Contingut publicat al butlletí Switch número 23 al juny de 2025.
Ràdios i televisions normalitzen l’ús de la IA. Qui, com, per a què?
La intel·ligència artificial s’està incorporant als processos de treball dels mitjans de comunicació, tant públics com privats. Les ràdios i televisions europees són capdavanteres en l’ús d’aquesta tecnologia als serveis informatius, a les retransmissions esportives, a la producció de programes d’entreteniment i ficció i a l’anàlisi d’audiències.
IA als mitjans públics
Un grup d’investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la segueix de prop la implantació de la IA als mitjans. Un dels seus treballs analitza amb detall l’ús pràctic de la IA a 15 corporacions audiovisuals públiques europees.
- En parlarem amb Cesar Fieiras-Ceide, coautor de l’estudi, i Joan Rosés, editor de l’Observatori Switch, al MAC de Granollers, dimecres 11 de juny.
Les funcions més habituals que van incorporant la majoria dels mitjans són:
- Gestió d’arxius i metadades.
- Assistència a la redacció: transcripció, correcció de textos, edició…
- Creació de continguts: conversió de dades en text, publicació a xarxes…
- Accessibilitat de continguts / Subtitulat automàtic.
- Verificació de dades.
- Personalització i recomanació de continguts.
Usos singulars
La European Broadcasting Union (EBU) ha presentat l’informe Leading Newsrooms in the Age of Generative AI en què recull nou casos d’ús de mitjans que exploren noves possibilitats, més enllà dels usos habituals. En triem tres:
Ampliant la mirada
- El projecte AAVA (AI Audience Validation Assistant) de la televisió pública holandesa permet testejar els continguts a una audiència virtual diversa. Ha generat uns bessons digitals impulsats per IA que donen feedback als creadors de continguts. L’objectiu és ser més inclusius.
- En una línia similar, la radiotelevisió pública suïssa (RTS) ha desenvolupat un model d’IA que amplia i personalitza les notícies segons les necessitats específiques de les diverses audiències. Una aplicació analitza automàticament un contingut, identifica la necessitat principal de l’usuari al qual es dirigeix i en suggereix modificacions.
Ampliant els continguts
- La ràdio pública sueca (SR) produeix cada dia uns 370 clips d’àudio de notícies. Una aplicació automatitza el procés de transcriure’ls, resumir-los i titular-los. Els periodistes de l’emissora supervisen la publicació final a la web i a les xarxes.
Líders en IA
Tres corporacions destaquen en l’ús de la IA als mitjans públics: la BBC britànica, la VRT belga i la YLE finlandesa. La BBC té diversos projectes en marxa; la VRT lidera el hub internacional d’innovació Future Media Hubs, i la YLE organitza uns seminaris públics on exposa els seus projectes. Els darrers, els podeu trobar aquí.
- El programa d’acceleració de l’IBC d’Amsterdam impulsa una plataforma unificada d’IA generativa per a radiodifusors que ha de permetre compartir esforços de desenvolupament, dades, experiències i recursos.
La Xarxa integra un assistent IA
La Xarxa ha integrat, en fase de proves, un assistent d’IA per a periodistes. L’objectiu és automatitzar tasques rutinàries, accelerar processos i contribuir a la millora de la qualitat dels continguts que s’elaboren a les redaccions audiovisuals de proximitat. Ho explicarà al MAC de Granollers.
El públic demana transparència
L’institut Poynter i la Universitat de Minnesota han fet un estudi sobre la percepció de les audiències en l’ús d’IA generativa als diaris i programes informatius. Conclusions:
- Gairebé la meitat dels enquestats rebutja les notícies generades amb IA.
- Més de la meitat sospita que les redaccions escriuen o generen imatges amb IA.
- Més del 90% demana que els mitjans informin quan usin sistemes artificials.
