Zoom Marques 2017: Les marques, els nous mitjans de comunicació

Targets que es transformen en audiència. Plataformes tecnològiques que són noves televisions. Valors de marca que es transformen en continguts. Fa temps que les marques exploren noves fòrmules per promocionar els seus productes. Des de la publicitat televisiva, a internet o les xarxes socials, fins als nous formats com el branded content i la realitat virtual.

Però hi ha una nova estratègia que les marques estan començant a explorar: la creació de mitjans audiovisuals propis. Canals de TV, aplicacions, plataformes online amb contingut propi… són les tendències en comunicació de marca. Un nou model que obre nous camins en la relació entre el sector audiovisual, les agències i les marques. El Zoom Marques 2017 va analitzar les noves estratègies i els casos d’èxit amb empreses com Lavinia Next (Ideas & Solution Factory del Grup Lavinia), Obra Social ‘La Caixa’  i Agència &Rosàs (amb el projecte ALMA), l’estudi creatiu ZOOPA i Nestlé TV.

El Clúster participa a la trobada organitzada pel Distretto Produttivo Puglia Creativa

El Clúster Audiovisual ha participat en la trobada d’agents de les indústries culturals i creatives d’àmbit europeu celebrada a Bari (Itàlia) el 30 i 31 d’octubre. Organitzada per l’entitat italiana Distretto Produttivo Puglia Creativa, la trobada forma part del projecte “ChIMERA – Innovative Cultural  & Creative Clusters in the Mediterranean Area”, un programa que neix amb l’objectiu de connectar clúster i entitats del sector creatiu i cultural.

El Pitching creix i es transforma en La Setmana del Talent Audiovisual

El Pitching Audiovisual Universitat-Indústria, un projecte consolidat que compta amb dues edicions celebrades amb èxit i el suport dels principals centres universitaris catalans, enguany creix i es transforma en la Setmana del Talent Audiovisual.

El Clúster Audiovisual de Catalunya ha decidit ampliar el seu projecte davant d’un sector cada cop més implicat i amb interès d’apropar-se al nou talent emergent. Per això neix la Setmana del Talent Audiovisual, trobada que se celebrarà del 28 de novembre a l’1 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

A banda del Pitching, que es mantindrà, la Setmana inclourà, també, el Mercat de Nous Professionals, un espai coorganitzat amb Barcelona Activa, pensat per ajudar les empreses del sector a trobar joves talents. I oferirà un ventall de conferències i estudis de cas destinats a identificar els nous talents i les noves tendències.

Realitat Virtual i curtmetratge

Una empresa capdavantera en el camp de la realitat virtual (VR) com VISYON, una punta de llança de la postproducció com Antaviana Films i una empresa de distribució d’ulleres VR com Goodie Cardboard 360, s’han trobat al FILMETS Badalona Film Festival en una sessió organitzada pel Clúster i Badalona Comunicació per parlar de la relació existent entre una tecnologia emergent com la VR i un format com el curtmetratge.

carrussel_filmets03-01

VISYON i Antaviana Films han presentat alguns dels seus últims projectes, posant el focus en els reptes tècnics i narratius que van confrontar a l’hora d’adaptar una tecnologia tan innovadora a un format narratiu amb una història tan llarga com el cinema i el curtmetratge.

Al seu torn, Googie Cardboard 360  va oferir ulleres VR a tots els assistents, que van poder gaudir d’una experiència de 360.

carrussel_filmets02-01

El Clúster participa a CHIMERA, trobada internacional d’Eslovènia

Convidat per la Cambra de Comerç de Terrassa, el Clúster Audiovisual ha estat a Ljubljana (Eslovènia) participant en la trobada internacional “CHIMERA – Innovative Cultural & Creative Clusters in the Mediterranean Area” (3 al 5 d’octubre). Les jornades apleguen clústers i institucions relacionades amb les indústries culturals i creatives d’àmbit europeu i és una oportunitat per establir contacte amb un mercat pròxim i emergent com és el d’Europa de l’Est. El Clúster ha presentat el sector audiovisual català i ha participat en les taules de debat sobre les indústries culturals i creatives a Europa.

Les novetats de l’IBC Amsterdam 2017

Carles Rams, d’Ebantic, va ser a l‘IBC Amsterdam 2017, fira que explora les tendències en noves tecnologies i entorn digital, i ha escrit una breu crònica per al Clúster.

NOVETATS DE L’IBC AMSTERDAM 2017

Si hi ha un pavelló a la fira IBC que marqui la tendència i posi de palès la transformació del nostre sector, aquest és el pavelló 14, on s’estableixen empreses relacionades amb els negocis digitals, com l’OTT o el VOD.

Aquest any he pogut trobar-hi dues empreses noves a la fira, que denoten la transformació del sector. Una d’elles es Google, amb un stand més aviat discret, pel que podria tenir aquest gegant, i on anunciaven tots els seus serveis relacionats amb el vídeo. Que Google tingui un stand al IBC denota l’aposta d’aquest gegant per fer.se un lloc al sector. I a més van apostar fort per la presencia a la comunicació de la fira, com anuncis a la revista diària que es regala als visitants. Tot un desembarcament a la fira de referencia dels broadcasters.

L’altra empresa passa més desapercebuda als ulls de la gent. Es tracta de RedHat, empresa que es dedica a proveir eines IT per a la gestió. Son transversals, es a dir, que treballen per qualsevol sector. A la fira anunciaven eines per l’integració i l’automatització dels processos, i això es bàsic per qualsevol empresa que vulgui afrontar la Transformació Digital.

Finalment, en aquest pavelló 14 hi ha una àrea de Start Ups, amb moltes empreses que inicien negocis disruptius al nostre sector i que acudeixen al IBC a promoure els seus serveis i solucions. Aquest any, aquesta zona també ha tingut un notable creixement, el que demostra que el sector està en plena transformació, amb nous actors, nous negocis i que res tornarà a ser igual d’aquí uns pocs anys.

Carles Rams,

26 de setembre de 2017.

 

 

 

En defensa del sector audiovisual

Una àmplia representació del sector audiovisual s’ha concentrat avui, davant del Parlament de Catalunya, per fer palès el seu rebuig a la recent anul·lació del cànon digital català per part del Tribunal Constitucional.

Durant l’acte, s’ha fet lectura pública de la carta del sector dirigida als i les representants del Parlament i s’ha lliurat al president de la Generalitat Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament Carme Forcadell, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller de Cultura Lluís Puig i Gordi.

L’acte arriba després d’una sèrie de reunions organitzades per les principals associacions i entitats del sector per demanar que les institucions catalanes es comprometin a mantenir els pressupostos assignats amb la taxa.

Aquesta taxa, que durant anys havia estat reivindicada pel sector, gravava les operadores d’Internet per finançar l’audiovisual. Des de 2015 havia aconseguit recaptar 33 milions d’euros i la seva anul·lació representa un cop molt dur per a la indústria.

#[Llegeix la carta aquí]

Un semestre d’aliances empresarials entre els socis del Clúster

Els socis del Clúster es connecten. Aquesta setmana, LaviniaNext, empresa de solucions End to End del Grup Lavinia, i VISYON, empresa especialitzada en continguts de realitat virtual, augmentada i immersiva, han anunciat una aliança estratègica per tal de sumar esforços i aconseguir un major posicionament en el sector de les noves experiències audiovisuals.

L’aliança arriba pocs mesos després que el Grup Lavinia anunciés la seva entrada a l’accionariat de Tviso, empresa també associada el Clúster, especialitzada en la catalogació i gestió on-line de continguts audiovisuals.

Aquestes iniciatives són entre els objectius del Clúster, el qual treballa per connectar les empreses del sector, afavorir aliances, l’intercanvi de projectes, l’exploració de nous models de negoci i vies cap a la innovació.

El clúster presenta un pla per promoure la indústria del videojoc

El Clúster promourà la indústria del videojoc, amb un pla que suposa l’acompanyament del talent i l’enfortiment de la competitivitat de les empreses. La iniciativa és el resultat de les reunions mantingudes en els últims mesos amb creadors i representants d’un sector que, al llarg dels últims anys, ha emergit amb un fort ritme de creixement a Catalunya.

En un any (de 2014 a 2015), el sector del videojoc va créixer el 41% i el 2015 ja comptava amb unes 120 empreses (24,8% del total d’Espanya), 1.687 ocupats, la major taxa d’ocupació de tot Espanya (38% del total), i una facturació d’uns 217 milions d’euros (42% del total).

El tret de sortida d’aquesta iniciativa ha tingut lloc durant l’obertura de la sisena edició dels Indie Developer Burger Awards, uns premis destinats a les millors creacions dels estudis “indie” del videojoc, que s’ha celebrat al recinte firal de La Farga de l’Hospitalet de Llobregat.

La iniciativa preveu, a més, l’elaboració d’un paquet de jornades sobre el videojoc al centre de recursos audiovisuals i multimèdia Torre Barrina, a l’Hospitalet de Llobregat. Unes jornades que es dissenyaran juntament amb creadors del sector. Igualment, la iniciativa comporta la inclusió de projectes de joves creadors de videojoc al Pitching Audiovisual Universitat-Indústria, la trobada entre el nou talent universitari i la indústria de l’audiovisual  que el Clúster organitza cada any al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

La Junta del Clúster s’amplia per integrar la diversitat del sector

L’assemblea del Clúster Audiovisual de Catalunya ha aprovat per unanimitat la nova Junta Directiva proposada per Jordi Mendieta.

“Aquesta Junta ha estat concebuda per consolidar el projecte que l’anterior president, Xavier Guitart, va iniciar amb molt d’encert, però també per adaptar-se a la diversitat d’empreses que en el darrer any s’han incorporat al Clúster.”, explicava Mendieta davant dels socis durant el llançament de la seva proposta.

Segons dades oficials, la indústria audiovisual i multimèdia factura 1.662 milions d’euros, compta amb 2.235 empreses i 14.047 ocupats. Quant el Clúster Audiovisual, compta amb vuitanta associats, els quals facturen 1.304 milions d’euros i tenen 6.287 treballadors.

El sector audiovisual ha viscut una gran expansió en entorns com el digital i el de les noves tecnologies, una realitat que el Clúster integra dins la nova Junta, incorporant a representants de grans, mitjanes i petites empreses, perfils generacionals diversos i projectes que van des de la producció, postproducció i distribució de continguts fins a les telecomunicacions, la publicitat, realitat virtual i les plataformes digitals.

Broadcaster, Cellnex Telecom, Createl, Diagonal Endemol Shine, Dream Team Concept, Lavinia, Minoria Absoluta, Ovide i Utopia Global continuaran a la Junta.

S’incorporen Benecé Produccions, Filmax i Veranda Televisió, més altres empreses de recent creació, com Visyon, especialitzada en realitat virtual o Filmin, plataforma de distribució online.

La nova Junta també comptarà amb Badalona Televisió, “amb la finalitat d’incloure el punt de vista de les televisions locals”, tal com ha afirmat Mendieta; el Parc d’Innovació Tecnològica i Empresarial Nèapolis de Vilanova ”que ens permetrà pensar formes de col·laboració amb la xarxa de parcs tecnològics i audiovisuals de Catalunya” o Metropolitana de Muntatges “que és dins l’àmbit publicitari, molt vinculat a l’audiovisual.”

Una altra de les novetats és la incorporació de Blanquerna de la Universitat Ramon Llull . Una iniciativa que coincideix amb la inclusió, com a sòcies acadèmiques del Clúster, de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Pompeu Fabra (Upf) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Fins ara, la relació amb les entitats acadèmiques havia descansat en convenis de col·laboració. En incorporar-se al Clúster com a entitats associades, passen a formar part de la seva estructura, per la qual cosa s’enforteixen els lligams i es compleix amb un dels objectius del Clúster: connectar els agents de tot la cadena de valor de la indústria audiovisual.

El canvi en la governança del Clúster coincideix, també, amb la seva admissió al Catalonia Clusters d’ACCIÓ, un programa que dota els clúster d’instruments per consolidar-se, créixer i orientar-se internacionalment. Enguany, a més, el Secretariat Europeu d’Anàlisi de Clústers ha atorgat al Clúster l’European Cluster Management Excellence – Bronze Label, un certificat que confirma l’adequació del projecte als estàndards d’Europa.

Com produir Realitat Virtual

El Clúster Audiovisual continua dedicant aquest segon trimestre de 2017 a explorar les noves formes de creació i els possibles models de negoci que es deriven de la producció de Realitat Virtual (VR). Per això ha organitzat la sessió “Com produir Realitat Virtual” al Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), l’espai de trobada d’empreses i professionals del sector audiovisual que anualment té lloc al Roca Umbert de Granollers.

Andrea Díaz, editora de vídeo de Visyon, empresa referent de la producció de continguts VR, s’ha encarregat d’exposar, des d’un punt de vista estrictament tècnic, les particularitats, reptes i avantatges de la gravació de vídeo VR.

Alfonso Garcia, de Goodie Cardboard 360, ha distribuït ulleres Enterprise entre els assistents, proposant-los una experiència VR durant la mateixa sessió.

Vols veure el vídeo resum de la sessió? Fes click

 

Vídeo, música i Realitat Virtual

Les tecnologies de Realitat Virtual han irromput com un motor de canvi, tant en el sector audiovisual com el musical. Però són viables econòmicament? Quin potencial creatiu tenen? Quin és el pronòstic pel que fa al seu futur?

Amb l’objectiu de respondre aquestes preguntes, el Clúster Audiovisual ha organitzat, en el marc de les jornades professionals del Primavera Pro – Primavera Sound, la sessió “Realitat Virtual, vídeo i música” amb productors VR d’àmbit internacional.

Foto3

Steven Hancock, de Melody VR, la més gran biblioteca de contingut musical VR; Adam Rogers, de Gentle Manhands, productora nord-americana de videoclips i animació VR; Xavi Conesa, de Visyon, empresa catalana referent del contingut VR, Realitat Augmentada i Immersiva. La sessió ha estat moderada per Fèlix Balbas, de Minimo VFX, empresa de creació 3D i VFX.

Goodie Cardboard 360, empresa de distribució de tecnologies VR, ha repartit ulleres VR entre els assistents.

En voleu saber més? Consulteu les cròniques sobre la sessió:

“La realitat virtual arriba al món de la música.”. Observatori de la Comunicació de Catalunya (OCC). Incom-UAB.

“Música, vídeo y realidad virtual: una combinación con grandes retos.”. NextMedia. De Grup Lavinia.

“La realidad virtual, un nuevo lenguaje para la música.”. Realidad Virtual.

Clars i obscurs de la indústria del documental a Catalunya

¿Què hi feien un productor (Tono Folguera – Lastor Media), una creadora (Neus Ballús – El Kinògraf), un distribuïdor/festival (Joan González – DocsBarcelona), un pensador (Jordi Balló – UPF), un crític danès (Tue Steen Müller – fundador EDN), un programador de televisió (Miquel Garcia – TV3) i una representant de l’administració (Blanca Piulats – ICEC), asseguts en una mateixa taula?

¿Per què s’han reunit en una taula rodona moderada per Paco Escribano (Minoria Absoluta) i acompanyats per més d’un centenar de persones, entre les quals una representació selecta d’agents del sector audiovisual? Convidats pel Clúster Audiovisual de Catalunya en el marc del DocsBarcelona 2017, hi han acudit per parlar de “La indústria documental a Catalunya”: l’evolució del sector d’ençà que va començar a desenvolupar-se a Catalunya i els diversos reptes que la indústria ha -i haurà- de confrontar, tant en el present com en el futur.

Al llarg de les últimes dècades, el documental ha aconseguit fer-se un lloc dins el camp de la cinematografia i bastir una audiència més fidel i més gran que mai. Un fet que, d’entrada, ha estat reconegut per tots els ponents. Però, mentre el documental és un gènere amb un prestigi creixent tant a Catalunya com a nivell internacional, la indústria que el produeix passa per un moment molt delicat pel que fa a la seva viabilitat econòmica. En aquest sentit, Tono Folguera (Lastor Media) ha estat contundent: “La indústria està en perill d’extinció a Catalunya. Cada cop hi ha més productors de documental que migren cap a al ficció per poder sobreviure. És una situació insostenible.”

Docs 2017

Alguns dels ponents han apuntat que la principal causa d’aquesta situació és el fràgil model de finançament de la indústria, que bàsicament depèn de les televisions i de l’administració i que en els últims anys s’ha vist fortament afectat per les retallades. Una realitat que obliga a repensar la relació que la indústria té amb aquest organismes.

“La televisió pública, i TV3 a Catalunya, és un espai fonamental per als creadors emergents”, ha dit Neus Ballús (El Kinògraf). “Si perd aquest rol, la pèrdua serà molt gran.”. Al seu torn, Miquel Garcia (TV3) ha explicat que, dins de TV3, tot i que encara es destina un pressupost massa petit al documental, es treballa perquè el gènere guanyi més protagonisme, tenint en compte que “és un dels productes més rendibles: atrau força audiència i té un baix cost”.

Blanca Piulats, com a representant de l’administració, ha aclarit que enguany l’ICEC ha augmentat la seva partida per finançar documentals. Però tant ponents com assistents han expressat que, tot i les aparents millores, l’obtenció de finançament és encara massa complicada. “Si no tens el suport de TV3, obtenir una subvenció de l’ICEC es fa difícil. I el suport de TV3 ara no és fàcil d’obtenir. És un peix que es mossega la cua”, s’ha comentat des del públic.

Docs 2017 III

A part de la relació amb les televisions i l’administració, “cal que la pròpia indústria es marqui els seus propis objectius”, ha afegit Joan González (DocsBarcelona). “El sector encara no ha elaborat mai una estratègia per desenvolupar la indústria del documental. I això és imprescindible.”. Idea que ha reforçat Jordi Balló (UPF): “Sense amistat, això no funciona. Cal construir un sentit de col·laboració.”.

Al seu torn, Tue Steen Müller, fundador de l’European Documentary Network (EDN), ha destacat que alguns dels fenòmens que ara s’observen a Catalunya fa temps que són una realitat a Dinamarca. Un dels exemples més clars és la transformació de l’estructura empresarial de les productores, que tendeixen a empetitir-se i a fragmentar-se.

Però hi ha força diferències. El suport de l’Estat danès a la indústria és comparativament més gran que el de Catalunya, la seva relació amb els mercats del seu voltant és molt més fluïda i la presència de les dones en el sector està molt més normalitzada. Neus Ballús ha advertit que “aquí, la desigualtat de gènere és encara enorme. Les dones són majoria en els programes d’estudi de l’audiovisual però una minoria dins la indústria.”

 

El Clúster obté el certificat d’excel.lència Bronze Label d’àmbit europeu

El Secretariat Europeu d’Anàlisi de Clústers ha atorgat l’European Cluster Management Excellence – Bronze Label al Clúster Audiovisual de Catalunya.

El certificat, que és el resultat d’una anàlisi elaborat per l’entitat europea, homologa el Clúster respecte els models d’Europa i confirma que compleix els requisits de qualitat que marquen els estàndards europeus.

El Bronze Label  dóna accés a una xarxa de contactes internacionals i representa un gran pas endavant per al projecte del Clúster que té, com a principal objectiu, connectar empreses i entitats del sector audiovisual tant a nivell nacional com internacional.

Conveni de col.laboració amb la fundació Mobile World Capital

El Clúster ha signat un conveni de col.laboració amb la Mobile World Capital, fundació que treballa per la digitalització i el desenvolupament de tecnologia mòbil a Catalunya. L’acord té l’objectiu d’establir sinèrgies i noves oportunitats de negoci entre el sector audiovisual i el món digital, i també, de treballar conjuntament per convertir Barcelona en un hub digital i creatiu internacional.

Han signat el conveni, Jordi Mendieta, president del Clúster, i Aleix Valls, CEO de la fundació Mobile World Capital.

Final Cut vs Premiere: tendències en la postproducció

El Clúster ha organitzat, per primera vegada una sessió tècnica de postproducció. Amb el títol “Final Cut vs. Premiere. Els nous fluxos de trebal professional amb sistema col.laboratiu d’emmagatzematge de dades”, ha estat possible gràcies a la col.laboració de l’empresa sòcia Microgestió, especialitzada en serveis d’implementació de nova tecnologia i formació.

Amb aquesta formació el Clúster Audiovisual està amatent als canvis que s’apliquen en aquests editors de vídeo, que responen millor a les noves exigències del sector de la postproducció, que demanda una major rapidesa i agilitat en l’edició de vídeo, davant la creixent acceleració dels ritmes de treball. En aquest sentit, ambdós programes incorporen solucions més ràpides d’aplicació d’efectes, de previsualització de les imatges, una interfície més intuïtiva i simplificada i unes eines més desenvolupades per a l’organització de la informació, entre d’altres.

La GCAM d’Aràbia Saudita visita el Clúster

Una delegació de la General Comission for Audiovisual Media de l’Aràbia Saudita (GCAM) ha visitat el Clúster Audiovisual i s’ha reunit amb una dotzena d’empreses associades. La delegació, encapçalada per Fahad Al-Moammar, Director of investment development, ha exposat els seus plans de construir un Media Hub internacional a Riad, que impulsi el sector audiovisual del país, amb la col·laboració d’empreses estrangeres.

Els àmbits estratègics del Media Hub seran el dels videojocs, l’animació i disseny, la formació, les infraestructures de producció i difusió i la televisió de pagament. Les empreses catalanes del sector audiovisual han estat convidades a col·laborar en el projecte i a suggerir iniciatives a desenvolupar-hi. Aquesta és la segona vegada que la GCAM visita el Clúster i ambdues institucions han acordat mantenir contactes permanents de col·laboració.

El model audiovisual nord-americà: experiències catalanes als USA

Si el passat mes de febrer, el Clúster organitzava, juntament amb PAC, una sessió sobre el model audiovisual francès, la qual encetava un cicle d’activitats dedicat a analitzar els sectors audiovisuals d’altres països, avui els ha tocat als Estats Units. La sessió “El Model Audiovisual Nord-americà. Experiències catalanes als USA”, coordinada amb l’Americana Film Festival i celebrada a la seu de SGAE-Catalunya, ha comptat amb un grup d’empreses audiovisuals catalanes d’àmbits diversos amb el tret comú d’haver dut a terme projectes a l’altra banda de l’Atlàntic.

La sessió, moderada per Noemí Cuní (Grup Broadcaster), s’ha basat en les experiències i les percepcions sobre el sector audiovisual als Estats Units de dos productors de cinema, Sergi Moreno (Lastor Media) i David Matamoros (Zentropa Spain), el productor de televisió Albert Grau (Reset TV), l’animador i modelador 3D, Fèlix Balbas (Minimo VFX), més el productor nord-americà Kyle Martin.

De seguida s’ha posat sobre la taula el fet que, a diferència d’Europa, en la qual prevalen els organismes estatals, el model audiovisual nord-americà descansa en la inversió privada. “Als Estats Units està molt implantada la visió que el sector audiovisual és un àmbit de negoci rendible. Tenen molt clar el business del cinema”, ha afirmat Fèlix Balbas, que compta amb una llarga experiència en projectes com Avatar, El senyor dels anells, El llibre de la selva, Pirates del Carib, etc. “Hi ha molts més inversors privats, atrets principalment pels incentius fiscals.”, ha afegit David Matamoros, que amb Zentropa ha produït, entre d’altres, Menú degustación, adquirida per HBO.

Segons els ponents, aquest sistema té el gran avantatge que facilita i agilitza l’accés als recursos. “Tot pot arribar a anar molt ràpid. Si un inversor s’interessa pel teu projecte, al cap de poc temps ja pots disposar dels recursos.”, ha explicat Sergi Moreno, a partir de la seva experiència amb 10.000 km. “El productor, doncs, no està condicionat pel ritme de les administracions, com sí que passa a Europa, ni pels terminis de justificació que sovint constrenyen excessivament els calendaris de producció.”

Però el sistema nord-americà té un gran inconvenient, han destacat els ponents. Si l’inversor privat és qui finança principalment els projectes, llavors la rendibilitat del projecte es torna central en l’obtenció dels recursos. En aquest sentit, ha estat precisament el productor de Brooklyn, Kyle Martin, el qui ha destacat amb més vehemència els defectes d’aquest sistema: “Els inversors, de vegades, intervenen moltíssim en el contingut audiovisual. S’asseguren que sigui suficientment comercial, que els diners que han invertit els generin un retorn segur. És molt comú, per exemple, que a l’hora d’avaluar un projecte es fixin en els actors, si són prou coneguts, etc. En aquest sentit, als Estats Units, els productors independents envegem el model estatal de finançament que teniu a Europa. Diria que permet una major creativitat.”

Un altre tret molt característic del sistema nord-americà són les seves condicions legals, en general força estrictes. Ho ha destacat Albert Grau, productor de Reset TV, que té seu a Miami, i que ha produït programes d’entreteniment per a les televisions llatines nord-americanes: “Per engegar un projecte als Estats Units és imprescindible comptar amb un bon assessorament jurídic. La qüestió dels drets, de la prevenció de riscos, dels permisos en la gestió musical, etc., és molt més estricta que a Europa.”

Davant la pregunta de Noemí Cuní sobre quins consells es podrien donar a les empreses que vulguin emprendre projectes als Estats Units, els ponents han destacat el fet que entre Espanya o els estats europeus i Amèrica del Nord no hi ha tractats de coproducció i això en dificulta la relació. “En tot cas, per introduir-se als EUA, cal ser-hi, quedar-s’hi a viure.”, ha afirmat Fèlix Balbas. David Matamoros ha recomanat fer-ho “amb un producte creat a l’origen. Estrenar en català als Estats Units no és un problema. Ho és en altres llocs, però als EUA no. Una de les claus és tenir un producte amb una audiència ben segmentada. Allà ho tenen molt treballat i funciona molt bé.”

Conveni amb l’ajuntament de l’Hospitalet

L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i el Clúster Audiovisual de Catalunya han signat un acord de col·laboració amb l’objectiu de promoure iniciatives relatives a la indústria audiovisual a l’Hospitalet i especialment al Districte Cultural que promou aquest municipi.

El conveni l’han signat Francesc Belver, primer tinent d’alcalde de l’Hospitalet, i Jordi Mendieta, president del Clúster.

El Districte Culturalés un projecte que vol fer de la cultura un element de transformació; una aposta pel creixement de l’Hospitalet, per mitjà de la creació d’un espai urbà d’experimentació i d’innovació en què la cultura, les arts, el coneixement i la creativitat en seran els elements promotors i protagonistes.

El Districte Cultural, com a nova àrea d’indústries creatives, ocuparà una zona geogràfica central a la ciutat: vint-i-cinc hectàrees delimitades pels barris de Santa Eulàlia i de Sant Josep, amb el carrer de Cobalt com a eix central. El nou Districte estarà envoltat per importants equipaments culturals públics i privats, com el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, la sala Salamandra, l’edifici Freixas i l’Escola Municipal de Música – Centre de les Arts, entre d’altres.

Trobada d’empreses creatives emergents del Penedès al Digital & Mèdia Fòrum

Un grup d’empreses creatives de la comarca del Penedès s’ha trobat en una sessió de treball emmarcada en el conjunt de debats del programa Digital & Mèdia Fòrum (#digitalmediaCAT), organitzada pel Clúster Audiovisual de Catalunya i Neàpolis, l’objectiu de la qual ha estat identificar els principals trets diferencials de les empreses creatives emergents per tal de definir nous programes d’acompanyament empresarial.

La regidora d’Innovació i TIC de Vilanova i la Geltrú, Ariadna Llorens, ha obert la sessió destacant “el gran dinamisme de la indústria audiovisual i des les start-up al territori” i el paper que juga Neàpolis com a impulsor i “de lideratge” d’aquelles empreses i emprenedors que basen la seva activitat i el seu model de negoci en la tecnologia, l’audiovisual, el transmèdia, la realitat virtual o els videojocs, entre d’altres.

En nom del Clúster, Joan Rosés ha advertit que les empreses que es mouen en l’àmbit de les indústries creatives o culturals tenen unes característiques específiques que habitualment no es contemplen en els programes transversals d’acompanyament empresarial. La gestió dels drets d’autor, els aspectes essencials de la producció i l’exhibició, les regles de la coproducció, els canals de venda, la gestió de subvencions a productes culturals i a la innovació, etc., sovint no es tenen en compte. I un bon coneixement i una gestió acurada de les característiques específiques del sector creatiu pot determinar l’èxit o el fracàs d’un projecte empresarial emergent.

Per altra banda, els representants de les empreses que han assistit a la sessió (Cheap Films, Spotlio, Claqueta i Acció – Catalonia Film School, Jaume Fargas, TN Produccions, Garraf New Media – Eixdiari, entre d’altres) han fet palesa la necessitat de reforçar les habilitats de màrqueting i de venda dels equips promotors de les empreses, així com de millorar el coneixement i l’acompanyament en l’accés a les convocatòries d’ajuts públics a la innovació o a la creació de continguts. Pel que fa a l’accés al finançament, la majoria d’empreses han manifestat la seva disposició a obrir-se al capital privat extern, sempre que permeti la consolidació o l’ampliació del negoci. També s’ha posat de manifest la dificultat d’obrir mercat internacional per empreses emergents.