Clúster Audiovisual https://www.clusteraudiovisual.cat/ Associació d'empreses que integren el sector audiovisual. Fri, 23 Oct 2026 12:02:33 +0000 ca hourly 1 Obertes les noves convocatòries Europa Creativa MEDIA 2027 https://www.clusteraudiovisual.cat/convocatories-europa-creativa-media-2027/ Wed, 14 Oct 2026 10:46:08 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=59142 La secció MEDIA del programa Europa Creativa dona suport a les indústries cinematogràfiques i audiovisuals europees per desenvolupar, distribuir i promocionar obres europees, tenint en compte l’entorn digital actual.

El programa Europa Creativa (2021-2027), el pressupost del qual s’ha incrementat un 50% en comparació amb el seu programa predecessor (2014-2020), arribant als 2.440 milions €, inverteix en accions que reforcin la diversitat cultural i responguin les necessitats i els desafiaments dels sectors cultural i creatiu. Les novetats que introdueix contribuiran a la recuperació d’aquests sectors, tot donant impuls als seus esforços per ser més digitals, ecològics, resilients i inclusius.

Tenen com a objectiu salvaguardar, desenvolupar i promoure la diversitat cultural i lingüística d’Europa i el seu patrimoni cultural; així com ugmentar la competitivitat i el potencial econòmic dels sectors cultural i creatiu, en particular el sector audiovisual.

 

A continuació podeu consultar els detalls de les convocatòries 2027:

 

TV and online content: animació, documental i ficció

Finança la producció d’obres d’animació, documentals i ficció destinades a televisió o plataformes digitals, amb potencial de circulació internacional.

  • ID: CREA-MEDIA-2027-TVONLINE-1, -2 i -3
  • Tipus d’acció: subvenció a tant alçat
  • Estat: oberta des del 30 de setembre de 2026
  • Terminis: 10 de febrer i 15 de setembre de 2027, a les 17.00 h
  • Pressupost: 23,3 M€ compartits entre les tres modalitats
  • Elegibilitat bàsica: productores audiovisuals europees independents. S’exigeixen compromisos de televisions o plataformes de diferents països i una estratègia d’explotació transnacional.

Més informació: Animació | Documental | Ficció.

 

European co-development

Dona suport al codesenvolupament internacional d’obres audiovisuals amb potencial de circulació europea i internacional.

  • ID: CREA-MEDIA-2027-CODEV
  • Tipus: subvenció a tant alçat
  • Estat: oberta
  • Termini: 2 de març de 2027, a les 17.00 h
  • Pressupost: 12,5 M€
  • Consorci bàsic: almenys dues productores independents de diferents països participants en MEDIA, subjecte a les condicions completes de la convocatòria.

Més informació.

 

European video games and immersive content

Finança el desenvolupament de videojocs narratius i experiències immersives interactives amb potencial comercial i de circulació internacional.

  • ID: CREA-MEDIA-2027-DEVVGIM
  • Tipus: subvenció a tant alçat
  • Estat: oberta
  • Termini: 2 de febrer de 2027, a les 17.00 h
  • Pressupost: 13,5 M€
  • Elegibilitat bàsica: empreses europees de videojocs, estudis immersius o productores audiovisuals amb experiència acreditable en el sector.

Més informació.

 

European slate development

Permet desenvolupar una cartera de tres a cinc obres de ficció, animació o documental creatiu per a cinema, televisió o plataformes digitals. Pot incorporar un curtmetratge d’un talent emergent.

  • ID: CREA-MEDIA-2027-DEVSLATE
  • Tipus: subvenció a tant alçat
  • Estat: oberta
  • Termini: 1 de desembre de 2026, a les 17.00 h
  • Pressupost: 22.374.320 €
  • Elegibilitat bàsica: productores europees independents amb trajectòria prèvia; sol·licitud individual.

Més informació.

 

Films on the Move

Finança campanyes coordinades de distribució cinematogràfica i en línia de pel·lícules europees no nacionals. És pertinent per a agents de vendes, distribuïdores i productores amb estratègia d’explotació internacional.

  • ID: CREA-MEDIA-2027-FILMOVE
  • Tipus: subvenció per projecte
  • Estat: oberta
  • Terminis: 21 de gener i 15 de juliol de 2027, a les 17.00 h
  • Pressupost: 23,5 M€
  • Elegibilitat bàsica: agents de vendes europeus que coordinin una campanya amb distribuïdores de diversos territoris.

Més informació.

 

Audience Development and Film Education

Dona suport a projectes europeus de desenvolupament d’audiències, alfabetització audiovisual i educació cinematogràfica.

  • ID: CREA-MEDIA-2027-AUDFILMEDU
  • Tipus: subvenció per projecte
  • Estat: oberta
  • Termini: 2 de març de 2027, a les 17.00 h
  • Pressupost: 7 M€
  • Consorci bàsic: cooperació transnacional entre entitats de països participants en MEDIA, d’acord amb la composició mínima establerta a la convocatòria.

Més informació.

 

Innovative tools and business models

Finança eines i models de negoci innovadors que millorin la visibilitat, disponibilitat, audiència i competitivitat de les obres europees. Inclou aplicacions d’IA, dades massives, blockchain, mons virtuals i metavers, però no el desenvolupament pur de maquinari.

  • ID: CREA-MEDIA-2027-INNOVBUSMOD
  • Tipus: subvenció per projecte
  • Estat: oberta
  • Termini: 14 de gener de 2027, a les 17.00 h
  • Pressupost: 14 M€
  • Elegibilitat bàsica: entitats i consorcis europeus vinculats a l’audiovisual, la tecnologia, els videojocs o la innovació digital. La contribució europea serà inferior al 80% del pressupost del projecte.

Més informació.

 

European Film Sales

Genera un fons proporcional al rendiment de l’agent de vendes, que s’ha de reinvertir en drets internacionals, garanties mínimes, promoció i comercialització de cinema europeu.

  • ID: CREA-MEDIA-2027-FILMSALES
  • Tipus: subvenció per projecte basada en pressupost
  • Estat: pròxima obertura
  • Obertura prevista: 29 d’abril de 2027
  • Termini: 17 de juny de 2027, a les 17.00 h
  • Pressupost: 6 M€
  • Elegibilitat bàsica: agents de vendes europeus que compleixin els criteris de trajectòria i resultats comercials.

Més informació.

 

European Film Distribution

El suport es calcula a partir del rendiment de les distribuïdores i es reinverteix en coproducció, adquisició de drets, garanties mínimes i campanyes de distribució cinematogràfica o digital.

  • ID: CREA-MEDIA-2027-FILMDIST
  • Tipus: subvenció per projecte basada en pressupost
  • Estat: pròxima obertura
  • Obertura prevista: 3 de desembre de 2026
  • Termini: 8 d’abril de 2027, a les 17.00 h
  • Pressupost: 38 M€
  • Elegibilitat bàsica: distribuïdores cinematogràfiques europees que compleixin els criteris de distribució de pel·lícules no nacionals.

Més informació.

]]> La pel.lícula “11”, procedent de la Setmana del Talent, s’estrena mundialment al Festival de Sitges https://www.clusteraudiovisual.cat/estrena-11-sitges-2026/ Thu, 01 Oct 2026 10:08:20 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=58195 El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya de Sitges acollirà, el 12 d’octubre, l’estrena mundial d’11, l’òpera prima de les cineastes catalanes Clàudia Serra i Paula Serra.

El projecte va participar al Pitching Audiovisual Universitat-Indústria dins la Setmana del Talent Audiovisual 2020, organitzada pel Clúster Audiovisual de Catalunya, on van connectar amb David Matamoros, productor i director de Mr. Miyagi Films.

Es tracta d’una proposta de thriller inquietant 100% català, que situa un grup de nens i nenes en el centre d’una història marcada per l’aïllament, la por i les tensions que emergeixen quan allò que semblava una aventura deixa de ser-ho. La pel·lícula es projectarà en la Secció Oficial Fantàstic a Competició (SOFC) i està interpretada per Mia Sala-Patau, Pablo Scappiglati, Matías Zocca i Jael Borràs.

El film arrenca amb deu nens i nenes d’un grup escoltes, d’entre 12 i 13 anys, que emprenen una excursió a un refugi de muntanya dels Pirineus acompanyats per dos monitors joves. El que havia de ser un cap de setmana d’aventura canvia radicalment quan una violenta tempesta de neu els deixa atrapats i incomunicats, sense electricitat ni aigua corrent. Per a organitzar-se, els nens decideixen numerar-se: 7, 8, 9, 10… i 11. Qui és la persona núm. 11?

Rodada en els paisatges del Pirineu andorrà i íntegrament en català, 11 posa també el focus en el talent cinematogràfic local, tant davant com darrere de la càmera. Un dels grans actius de la pel·lícula és precisament el seu repartiment coral, integrat majoritàriament per joves intèrprets, que assumeixen bona part del pes narratiu i emocional de la història i afronten un registre especialment exigent dins del cinema de gènere.

11 és una producció de Mr. Miyagi Films, productora amb gran recorregut en el Festival que ja es va fer amb el guardó a Millor Pel·lícula en l’edició de 2019 amb El Hoyo (SOFC), i Millor Pel·lícula (Noves Visions) amb Breve Historia del Planeta Verde. El 2025 va presentar en el certamen La Virgen de la Tosquera amb la qual es va endur el premia a la Millor Fotografia (SOFC).

11 està està coproduïda amb l’andorrana Contraban Produccions i l’argentina Aramos Cine (també guanyadora de la Millor Pel·lícula -SOFC- en l’edició de 2023 amb Cuando la Maldad acecha). La presentació d’11 al Festival de Sitges suposarà la primera projecció mundial de la pel·lícula.

]]> Una delegació de clústers suecs visita les instal.lacions d’XR més innovadores de la mà del Clúster Audiovisual de Catalunya https://www.clusteraudiovisual.cat/catalonia-meets-sweden/ Wed, 30 Sep 2026 13:59:47 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=58415 Aquesta setmana ha tingut lloc la 10a edició de l’Internacional Intercluster: Sweden Meets Catalonia, una trobada organitzada per ACCIÓ que ha reunit clústers de Catalunya i Suècia amb l’objectiu d’incentivar l’intercanvi d’eines i coneixements entre clústers i crear oportunitats de col·laboració internacional.

Dins la iniciativa, la delegació de clústers suecs ha visitat, de la mà del Clúster Audiovisual de Catalunya, les instal·lacions de diversos dels seus socis: el Barcelona XRLAB, Framemov i Blit. D’aquesta manera, els visitants han pogut conèixer les instal·lacions més innovadores de Barcelona relacionades amb els continguts immersius i d’XR.

 

La primera parada ha estat al BarcelonaXRLab, on Eduard Gil, Cluster Manager del Clúster Audiovisual de Catalunya, ha fet una breu presentació de l’organització i del seu paper dins l’ecosistema audiovisual català. A continuació, els amfitrions, Esther Rovira i Jokin Buesa (XRLAB), han presentat el seu centre de producció tecnològica i creativa, han guiat la visita per les instal·lacions i han facilitat la participació de diverses empreses que han compartit els seus projectes, solucions i àmbits d’especialització.

 

La delegació s’ha traslladat al Poblenou per acabar la jornada a les instal·lacions de Framemov i Blit.

A Framemov, els visitants han pogut interactuar amb el cub immersiu creat per l’empresa i veure una demostració de les seves funcionalitats, entre elles la interacció per veu amb intel·ligència artificial, així com diversos continguts immersius produïts per la companyia.

 

Posteriorment, han visitat les oficines de Blit, estudi creatiu especialitzat en continguts per a marques, esdeveniments, música i art. A les seves instal·lacions hi ha l’espai experiencial Unfolded, un laboratori creatiu on exploren amb IA, realitat virtual, escenografia digital i projectes de mapeig de projecció. Allà, hi han pogut provar les diverses experiències, tant interactives com amb ulleres de realitat virtual.

 

Aquesta trobada és un punt clau per a ampliar la xarxa de contactes internacionals i donar la possibilitat d’explorar projectes col·laboratius entre clústers. Posa de relleu que empreses, sectors i països han de col·laborar i competir al mateix temps per a beneficiar-se de les oportunitats conjuntes.

]]> Parlem amb Helena Oller, cap d’estratègia de Filmin https://www.clusteraudiovisual.cat/parlem-amb-helena-oller-filmin/ Thu, 10 Sep 2026 07:28:40 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=57696

Parlem amb Helena Oller, cap d’estratègia de Filmin


Entrevista en el marc del programa La diferència multiplica, impulsat pel Clúster Audiovisual de Catalunya i amb l’objectiu d’augmentar la visibilitat i presència de les dones al sector audiovisual i TIC i en l’àmbit empresarial.


Realitzada per Vanesa Alarcón, advocada especialitzada en IP&IT, sòcia de AGM Abogados, i publicada a la newsletter del Clúster Audiovisual de Catalunya el juliol de 2026.


En aquesta edició ens reunim amb l’Helena Oller, Cap d’estratègia de Filmin, una plataforma de streaming creada el 2008 al nostre país, especialitzada en cinema independent, pel.lícules d’autor, sèries europees i contingut cultural d’alta qualitat.

El cert és que abans de conèixer-te, per tal de preparar l’entrevista, he estat mirant el teu LinkedIn, per veure també el recorregut que havies tingut. I una de les qüestions que m’han vingut al cap és saber d’on venia el teu interès pel món de l’audiovisual.

Doncs és complicat. D’adolescent tenia el debat de si anar-me’n cap al món de les ciències, biomedicina o, sobretot, medicina forense, un àmbit que sempre m’ha interessat molt… Veia el món de les arts com un sector complicat per guanyar-me la vida.

Sort que feia teatre i allà em vaig convèncer. Em va meravellar veure com emocionàvem al públic, els fèiem pensar o com trèiem del seu espai còmode. Em semblava que tot allò era màgic.



Llavors el teatre et va fer obrir els ulls i despertar…

Sí, vaig experimentar com les arts ens alimenten l’ànima. Participar en això, era fabulós.



I quins estudis vas fer finalment?

Vaig estudiar comunicació audiovisual, i vaig confirmar era el meu lloc.

Ho anava combinant amb teatre, on participava amb diferents rols: dirigint, escrivint, cocreant i fins i tot, actuant. Aquesta part per a mi ha estat molt pedagògica.

Però he vist que també has fet alguna cosa de psicologia, oi? I també temes de direcció cinematogràfica…

Sí, un cop vaig començar comunicació vaig veure que la psicologia m’interessava. De fet, al batxillerat una professora ja m’havia ajudat a cultivar aquest gust en una assignatura, i vaig explorar-ho mentre estava estudiant a la universitat.

Si tinc curiositat, he de trobar l’espai per explorar-ho, sense que necessàriament em doni un retorn. Per tant, mentre feia comunicació audiovisual, vaig fer unes quantes assignatures a la UOC sobre psicologia.

I què és el que més t’agradava de dirigir teatre?

M’encantava cocrear l’obra amb els meus companys, veure com cadascú aportava la seva millor versió i aconseguíem anar tots alineats. I tot això és una miqueta el que també volia fer en el món audiovisual, des de la direcció cinematogràfica. Així que me’n vaig anar a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l’ESCAC, a estudiar un màster.

I què vas descobrir a l’ESCAC sobre el món de l’audiovisual?

Allà em van donar una beca i vaig fer un curt amb un equip de 20 persones. Va ser increïble! A més, la meva germana, era l’actriu protagonista.

M’agrada molt jugar amb les històries pròximes, locals… Com diu el meu pare, m’agraden les històries del “borrissol de llombrígol”.

Però amb el curt vaig veure que, tot i que volia explicar les meves històries, em faltava seguretat o habilitats per moure’m en aquell entorn tota sola. Em veia immadura per convertir-ho en una forma de viure. Per això vaig pensar que era un bon moment per anar a treballar a una empresa i agafar experiència.

Com va començar doncs la teva incursió al món de l’empresa?

L’estiu anterior havia tingut la sort de fer pràctiques a Filmin. Un any més tard, en acabar el màster, vaig trucar a la seva porta de nou, pensant que no hi hauria cap posició oberta. Però va resultar que just en aquell moment buscaven algú i m’hi vaig poder incorporar.

I llavors, com vas arribar exactament a Filmin, en aquesta posició? O sigui, la primera entrada després de les pràctiques, quina posició era?

La veritat és que jo he fet tot un viatge a Filmin. Filmin m’ha permès alimentar i incentivar aquesta curiositat que tinc. Primer, vaig fer pràctiques a editorial, després vaig entrar a l’àrea de negoci en la relació amb altres partners (com Vodafone, Apple). Tot seguit vaig passar a Màrqueting, on vaig portar l’àrea de creixement de Portugal. Més tard a l’àrea de Producte, implicada en projectes de millores tecnològiques internes.

Tot això ho vaig combinar amb un màster de gestió d’empreses audiovisuals. I fa uns mesos va sortir l’oportunitat d’ocupar la posició que faig ara.

Doncs sí, has fet tot un camí dins de Filmin. Però realment, molt inspirador per noies joves que vulguin apostar per aquest món…

Sí, la societat ens demana que als 18 ho tinguem tot clar. I soc molt diferent de la persona que era als 18 anys. Hem d’assumir que canviem, i amb nosaltres també canvien les nostres idees i somnis.

Al teu dia a dia o dins de la teva trajectòria, potser, tenint en compte també aquesta evolució, quins diries que han estat els teus principals reptes?

Podríem dir que, un dels principals reptes ha estat trobar el meu lloc. Quan vaig entrar a Filmin, no acabava de veure l’encaix. Sempre he connectat amb el propòsit de l’empresa. Sentia que, si bé Filmin era el meu lloc, no ho era el rol que ocupava.

I per això, un dels reptes ha estat trobar-me i compartir-ho. Ningú vindrà a dir-te què has de fer a la teva carrera. Ho has de trobar tu, veritat? Per això potser he estudiat seguint la meva curiositat, he anat provant diferents àrees, no m’he quedat amb la idea que tenia, sinó que he anat explorant fins a trobar el què m’agrada…

Ara mateix, quin seria el principal repte o un parell de reptes que tinguis damunt de la taula, amb el teu càrrec?

Vivim un canvi de cicle. Estem envoltats d’incerteses, de dubtes sobre el que vindrà i com es materialitzaran aquests canvis. Des d’Estratègia pensem en aquest futur, en com afectarà les plataformes de streaming, les pel·lícules i a com gaudim del cinema.

Sí, és tot un panorama. Perquè al final la tecnologia ara mateix condiciona molt la forma com consumim continguts, molt diferent de les plataformes tradicionals. I, en aquest sentit, com veus la IA en el vostre món?

Des del meu punt de vista, la intel·ligència artificial és una eina i, per sobre de tot, s’ha de respectar als autors i autores.

A poc a poc s’anirà incorporant en diferents àrees, però crec que hem d’apostar per la prudència a l’hora d’aplicar-la. Per mi és crucial que, abans d’aplicar qualsevol solució amb IA, entenguis què estàs aplicant, per què i, sobretot, si és coherent amb els valors de la teva empresa.

Tens sensació d’urgència o d’obligatorietat amb l’ús o implementació de la IA? (perquè a mi em fa la sensació que moltes vegades s’ha d’implementar sí o sí, tot i que, moltes vegades, no tingui sentit o lògica).

Sí. Ara hi ha aquesta carrera per aplicar-la, però des del meu punt de vista, s’ha de pensar bé en com es fa. Les empreses tenen una responsabilitat. Abans de fer segons quins passos, és important saber quin espai vols ocupar, de quina forma, què és més coherent amb la teva marca… Cal ser humanistes i tenir en compte l’aspecte ètic.

Ara comencem amb una sèrie de preguntes que són un xic més incòmodes. Com saps, això es fa dins del programa “La diferència multiplica”. Normalment, demanem anècdotes o situacions en què tu et puguis haver trobat diferent, incòmode, maltractada, si és el cas, pel fet de ser dona. A vegades, pel fet de ser jove.

Vinc d’una empresa on, afortunadament, no visc aquest tipus de circumstàncies. Però participant en una dinàmica fora de l’empresa, vaig coincidir amb una persona que venia d’un altre sector: un home més gran que jo de l’àmbit financer. La resta de companys de l’equip també eren homes.

La dinàmica havia de servir per generar idees: jo anava proposant i ell les negava totes… El primer que vaig pensar va ser: “ostres, dec tenir molt mal dia”. Però a mesura que anàvem avançant en diversos exercicis de la dinàmica, repetidament anul·lava tot el que proposava. A l’última fase, calia fer un pitch, on havíem de presentar la idea. Jo vaig pensar que, essent una persona de comunicació, podria aportar… Però ell va continuar marcant la seva línia i va ser molt intransigent, escoltant les idees dels meus companys, però no les meves.

Després de la dinàmica, no entenia el que havia passat. Vaig demanar als meus companys si s’havien adonat de la situació i em van dir que sí. El què no sé és si va ser per jove, dona, per sector o per què.

Em vaig sentir ignorada i poc valorada, però sobretot impotent. Encara ara em pregunto: com hauria d’haver reaccionat? Li hauria d’haver dit alguna cosa?

Com creus que poden canviar aquest tipus d’escenaris, on la dona se sent menyspreada o no escoltada? Creus que l’home hi té un paper rellevant en aquest escenari?

Cal tenir més referents i més dones en posicions de lideratge que ens mostrin diferents formes de dirigir. Cal prendre més consciència dels biaixos de gènere en les posicions de poder i crear entorns segurs on el talent pugui prosperar. En aquest sentit, els homes tenen un paper clau, ja que ocupen la majoria d’aquests càrrecs; els demanaria que es qüestionessin les coses per aprendre i evolucionar, i que cedissin espais.

Canviant de tema, i passant a temes més divertits… Explica’m una aventura o alguna anècdota així que hagis viscut, curiosa, que t’hagi remogut, que t’hagi marcat…

Quan estava a la universitat a Navarra, hores abans de la primera obra de teatre que dirigia, va desaparèixer al meu ordinador i m’hi vaig obsessionar-me. Me l’havia robat una persona del meu propi equip, però per arribar-hi, vaig revisar missatges, trobant pistes en els detalls, vaig organitzar un sopar per veure com reaccionaven i confirmar el culpable… Vaig ser tan pesada amb aquell tema que vaig aconseguir que el lladre em tornés l’ordinador i vam esbrinar que havia robat a molta altra gent. La policia foral, fins i tot, em va suggerir que, en acabar la carrera, em presentés per ser detectiu. Així doncs, podem dir que, durant uns mesos vaig ser “detectiu” (que era el meu somni d’infància).

Quina és la teva pel·lícula preferida a escala internacional i a escala nacional?

A escala internacional, Toni Erdmann. És una pel·lícula que tinc molt present, sobre com retrobar-nos en l’humor.

De pel·lícula nacional, Les amigues de l’Àgata, una pel·lícula dirigida per diverses creadores i directores que admiro.

Un director o directora que t’agradi. Carla Simón.

Un color i/o un número que t’agradi. El color groc. De números, no en tinc.

Un vici o mania que puguis confessar. Els plats cuinats s’han de menjar, just acabats de fer. S’ha de sopar calent.

Hobby. La lectura.

Alguna cosa més que vulguis comentar als lectors de La diferència…?

Sí, cal dir que a mi m’ha ajudat molt tenir les referents que he tingut a casa.

Vinc d’una família de matriarques: una àvia que va reflotar el negoci familiar, una mare periodista que va obrir camí en un món d’homes i una germana emprenedora que és, amb el seu cor i bondat, un dels pilars que guia la nostra família. A casa, no he vist callar a les dones.

Important, doncs, tenir referents. I queda clar que l’Helena, també ho és, per la seva humilitat a l’hora de manifestar que li ha costat trobar-se, però ho ha fet; sobre com d’apostar per un sector que, a vegades, sí que és cert, pot estar associat a mala guanyar-se la vida. I per aquesta gran trajectòria dins de Filmin. Enhorabona, Helena per aquesta sinceritat i molts èxits!

Aquesta entrevista forma part del projecte La diferència multiplica, una iniciativa del Clúster Audiovisual que té com a objectiu promocionar la visibilitat i la incorporació de dones en posicions tècniques o de lideratge en empreses catalanes audiovisuals amb alta especialització TIC. Té el suport del Departament d’Empresa i Treball a través d’una línia d’ajuts per reduir la bretxa de gènere en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa Next Generation EU.

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya:

Finançat per la Unió Europea – Next Generation EU:

]]> El cel, la nova pantalla https://www.clusteraudiovisual.cat/el-cel-la-nova-pantalla/ Tue, 21 Jul 2026 11:20:13 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=57728 .flex_column.av-3ycyeg6-d5b8415b6c0522f4660a1a23702cf5b3{ border-radius:0px 0px 0px 0px; padding:0px 0px 0px 0px; }



Contingut publicat al butlletí Switch número 30 al juliol de 2026.

El cel, la nova pantalla

Cada any es baten rècords per la quantitat de drons de llum que es fan volar simultàniament. El rècord Guinness vigent (si algú no l’ha superat mentre preparem aquest butlletí) és de 22.580 drons, assolit a Hefei (Xina) el febrer de 2026, durant les celebracions de l’Any Nou Xinès.

Però noves tendències obvien la quantitat i se centren a explicar històries que converteixen el cel en una nova pantalla.



Espectacles televisius que guanyen premis

Fa unes setmanes, els britànics de Celestial Drones van guanyar el segon premi a la final del programa de televisió Britain’s Got Talent. Van combinar drons de llum i mapping per oferir un espectacle molt televisiu que evocava escenes mítiques de la història del programa. Vídeo.

Dies abans, a la semifinal, havien convertit el cel de Londres en la recreació dels somnis d’una nena mentre llegia un conte. Vídeo.

La religió retroba l’espai celestial

La tendència a explicar històries des del cel encaixa molt bé amb els espectacles i les celebracions de caràcter religiós.

El setembre de 2025, el Vaticà en va produïr un dels més espectaculars fets fins ara. Davant de milers de fidels, 3.000 drons de llum van reproduir imatges bíbliques que es van anar transformant en el rostre del papa Francesc mentre, a la plaça de Sant Pere, cantava el tenor Andrea Bocelli.

Durant la Setmana Santa del 2026, una Església anglicana de Manvel, als Estats Units, va produir un espectacle de llum anomenat Jesús, Jesús, Jesús.

“Milers de drons es van alçar sobre la gent i després de formar un núvol de punts, va aparèixer el missatge: «Penedeix-te perquè el Regne és a prop».”

“Tot seguit, les lletres es van convertir en una pantalla que mostrava imatges bíbliques. A continuació, els drons es van acoblar formant una figura borrosa, semblant a una creu d’almenys set pisos d’alçada, que de seguida es va convertir en la figura de Crist crucificat“. Així ho explica la revista Wired.

Podeu veure l’espectacle sencer aquí (11’).



I també, fervor patriòtic

A la celebració del 250è aniversari dels Estats Units, no hi va faltar una entusiasta evocació de la història del país. Vídeo.

]]> SUBTITLIVE completa el desenvolupament i pilotatge d’una solució de subtitulació en directe assistida per IA https://www.clusteraudiovisual.cat/subtitlive/ Mon, 20 Jul 2026 11:49:50 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=59253 El projecte, desenvolupat pel Clúster Audiovisual de Catalunya, Watchity, Ebantic i Multisignes, ha permès validar un model que combina intel·ligència artificial i supervisió professional per facilitar l’accessibilitat audiovisual.

El projecte d’innovació SUBTITLIVE ha finalitzat el desenvolupament i pilotatge d’una solució de subtitulació, transcripció i traducció en directe que combina el reconeixement automàtic de veu mitjançant intel·ligència artificial amb eines de supervisió i correcció humana en temps real.

La iniciativa, desenvolupada amb el suport d’ACCIÓ – Generalitat de Catalunya, té com a objectiu facilitar la incorporació de serveis de subtitulació accessible en retransmissions institucionals, esdeveniments i altres produccions audiovisuals, amb especial atenció al català i a les possibilitats de distribució multilingüe.

L’accessibilitat és un repte i oportunitat creixent en el sector, que ha d’adaptar-se a un marc normatiu que incorpora progressivament noves exigències en aquesta matèria i que té la possibilitat de facilitar l’arribada dels continguts audiovisuals a les persones amb discapacitat.

La solució integra un motor de transcripció automàtica, un editor que permet als professionals revisar i corregir els subtítols abans de la seva publicació, funcionalitats de traducció i mecanismes d’integració amb plataformes de producció i gestió audiovisual. Aquesta arquitectura també facilita la reutilització de les transcripcions per a la catalogació i recuperació posterior de continguts.

 

Pilotatge al Parlament de Catalunya

En els darrers mesos s’han documentat diverses proves sobre retransmissions en directe del Parlament de Catalunya, que han permès verificar el funcionament del sistema en condicions reals de producció audiovisual i introduir millores successives.

Paral·lelament, la composició del consorci ha permès validar l’eina des del punt de l’accessibilitat, amb una valoració molt positiva de l’operativitat i la usabilitat de l’editor per part dels professionals de la subtitulació i la identificació de noves línies de millora per continuar avançant en la qualitat dels subtítols.

 

Noves oportunitats per al sector audiovisual

El projecte ha comptat amb la participació de Watchity, responsable del desenvolupament de la solució tecnològica; Ebantic, especialitzada en la integració amb sistemes de gestió d’actius audiovisuals; Multisignes, que ha aportat coneixement i validació professional en accessibilitat; i el Clúster Audiovisual de Catalunya, responsable de la coordinació i transferència sectorial.

SUBTITLIVE estableix així una base per al desenvolupament de nous serveis de subtitulació assistida per IA, amb diferents nivells d’automatització i supervisió professional, i amb potencial d’adaptació a les necessitats d’administracions públiques, televisions, plataformes audiovisuals i organitzadors d’esdeveniments.

 

Consulta i descarrega la guia Recursos pràctics d’accessibilitat audiovisual.

 

Projecte desenvolupat amb el suport d’ACCIÓ – Generalitat de Catalunya.

]]> Visitem el demostrador de GIVAH, la sala de co-creació immersiva per al sector hàbitat https://www.clusteraudiovisual.cat/visitem-el-demostrador-de-givah/ Thu, 16 Jul 2026 12:36:02 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=57682 Una desena d’empreses sòcies han pogut gaudir d’una demostració exclusiva de la sala de co-creació immersiva desenvolupada per Framemov i destinada al sector hàbitat, en el marc del projecte GIVAH.

GIVAH (Generative Immersive Systems for Experience-Driven and Adaptive Co-Design in the Hospitality Industry) és una iniciativa de recerca industrial impulsada pel Clúster Audiovisual de Catalunya i AMBIT Living Spaces Cluster per investigar un nou model d’investigació Intel·ligència Artificial Generativa, agents IA, Realitat Estesa (XR), Spatial Computing i interacció multimodal, amb l’objectiu d’evolucionar la personalització dels espais i les experiències al sector hospitality.

De la mà de Jorge Escobar, CEO de Framemov, les empreses han pogut veure en directe el funcionament del cub immersiu. Han pogut conèixer l’arquitectura tecnològica desenvolupada durant el projecte, basada en un agent intel·ligent connectat a la plataforma GIVAH.app i un entorn immersiu equipat amb sensors LiDAR, projecció multipantalla i visualització 3D.

Mitjançant la interacció multimodal a través de veu i gestos, el sistema facilita processos col·laboratius de co-creació per a la conceptualització, personalització i validació d’espais hospitality, permetent generar, modificar i iterar propostes de disseny en temps real juntament amb l’agent d’intel·ligència artificial.

GIVAH és un clar exemple de com l’audiovisual i les experiències immersives mediades per la IA poden oferir solucions tecnològicament avançades a altres sectors i de com el Clúster Audiovisual de Catalunya pot impulsar projectes col·laboratius que generin noves oportunitats per a les seves empreses.

Al projecte hi han participat també l’empresa Laurel Visuals, el grup de recerca de la Universitat de Disseny, Innovació i Tecnologia (UDIT), el CETT-UB (Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy), així com l’empresa del sector hàbitat LUXES i l’estudi d’arquitectura i interiorisme VERUM Hotel Development.

 

El projecte GIVAH ha estat finançat pel Programa de Agrupaciones Empresariales Innovadoras (AEI) del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo (AEI-010500-2025-60) i constitueix un nou exemple del potencial de la col·laboració entre els sectors hàbitat i audiovisual per desenvolupar solucions innovadores capaces d’accelerar la transformació digital del sector hospitality.

Col·laboren:

 

Amb el suport del Programa de Agrupaciones Empresariales Innovadoras (AEI) del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo: AEI-010500-2025-60.

 

]]> El projecte GIVAH celebra la seva jornada final https://www.clusteraudiovisual.cat/givah-jornada-final/ Tue, 07 Jul 2026 11:56:52 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=57496 Conversar, co-crear i dissenyar. Sota aquest lema, el passat 2 de juliol es va celebrar la jornada final del projecte GIVAH (Generative Immersive Systems for Experience-Driven and Adaptive Co-Design in the Hospitality Industry), una iniciativa de recerca industrial impulsada pel Clúster Audiovisual de Catalunya i AMBIT Living Spaces Cluster per investigar un nou model d’investigació Intel·ligència Artificial Generativa, agents IA, Realitat Estesa (XR), Spatial Computing i interacció multimodal, amb l’objectiu d’evolucionar la personalització dels espais i les experiències al sector hospitality.

Al projecte hi han participat també les empreses Framemov i Laurel Visuals, el grup de recerca de la Universitat de Disseny, Innovació i Tecnologia (UDIT), el CETT-UB (Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy), així com l’empresa del sector hàbitat LUXES i l’estudi d’arquitectura i interiorisme VERUM Hotel Development.

GIVAH és un clar exemple de com l’audiovisual i les experiències immersives mediades per la IA poden oferir solucions tecnològicament avançades a altres sectors i de com el Clúster Audiovisual de Catalunya pot impulsar projectes col·laboratius que generin noves oportunitats per a les seves empreses.

La jornada va tenir lloc a l’Hotel Universitari Alimara i va reunir professionals del sector hàbitat i hospitality: arquitectes, interioristes, fabricants, gestors d’espais hospitality i empreses audiovisuals i tecnològiques per presentar els principals resultats obtinguts durant el projecte i reflexionar sobre l’impacte que tindrà la incorporació de sistemes de co-creació humà-IA als processos de disseny, prescripció i personalització d’espais i experiència.

La sessió va ser inaugurada per AMBIT i el Clúster Audiovisual de Catalunya, juntament amb Álvaro Arrieta, Alimara Living Lab Manager del CETT-UB, que van contextualitzar el projecte dins de la transformació digital que està experimentant el sector hospitality i del paper de la col·laboració interclúster per accelerar la transferència de tecnologies emergents cap a nous àmbits d’aplicació.

Durant la primera intervenció, AMBIT va presentar la visió estratègica del projecte i va explicar com la Intel·ligència Artificial impulsa un canvi de paradigma en el disseny d’experiències hospitality. Davant els processos tradicionals, GIVAH planteja un nou model basat en la co-creació contínua entre persones i agents IA, capaç de generar, comprendre, visualitzar i validar propostes de disseny de manera col·laborativa abans de la seva implementació física. Aquesta aproximació permet accelerar els processos dinnovació, reduir la incertesa en la presa de decisions i avançar cap a experiències més personalitzades i sostenibles.

Un dels moments centrals de la jornada va ser la demostració tecnològica desenvolupada per Framemov i Laurel Visuals, en què es va presentar el funcionament del sistema GIVAH. Els assistents van poder conèixer l’arquitectura tecnològica desenvolupada durant el projecte, basada en un agent intel·ligent connectat a la plataforma GIVAH.app i un entorn immersiu equipat amb sensors LiDAR, projecció multipantalla i visualització 3D. Mitjançant la interacció multimodal a través de veu i gestos, el sistema facilita processos col·laboratius de co-creació per a la conceptualització, personalització i validació d’espais hospitality, permetent generar, modificar i iterar propostes de disseny en temps real juntament amb l’agent d’intel·ligència artificial.

Posteriorment, els investigadors d’UDIT i CETT-UB van presentar els resultats obtinguts en els casos d’estudi desenvolupats durant el projecte, centrats en l’avaluació de l’experiència d’usuari durant la interacció amb el sistema col·laboratiu i immersiu de GIVAH. Per això, es van combinar dades objectives i subjectives mitjançant les tecnologies del laboratori NEURO_COlab, integrant qüestionaris d’usabilitat juntament amb eines de seguiment de la mirada (eye tracking) i mesurament de la resposta galvànica de la pell (canvi en la conductivitat elèctrica de la pell, que s’utilitza per a mesurar estats emocionals i/o físics). Aquest enfocament va permetre obtenir una avaluació integral de la interacció entre els usuaris i el sistema, així com identificar el seu potencial daplicació en futurs processos de disseny i co-creació d’espais hospitality.

Els resultats van evidenciar una acceptació elevada de la tecnologia per part dels participants. Entre les principals fortaleses identificades destaquen l’alt nivell d’immersió aconseguit, la percepció de creativitat de les propostes generades per la IA Generativa i el potencial elevat de l’eina com a suport per als processos de disseny. Així mateix, els participants van valorar positivament la utilitat futura del sistema per a entorns professionals, encara que també van assenyalar oportunitats de millora relacionades amb la intuïtivitat de la interacció, la reducció de la càrrega cognitiva i un control més gran per part de l’usuari durant el procés de co-creació.

La jornada va concloure amb una taula de debat moderada per AMBIT, en què van participar representants del Clúster Audiovisual de Catalunya, Framemov, Laurel Visuals, VERUM HD, LUXES, CETT-UB i UDIT. El debat va permetre analitzar les oportunitats que ofereixen els agents IA, la interacció multimodal i els entorns immersius per transformar la manera com fabricants, dissenyadors, arquitectes, gestors hospitality i clients col·laboren durant el desenvolupament de nous espais i experiències. També es van abordar els reptes tecnològics i organitzatius associats a la incorporació d’aquestes eines als processos professionals i les noves oportunitats d’innovació i transferència tecnològica que s’obren als sectors hàbitat, hospitality i audiovisual.

El projecte GIVAH ha estat finançat pel Programa de Agrupaciones Empresariales Innovadoras (AEI) del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo (AEI-010500-2025-60) i constitueix un nou exemple del potencial de la col·laboració entre els sectors hàbitat i audiovisual per desenvolupar solucions innovadores capaces d’accelerar la transformació digital del sector hospitality.

 

Col·laboren:

 

Amb el suport del Programa de Agrupaciones Empresariales Innovadoras (AEI) del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo: AEI-010500-2025-60.

 

]]> Noves generacions de drons audiovisuals amb IA https://www.clusteraudiovisual.cat/noves-generacions-de-drons-audiovisuals-amb-ia/ Mon, 22 Jun 2026 14:15:43 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=57414 .flex_column.av-3ycyeg6-d5b8415b6c0522f4660a1a23702cf5b3{ border-radius:0px 0px 0px 0px; padding:0px 0px 0px 0px; }



Contingut publicat al butlletí Switch número 29 al juny de 2026.

Noves generacions de drons audiovisuals amb IA

Els drons per a producció audiovisual sofistiquen les seves prestacions, integren intel·ligència artificial i es robotitzen.



Al Mercat Audiovisual de Catalunya 2026, celebrat el 3 de juny a Granollers, vam presentar una anàlisi de les últimes tendències en drons audiovisuals. Les podreu seguir, en breu, al canal de vídeo del MAC.

Us resumim les principals tendències i casos:



La IA automatitza el pilotatge. Els sensors que habitualment incorporen els drons per facilitar la conducció i prevenir topades involuntàries es sofistiquen amb visió per computació, que automatitza la conducció i el control de càmeres. Això permet realitzar preses dinàmiques sense dependre exclusivament del pilotatge manual.

  • Un exemple: el model xinès DJI Inspire 3 incorpora la tecnologia Waypoint Pro, que permet als cineastes preprogramar trajectòries complexes de vol.


Lleugers d’altes prestacions. Drons d’entre 249 i 450 grams i preus que ronden els 1.000 euros incorporen càmeres de qualitat 8K i 360º. En aquest segment destaquen el model A1 d’Antigravity (EUA) i el DJI Avata 360 (Xina). Especialment útils per a documentals, publicitat o vídeos per a xarxes.



Auge dels FPV. Els FPV (First Personal View) han passat de ser drons de diversió a una de les eines més utilitzades en rodatges professionals. El 2025, més del 60% dels rodatges amb drons als EUA incorporaven tècniques FPV, segons Drone Industry Insights.

  • Els FPV són drons petits i àgils que poden volar en espais estrets o seguir objectes a gran velocitat. L’espectador veu el que la càmera capta, com si hi estigués volant ell mateix.


I també vam parlar de drons que neden i les últimes tendències en espectacles de llum que converteixen el cel en una pantalla, amb experiències que combinen drons, focs artificials, projeccions làser i videomapping.

]]> Els museus es posen les piles https://www.clusteraudiovisual.cat/els-museus-es-posen-les-piles/ Mon, 22 Jun 2026 13:50:21 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=57395 .flex_column.av-3kh758z-17a490de04083e8f3daea8072a6fde8e{ border-radius:0px 0px 0px 0px; padding:0px 0px 0px 0px; }



Contingut publicat al butlletí Switch número 29 al juny de 2026.

Els museus es posen les piles

Un informe de la UNESCO sobre IA i Cultura (desembre 2025) destaca que, en general, els museus són reticents a incorporar intel·ligència artificial als seus processos. Més que altres centres o institucions.

El retard dels museus en adoptar noves tecnologies no és nou. Aquest gràfic d’Helene Alonso (Wonderway) mostra el retard històric en l’adopció de tecnologia en museus i centres d’exposició del patrimoni.

Però hi ha múltiples iniciatives que trenquen la tendència i aposten per solucions innovadores. En veiem algunes:



Conversar amb el museu

Fa un parell d’anys, es va posar en marxa The Living Museum, una web on pots xatejar sobre els continguts que el Museu Britànic ha digitalitzat. Tot i això, les àudio guies multi idioma del museu no han incorporat encara la possibilitat de conversar-hi amb la veu. Ho faran? Si es connectessin guia i conversa, els visitants podrien “parlar” amb els continguts del museu mentre recorren les sales.

  • És el que ofereix Wonderway, una àudio guia conversacional a la qual es pot accedir des del mòbil i que respon les consultes dels visitants mitjançant un sistema d’IA multi idioma.


Museus com a plataforma de continguts

El Guggenheim de Bilbao ha estat el primer museu a Espanya a disposar d’una plataforma audiovisual de continguts propis. El canal facilita l’accés als vídeos produïts pel mateix museu (documentals, entrevistes, xerrades) i al material d’arxiu digitalitzat. El projecte s’ha desenvolupat en col·laboració amb l’empresa catalana Ebantic, que comercialitza la plataforma MuseumOTT. En aquest vídeo podeu seguir la presentació conjunta que Ebantic i el Guggenheim de Bilbao van fer al Sitem de París.



Noves formes d’interacció

El Museu de la Ciutat de Nova York mostra una instal·lació que reconstrueix un esdeveniment històric del 1776 a través d’un bessó digital sensible a les reaccions dels visitants. Estirant unes cordes reals els visitants poden tirar a terra l’estàtua (virtual) del rei George III.



El museu flexible

A la plataforma Caixaforum+ podeu veure el documental More than a Museum que explica la història de la nova seu del Museu Munch d’Oslo, projectat per Estudio Herreros (Madrid). El museu funciona com un contenidor cultural i artístic flexible que combina la mostra permanent de l’obra de Munch amb exposicions temporals. Disposa d’11 galeries amb configuració variable que permeten transformar-se completament i acollir des d’exposicions tradicionals fins a actuacions, concerts o projeccions de cinema.



Immersivitat integrada

Els museus tradicionals van incorporant les tecnologies immersives per oferir noves experiències als visitants. Museus més recents, com el Moco d’Amsterdam i Barcelona, adopten la immersivitat com un llenguatge plenament integrat a les propostes expositives.

]]> Connectant marca i destí a la 13ª edició del Zoom Marques https://www.clusteraudiovisual.cat/connectant-marca-i-desti-a-la-13a-edicio-del-zoom-marques/ Wed, 10 Jun 2026 08:21:35 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=57105 Ahir, dimarts 9 de juny, es va celebrar la 13ª edició del Zoom Marques, la trobada anual sobre comunicació i publicitat impulsada pel Clúster Audiovisual de Catalunya.

En aquesta ocasió va comptar amb una ponència inicial i una taula rodona centrades en la comunicació del sector turístic, sent un punt de connexió amb el Tech Tourism Cluster, col·laborador de l’esdeveniment juntament amb Foment del Treball i Dircom Catalunya.

Eugeni Osácar, professor titular del CETT Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy, va iniciar la jornada amb la ponència inicial Turisme de pantalla, destins de pel·lícula. La ponència es va centrar en explorar com l’audiovisual no només mostra llocs, sinó que té la capacitat d’atribuir significats a les destinacions.

“Avui en dia s’han de generar emocions, s’han de generar records i s’han de generar desitjos. Amb aquests tres elements és on l’audiovisual entra en joc, especialment les pel·lícules i les sèries de ficció”, va afirmar Osácar.

També va destacar que “la immensa majoria de territoris que tenen una vocació turística, competeixen totes entre elles per intentar captar el màxim possible de rodatges, especialment de pel·lícules i sèries de ficció amb alt impacte. El que permeten és connectar emocionalment a milions d’espectadors d’arreu del món i construir una imatge de territori i, per què no, una imatge de marca”.

 

La jornada va continuar amb la taula rodona moderada per Maria Almenar, periodista i comunicadora especialitzada en cultura i estils de vida. Almenar va presentar als quatre ponents participants d’aquesta edició: Anna Viladot, directora de comunciació de Vueling; Salva Marsal, responsable de comunicació externa de PortAventura World; Sònia Serracarbassa, directora del Catalunya Convention Bureau (Agència Catalana de Turisme); i Martín Sarrate, director general de Juliatours.

La primera qüestió que va adreçar Maria Almenar als ponents va ser entorn el com comunicar un producte que, en el fons, és una experiència.

Anna Viladot, directora de comunicación de Vueling, va explicar: “En el nostre cas som una marca global, tenim cent destins, actuem a trenta països. És a dir, d’alguna manera tenim codis que han de ser homogenis i han de ser universals. Però els nostres àmbits d’influència són locals. O sigui, la gent de Barcelona, la gent de Bilbao, la gent d’Andalusia. Llavors, què hem de fer? Trobar maneres de connectar amb cadascuna d’aquestes àrees d’influència, sense deixar de ser nosaltres”.

Per altra banda, Salva Marsal, responsable de comunicació externa de PortAventura World va destacar la importància del relat: “Crec que el que s’ha de buscar és aquest relat, i en el nostre cas és que som el lloc on tothom es posa d’acord. I a partir d’aquí que cada un dels diferents canals i que cada un dels diferents equips vagin a una, perquè crec que és important no tractar la comunicació només com a bolets que estan separats, sinó que hi hagi una mica de coherència entre el que volem dir, com ho volem dir, i sobretot també en tots els períodes de l’any, en totes les fites comunicatives de l’any”.

Martín Sarrate, director general de Juliatours, va iniciar amb una pregunta: “Quan una persona va a una benzinera, què compra? Tothom diria benzina, però no. Compra necessitat de desplaçament, no? I una persona que compra un viatge, què compra? Cultura, idioma, relacions, emocions, experiències… Això és importantíssim que ho sapiguem vendre. Per mi la comunicació en turisme és el conjunt d’uns processos estratègics amb unes eines i uns missatges que utilitzem per promoure destinacions, productes i serveis turístics, facilitant la connexió entre els actors del sector i els viatgers”.

Un dels focus de la jornada va ser la “marca Catalunya”, representada per Sònia Serracarbassa, directora del Catalunya Convention Bureau de l’Agència Catalana de Turisme. Serracarbassa va afirmar: “Crec que avui no som sols una destinació atractiva, crec que som molt més que això i que els atributs que venem i que tenim la sort de viure cada dia. Això ha fet que siguem avui la gent que som i hem sigut capaços de generar un entorn, un ecosistema que crec que dona un valor i que explica més el que som com catalans i barcelonins, innovadors i creatius. En definitiva, diria que ens defineix aquest hub d’innovació i creativitat en el que ens estem convertint”.

 

Durant la sessió, es van mostrar tres vídeos amb un recull de campanyes i espots de marques del sector turístic realitzats per empreses sòcies del Clúster Audiovisual de Catalunya. Es van poder veure exemples de BAH Studio, BLUA, Cubus Games, Igluuu Studio, Inuit Films, LASTCRIT, metropolitana, Play Your Brand, TC Studio i THEMOFF.

En aquest dossier s’hi pot veure tot el recull.

 

La jornada va finalitzar amb un cafè de networking on marques, agències i tot el públic van poder continuar la conversa i compartir idees sobre com afrontar els nous reptes de la comunicació del sector del turisme.

 

El Zoom Marques és un projecte impulsat pel Clúster Audiovisual de Catalunya, amb el suport d’ACCIÓ i amb la col·laboració de Foment del Treball, Dircom Catalunya i Tech Tourism Cluster.

 

 

El Zoom Marques té el suport de:

 

Amb la col·laboració de:

 

]]> El sector audiovisual català viatja a Corea del Sud per analitzar models i tecnologies que transformen la indústria https://www.clusteraudiovisual.cat/el-sector-audiovisual-catala-viatja-a-corea-del-sud-per-analitzar-models-i-tecnologies-que-transformen-la-industria-destacat/ Mon, 20 Apr 2026 12:07:53 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=56309

El Clúster Audiovisual de Catalunya, amb el suport d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, va organitzar una missió empresarial d’inspiració i aprenentatge a Corea del Sud. Aquest país asiàtic ha convertit la seva cultura audiovisual i musical en un motor de creixement internacional, amb l’onada del K-pop i produccions cinematogràfiques guardonades amb Oscars. L’objectiu de la missió va ser analitzar un dels ecosistemes audiovisuals més avançats del món, conèixer tecnologies audiovisuals de primer nivell, entendre com la indústria coreana evoluciona i portar aquesta mirada estratègica al futur de l’ecosistema català, sense objectiu comercial immediat.

Del 14 al 17 d’abril, una delegació formada per una quinzena de representants d’empreses i institucions catalanes va viatjar a Seül acompanyada per representants d’ACCIÓ, tant de Catalunya com de Corea del Sud, el president del Clúster Audiovisual, Miquel Rutllant, i el Cluster Manager del Clúster Audiovisual de Catalunya, Eduard Gil.

“Aquesta missió té com a objectiu analitzar i entendre cap a on es mou la indústria audiovisual a escala global. Corea del Sud és avui un dels millors exemples de com es poden connectar continguts, tecnologia i indústria per generar impacte internacional. Venim a observar, a escoltar i a aprendre com construeixen aquest model per poder repensar, amb aquesta mirada, el futur del sector audiovisual català”, ha comentat Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya.

 

Corea del Sud, referent en nous formats i models de contingut

Corea del Sud s’ha consolidat com un dels principals referents internacionals en la creació i exportació de continguts, gràcies a l’anomenada hallyu o onada cultural coreana, que ha situat el K-pop, les sèries i el cinema del país en el centre de la cultura global. Aquest lideratge s’ha fet especialment visible amb l’èxit internacional de produccions com Paràsits, guardonada amb l’Oscar a millor pel·lícula al 2020, o, més recentment, Les guerreres del K-pop, també reconeguda amb dues estatuetes. En l’àmbit musical, fenòmens globals de K-pop com BTS o BLACKPINK han redefinit la relació entre contingut, fans i plataformes digitals, convertint el K-pop en una indústria amb impacte mundial. En el cas de BTS, el seu retorn als escenaris amb una nova gira mundial a 34 ciutats dels cinc continents, n’és un exemple clar.

Aquest fenomen té també una connexió directa amb Catalunya. Sèries com The Legend of the Blue Sea, amb escenes rodades a Barcelona, Sitges, Girona o Tossa de Mar, han contribuït a projectar Catalunya com a destinació turística entre el públic coreà.

Al mateix temps, la presència creixent de la cultura coreana es reflecteix en iniciatives com el Korean Film Festival Barcelona o la participació d’artistes coreans al festival Primavera Sound (amb grups com Dreamcatcher o Balming Tiger), així com la presència de l’Arts Korea Lab en espais d’innovació cultural.

L’èxit dels K-Contents reflecteix un sector audiovisual diversificat i en expansió, que va més enllà dels videojocs i inclou broadcasting, cinema i webtoons, amb un impacte econòmic que el 2024 va superar els 3.500 milions de dòlars en exportacions. Les IPs, o propietat intel·lectual, són els drets sobre una creació original (com una història, personatges o un univers narratiu) que es poden explotar i adaptar en diferents formats (sèries, pel·lícules, videojocs, llibres, etc.). Aquest model combina suport públic, inversió privada i tecnologia amb IA, i consolida Corea del Sud com a referent global en nous formats, models de negoci i connexió entre continguts i audiències, amb un ecosistema capaç d’adaptar-se, innovar i expandir-se constantment.

“El que ens interessa especialment de Corea del Sud és la seva capacitat per exportar el model hallyu de cultura coreana i construir un ecosistema on la innovació tecnològica, la creativitat i el desenvolupament d’IP treballen de manera integrada. Entendre com han arribat fins aquí ens permet identificar oportunitats per reforçar la competitivitat del nostre sector i adaptar-nos a un context cada cop més global i interconnectat”, assegura Eduard Gil, Cluster Manager del Clúster Audiovisual de Catalunya.

 

Connexions Catalunya-Corea i la Korean National University of Arts

La primera jornada, dedicada a contextualitzar la indústria audiovisual coreana, va incloure un seminari a càrrec de la Korea Creative Content Agency (KOCCA), organisme equivalent a ACCIÓ a Corea del Sud. Aquesta sessió va abordar la creació de K-Contents, els seus principals sectors (audiovisual, videojocs i web), així com el seu impacte econòmic i evolució amb la intel·ligència artificial. Després d’aquesta introducció es van presentar ACCIÓ, el Clúster Audiovisual de Catalunya i el projecte Catalunya Media City, així com les diferents empreses catalanes assistents. Després hi va haver espais de networking per compartir experiències, establir contacte i generar un marc de diàleg i col·laboració entre Corea i Catalunya.

Posteriorment, la delegació va visitar la Korean National University of Arts, centrada en la convergència entre tecnologia, art i educació. Van prendre contacte amb la K-Arts School of Film i el seu Art & Technology Lab. Allà van poder parlar sobre IA i producció amb Seungmoo Lee, Cap de l’Institut de Recerca de la Universitat, i Seungpyo Kang, Director d’Operacions. De la seva mà, van conèixer les seves instal·lacions i entendre alguns dels seus projectes clau.

 

Platós de K-Drama, IA, producció virtual, VFX i tecnologies immersives

Durant el segon dia de missió, les activitats es van centrar en la tecnologia i la IA aplicada a la producció audiovisual, amb visites a MBC C&I, una de les principals companyies de radiodifusió pública de Corea del Sud (responsable de formats com Mask Singer). Allà la delegació va explorar l’AI Content Lab i va descobrir com la intel·ligència artificial s’aplica de manera integral en la producció de continguts audiovisuals, inclosa una pel·lícula completa creada amb IA. Van poder visitar els seus platós i van poder viure en viu l’experiència de com es produeix un K-drama.

La següent parada va ser a CJ 4DX, filial del Grup CJ que desenvolupa tecnologies de cinema immersiu. Allà van viure una experiència en 4D, en una de les empreses capdavanteres en aquesta tecnologia. Finalment, van visitar Dexter Studios, especialitzasts en efectes especials, producció virtual i continguts immersius, i creadors de la saga Along with the Gods i responsables dels efectes especials de pel·lícules com Parasite o Train to Busan.

 

Propietat intel·lectual, animació i producció digital

La propietat intel·lectual (IP) i la creació de contingut audiovisual des d’una perspectiva pràctica van ser els eixos centrals de la visita a NC AI / NCSoft centrada en el desenvolupament de tecnologies avançades d’intel·ligència artificial. La delegació va poder conèixer l’empresa, així com les seves solucions i eines, basades en IA, aplicables a la indústria de continguts mediàtics, amb especial atenció a la producció de videojocs. La seva proposta gira principalment al voltant de la seva plataforma d’IA, anomenada VARCO, que integra generació de text, imatge, veu, vídeo i contingut 3D per a automatitzar i accelerar la creació de contingut digital.

Després de visitar els exteriors de la Tech City de Seül, es van dirigir a Gaudio Lab, un estudi de so que pren el seu nom d’Antoni Gaudí. Allà van conèixer les seves eines d’IA per àudio i el processament de so, aplicables als sectors de mitjans, videojocs i broadcasting.

Finalment, van conèixer MofacStudios, un dels estudis de VFX i animació més reconeguts d’Àsia, especialitzat en efectes visuals, animació i producció digital, amb èxits com King of Kings. Allà els van mostrar diferents solucions integrades amb IA en la producció d’animació i estratègia global per a IP d’animació. També van visitar les seves instal·lacions, que inclouen un estudi de motion capture VR.

 

Tecnologia al servei dels continguts

L’última jornada va tenir un caràcter més exploratori, amb la visita a startups i estudis innovadors com Naver, una de les principals empreses tecnològiques de Corea del Sud, similar en impacte a Google però amb un ecosistema propi molt estès en àmbits com recerca, contingut, pagaments i IA. La delegació va visitar el Naver Immersive Studio i va explorar com integren  tecnologia avançada i IA en serveis digitals i continguts audiovisuals.

 

 

Aquesta missió s’emmarca en l’estratègia del Clúster Audiovisual de Catalunya per reforçar la projecció internacional del sector audiovisual català, amb l’objectiu d’aprendre dels referents globals i aportar aquesta experiència al desenvolupament i la competitivitat de l’ecosistema local.

La iniciativa dona continuïtat a missions anteriors, com la realitzada al Regne Unit l’any passat, on la delegació catalana va visitar hubs i estudis punters com la seu de BBC Studios, MediaCityUK o el Royal College of Art, i també als Estats Units fa dos anys, on van accedir a platós líders com Disney, Universal o Sony. També el 2023 van viatjar a Montreal per conèixer empreses capdavanteres en XR i experiències immersives.

 

 

Coneix més a les empreses participants!

  • 3Cat – Coporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Organisme que gestiona els mitjans de comunicació públics de Catalunya: televisió, ràdio i mitjans digitals.
  • Apocalipsis Producciones. Productora cinematogràfica fundada el 2018 que desenvolupa i produeix llargmetratges i curtmetratges de ficció, animació i documental. Actualment, l’empresa desenvolupa diversos projectes i coproduccions nacionals i internacionals.
  • betevé. Mitjà de comunicació local de la ciutat de Barcelona. Produeixen i distribueixen contingut relacionat amb la ciutat de Barcelona, ​​com ara notícies, documentals i programes d’entreteniment per a televisió, ràdio i plataformes digitals.
  • Caapsai. Estudi de producció creativa impulsat per IA generativa.
  • ENTI-UB. Centre universitari adscrit a la Universitat de Barcelona centrat en la creativitat digital, que ofereix graus en videojocs, ciberseguretat i producció musical. Va ser pioner a Espanya, i va llançar un dels primers graus universitaris oficials en videojocs l’any 2013.
    Combina la formació acadèmica amb laboratoris orientats a la indústria (com ara XR i serious games), formant talent per als sectors tecnològics interactius i immersius.
  • Framemov. Estudi creatiu amb seu a Barcelona especialitzat en experiències audiovisuals immersives i interactives. Combinem tecnologies en temps real, disseny 3D i intel·ligència artificial per crear narratives visuals impactants. El seu treball abasta instal·lacions, esdeveniments i entorns digitals dissenyats per involucrar el públic de maneres significatives.
  • Gesmtusic. Productora de televisió fundada el 1985 i amb seu a Barcelona. Especialitzada en entreteniment, és coneguda per produir programes d’alta gamma per a la televisió nacional, com ara concursos, concursos, realitys i talents, i per crear i produir formats internacionals de gran èxit de desenvolupament propi com ara Operación Triunfo, Your Face Sounds Familiar i Cròniques Marcianes.
  • Grup Lavinia. Grup de continguts, tecnologia i comunicació que crea experiències audiovisuals, digitals, immersives i virtuals, amb la innovació, l’impacte social i les persones al centre de tot el que fan.
  • Higgins Postproduction. Ofereix serveis de postproducció d’imatge i àudio, des de la preproducció fins als lliuraments finals.
  • Metropolitana. Ofereix serveis de postproducció d’imatge digital: correcció de color, efectes visuals, IA, CGI.
  • Mínimo VFX. Boutique especialitzada en personatges 3D des del 2012. Dissenyen, modelen, texturitzen i preparen personatges i criatures per a qualsevol contingut animat: VFX, videojocs, temps real i LBE.
  • Pijama Studio. Estudi de postproducció audiovisual amb IA i efectes visuals (VFX) amb més de 10 anys d’experiència, especialitzat en publicitat, cinema i programes de televisió.
  • Serielizados. Hub dedicat a sèries de televisió: una revista en línia, una productora de pòdcasts, un laboratori creatiu i el Festival de Sèries de televisió número 1 a Espanya.
  • TecnoCampus. Centre universitari amb campus propi a Mataró (Barcelona), adscrit a la Universitat Pompeu Fabra. Integra educació, recerca i empresa en tecnologia i innovació, i inclou un departament dedicat a les Indústries Culturals que ofereix graus en audiovisuals i videojocs.
]]> El sector audiovisual català viatja a Corea del Sud per analitzar models i tecnologies que transformen la indústria https://www.clusteraudiovisual.cat/el-sector-audiovisual-catala-viatja-a-corea-del-sud-per-analitzar-models-i-tecnologies-que-transformen-la-industria/ Mon, 20 Apr 2026 08:31:44 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=56258

El Clúster Audiovisual de Catalunya, amb el suport d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, va organitzar una missió empresarial d’inspiració i aprenentatge a Corea del Sud. Aquest país asiàtic ha convertit la seva cultura audiovisual i musical en un motor de creixement internacional, amb l’onada del K-pop i produccions cinematogràfiques guardonades amb Oscars. L’objectiu de la missió va ser analitzar un dels ecosistemes audiovisuals més avançats del món, conèixer tecnologies audiovisuals de primer nivell, entendre com la indústria coreana evoluciona i portar aquesta mirada estratègica al futur de l’ecosistema català, sense objectiu comercial immediat.

Del 14 al 17 d’abril, una delegació formada per una quinzena de representants d’empreses i institucions catalanes va viatjar a Seül acompanyada per representants d’ACCIÓ, tant de Catalunya com de Corea del Sud, el president del Clúster Audiovisual, Miquel Rutllant, i el Cluster Manager del Clúster Audiovisual de Catalunya, Eduard Gil.

“Aquesta missió té com a objectiu analitzar i entendre cap a on es mou la indústria audiovisual a escala global. Corea del Sud és avui un dels millors exemples de com es poden connectar continguts, tecnologia i indústria per generar impacte internacional. Venim a observar, a escoltar i a aprendre com construeixen aquest model per poder repensar, amb aquesta mirada, el futur del sector audiovisual català”, ha comentat Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya.

 

Corea del Sud, referent en nous formats i models de contingut

Corea del Sud s’ha consolidat com un dels principals referents internacionals en la creació i exportació de continguts, gràcies a l’anomenada hallyu o onada cultural coreana, que ha situat el K-pop, les sèries i el cinema del país en el centre de la cultura global. Aquest lideratge s’ha fet especialment visible amb l’èxit internacional de produccions com Paràsits, guardonada amb l’Oscar a millor pel·lícula al 2020, o, més recentment, Les guerreres del K-pop, també reconeguda amb dues estatuetes. En l’àmbit musical, fenòmens globals de K-pop com BTS o BLACKPINK han redefinit la relació entre contingut, fans i plataformes digitals, convertint el K-pop en una indústria amb impacte mundial. En el cas de BTS, el seu retorn als escenaris amb una nova gira mundial a 34 ciutats dels cinc continents, n’és un exemple clar.

Aquest fenomen té també una connexió directa amb Catalunya. Sèries com The Legend of the Blue Sea, amb escenes rodades a Barcelona, Sitges, Girona o Tossa de Mar, han contribuït a projectar Catalunya com a destinació turística entre el públic coreà.

Al mateix temps, la presència creixent de la cultura coreana es reflecteix en iniciatives com el Korean Film Festival Barcelona o la participació d’artistes coreans al festival Primavera Sound (amb grups com Dreamcatcher o Balming Tiger), així com la presència de l’Arts Korea Lab en espais d’innovació cultural.

L’èxit dels K-Contents reflecteix un sector audiovisual diversificat i en expansió, que va més enllà dels videojocs i inclou broadcasting, cinema i webtoons, amb un impacte econòmic que el 2024 va superar els 3.500 milions de dòlars en exportacions. Les IPs, o propietat intel·lectual, són els drets sobre una creació original (com una història, personatges o un univers narratiu) que es poden explotar i adaptar en diferents formats (sèries, pel·lícules, videojocs, llibres, etc.). Aquest model combina suport públic, inversió privada i tecnologia amb IA, i consolida Corea del Sud com a referent global en nous formats, models de negoci i connexió entre continguts i audiències, amb un ecosistema capaç d’adaptar-se, innovar i expandir-se constantment.

“El que ens interessa especialment de Corea del Sud és la seva capacitat per exportar el model hallyu de cultura coreana i construir un ecosistema on la innovació tecnològica, la creativitat i el desenvolupament d’IP treballen de manera integrada. Entendre com han arribat fins aquí ens permet identificar oportunitats per reforçar la competitivitat del nostre sector i adaptar-nos a un context cada cop més global i interconnectat”, assegura Eduard Gil, Cluster Manager del Clúster Audiovisual de Catalunya.

 

Connexions Catalunya-Corea i la Korean National University of Arts

La primera jornada, dedicada a contextualitzar la indústria audiovisual coreana, va incloure un seminari a càrrec de la Korea Creative Content Agency (KOCCA), organisme equivalent a ACCIÓ a Corea del Sud. Aquesta sessió va abordar la creació de K-Contents, els seus principals sectors (audiovisual, videojocs i web), així com el seu impacte econòmic i evolució amb la intel·ligència artificial. Després d’aquesta introducció es van presentar ACCIÓ, el Clúster Audiovisual de Catalunya i el projecte Catalunya Media City, així com les diferents empreses catalanes assistents. Després hi va haver espais de networking per compartir experiències, establir contacte i generar un marc de diàleg i col·laboració entre Corea i Catalunya.

Posteriorment, la delegació va visitar la Korean National University of Arts, centrada en la convergència entre tecnologia, art i educació. Van prendre contacte amb la K-Arts School of Film i el seu Art & Technology Lab. Allà van poder parlar sobre IA i producció amb Seungmoo Lee, Cap de l’Institut de Recerca de la Universitat, i Seungpyo Kang, Director d’Operacions. De la seva mà, van conèixer les seves instal·lacions i entendre alguns dels seus projectes clau.

 

Platós de K-Drama, IA, producció virtual, VFX i tecnologies immersives

Durant el segon dia de missió, les activitats es van centrar en la tecnologia i la IA aplicada a la producció audiovisual, amb visites a MBC C&I, una de les principals companyies de radiodifusió pública de Corea del Sud (responsable de formats com Mask Singer). Allà la delegació va explorar l’AI Content Lab i va descobrir com la intel·ligència artificial s’aplica de manera integral en la producció de continguts audiovisuals, inclosa una pel·lícula completa creada amb IA. Van poder visitar els seus platós i van poder viure en viu l’experiència de com es produeix un K-drama.

La següent parada va ser a CJ 4DX, filial del Grup CJ que desenvolupa tecnologies de cinema immersiu. Allà van viure una experiència en 4D, en una de les empreses capdavanteres en aquesta tecnologia. Finalment, van visitar Dexter Studios, especialitzasts en efectes especials, producció virtual i continguts immersius, i creadors de la saga Along with the Gods i responsables dels efectes especials de pel·lícules com Parasite o Train to Busan.

 

Propietat intel·lectual, animació i producció digital

La propietat intel·lectual (IP) i la creació de contingut audiovisual des d’una perspectiva pràctica van ser els eixos centrals de la visita a NC AI / NCSoft centrada en el desenvolupament de tecnologies avançades d’intel·ligència artificial. La delegació va poder conèixer l’empresa, així com les seves solucions i eines, basades en IA, aplicables a la indústria de continguts mediàtics, amb especial atenció a la producció de videojocs. La seva proposta gira principalment al voltant de la seva plataforma d’IA, anomenada VARCO, que integra generació de text, imatge, veu, vídeo i contingut 3D per a automatitzar i accelerar la creació de contingut digital.

Després de visitar els exteriors de la Tech City de Seül, es van dirigir a Gaudio Lab, un estudi de so que pren el seu nom d’Antoni Gaudí. Allà van conèixer les seves eines d’IA per àudio i el processament de so, aplicables als sectors de mitjans, videojocs i broadcasting.

Finalment, van conèixer MofacStudios, un dels estudis de VFX i animació més reconeguts d’Àsia, especialitzat en efectes visuals, animació i producció digital, amb èxits com King of Kings. Allà els van mostrar diferents solucions integrades amb IA en la producció d’animació i estratègia global per a IP d’animació. També van visitar les seves instal·lacions, que inclouen un estudi de motion capture VR.

 

Tecnologia al servei dels continguts

L’última jornada va tenir un caràcter més exploratori, amb la visita a startups i estudis innovadors com Naver, una de les principals empreses tecnològiques de Corea del Sud, similar en impacte a Google però amb un ecosistema propi molt estès en àmbits com recerca, contingut, pagaments i IA. La delegació va visitar el Naver Immersive Studio i va explorar com integren  tecnologia avançada i IA en serveis digitals i continguts audiovisuals.

 

 

Aquesta missió s’emmarca en l’estratègia del Clúster Audiovisual de Catalunya per reforçar la projecció internacional del sector audiovisual català, amb l’objectiu d’aprendre dels referents globals i aportar aquesta experiència al desenvolupament i la competitivitat de l’ecosistema local.

La iniciativa dona continuïtat a missions anteriors, com la realitzada al Regne Unit l’any passat, on la delegació catalana va visitar hubs i estudis punters com la seu de BBC Studios, MediaCityUK o el Royal College of Art, i també als Estats Units fa dos anys, on van accedir a platós líders com Disney, Universal o Sony. També el 2023 van viatjar a Montreal per conèixer empreses capdavanteres en XR i experiències immersives.

 

 

Coneix més a les empreses participants!

  • 3Cat – Coporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Organisme que gestiona els mitjans de comunicació públics de Catalunya: televisió, ràdio i mitjans digitals.
  • Apocalipsis Producciones. Productora cinematogràfica fundada el 2018 que desenvolupa i produeix llargmetratges i curtmetratges de ficció, animació i documental. Actualment, l’empresa desenvolupa diversos projectes i coproduccions nacionals i internacionals.
  • betevé. Mitjà de comunicació local de la ciutat de Barcelona. Produeixen i distribueixen contingut relacionat amb la ciutat de Barcelona, ​​com ara notícies, documentals i programes d’entreteniment per a televisió, ràdio i plataformes digitals.
  • Caapsai. Estudi de producció creativa impulsat per IA generativa.
  • ENTI-UB. Centre universitari adscrit a la Universitat de Barcelona centrat en la creativitat digital, que ofereix graus en videojocs, ciberseguretat i producció musical. Va ser pioner a Espanya, i va llançar un dels primers graus universitaris oficials en videojocs l’any 2013.
    Combina la formació acadèmica amb laboratoris orientats a la indústria (com ara XR i serious games), formant talent per als sectors tecnològics interactius i immersius.
  • Framemov. Estudi creatiu amb seu a Barcelona especialitzat en experiències audiovisuals immersives i interactives. Combinem tecnologies en temps real, disseny 3D i intel·ligència artificial per crear narratives visuals impactants. El seu treball abasta instal·lacions, esdeveniments i entorns digitals dissenyats per involucrar el públic de maneres significatives.
  • Gestmusic. Productora de televisió fundada el 1985 i amb seu a Barcelona. Especialitzada en entreteniment, és coneguda per produir programes d’alta gamma per a la televisió nacional, com ara concursos, concursos, realitys i talents, i per crear i produir formats internacionals de gran èxit de desenvolupament propi com ara Operación Triunfo, Your Face Sounds Familiar i Cròniques Marcianes.
  • Grup Lavinia. Grup de continguts, tecnologia i comunicació que crea experiències audiovisuals, digitals, immersives i virtuals, amb la innovació, l’impacte social i les persones al centre de tot el que fan.
  • Higgins Postproduction. Ofereix serveis de postproducció d’imatge i àudio, des de la preproducció fins als lliuraments finals.
  • Metropolitana. Ofereix serveis de postproducció d’imatge digital: correcció de color, efectes visuals, IA, CGI.
  • Mínimo VFX. Boutique especialitzada en personatges 3D des del 2012. Dissenyen, modelen, texturitzen i preparen personatges i criatures per a qualsevol contingut animat: VFX, videojocs, temps real i LBE.
  • Pijama Studio. Estudi de postproducció audiovisual amb IA i efectes visuals (VFX) amb més de 10 anys d’experiència, especialitzat en publicitat, cinema i programes de televisió.
  • Serielizados. Hub dedicat a sèries de televisió: una revista en línia, una productora de pòdcasts, un laboratori creatiu i el Festival de Sèries de televisió número 1 a Espanya.
  • TecnoCampus. Centre universitari amb campus propi a Mataró (Barcelona), adscrit a la Universitat Pompeu Fabra. Integra educació, recerca i empresa en tecnologia i innovació, i inclou un departament dedicat a les Indústries Culturals que ofereix graus en audiovisuals i videojocs.
]]> Els grans de la microficció https://www.clusteraudiovisual.cat/els-grans-de-la-microficcio/ Mon, 13 Apr 2026 13:24:44 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=56188 .flex_column.av-mk8qt8-b93da649f5299b791d32bdf17656b481{ border-radius:0px 0px 0px 0px; padding:0px 0px 0px 0px; }



Contingut publicat al butlletí Switch número 28 a l’abril de 2026.

Els grans de la microficció

ReelShort (EUA) i DramaBox (Singapur) són les plataformes més grans del mercat, amb milers de milions de descàrregues acumulades. El 2025 van ingressar aproximadament 1.200 milions de dòlars en consum directe dels usuaris, un creixement del 119% respecte al 2024.

L’usuari accedeix de franc als primers 7 o 10 episodis i, a partir d’aquí, ha de pagar aproximadament 50 cèntims de dòlar per cada minut de contingut o subscriure’s per gairebé 20 dòlars setmanals, deu vegades més car que el pla bàsic de Netflix.

A ReelShort, els usuaris s’hi passen al mòbil una mitjana de 35,7 minuts diaris, més que a Netflix (24,8 minuts) i Prime Video (26,9 minuts).

Més exemples:

  • My Drama (Ucraïna), propietat de l’empresa ucraïnesa Holywater i amb inversió de Fox Entertainment, pretén elevar la qualitat de producció utilitzant el know-how de Hollywood. El seu model de relació amb els creadors és flexible: ofereix contractes que combinen una tarifa plana amb acords de participació en els beneficis, segons el rendiment de la sèrie en diferents mercats i idiomes.
  • Redfruit (Xina), propietat de ByteDance (TikTok), ha eliminat els pagaments i es finança íntegrament mitjançant publicitat. Compta amb més de 100 milions d’usuaris actius mensuals. Va començar amb produccions populars de baix cost, però està migrant a continguts de més qualitat.
  • Crisp (EUA) busca l’expansió al mercat de parla anglesa. Té la seu a Los Angeles i ha tancat un acord amb la productora alemanya Constantin Entertainment per produir les primeres sèries verticals. L’estrena es preveu aquest mes d’abril.

Televisa, Disney i Netflix reaccionen. Les grans corporacions no volen quedar fora del negoci. Televisa Univision ja ofereix versions verticals de les seves telenovel·les a la plataforma Vix. Disney ha anunciat el llançament d’una producció específica de vídeo vertical per a finals d’aquest any, i Netflix està augmentant la presència d’aquest format dins la seva aplicació mòbil per retenir l’atenció dels usuaris.

Els estudis han deixat de tractar el format com un experiment i l’han incorporat com una línia de negoci.” Adrian Pennington a IBC.org (Vertical dramas: Market disruptor or passing fancy?).

La influència de la IA


La intel·ligència artificial facilita el creixement dels nous formats audiovisuals: redueix costos, accelera els temps de producció, i permet incorporar efectes visuals amb facilitat.


  • Automatització total. Actualment, ja es produeixen sèries a la Xina generades gairebé íntegrament per IA on la intervenció humana es limita pràcticament a la supervisió, al muntatge final i (encara) al doblatge.
  • Reduir els riscos. La IA s’utilitza per reduir el risc financer abans de començar un rodatge. Plataformes com My Muse fan servir la tecnologia per adaptar i visualitzar ràpidament pilots o proves de concepte i testar l’interès de l’audiència en només una o dues setmanes.
  • Mons fantàstics a l’abast. Es poden crear mons fantàstics a baix cost, però amb l’aparença de megaproduccions. Les tecnologies generatives s’adapten perfectament al format vertical perquè, a les pantalles dels mòbils, les imperfeccions visuals de la IA són menys evidents i l’audiència sol passar per alt certes inconsistències si el contingut és entretingut.
  • Sobreproducció. Algunes plataformes xineses llancen unes 3.000 sèries verticals cada mes.

Produccions destacades


La intel·ligència artificial facilita el creixement dels nous formats audiovisuals: redueix costos, accelera els temps de producció, i permet incorporar efectes visuals amb facilitat.


Spark Me Tenderly (My Drama) ha acumulat 7.000 milions d’impressions i 20 milions de dòlars d’ingressos. Combina una història romàntica amb el drama d’una mare malalta i la tensió per una factura de l’hospital que la protagonista no pot pagar.

Mafia’s Tender Torture encapçala el rànquing del 2025 amb més de 6 milions de dòlars d’ingressos només en pagaments directes. La difon la plataforma xinesa StardustTV (Shanghai).

Crowned in Love: The Mother of Three Big Shots és una producció xinesa que mostra una història familiar portada al límit. Totes les desgràcies, concentrades en microepisodis.

Tattle TV és una plataforma britànica que s’ha fet popular amb Dog Dates, un programa pilot de telerealitat que segueix solters britànics que troben l’amor mentre passegen el gos, i Tramp, un drama esportiu que narra la meteòrica carrera, truncada abruptament, d’un lluitador britànic.

Una novia por Navidad (Atresmedia), amb 54 episodis d’entre 1 i 2 minuts, es va estrenar el 23 de desembre passat a Flooxer/Atresplayer. Ha estat la primera producció d’una nova línia que enceta el grup espanyol.

Estúpido Cupido serà el primer microdrama vertical de RTVE: una comèdia romàntica amb protagonistes tiktokers, produïda en col·laboració amb Kokoro Films. S’estrenarà aquest any.

]]> Microdrames, la ficció es gamifica https://www.clusteraudiovisual.cat/microdrames-la-ficcio-es-gamifica/ Mon, 13 Apr 2026 12:47:00 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=56161

Contingut publicat al butlletí Switch número 28 a l’abril de 2026.

Microdrames, la ficció es gamifica


El negoci de la microficció es dispara gràcies a tècniques addictives, tàctiques de negoci pròpies dels videojocs i les facilitats de la IA.

La combinació de xarxes socials i IA està impulsant formats audiovisuals nous. El de més èxit és la microficció en format vertical.

  • Els microdrames són sèries de ritme frenètic, amb episodis que solen durar entre 60 i 90 segons, dissenyats per consumir-los al mòbil.
  • Van sorgir a la Xina, però ja s’escampen pels Estats Units, Llatinoamèrica i també a Europa, impulsats per TikTok i els Reels d’Instagram.
Les dades:

  • Actualment, generen més d’11.000 milions de dòlars anuals i s’estima que podrien arribar als 26.000 milions l’any 2030.
  • A la Xina, el 2025 van superar per primera vegada la taquilla de cine domèstica, amb uns ingressos de 8.000 milions de dòlars. Axios.

Nova estructura narrativa


El format trenca amb la passivitat del visionat horitzontal tradicional, ja que l’usuari va controlant el ritme de visionat amb el lliscament del dit. Si la història no atrapa en els primers segons, l’espectador marxa. Per evitar-ho, cada episodi ha de seguir una estructura implacable: un ganxo inicial potent, un conflicte central clar i un final amb un suspens que obligui a continuar mirant.


“Funcionen quan el creador entén bé el ritme intern de la narrativa curta i la construeix com una seqüència de moments d’alt impacte emocional. No es tracta només de tallar un guió llarg en peces; cal escriure pensant en el minut, en el cliffhanger i en el punt exacte on col·locar les barreres de pagament perquè l’espectador senti la necessitat de continuar”. Evan Shapiro.

Els videojocs mostren el model de negoci


Hi ha diversos models de negoci: pagament, subscripció, publicitat… o la combinació de tots plegats. La majoria exploten patrons heretats dels videojocs: monedes virtuals, paywalls tàctics… i els patrons addictius de les xarxes socials.


  • En iniciar una sessió, els usuaris reben monedes virtuals gratuïtes, semblants a les de les màquines escurabutxaques. Cada episodi acaba en un moment de màxima tensió, just abans d’un blocatge que demana pagar per continuar. Els usuaris poden veure anuncis per guanyar monedes. Aquesta tàctica, pròpia dels videojocs addictius, multiplica els ingressos per usuari respecte dels que es financen només amb publicitat. The Meridiem.

]]> Convocatòria CR.EU.IN. HERITAGE: publicades dues expressions d’interès per involucrar líders d’innovació i inversors https://www.clusteraudiovisual.cat/convocatoria-cr-eu-in-heritage-publicades-dues-expressions-dinteres-per-involucrar-liders-dinnovacio-i-inversors/ Thu, 26 Mar 2026 12:52:27 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=55818 CR.EU.IN.HERITAGE, projecte europeu del qual el Clúster Audiovisual forma part, ha publicat dues expressions d’interès per involucrar líders d’innovació i inversors. Aquestes són dues figures clau per complir amb els seu objectiu: impulsar la innovació del patrimoni cultural mitjançant el desenvolupament i adopció de tecnologies de base europea.  Per aconseguir-ho, el consorci ofereix finançament i acompanyament a projectes que encaixin en aquesta definició.

 

EOI Innovation Leaders

En aquest context, els líders d’innovació són facilitadors que ajudaran les empreses a desenvolupar les seves idees mitjançant coneixement expert i/o tecnologia. La convocatòria es dirigeix a proveïdors tecnològics, centres de recerca, Digital Innovation Hubs, consultores especialitzades, clústers i altres organitzacions de suport empresarial.

Els beneficis pels líders d’innovació són: d’una banda, passar a formar part d’un catàleg públic, incrementant la seva visibilitat i les oportunitats de col·laboració a nivell europeu; de l’altra, la possibilitat de participar com a socis dels projectes finançats (si compleixen els requisits) o com a proveïdors de serveis.

Llegeix els documents

Envia la teva sol·licitud

 

EOI Investors

L’expressió d’interès per a inversors té com a objectiu identificar actors interessats en donar suport al creixement i l’escalabilitat dels projectes seleccionats dins del programa. La convocatòria s’adreça a inversors privats, fons de capital risc, bancs i altres intermediaris financers.

Els inversors seleccionats tindran accés anticipat a una cartera de projectes i empreses innovadors i podran participar en activitats de connexió com sessions de pitching, matchmaking i altres espais de trobada amb projectes amb potencial d’inversió.

Llegeix els documents

Envia la teva sol·licitud

 

]]> La Setmana del Talent redueix la seva petjada de carboni https://www.clusteraudiovisual.cat/la-setmana-del-talent-redueix-la-seva-petjada-de-carboni/ Thu, 26 Feb 2026 13:06:57 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=55550 L’11a edició del projecte de talent més rellevant organitzat pel Clúster Audiovisual català va tancar les seves portes el passat 28 de novembre amb un menor impacte sobre l’entorn que en anys anteriors.

A nivell de dades, es tradueix en una reducció de la petjada de carboni de l’esdeveniment de més de 4 punts respecte la xifra recollida en l’edició de 2024.

La reducció acumulada des de l’edició 2023 és de més de 9 punts, un 54,7% menys, implicant que en dues edicions s’ha reduit la petjada de carboni a menys de la meitat.

Per assolir aquesta millora s’han implementat una sèrie de mesures com triar seus per acollir els actes amb polítiques de sostenibilitat afins, reduir al màxim la despesa en paper, reduir els viatges en avió dels participants i prioritzar el tren, utilitzar tot el possible el transport públic en comptes del taxi i triar proveïdors enfocats cap a la sostenibilitat, com és el cas del servei de càtering, una empresa de valor social que té incorporades pràctiques de reducció de plàstic i aposta pel producte ecològic.

El compromís del Clúster és continuar amb aquesta política de no retorn a favor de la sostenibilitat de l’esdeveniment i es marca com a objectiu tornar a reduir la xifra en l’edició de 2026.

]]> CR. EU. IN. HERITAGE: Subvencions per a la innovació del patrimoni cultural https://www.clusteraudiovisual.cat/cr-eu-in-heritage-subvencions-per-a-la-innovacio-del-patrimoni-cultural/ Wed, 25 Feb 2026 08:52:57 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=55527 CR.EU.IN.HERITAGE és un projecte europeu, finançat en el marc del programa Euroclusters (SMP-COSME 2024), que té per objectiu fomentar la innovació digital i tecnològica en l’àmbit del patrimoni cultural. El projecte està impulsat per 10 clústers de 9 països europeus, entre els quals està el Clúster Audiovisual de Catalunya.

En aquest marc, llança una convocatòria per seleccionar fins a 20 projectes i 40 pimes a tot Europa que desenvolupin o utilitzin tecnologies o solucions digitals, de base europea, per enfortir la cadena de valor del patrimoni cultural.

 

La convocatòria ofereix suport financer a través de dues línies diferents:

  • Línia 1 – Innovació de productes: Dirigida al desenvolupament de productes o serveis nous per a l’empresa (import de la subvenció: 120.000,00 €).
  • Línia 2 – Innovació de processos: Dirigida a la innovació de processos empresarials vinculada a la transició verda i digital (import de la subvenció: 77.000,00 €).

L’import màxim que es concedirà a cada PIME és de 60.000,00 €.

 

El procediment de presentació segueix dos fases:

  • Fase 1 (Nota conceptual): Els sol·licitants (pimes individuals o grups existents) presenten un concepte de projecte concís i seleccionen una línia a la qual presentar la sol·licitud (Línia 1: Innovació de productes; Línia 2: Innovació de processos). En aquesta fase no es requereix una previsió pressupostària. Tingueu en compte que obtenir una subvenció havent realitzat la Fase 1 de la convocatòria no implica cap finançament. Només rebran finançament les pimes seleccionades a la Fase 2 de la convocatòria (obertura el juny de 2026, després de la finalització de la Fase 1). Desenvolupament de capacitats obligatori: els sol·licitants han de participar en el “Programa de desenvolupament de capacitats i matchmaking” (maig-juny de 2026). La finalització d’aquest programa és un requisit previ estricte per ser considerat elegible per presentar la sol·licitud a la Fase 2.
  • Fase 2 (Projecte col·laboratiu complet): Podeu trobar informació detallada sobre la Fase 2 a la convocatòria.

 

APLICA ARA a la FASE 1

Termini: 20 d’abril de 2026.

Més informació al document de la convocatòria i als annexes de la convocatòria.

]]> Els robots “intel.ligents” arriben a l’audiovisual https://www.clusteraudiovisual.cat/els-robots-intelligents-arriben-a-laudiovisual/ Wed, 11 Feb 2026 16:56:43 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=55402 .flex_column.av-3egu6h6-a579010d70cd9bb5e79d0b836fcda1cd{ border-radius:0px 0px 0px 0px; padding:0px 0px 0px 0px; }



Contingut publicat al butlletí Switch número 27 al febrer de 2026.

Els robots “intel.ligents” arriben a l’audiovisual

Publiquem el primer informe que ofereix una mirada transversal als usos i tendències de la robòtica aplicada al món audiovisual. El vam presentar la setmana passada a l’ISE. Descarrega-te’l en català o anglès.

“La nova robòtica serà un dels factors determinants de la transformació de la indústria audiovisual, en combinació amb la IA, l’automatització de processos i la virtualització”.

7 idees clau:

  • Les càmeres robotitzades s’han convertit en una eina imprescindible a la televisió i el cinema. Més del 85% dels estudis de televisió ja utilitzen algun tipus de càmera robòtica en la producció de notícies.
  • Els robots han passat de ser simples suports automatitzats de càmeres a convertir-se en agents que amplien les possibilitats narratives i simplifiquen tasques de producció.
  • Els braços robòtics són un facilitador determinant de la producció virtual: la seva precisió permet sincronitzar les gravacions físiques amb imatges generades per ordinador (CGI) i els motors de videojocs.
  • Més enllà de les càmeres, la robòtica s’implanta a la construcció i el muntatge de decorats i attrezzo, a l’automatització de sistemes d’il·luminació i a la gestió d’arxius físics.
  • Els drons han passat de ser simples suports per a plans aeris a ser eines per a seguiments dinàmics FPV, il·luminació aèria i captura volumètrica de l’entorn. Els eixams de drons amb llum estan transformant el cel en una nova pantalla.
  • Gràcies als nous “models del món” que desenvolupen els laboratoris d’IA avançada, els robots podran comprendre l’entorn tridimensional i interactuar de manera més eficient i segura amb les persones. La IA es torna física: els robots es tornen intel·ligents.
  • La nova robòtica intel·ligent serà un dels factors de transformació tecnològica de l’audiovisual, en combinació amb la IA, la virtualització i l’automatització de processos.
]]> El Clúster Audiovisual de Catalunya, agent identificador de les tendències més innovadores a ISE 2026 https://www.clusteraudiovisual.cat/el-cluster-audiovisual-de-catalunya-agent-identificador-de-les-tendencies-mes-innovadores-a-ise-2026/ Tue, 10 Feb 2026 10:17:25 +0000 https://www.clusteraudiovisual.cat/?p=55501 L’edició 2026 de la Fira ISE va tenir lloc del 3 al 6 de febrer i va tancar arribant al rècord de 92.170 visitants, un creixement del 8% respecte l’edició anterior, i 1.751 expositors.

Des que el 2019 es va anunciar que la fira s’instal·laria a Barcelona, el Clúster Audiovisual de Catalunya ha actuat com connector entre la fira i la indústria catalana, creant contextos per afavorir la visibilitat de les empreses associades i la internacionalització del sector. Barcelona i Catalunya es posicionen internacionalment en l’àmbit de la tecnologia audiovisual gràcies a la incorporació de noves tecnologies en les solucions de les empreses catalanes.

Un any més, el Clúster Audiovisual de Catalunya va actuar com a agent identificador de les tendències més innovadores en les línies temàtiques sobre  Robòtica Audiovisual, Intel·ligència Artificial, Producció Virtual LED, Experiències Immersives, Retail i Nous Talents.

Va representar indústria catalana amb 31 empreses sòcies amb presència a la fira, va organitzar i participar en 23 activitats i conferències, on va portar a 51 ponents, i va col·laborar en l’organització dels ISE Tech Tours i en la difusió de l’ISE Open Innovation Challenge.

 

L’Observatori Switch presenta el primer Informe de Robòtica Audiovisual

Des de l’Observatori Switch, una iniciativa del Clúster Audiovisual de Catalunya dedicada a analitzar tendències tecnològiques amb impacte directe en el sector, es va presentar el primer Informe de Robòtica Audiovisual. El document es pot consultar en català i en anglès.

L’estudi analitza l’estat actual i les tendències de la robòtica aplicada a l’audiovisual, amb un focus clar en com aquestes tecnologies estan redefinint la captació d’imatge, la producció virtual, els rodatges en exteriors i l’automatització dels platós. Amb aquesta anàlisi, el Clúster Audiovisual de Catalunya vol contribuir a anticipar canvis, generar debat i posicionar l’ecosistema audiovisual català com un actor actiu en la construcció d’aquest nou escenari tecnològic.

Joan Rosés, editor de l’Observatori Switch i responsable de l’informe, va assenyalar: “La robòtica ja no és només una qüestió d’eficiència. En audiovisual, està obrint noves possibilitats narratives: moviments de càmera que abans eren inviables, una integració molt més precisa amb la producció virtual, i aportant “intel·ligència” als aparells físics que participen en una producció.”

Dins la programació de ISE 2026, es van organitzar tres sessions sobre robòtica audiovisual on es va presentar l’informe:

  • “How audiovisual robòtics are transforming the AV industry”, que va comptar amb una ponència de Joan Rosés; i amb una taula rodona formada per Natàlia Prats, directora d’Infraestructures Digitals i Tecnològiques de 3Cat; Joan Guasch, director de Desenvolupament Internacional i Polítiques I+D+I d’Eurecat; i moderada per Carles Gómara, del Departament d’Innovació i Transformació Tecnològica d’ACCIÓ.
  • “Reptes i tendències dels drons a l’audiovisual”, que va comptar amb Joan Rosés; Fran Arnau, CEO de Flock Drone Art Studio; Carlos Miguel Cortés, European Account Manager d’Airmedia360; i moderada per Guillem González, periodista de Betevé.
  • “Presentación del primer informe de Robótica Audiovisual 2026 del Clúster Audiovisual de Catalunya”, en format de ponència a càrrec de Joan Rosés.

 

Enfortint els ecosistemes audiovisuals amb els casos de Catalunya i el Regne Unit

A la sessió “Strengthening audiovisual ecosystems in Catalonia and the United Kingdom” es va explorar com les polítiques públiques, la indústria, la recerca i la innovació poden alinear-se per generar impacte a llarg termini, prenent el Regne Unit i Catalunya com a casos d’estudi complementaris.

Va iniciar amb una ponència a càrrec de Will Saunders, cap creatiu del CoSTAR National Lab i professor d’Indústries Creatives a la Royal Holloway University. Es va centrar en el programa CoSTAR del Regne Unit: una xarxa coordinada a escala nacional de cinc laboratoris de R+D i producció avançada, amb el suport de 75 milions de lliures d’inversió pública i connectada a grans hubs industrials com MediaCityUK a Manchester, on la innovació s’escala gràcies a infraestructures com Dock10 i la BBC.

Will Saunders va remarcar que “les indústries creatives són enormement importants per ajudar a fer créixer no només les economies, sinó també per impulsar el valor comercial i social. El que està passant aquí a Catalunya és increíble”.

En una taula rodona posterior, s’hi van sumar Richard Wormwell, cap d’innovació de Dock10; Miquel Rutllant, President del Clúster Audiovisual de Catalunya i partner impulsor de Barcelona XRLAB; Marc López, Director del projecte Catalunya Media City; Cristina Brandner, gerent del Parc Audiovisual de Catalunya; i moderada per Joel Mestre, Creative Services EMEA de Disguise.

Richard Wormwell va assenyalar: “crec que la visió que s’ha proposat per a Catalunya Media City és la gran visió que cal tenir, i només puc desitjar-los el millor dels èxits”.

 

A les sessions “Bridging broadcast and cinema: virtual production across industries” i “Cine, entretenimiento y publicidad: producción virtual en todos los formatos”, es va continuar reflexionant sobre producció virtual LED i les múltiples solucions que ofereix, amb el punt de vista dels platós de producció virtual més importants de Catalunya. Hi van participar Xavi Cánovas, General Manager de Driving Studios; Isaac Bergadà, Lead Manager de Virtual Grup Mediapro; i Antoine Vaxelaire, co-fundador d’APPIA; i amb la moderació de Cristina Brandner, gerent del Parc Audiovisual de Catalunya.

 

Es van organitzar dues conferències dedicades a la Intel·ligència Artificial; per una banda “Fundamentals of the digital image with Arturo Fuentes”, una ponència técnica sobre què s’amaga rere la IA generativa píxel a píxel. Per altra banda, a la sessió “La IA i els biaixos de gènere” es va poder escoltar a Cristina Mont, directora de Lavinia AI, Helena Oller, cap d’estratègia de Filmin, i la periodista Mariola Dinarès moderant; que va ser un espai de reflexió sobre com els sistemes d’IA incorporen biaixos de gènere.

 

D’altres conferències organitzades pel Clúster Audiovisual als principals escenaris de la fira van ser:

  • “Nuevos roles profesionales en las experiencias inmersivas” amb Sourcing Unicorns, Flop Work, Barcelona XRLAB i UNIVRSE.
  • “Designing architecture with AV solutions in mind”, amb Garcés – De Seta – Bonet Arquitectes, Marvel Architecture, Charcoalblue International i Panasonic.
  • “Transmedia IPs from film to gaming world” amb DeAPlanetaEntertainment, Open House Games, SelectaPlay i ENTI-UB.
  • “End-to-End digital signage” amb EGMStudio i DCLED.
  • “How surgeons are using audiovisual technology to transform medicine” amb Joan Moya de Ditec Group.

 

Amb un jurat format per Patricia M. Val (Futura Space), Mònica Andreu (Eurecat) i Rita Giménez (Music Tech Hub i Escena 4.0), en l’edició d’enguany el Clúster Audiovisual va organitzar la sessió “Jóvenes Talentos y Tecnología”, un pitch amb quatre projectes de tecnologia audiovisual procedents del Pitching Universitat-Indústria celebrat en el marc de La Setmana del Talent Audiovisual el novembre de 2025. En aquesta ocasió es van presentar Cartografies invisibles, d’Humbert Torrego; Fuga, de Laura Gili; Bath Life d’Adrián Carro i Marco Berrocal; i Mans d’aprenent de Judit Puig. També s’hi va presentar l’empresa Link3rs, sòcia del Cúster Audiovisual, una eina de traducció simultània amb IA, d’Hector Bordas.

 

Paral·lelament a les conferències, enguany es van organizar dos esmorzars amb l’objectiu d’establir vincles internacionals. Per una banda, l’esmorzar matchmaking entre Catalunya i el Regne Unit organitzat per ACCIÓ, el Clúster Audiovisual de Catalunya i el British Consulate-General Barcelona. Per altra banda, l’esmorzar de networking entre Catalunya i Valònia organitzat perl Clúster Audiovisual de Catalunya, el Clúster TWIST i Wallonia.be.

 

Com en edicions anteriors, el Clúster Audiovisual va preparar dues rutes guiades que van dur als assistents a visitar alguns dels estands principals de la fira de les empreses sòcies; i va organitzar la sessió “What’s new?”, on una quinzena d’empreses sòcies amb estand al Catalonia Pavilion, a l’Innovation Park o a l’Ajuntament de Barcelona, van poder presentar el seus projectes i solucions.

El Clúster Audiovisual de Catalunya també va ser present a la sessió “Cluster Collaboration Session”, emmarcada dins l’European Latin American AV Forum, que va ser moderada per Noemí Cuní, vicepresidenta del Clúster Audiovisual de Catalunya. I també va col·laborar en el taller organitzat per la Càtedra Futurs de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

]]>