un dels problemes a Espanya és que la HbbTV és encara massa desconeguda perquè, entre altres coses, no se’n fa publicitat.

Des d’un visió estrictament vinculada a Internet, Oriol Solé, CEO d’una plataforma on-line especialitzada en la catalogació i gestió personalitzada de continguts audiovisuals (Tviso.com), ha advertit que encara és aviat per estar segurs de quin serà el comportament de l’usuari davant la televisió connectada i la seva interacció amb els altres dispositius. Tenint en compte, a més, que molt probablement l’ús més tradicional de la televisió no desapareixerà.

En consonància, Geni de Vilar ha senyalat que l’aposta de TV3, de cara al futur, es basa en l’adaptació plena dels continguts a les necessitats de l’usuari mitjançant l’experiència multi-dispositiu i personalitzada. És a dir, s’aposta per una oferta de continguts que tingui sempre en compte cada tipus de dispositiu amb relació a la situació concreta de l’usuari (si és al metro de camí a la feina, o a casa al vespre, etc.). La cap de producte a l’àrea de mitjans digitals de la CCMA ha conclòs, a més, que en qualsevol cas un dels reptes més grans d’aquest model d’experiència és i serà la monetització del propi contingut.

Hi ha negoci a YouTube, més enllà dels grans canals? Quins desafiaments ha de confrontar un “youtuber”? Què atrau les audiències? Entre d’altres, aquestes han estat les preguntes formulades per Xavier Alabart, conductor de la sessió i cofundador d’Up Video, a uns quants joves catalans que gestionen canals de Youtube amb èxit.

Una sessió dinàmica acollida per l’antiga fàbrica d’Estrella Damm i que està emmarcada en el Digital & Mèdia Fòrum 2016 (#digitalmediaCAT), programa ideat pel Clúster amb l’objectiu de pensar i connectar el món digital amb els mèdia.

Hi ha participat Valenti Sanjuan, especialitzat en l’esport i amb una llarga trajectòria en el sector de l’audiovisual; Eduard Esteller (pro Android), que posa el focus en els mòbils i les apps; Mel Dominguez (Focusing) i Belena Gaynor, monologuistes sobre temes variats; Neus Viciana (Fetsquins), especialitzada en moda; Jordi Cor, assessor de “youtubers”; Ester Molina (Shinya Murata), centrada en la temàtica japonesa i Sandra Pedrosa, nouvinguda a YouTube.

En conjunt, els ponents han coincidit a afirmar que YouTube és un nou ecosistema que està en plena expansió, rivalitza amb la televisió, ja que acumula audiències de forma creixent, i ofereix múltiples oportunitats de negoci.

El passat 2 de desembre va tenir lloc el segon Zoom Marques organitzat pel Clúster, una trobada de marques, agències i productores per reflexionar sobre el sector de la publicitat i la comunicació de marques. El tema de la jornada era el branded content i tenia com a objectiu que les marques i les seves agències debatessin amb les productores sobre les possibilitats que ofereix aquest tipus de publicitat en alça en els últims temps.

En primer lloc es va presentar el cas de Cinergía, projecte de Gas Natural, presentat per la seva Directora de Patrocini, Cristina Riba, i per la responsable de Content Marketing d’El Terrat, Astrid Altadill.

En relació a l’exemple de Cinergía, el salt del patrocini a la producció de continguts ha augmentat espectacularment la repercussió de les campanyes i l’engagement del públic, sempre que el contingut sigui de qualitat, cosa que en el cas de Cinergía garantien els directors i actors de primer nivell que hi van participar.

D’altra banda, cal destacar la manera com la marca va utilitzar tots els canals a la seva disposició per moure aquest contingut i fer-lo arribar a l’audiència. Això va incloure des dels mitjans convencionals i els esdeveniments patrocinats per la marca fins a les xarxes socials dels mateixos actors.

A continuació es va fer una breu presentació per centrar els conceptes de patrocini, product placement i branded content, abans de passar al debat.

Les productores van manifestar que se sentien ignorades i van sol·licitar un major protagonisme en la definició dels projectes. Al seu torn, tant les marques com les agències van reconèixer la dificultat d’introduir estratègies de branded content en la comunicació, davant la publicitat convencional, especialment per a aquelles empreses que tenen els seus centres de decisió fora del país.

Però hi va haver unanimitat a l’hora d’acceptar que el branded content està cridat a ser vital en la definició de la marca, especialment quan altres tipus de publicitat progressivament van perdent efectivitat.

 

El Clúster Audiovisual de Catalunya ha col·laborat activament amb el Cineposium 2015, el congrés internacional de Film Comissions que s’ha celebrat a Barcelona del 24 al 26 de setembre i ha aplegat professionals de l’audiovisual d’arreu del món.

El tema central enguany ha estat la relació entre la producció audiovisual i el turisme. Per això, els diferents ponents han analitzat aquells casos en els qual la indústria audiovisual i la turística han treballat conjuntament i amb èxit en la producció i promoció de pel·lícules i sèries.

Un tema rellevant, tenint en compte que Catalunya és una destinació turística de primer nivell i que, segons el balanç que ha presentat la Barcelona Film Comission per al 2014, els rodatges a Barcelona no han parat de créixer (han crescut un 23% respecte de 2013 i un 61% respecte de 2011).

El Clúster ha col·laborat amb el Cineposium 2015 en l’organització de l’acte de cloenda, en el qual s’ha presentat breument el talent de la indústria audiovisual catalana i s’han compartit projectes i impressions amb els diferents delegats i ponents internacionals.

 

El Clúster Audiovisual de Catalunya, juntament amb Barcelona Tech City i el Sónar+D, ha organitzat la segona edició del Digital&Media Summit, la trobada entre empreses de l’audiovisual i del món tecnològic i digital.

Una quinzena d’empreses de cada sector han intercanviat experiències i han explorat noves vies de col·laboració en projectes de mutu interès. La sessió l’ha moderat Josep Lluis Sanchez Brugarola, de l’equip d’Infonomia.

L’InterDocsBarcelona 2015, una iniciativa emmarcada dins el Festival Internacional DocsBarcelona i dedicada exclusivament al documental interactiu i transmèdia, enguany ha comptat amb la participació del Clúster Audiovisual de Catalunya.

L’associació hi ha contribuït portant-hi tres conferenciants del Regne Unit,  que alhora han participat com a finançadors en el Interactive Pitch: Adam Gee, Commissioning Editor of Multiplatform & Online Video a Channel 4; i Alex Nelson i Robin Cramp, impulsors del BBC Connected Studio.

Les conferències, a més, formen part del Digital & Media Forum, que el Clúster va iniciar el passat dia 12 de maig a l’auditori de la Blanquerna.