Parlem amb Fàtima Itzel López-Fernández, Technology Transfer Officer al Centre de Visió per Computador (CVC)
Entrevista en el marc del programa La diferència multiplica, impulsat pel Clúster Audiovisual de Catalunya i amb l’objectiu d’augmentar la visibilitat i presència de les dones al sector audiovisual i TIC i en l’àmbit empresarial.
La Fátima Itzel López-Fernández és física i, amb una llarga trajectòria en el món de la recerca, actualment ocupa el càrrec de Technology Transfer Officer al Centre de Visió per Computador (CVC) de la Universitat Autònoma de Barcelona. En poques paraules, ajuda que els projectes de recerca tinguin una aplicació pràctica al mercat — una tasca essencial en el món actual.
Quins estudis vas fer per arribar on estàs i com ha estat la teva trajectòria?
Vaig estudiar Física a Puebla, Mèxic, la meva ciutat, però el doctorat el vaig fer a Anglaterra. L’any 2000 vaig marxar a Sheffield, on vaig viure cinc anys. Després vaig tornar a Mèxic durant sis mesos, però em van oferir una feina a la Universitat Pompeu Fabra com a investigadora postdoctoral en temes de simulació computacional, i em va semblar molt interessant i atractiu.
Què és el que et va cridar l’atenció?
En aquell moment tot allò era molt innovador. Ara ja ens sona el concepte de bessons digitals i de simulacions, però llavors jo intentava modelar les condicions elèctriques del cor en un equip multidisciplinari amb clínics de l’Hospital Clínic, Sant Pau, Universitat d’Oxford, entre d’altres. El meu doctorat havia estat sobre les condicions elèctriques del cervell, i el postdoctorat, sobre el cor. Hi vaig treballar durant dos anys.
I què va passar a continuació?
Em vaig interessar per la ciència aplicada. Volia veure que allò que fèiem a la universitat tenia una aplicació real, especialment en el sector de la salut. La física és una ciència molt transversal, i tot aquest coneixement em va servir per introduir-me en el món de la recerca i la innovació.
Sempre m’ha interessat tenir eines de negociació i, a partir d’aquest període, vaig fer el salt cap a la consultoria, on això era clau. Em permetia treballar amb persones molt diverses —clients, empreses o proveïdors—, no només amb acadèmics o estudiants. Tot plegat em cridava molt l’atenció.
Però després vas tornar al món de la recerca, veritat?
Sí. La consultoria va estar molt bé, però volia treballar en temes d’innovació, coneixent-ne la gestió i l’aplicació. Vaig començar a la unitat d’innovació del Parc Taulí, on contactava amb empreses per desenvolupar projectes tecnològics que complementessin la part clínica.
Després, en un viatge, em van oferir una feina a Mèxic per implementar un nou sistema de gestió del sistema nacional de salut —l’“Instituto Mexicano del Seguro Social”. Hi vaig treballar cinc anys desenvolupant la part tecnològica de la implementació clínica.
I actualment, què fas al Centre de Visió per Computador?
He pogut aprofitar tot el coneixement adquirit en transferència tecnològica i al CVC m’encarrego de les relacions amb el sector industrial. Ajudo a fer que la recerca que es fa al CVC pugui implementar-se al sector industrial.
Què és el Centre de Visió per Computador, perquè ho entenguem?
És un centre de recerca de la UAB i la Generalitat de Catalunya, especialitzat en visió per computador. En poques paraules, el que fem és dotar els ordinadors de la intel·ligència necessària per “veure” i entendre imatges i vídeos de la mateixa manera que ho fem nosaltres els humans.
Som un centre que fa projectes d’innovació amb empreses públiques i privades per resoldre els seus reptes tecnològics; treballem projectes a diversos sectors, i per descomptat amb el sector audiovisual, ja que la visió per computador implica el tractament d’imatges i vídeos.
Quins reptes de futur consideres que té el CVC?
Som un dels focus clau en visió artificial, és a dir, en intel·ligència artificial (IA). Tot el que fem és d’actualitat.
Moltes empreses col·laboraren amb nosaltres per avançar en la seva implementació d’IA i aprofitar les nostres capacitats i coneixements. També treballem amb IA generativa, així que podríem dir que les tendències del moment són justament allò que nosaltres oferim. Sempre ens toca estar a la capdavantera de la innovació per poder competir.
Com a directora de l’àrea de transferència, tinc dos grans reptes: d’una banda, atendre les demandes d’empreses que volen desenvolupar projectes amb el nostre suport —sovint pimes, amb les quals col·laborem de la mà d’ACCIÓ—, i de l’altra, impulsar la difusió del que fem al CVC, avaluar les seves oportunitats d’implementació i fer-lo arribar al mercat.
Implementar tecnologia a les empreses no és fàcil: encara falta molt coneixement sobre què pot aportar la IA o altres tecnologies. Tot requereix temps. De vegades, el que oferim o ens demanen és testejar fins on poden arribar amb el que fem: moltes empreses volen fer un “test before invest”, per valorar si val la pena la inversió completa. Cal adaptar-se sempre a les necessitats del client.
La implementació de les nostres capacitats a la indústria és una tasca conjunta: proporcionar imatges, definir requisits i ajustar el projecte als seus recursos.
Com funciona el CVC pel que fa a recerca?
Tenim dotze grups de recerca, centrats en: Imatge Mèdica, Conducció Autònoma, Intel·ligència de Documents, Postura i Comportament Humans; i d’altres vinculats a l’audiovisual —com els de Computational Colour, Learning and Machine Perception. Aquests grups estan a la frontera del coneixement, de les metodologies més punteres i produeixen nous coneixements i persones formades en aquestes competències per després poder transferir-les a la societat.
Aquesta entrevista forma part del programa La diferència multiplica. T’has trobat amb diferències de gènere o situacions particulars per aquest motiu?
Des que vaig començar Física, sí que vaig notar la manca de dones en aquests estudis, com sol passar a les carreres STEM (aquelles relacionades amb la Science, Technology, Engineering i Mathematics). A la meva promoció només érem dues.
Al sector salut no es veu tant, però en l’àmbit tecnològic sí: a moltes reunions, congressos o conferències, la majoria són homes.
No m’he sentit discriminada pel fet de ser dona, però sí pel fet de ser d’un altre país o origen. Tot i això, és cert que per a les dones algunes oportunitats o opcions de futur són més difícils. Sovint es pensa que, pel fet de ser dona, hi ha menys coneixement tecnològic. Ho noto més en reunions amb empreses que no pas a la recerca.
Dels dotze grups de recerca del CVC, només tres són liderats per dones.
Què penses que hauríem de fer per canviar això?
Cal donar visibilitat a dones referents dins de les universitats i centres de recerca. Nosaltres col·laborem amb instituts, fem jornades de portes obertes i intentem mostrar què fan les dones al centre.
També crec que, a vegades, som nosaltres mateixes les que ens imposem limitacions. La síndrome de la impostora pot fer molt mal. Jo mateixa, en alguna ocasió, m’he autosabotejat. Hem de treballar-ho internament: tenim nivells d’exigència molt alts i caldria relaxar-nos més i confiar en nosaltres mateixes.
Curiositats sobre la Fàtima:
Un hobby: Fer Box. Quan la practico, m’encanta; m’allibera i em fa desconnectar. També m’agrada la natació o anar a la muntanya.
Un llibre: Dos. Surely you’re joking, Mr. Feynman, escrit per un físic extraordinàriament curiós i divertit. I Lean In, de Sheryl Sandberg, que aborda el tema del gènere des d’una visió molt particular.
Un lloc de Catalunya que t’agradi: La Costa Brava —fer tot el camí de Ronda— i Rupit.
Una mania a la feina: Enviar i rebre correus amb un “hola” a l’inici i un “gràcies” al final. Les maneres són molt importants per mi.
Plat favorit: Cochinita pibil i mole poblano, típics del meu país.
Un lloc, persona o cosa que et faci feliç: Cholula, Mèxic, amb la meva família.
Entrevista realitzada per Vanesa Alarcón, advocada especialitzada en IP&IT, sòcia de AGM Abogados, i publicada a la newsletter del Clúster Audiovisual de Catalunya l’octubre de 2025.
Aquesta entrevista forma part del projecte La diferència multiplica, una iniciativa del Clúster Audiovisual que té com a objectiu promocionar la visibilitat i la incorporació de dones en posicions tècniques o de lideratge en empreses catalanes audiovisuals amb alta especialització TIC. Té el suport del Departament d’Empresa i Treball a través d’una línia d’ajuts per reduir la bretxa de gènere en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa Next Generation EU.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya:
Finançat per la Unió Europea – Next Generation EU:
