Switch archivos - Clúster Audiovisual

El cel, la nova pantalla

ngrinyo — Tue, 21 Jul 2026 11:20:13 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 30 al juliol de 2026.

El cel, la nova pantalla

Cada any es baten rècords per la quantitat de drons de llum que es fan volar simultàniament. El rècord Guinness vigent (si algú no l’ha superat mentre preparem aquest butlletí) és de 22.580 drons, assolit a Hefei (Xina) el febrer de 2026, durant les celebracions de l’Any Nou Xinès.

Però noves tendències obvien la quantitat i se centren a explicar històries que converteixen el cel en una nova pantalla.

Espectacles televisius que guanyen premis

Fa unes setmanes, els britànics de Celestial Drones van guanyar el segon premi a la final del programa de televisió Britain’s Got Talent. Van combinar drons de llum i mapping per oferir un espectacle molt televisiu que evocava escenes mítiques de la història del programa. Vídeo.

Dies abans, a la semifinal, havien convertit el cel de Londres en la recreació dels somnis d’una nena mentre llegia un conte. Vídeo.

La religió retroba l’espai celestial

La tendència a explicar històries des del cel encaixa molt bé amb els espectacles i les celebracions de caràcter religiós.

El setembre de 2025, el Vaticà en va produïr un dels més espectaculars fets fins ara. Davant de milers de fidels, 3.000 drons de llum van reproduir imatges bíbliques que es van anar transformant en el rostre del papa Francesc mentre, a la plaça de Sant Pere, cantava el tenor Andrea Bocelli.

Durant la Setmana Santa del 2026, una Església anglicana de Manvel, als Estats Units, va produir un espectacle de llum anomenat Jesús, Jesús, Jesús.

“Milers de drons es van alçar sobre la gent i després de formar un núvol de punts, va aparèixer el missatge: «Penedeix-te perquè el Regne és a prop».”

“Tot seguit, les lletres es van convertir en una pantalla que mostrava imatges bíbliques. A continuació, els drons es van acoblar formant una figura borrosa, semblant a una creu d’almenys set pisos d’alçada, que de seguida es va convertir en la figura de Crist crucificat“. Així ho explica la revista Wired.

Podeu veure l’espectacle sencer aquí (11’).

I també, fervor patriòtic

A la celebració del 250è aniversari dels Estats Units, no hi va faltar una entusiasta evocació de la història del país. Vídeo.

Noves generacions de drons audiovisuals amb IA

ngrinyo — Mon, 22 Jun 2026 14:15:43 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 29 al juny de 2026.

Noves generacions de drons audiovisuals amb IA

Els drons per a producció audiovisual sofistiquen les seves prestacions, integren intel·ligència artificial i es robotitzen.

Al Mercat Audiovisual de Catalunya 2026, celebrat el 3 de juny a Granollers, vam presentar una anàlisi de les últimes tendències en drons audiovisuals. Les podreu seguir, en breu, al canal de vídeo del MAC.

Us resumim les principals tendències i casos:

La IA automatitza el pilotatge. Els sensors que habitualment incorporen els drons per facilitar la conducció i prevenir topades involuntàries es sofistiquen amb visió per computació, que automatitza la conducció i el control de càmeres. Això permet realitzar preses dinàmiques sense dependre exclusivament del pilotatge manual.

Un exemple: el model xinès DJI Inspire 3 incorpora la tecnologia Waypoint Pro, que permet als cineastes preprogramar trajectòries complexes de vol.

Lleugers d’altes prestacions. Drons d’entre 249 i 450 grams i preus que ronden els 1.000 euros incorporen càmeres de qualitat 8K i 360º. En aquest segment destaquen el model A1 d’Antigravity (EUA) i el DJI Avata 360 (Xina). Especialment útils per a documentals, publicitat o vídeos per a xarxes.

Auge dels FPV. Els FPV (First Personal View) han passat de ser drons de diversió a una de les eines més utilitzades en rodatges professionals. El 2025, més del 60% dels rodatges amb drons als EUA incorporaven tècniques FPV, segons Drone Industry Insights.

Els FPV són drons petits i àgils que poden volar en espais estrets o seguir objectes a gran velocitat. L’espectador veu el que la càmera capta, com si hi estigués volant ell mateix.

I també vam parlar de drons que neden i les últimes tendències en espectacles de llum que converteixen el cel en una pantalla, amb experiències que combinen drons, focs artificials, projeccions làser i videomapping.

Els museus es posen les piles

ngrinyo — Mon, 22 Jun 2026 13:50:21 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 29 al juny de 2026.

Els museus es posen les piles

Un informe de la UNESCO sobre IA i Cultura (desembre 2025) destaca que, en general, els museus són reticents a incorporar intel·ligència artificial als seus processos. Més que altres centres o institucions.

El retard dels museus en adoptar noves tecnologies no és nou. Aquest gràfic d’Helene Alonso (Wonderway) mostra el retard històric en l’adopció de tecnologia en museus i centres d’exposició del patrimoni.

Però hi ha múltiples iniciatives que trenquen la tendència i aposten per solucions innovadores. En veiem algunes:

Conversar amb el museu

Fa un parell d’anys, es va posar en marxa The Living Museum, una web on pots xatejar sobre els continguts que el Museu Britànic ha digitalitzat. Tot i això, les àudio guies multi idioma del museu no han incorporat encara la possibilitat de conversar-hi amb la veu. Ho faran? Si es connectessin guia i conversa, els visitants podrien “parlar” amb els continguts del museu mentre recorren les sales.

És el que ofereix Wonderway, una àudio guia conversacional a la qual es pot accedir des del mòbil i que respon les consultes dels visitants mitjançant un sistema d’IA multi idioma.

Museus com a plataforma de continguts

El Guggenheim de Bilbao ha estat el primer museu a Espanya a disposar d’una plataforma audiovisual de continguts propis. El canal facilita l’accés als vídeos produïts pel mateix museu (documentals, entrevistes, xerrades) i al material d’arxiu digitalitzat. El projecte s’ha desenvolupat en col·laboració amb l’empresa catalana Ebantic, que comercialitza la plataforma MuseumOTT. En aquest vídeo podeu seguir la presentació conjunta que Ebantic i el Guggenheim de Bilbao van fer al Sitem de París.

Noves formes d’interacció

El Museu de la Ciutat de Nova York mostra una instal·lació que reconstrueix un esdeveniment històric del 1776 a través d’un bessó digital sensible a les reaccions dels visitants. Estirant unes cordes reals els visitants poden tirar a terra l’estàtua (virtual) del rei George III.

El museu flexible

A la plataforma Caixaforum+ podeu veure el documental More than a Museum que explica la història de la nova seu del Museu Munch d’Oslo, projectat per Estudio Herreros (Madrid). El museu funciona com un contenidor cultural i artístic flexible que combina la mostra permanent de l’obra de Munch amb exposicions temporals. Disposa d’11 galeries amb configuració variable que permeten transformar-se completament i acollir des d’exposicions tradicionals fins a actuacions, concerts o projeccions de cinema.

Immersivitat integrada

Els museus tradicionals van incorporant les tecnologies immersives per oferir noves experiències als visitants. Museus més recents, com el Moco d’Amsterdam i Barcelona, adopten la immersivitat com un llenguatge plenament integrat a les propostes expositives.

Els grans de la microficció

ngrinyo — Mon, 13 Apr 2026 13:24:44 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 28 a l’abril de 2026.

Els grans de la microficció

ReelShort (EUA) i DramaBox (Singapur) són les plataformes més grans del mercat, amb milers de milions de descàrregues acumulades. El 2025 van ingressar aproximadament 1.200 milions de dòlars en consum directe dels usuaris, un creixement del 119% respecte al 2024.

L’usuari accedeix de franc als primers 7 o 10 episodis i, a partir d’aquí, ha de pagar aproximadament 50 cèntims de dòlar per cada minut de contingut o subscriure’s per gairebé 20 dòlars setmanals, deu vegades més car que el pla bàsic de Netflix.

A ReelShort, els usuaris s’hi passen al mòbil una mitjana de 35,7 minuts diaris, més que a Netflix (24,8 minuts) i Prime Video (26,9 minuts).

Més exemples:

My Drama (Ucraïna), propietat de l’empresa ucraïnesa Holywater i amb inversió de Fox Entertainment, pretén elevar la qualitat de producció utilitzant el know-how de Hollywood. El seu model de relació amb els creadors és flexible: ofereix contractes que combinen una tarifa plana amb acords de participació en els beneficis, segons el rendiment de la sèrie en diferents mercats i idiomes.
Redfruit (Xina), propietat de ByteDance (TikTok), ha eliminat els pagaments i es finança íntegrament mitjançant publicitat. Compta amb més de 100 milions d’usuaris actius mensuals. Va començar amb produccions populars de baix cost, però està migrant a continguts de més qualitat.
Crisp (EUA) busca l’expansió al mercat de parla anglesa. Té la seu a Los Angeles i ha tancat un acord amb la productora alemanya Constantin Entertainment per produir les primeres sèries verticals. L’estrena es preveu aquest mes d’abril.

Televisa, Disney i Netflix reaccionen. Les grans corporacions no volen quedar fora del negoci. Televisa Univision ja ofereix versions verticals de les seves telenovel·les a la plataforma Vix. Disney ha anunciat el llançament d’una producció específica de vídeo vertical per a finals d’aquest any, i Netflix està augmentant la presència d’aquest format dins la seva aplicació mòbil per retenir l’atenció dels usuaris.

Els estudis han deixat de tractar el format com un experiment i l’han incorporat com una línia de negoci.” Adrian Pennington a IBC.org (Vertical dramas: Market disruptor or passing fancy?).

La influència de la IA

La intel·ligència artificial facilita el creixement dels nous formats audiovisuals: redueix costos, accelera els temps de producció, i permet incorporar efectes visuals amb facilitat.

Automatització total. Actualment, ja es produeixen sèries a la Xina generades gairebé íntegrament per IA on la intervenció humana es limita pràcticament a la supervisió, al muntatge final i (encara) al doblatge.
Reduir els riscos. La IA s’utilitza per reduir el risc financer abans de començar un rodatge. Plataformes com My Muse fan servir la tecnologia per adaptar i visualitzar ràpidament pilots o proves de concepte i testar l’interès de l’audiència en només una o dues setmanes.
Mons fantàstics a l’abast. Es poden crear mons fantàstics a baix cost, però amb l’aparença de megaproduccions. Les tecnologies generatives s’adapten perfectament al format vertical perquè, a les pantalles dels mòbils, les imperfeccions visuals de la IA són menys evidents i l’audiència sol passar per alt certes inconsistències si el contingut és entretingut.
Sobreproducció. Algunes plataformes xineses llancen unes 3.000 sèries verticals cada mes.

Produccions destacades

La intel·ligència artificial facilita el creixement dels nous formats audiovisuals: redueix costos, accelera els temps de producció, i permet incorporar efectes visuals amb facilitat.

Spark Me Tenderly (My Drama) ha acumulat 7.000 milions d’impressions i 20 milions de dòlars d’ingressos. Combina una història romàntica amb el drama d’una mare malalta i la tensió per una factura de l’hospital que la protagonista no pot pagar.

Mafia’s Tender Torture encapçala el rànquing del 2025 amb més de 6 milions de dòlars d’ingressos només en pagaments directes. La difon la plataforma xinesa StardustTV (Shanghai).

Crowned in Love: The Mother of Three Big Shots és una producció xinesa que mostra una història familiar portada al límit. Totes les desgràcies, concentrades en microepisodis.

Tattle TV és una plataforma britànica que s’ha fet popular amb Dog Dates, un programa pilot de telerealitat que segueix solters britànics que troben l’amor mentre passegen el gos, i Tramp, un drama esportiu que narra la meteòrica carrera, truncada abruptament, d’un lluitador britànic.

Una novia por Navidad (Atresmedia), amb 54 episodis d’entre 1 i 2 minuts, es va estrenar el 23 de desembre passat a Flooxer/Atresplayer. Ha estat la primera producció d’una nova línia que enceta el grup espanyol.

Estúpido Cupido serà el primer microdrama vertical de RTVE: una comèdia romàntica amb protagonistes tiktokers, produïda en col·laboració amb Kokoro Films. S’estrenarà aquest any.

Microdrames, la ficció es gamifica

ngrinyo — Mon, 13 Apr 2026 12:47:00 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 28 a l’abril de 2026.

Microdrames, la ficció es gamifica

El negoci de la microficció es dispara gràcies a tècniques addictives, tàctiques de negoci pròpies dels videojocs i les facilitats de la IA.

La combinació de xarxes socials i IA està impulsant formats audiovisuals nous. El de més èxit és la microficció en format vertical.

Els microdrames són sèries de ritme frenètic, amb episodis que solen durar entre 60 i 90 segons, dissenyats per consumir-los al mòbil.
Van sorgir a la Xina, però ja s’escampen pels Estats Units, Llatinoamèrica i també a Europa, impulsats per TikTok i els Reels d’Instagram.

Les dades:

Actualment, generen més d’11.000 milions de dòlars anuals i s’estima que podrien arribar als 26.000 milions l’any 2030.
A la Xina, el 2025 van superar per primera vegada la taquilla de cine domèstica, amb uns ingressos de 8.000 milions de dòlars. Axios.

Nova estructura narrativa

El format trenca amb la passivitat del visionat horitzontal tradicional, ja que l’usuari va controlant el ritme de visionat amb el lliscament del dit. Si la història no atrapa en els primers segons, l’espectador marxa. Per evitar-ho, cada episodi ha de seguir una estructura implacable: un ganxo inicial potent, un conflicte central clar i un final amb un suspens que obligui a continuar mirant.

“Funcionen quan el creador entén bé el ritme intern de la narrativa curta i la construeix com una seqüència de moments d’alt impacte emocional. No es tracta només de tallar un guió llarg en peces; cal escriure pensant en el minut, en el cliffhanger i en el punt exacte on col·locar les barreres de pagament perquè l’espectador senti la necessitat de continuar”. Evan Shapiro.

Els videojocs mostren el model de negoci

Hi ha diversos models de negoci: pagament, subscripció, publicitat… o la combinació de tots plegats. La majoria exploten patrons heretats dels videojocs: monedes virtuals, paywalls tàctics… i els patrons addictius de les xarxes socials.

En iniciar una sessió, els usuaris reben monedes virtuals gratuïtes, semblants a les de les màquines escurabutxaques. Cada episodi acaba en un moment de màxima tensió, just abans d’un blocatge que demana pagar per continuar. Els usuaris poden veure anuncis per guanyar monedes. Aquesta tàctica, pròpia dels videojocs addictius, multiplica els ingressos per usuari respecte dels que es financen només amb publicitat. The Meridiem.

Els robots “intel.ligents” arriben a l’audiovisual

ngrinyo — Wed, 11 Feb 2026 16:56:43 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 27 al febrer de 2026.

Els robots “intel.ligents” arriben a l’audiovisual

Publiquem el primer informe que ofereix una mirada transversal als usos i tendències de la robòtica aplicada al món audiovisual. El vam presentar la setmana passada a l’ISE. Descarrega-te’l en català o anglès.

“La nova robòtica serà un dels factors determinants de la transformació de la indústria audiovisual, en combinació amb la IA, l’automatització de processos i la virtualització”.

7 idees clau:

Les càmeres robotitzades s’han convertit en una eina imprescindible a la televisió i el cinema. Més del 85% dels estudis de televisió ja utilitzen algun tipus de càmera robòtica en la producció de notícies.
Els robots han passat de ser simples suports automatitzats de càmeres a convertir-se en agents que amplien les possibilitats narratives i simplifiquen tasques de producció.
Els braços robòtics són un facilitador determinant de la producció virtual: la seva precisió permet sincronitzar les gravacions físiques amb imatges generades per ordinador (CGI) i els motors de videojocs.
Més enllà de les càmeres, la robòtica s’implanta a la construcció i el muntatge de decorats i attrezzo, a l’automatització de sistemes d’il·luminació i a la gestió d’arxius físics.

Els drons han passat de ser simples suports per a plans aeris a ser eines per a seguiments dinàmics FPV, il·luminació aèria i captura volumètrica de l’entorn. Els eixams de drons amb llum estan transformant el cel en una nova pantalla.
Gràcies als nous “models del món” que desenvolupen els laboratoris d’IA avançada, els robots podran comprendre l’entorn tridimensional i interactuar de manera més eficient i segura amb les persones. La IA es torna física: els robots es tornen intel·ligents.
La nova robòtica intel·ligent serà un dels factors de transformació tecnològica de l’audiovisual, en combinació amb la IA, la virtualització i l’automatització de processos.

Preparant els esports immersius

ngrinyo — Wed, 17 Dec 2025 12:42:29 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 26 al desembre de 2025.

Preparant els esports immersius

El nou estàndard de connectivitat 6G, que es posarà en marxa entre el 2028 i el 2030, i la millora de qualitat dels cascos XR poden ser els detonants definitius per a la proliferació dels esports immersius.

A més de millorar la velocitat de transmissió i la latència, el 6G incorpora la tecnologia de Detecció i Comunicació Integrades (ISAC) que permet obtenir dades sobre l’abast, la velocitat, la posició, l’orientació, la mida o la forma dels objectes i replicar-los com a bessons digitals en temps real. IBC 365.
La capacitat de generar vídeo volumètric en temps real és una de les claus i fer-ho a partir de tecnologia estandarditzada serà essencial, segons Nokia.

Mentrestant, el Real Madrid presenta el projecte Bernabeu Infinito, una aliança amb Apple per incorporar l’equip al metavers i permetre que aficionats de tot el món puguin seguir els partits en temps real com si estiguessin a l’estadi. Primeres valoracions.

Altres equips europeus ja s’hi han posat. El Manchester United va fer proves el 2024, i el City ha tancat un acord amb Sony.

El cinema de terror també et vol ficar a dins

Un grup de directors i productors de cinema analitza les possibilitats de la immersivitat al cinema de terror. Totes les opinions a No Film School.

“És emocionant i aterridor alhora! Al terror immersiu no pots apartar la mirada, el públic se sent completament atrapat. Els ensurts podrien resultar més personals i impredictibles, cosa que fa que la por sigui molt més real”. Raymond Mendez (Productor, Don’t Ignore Me).

Els documentals i els programes de televisió li van trobant el gust a la IA

ngrinyo — Wed, 17 Dec 2025 12:11:46 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 26 al desembre de 2025.

Els documentals i els programes de televisió li van trobant el gust a la IA

El Clúster Audiovisual ha organitzat en les últimes setmanes un parell de sessions que han analitzat diversos casos d’ús de la IA.

Documentals (In-Edit)

L’Observatori Switch va protagonitzar la sessió sobre documentals i IA organitzada en col·laboració amb el festival In-Edit. Com a resum de la sessió compartim amb vosaltres el comentari de Roger Martín Solé.

Alguns enllaços que valen la pena:

Knut, emperador viking. Sèrie documental de quatre episodis que s’estrenarà el 2026, produïda per la productora francesa ZED Studios. Totes les imatges es generaran amb IA.
Who Was Here. Primer premi del festival +Rain 2025 de cinema fet amb IA que organitza la UPF. Curt documental de 25’ de la cineasta grega Evi Stamou.
What Jennifer Did (Netflix, 2024). Documental true crime que va generar algunes imatges de joventut de la protagonista i va provocar una intensa polèmica sobre l’ús enganyós de la IA generativa.

Programes de televisió (Serielizados / Miniput)

El Miniput i el festival Serielizados d’aquest any van dedicar unes quantes xerrades i presentacions a l’ús de la IA als programes de TV. Crònica resum del Diari de Barcelona.

Destaquem:

Gestmusic i l’startup tecnològica catalana Amplify estan desenvolupant l’eina KAI d’edició amb IA que integra 14 motors, des d’anàlisi automàtica de cares, transcripció d’àudios, identificació d’imatges i logos, OCR, assistent conversacional… S’està provant a fons a l’edició actual d’Operación Triunfo i es presentarà a l’ISE 2026.
Efecte Mosaic és un programa de la XAL (90’) que s’edita de forma automatitzada a partir dels clips d’un minut que aporten cada dia 36 televisions locals. Els clips són fragments de programes gravats per cada televisió. Es pugen a un espai al núvol, on es cataloguen i passen a un sistema de programació generat amb algoritmes que segueix els criteris editorials establerts prèviament. En el procés hi intervé una persona que controla la qualitat dels clips i valida la programació.
L’Alguna pregunta més fa un ús intensiu d’eines d’IA per generar imatges des de zero o aplicar efectes visuals i sonors a imatges ja existents: face swap per canviar la cara d’una persona, modificació de la veu per fer dir a una persona allò que no ha dit, reescalat d’imatges, transcripció…
També l’Està passant (Minoria Absoluta) aplica IA generativa per efectes semblants. La IA els permet guanyar temps per reaccionar en l’actualitat, i com que es tracta d’un programa d’humor, poden anar per feina i rebaixar la perfecció tècnica.
Fortidens hemmeligheder és un programa de la televisió danesa que investiga històries familiars. Amb la IA reconstrueixen imatges versemblants dels avantpassats, objectes i espais i els presenten als descendents.

Els grans de la tecnologia inverteixen en cinema

ngrinyo — Thu, 09 Oct 2025 08:07:09 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 25 a l’octubre de 2025.

Els grans de la tecnologia inverteixen en cinema

Entre els professionals audiovisuals nord-americans la controvèrsia sobre l’ús de la IA no afluixa. Mentrestant, la predisposició de les productores augmenta, esperonades per l’estímul i els diners de les grans tecnològiques.

David Ellison, fill de Larry Ellison, l’amo d’Oracle i, des de fa unes setmanes, mà dreta de Donald Trump, es prepara per comprar la Warner. S’afegiria al control que ja té de la CBS, Nickelodeon i Paramount. El seu pare sembla que controlarà TikTok. Ted Gioia analitza l’envestida de les tecnològiques.
A24, la gran productora nord-americana de cine independent autora de pel·lícules emblemàtiques com Moonlight, The Brutalist o Everything Everywhere All at Once, ha creat un laboratori per explorar l’ús de la IA. Embrancada en diverses produccions de més de 70 milions (fins ara no passaven de 10 milions), A24 ha ampliat capital i s’ha aliat amb Thrive Capital, un dels principals fons inversors d’OpenAI. Anàlisi a Xataka / Claquetaia.

El Mago de OZ (1939) omple The Sphere, la descomunal pantalla esfèrica de Las Vegas. Un equip de Google ha col·laborat amb artistes de la Warner i de The Sphere per entrenar l’eina Veo amb petabytes de vídeo. Això els va permetre completar els detalls que faltaven. També van utilitzar la IA per expandir els vídeos i adaptar-los a la pantalla esfèrica. The Sphere està en converses amb Disney i la Warner per fer el mateix amb Star Wars i Harry Potter. TVBEurope.
Els Magnífics Anderson és una pel·lícula d’Orson Welles del 1942 que la productora RKO va retallar en 45 minuts. El metratge eliminat es va perdre. Ara els nord-americans de Fable Showrunner el reconstruiran a partir de les notes de Welles i amb ajuda de la IA. Nofilmschool.
Als EUA s’ha posat en marxa la producció de Critterz, un llargmetratge generat principalment amb IA, amb el suport d’OpenAI. Hi treballaran les productores Vertigo Films i Native Foreign, tindrà un pressupost de 30 milions de dòlars i calculen acabar-la en nou mesos.
Disney ha posat en pausa alguns projectes basats en ús intensiu d’IA, com el remake de Moana en què s’utilitzava un doble digital de Dwayne Johnson, o el projecte Tron: Ares. A la major li preocupa la reacció dels professionals i del públic. Disney no passa per un bon moment i no està per experiments. Tribune.

+IA

Tilly Norwood és una “actriu” generada amb IA per l’estudi londinenc Xicoia. Es promociona i busca feina com una actriu de debò. El sindicat SAG-AFTRA i unes quantes actrius reals han protestat. Vídeo / Més info.
El director també pot ser una IA. The Sweet Idleness és un projecte de pel·lícula del productor Andrea Iervolino en la que no només els personatges, els escenaris i les seqüències es generen amb IA, també el director serà un agent automatitzat. Nofilmschool.
Un estudi de la SGAE quantifica els efectes de la IA en la creació musical i altres àmbits culturals. Descarregar.
Netflix i la IA. Per presentar un projecte a Netflix i fer servir la IA s’hauran de seguir algunes normes. Es necessitarà l’aprovació per escrit per a certs casos d’ús, especialment quan afectin la generació d’imatges finals incorporades a les produccions, la generació de dobles digitals o avatars que repliquin cares conegudes, quan s’utilitzin dades personals o elements en què la propietat intel·lectual sigui de tercers. Netflix.
Inventari de casos pràctics d’ús de la IA als mitjans de comunicació. Patrícia Ventura, experta en ètica aplicada a la comunicació, manté actualitzat un inventari de casos reals de mitjans que fan servir la IA.

Propietat intel.lectual, el desafiament de la IA continua obert

ngrinyo — Thu, 09 Oct 2025 07:41:05 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 25 a l’octubre de 2025.

Propietat intel.lectual, el desafiament de la IA continua obert

La relació entre la IA generativa i la protecció de la propietat intel·lectual segueix en tensió.

Els límits no sempre estan clars, les demandes s’acumulen als tribunals, sobretot nord-americans, es comencen a signar alguns acords, però els creadors no acaben de saber com protegir-se.

Per mirar d’aclarir-ho, l’Observatori Switch estrena pòdcast.

En aquest primer episodi conversem amb Carlota Planas i Vanesa Alarcón, advocades especialistes en drets de propietat intel·lectual, que posen en context les claus del desafiament.

El panorama continua trasbalsat:

Anthropic i el “culebró” de l’estiu. El 5 de setembre es va anunciar un acord de 1.500 milions de dòlars entre Anthropic i uns demandants. El jutge va dir que l’havien enredat i va paralitzar l’acord. Va demanar que Anthopic aportés el llistat de les 465.000 obres piratejades i que establís mecanismes perquè els autors que no vulguin participar de l’acord puguin excloure’s. Anthropic ha complert i el jutge ha admès l’acord. Al juliol, el mateix jutge havia donat la raó a Anthropic per haver entrenat el seu model amb llibres, aquesta vegada comprats.
Les majors ensenyen les urpes. La Warner Bros Discovery ha demandat el generador d’imatges Midjourney per entrenar el seu model amb els personatges de la major i permetre que els usuaris generin imatges calcades a les originals. Disney ha obligat Character.AI a deixar d’utilitzar els personatges de la major per crear avatars. Disney, Universal i la Warner han presentat una demanda contra els xinesos de Minimax.
Les discogràfiques, contra Suno. El 2024, Universal, Warner i Sony van presentar una demanda contra Suno, el generador de música amb IA més popular. Ara han ampliat la demanda amb proves de que Suno hauria piratejat cançons publicades a Youtube.
Youtube és una mina. The Atlantic ha descobert que els models d’IA s’han pogut entrenar amb 16 milions de vídeos allotjats a Youtube i descarregats sense permís.
OpenAI vol evitar demandes per Sora 2, nova eina de generació de vídeo que està plena d’imatges i músiques amb drets. OpenAI diu que els creadors podran acceptar participar-hi. Està per veure com.
Europa vigila els grans de la IA. A Europa, el 2 d’agost va entrar en vigor el Reglament de la Llei de la IA que obliga els grans proveïdors. Se’ls exigeix publicar informació sobre els continguts utilitzats per entrenar els seus models i garantir el compliment de la legislació en matèria de drets d’autor.

La IA avança entre les grans productores

ngrinyo — Thu, 24 Jul 2025 12:42:52 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 24 al juliol de 2025.

La IA avança entre les grans productores

Les millores substancials que van incorporant les eines més recents de generació i control de vídeo (Veo3, Marey…), fan que l’ús de la IA es vagi integrant als fluxos de treball de les productores.

Fotograma de El Eternauta.

Netflix s’estrena amb la IA generativa a El Eternauta. Per primera vegada, Netflix ha fet servir IA generativa per crear algun dels efectes visuals d’una producció pròpia. Es tracta de la sèrie argentina de ciència ficció El Eternauta, estrenada a l’abril. L’esfondrament d’un edifici, generat amb IA per l’empresa especialitzada Eyeline Studios, és una petita part de tot el complex desplegament de VFX de la sèrie. Netflix també ha anunciat que el 2026 incorporarà anuncis generats amb IA.

Directors de renom s’hi posen. Fa uns mesos vam conèixer que James Cameron s’associava amb la tecnològica Stability AI, Robert Zemeckis havia utilitzat la IA intensament a Here, i que dues pel·lícules que competien als Oscar, Emilia Pérez i The Brutalist, havien fet servir sistemes d’IA generativa per completar escenes.Recentment, Darren Aronofsky, director de pel·lícules com Pi, Black Swan o La balena, assessora a tres directors emergents en la creació de curtmetratges generats amb Veo 3, l’eina més recent de Google Deepmind. El primer és Ancestra, un curt de 8 minuts que combina escenes d’acció reals amb seqüències generades amb IA. Es va presentar al Festival de Tribeca. Aquí teniu el curt. I aquí, el making of.

Acord entre AMC i Runway. AMC Networks (Mad Men, Breaking Bad…) ha signat un acord amb la startup tecnològica Runway per generar imatges de màrqueting i ajudar a previsualitzar idees per a programes que encara no s’han produït.

Remakes a dojo a la Xina. Estudis de producció xinesos estan preparant un centenar de remakes gràcies a la IA. Clàssics de Bruce Lee, com Fist of Fury (1972), Drunken Master (1978) o Once Upon a Time in China (1991), que van convertir Lee en una estrella de cinema, són algunes de les pel·lícules que es retocaran. Es millorarà la qualitat de la imatge i el so, però es mantindrà l’estètica dels originals.

L’esport, el terreny de joc de les tecnologies avançades

ngrinyo — Thu, 24 Jul 2025 12:19:59 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 24 al juliol de 2025.

L’esport, el terreny de joc de les tecnologies avançades

L’organització i la retransmissió dels grans esdeveniments esportius continuen sent el banc de proves preferit de les tecnologies més avançades d’IA, immersivitat i robòtica.

Wimbledon elimina els jutges de línia

El torneig de tenis de Wimbledon ha eliminat els jutges de línia, substituïts pel sistema automatitzat de visió per computador Live Electronic Line Calling, creat per Sony.

La cosa no va acabar d’anar bé: en principi, els automatismes són més fiables. Una investigació del 2016 va concloure que els jutges humans fallen el 27% de les decisions. Però a Wimbledon, el nou sistema va fallar en tres situacions clau, sembla que també per errades humanes. Els jugadors no les tenen totes.

Altres novetats d’IA basades en les solucions d’IBM Watsonx han estat:

Match Chat, un assistent conversacional que permet fer preguntes en llenguatge natural i rebre estadístiques a l’instant.
Likelihood to Win, que mostra la probabilitat actualitzada de victòria per a cada jugador, calculada en temps real després de cada punt.
Catch Me Up, que ofereix resums personalitzats a les prèvies o al postpartit, segons els interessos de l’usuari.

Alta immersivitat a Roland Garros

Al torneig de Roland Garros, el grup France Télévisions va presentar:

Una transmissió estereoscòpica immersiva de 180º de partits en directe, amb qualitat 8K. Es va poder continuar amb les ulleres d’Apple Vision Pro.
Proves amb la càmera immersiva Blackmagic Cine Ursa 16K (8K per ull), capaç de gravar a 90 fotogrames per segon.
Una tecnologia d’SportAI que permet visualitzar instantàniament en 3D els moviments dels jugadors i l’anàlisi del seu rendiment.

El Mundial de Clubs en XR a Meta

Els usuaris amb visors de Meta subscrits a DAZN residents als EUA han pogut accedir a transmissions XR de partits del Mundial de Clubs. L’aplicació oferia vistes multiangle amb panells estadístics XR en temps real, repetició de jugades i moments destacats.

Robots per a l’NBA

L’NBA incorporarà quatre tipus de robots que permeten millorar l’entrenament i la recuperació dels jugadors.

ABE (Automated Basketball Engine): un robot incansable per practicar els rebots i les passades.
MIMIC (Motion & Intercept Modular-Interface Coordination): un assistent capaç de simular esquemes defensius i replicar escenaris de partits reals.
KIT: un company artificial dissenyat per reforçar la moral i el benestar mental dels jugadors.
BEBE (Bot-Enhanced Basics & Equipment): gestiona la logística de l’equip i adapta els programes de recuperació física.

La publicitat, al punt de mira de la IA

ngrinyo — Thu, 24 Jul 2025 12:02:21 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 24 al juliol de 2025.

La publicitat, al punt de mira de la IA

El festival de publicitat Cannes Lions 2025 ha constatat la incertesa sobre els efectes de la IA al sector publicitari. Les agències creatives tenen l’esperança que la IA serveixi per automatitzar rutines, millorar la productivitat i, per tant, els marges, i continuar sent útils en un nou món on les plataformes i els automatismes faran bona part de la feina.

Però el context no ajuda:

Meta ha anunciat que el 2026 permetrà que les marques creïn directament els seus anuncis.
El canal britànic Channel 4 facilitarà que les petites i mitjanes empreses generin anuncis amb IA directament a la seva plataforma de streaming.
Els grans hòldings publicitaris no volen deixar passar el tren de la IA. WPP diu que invertirà 400 milions de dòlars cada any en una plataforma pròpia. Ogilvy, una de les empreses del grup, anuncia 700 acomiadaments i més integració d’IA. El grup Publicis ja n’ha invertit 500 milions.
La publicitat digital s’hi aboca. El 51% dels anunciants que utilitzen vídeos en mitjans digitals fan servir IA generativa i un 34% ho està provant. Només un 15% s’hi resisteix. Son dades de l’informe 2025 Digital Video Ad Spend & Strategy Report de la IAB.
László Gaál, un dels creatius amb IA més sol·licitats per les marques, explica la dificultat d’aquesta tecnologia: “El ritme de canvi tecnològic és tan ràpid que ningú no el pot adoptar. Tot el que dic a un client el primer dia no serà cert d’aquí a tres mesos”.

Vídeo artificial de qualitat professional, ara sí?

ngrinyo — Wed, 04 Jun 2025 15:59:13 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 23 al juny de 2025.

Vídeo artificial de qualitat professional, ara sí?

Fa unes setmanes, Google va presentar dues noves eines, Veo3 i Flow, que han sacsejat la indústria audiovisual. El salt de qualitat és notable. Les mostres d’entusiasme s’han escampat. Podem dir, ara sí, que la generació de vídeo ha arribat al nivell de qualitat que requereix la producció professional?

Què fan aquestes eines:

Veo3 pot generar clips hiperrealistes amb diàlegs, música i efectes sonors integrats.
Executa ordres de direcció i moviment de càmera.
Ajusta les accions als espais creats i ofereix diverses possibilitats de control de les seqüències.
Flow permet enllaçar fàcilment clips, construir escenes cinematogràfiques completes i mantenir la coherència.

Si encara no les heu vist, aquí en trobareu unes quantes demostracions.

Les avaluacions de mitjans com Ars Technica o Tom’s Guide han rebaixat l’eufòria. Han estat bones, però no entusiastes:

La interpretació dels prompts no sempre és acurada. En la generació d’espais tendeix a l’espectacularitat per sobre de la precisió.
L’àudio no sempre funciona correctament i la sincronització labial és inconsistent.
Els efectes de so necessiten millorar. A vegades fan coses estranyes.
En escenes complexes, el resultat es torna confús i les interaccions dels personatges semblen repetitives.
El realisme de Veo 3 planteja importants qüestions ètiques, com la difuminació entre realitat i ficció.

Les deficiències tècniques semblen corregibles. Els efectes ètics i laborals, però, estan per veure.

“Que tothom en sigui conscient: hem traspassat el punt en què es podia identificar un vídeo fet amb IA”. (Ethan Mollick, autor de Co-Intelligence).

“Que ningú no s’enganyi: la IA no es carregarà el cinema. Qui digui això és que no ha trepitjat un set de rodatge en la seva vida”. (Alejandro Moriana Orts, Crowdy).

“És impossible que Hollywood no en surti afectat. Així vaig crear una escena d’estil Stranger Things en 2 hores”. (Javi López, fundador de Magnific AI, propietat de Freepik).

Ràdios i televisions normalitzen l’ús de la IA. Qui, com, per a què?

ngrinyo — Wed, 04 Jun 2025 15:50:32 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 23 al juny de 2025.

Ràdios i televisions normalitzen l’ús de la IA. Qui, com, per a què?

La intel·ligència artificial s’està incorporant als processos de treball dels mitjans de comunicació, tant públics com privats. Les ràdios i televisions europees són capdavanteres en l’ús d’aquesta tecnologia als serveis informatius, a les retransmissions esportives, a la producció de programes d’entreteniment i ficció i a l’anàlisi d’audiències.

IA als mitjans públics

Un grup d’investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la segueix de prop la implantació de la IA als mitjans. Un dels seus treballs analitza amb detall l’ús pràctic de la IA a 15 corporacions audiovisuals públiques europees.

En parlarem amb Cesar Fieiras-Ceide, coautor de l’estudi, i Joan Rosés, editor de l’Observatori Switch, al MAC de Granollers, dimecres 11 de juny.

Les funcions més habituals que van incorporant la majoria dels mitjans són:

Gestió d’arxius i metadades.
Assistència a la redacció: transcripció, correcció de textos, edició…
Creació de continguts: conversió de dades en text, publicació a xarxes…
Accessibilitat de continguts / Subtitulat automàtic.
Verificació de dades.
Personalització i recomanació de continguts.

Usos singulars

La European Broadcasting Union (EBU) ha presentat l’informe Leading Newsrooms in the Age of Generative AI en què recull nou casos d’ús de mitjans que exploren noves possibilitats, més enllà dels usos habituals. En triem tres:

Ampliant la mirada

El projecte AAVA (AI Audience Validation Assistant) de la televisió pública holandesa permet testejar els continguts a una audiència virtual diversa. Ha generat uns bessons digitals impulsats per IA que donen feedback als creadors de continguts. L’objectiu és ser més inclusius.
En una línia similar, la radiotelevisió pública suïssa (RTS) ha desenvolupat un model d’IA que amplia i personalitza les notícies segons les necessitats específiques de les diverses audiències. Una aplicació analitza automàticament un contingut, identifica la necessitat principal de l’usuari al qual es dirigeix i en suggereix modificacions.

Ampliant els continguts

La ràdio pública sueca (SR) produeix cada dia uns 370 clips d’àudio de notícies. Una aplicació automatitza el procés de transcriure’ls, resumir-los i titular-los. Els periodistes de l’emissora supervisen la publicació final a la web i a les xarxes.

Líders en IA

Tres corporacions destaquen en l’ús de la IA als mitjans públics: la BBC britànica, la VRT belga i la YLE finlandesa. La BBC té diversos projectes en marxa; la VRT lidera el hub internacional d’innovació Future Media Hubs, i la YLE organitza uns seminaris públics on exposa els seus projectes. Els darrers, els podeu trobar aquí.

El programa d’acceleració de l’IBC d’Amsterdam impulsa una plataforma unificada d’IA generativa per a radiodifusors que ha de permetre compartir esforços de desenvolupament, dades, experiències i recursos.

La Xarxa integra un assistent IA

La Xarxa ha integrat, en fase de proves, un assistent d’IA per a periodistes. L’objectiu és automatitzar tasques rutinàries, accelerar processos i contribuir a la millora de la qualitat dels continguts que s’elaboren a les redaccions audiovisuals de proximitat. Ho explicarà al MAC de Granollers.

El públic demana transparència

L’institut Poynter i la Universitat de Minnesota han fet un estudi sobre la percepció de les audiències en l’ús d’IA generativa als diaris i programes informatius. Conclusions:

Gairebé la meitat dels enquestats rebutja les notícies generades amb IA.
Més de la meitat sospita que les redaccions escriuen o generen imatges amb IA.
Més del 90% demana que els mitjans informin quan usin sistemes artificials.

Les tecnològiques estrenyen, els professionals protesten, però els problemes de Hollywood juguen a favor de la IA

ngrinyo — Mon, 14 Apr 2025 14:31:19 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 22 a l’abril de 2025.

Les tecnològiques estrenyen, els professionals protesten, però els problemes de Hollywood juguen a favor de la IA

Uns 400 professionals de renom de la indústria audiovisual nord-americana han enviat una carta al seu govern contra la petició que han fet OpenAI i Google perquè la regulació sigui més laxa i es faciliti l’entrenament dels models d’IA.

Els nervis estan a flor de pell perquè Hollywood no passa pel seu millor moment, la quantitat de produccions va a la baixa i es tem que la IA s’acabi aplicant per reduir costos i afecti la feina d’artistes i creadors.

L’analista nord-americà Doug Shapiro vaticina que els grans estudis de cinema i de televisió acabaran adoptant aquesta tecnologia de manera habitual. El factor econòmic és determinant. També ho són les millores que van incorporant les eines d’IA per facilitar-ne la qualitat i el control.

Copyright, la justícia americana es comença a moure

Als jutjats nord-americans s’acumulen una trentena de demandes contra els desenvolupadors de la IA per vulneració de drets de propietat. Algunes es comencen a moure.

Una jutgessa ha denegat les mesures cautelars instades per Universal Music i altres discogràfiques contra Anthropic per utilitzar lletres de cançons protegides. La demanda segueix el seu curs, però la jutgessa avisa que no està demostrat el perjudici.
Un jutge federal ha permès que avanci la demanda de The New York Times, que acusa OpenAI i Microsoft d’usar contingut periodístic sense autorització. Diversos jutjats han acordat ajuntar altres casos a la mateixa causa.
La nova prestació de ChatGPT que facilita la creació d’imatges ha reobert el debat sobre si els estils estan o han d’estar protegits. Entre les imatges que s’han fet més virals destaquen les rèpliques perfectes de l’estil dels japonesos Studio Ghibli.
- “És un insult a la vida. Mai incorporaria aquesta tecnologia a la meva feina. Els humans estem perdent la fe en nosaltres mateixos”. Hayao Miyazaki, fundador de l’Studio Ghibli. Euronews.

La nova robòtica audiovisual demana pas

ngrinyo — Mon, 14 Apr 2025 14:18:23 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 22 a l’abril de 2025.

La nova robòtica audiovisual demana pas

La robòtica viu un moment d’expansió. Els nous robots incorporen intel·ligència artificial i es mouen i actuen amb molta precisió en entorns complexos.

Com afectarà aquesta nova generació robòtica a la indústria del cinema i la televisió?

El Clúster Audiovisual de Catalunya es proposa analitzar a fons la transformació que la nova robòtica aportarà al sector i liderar el coneixement en aquest àmbit.

Una primera presa de contacte va ser la sessió celebrada al Mobile World Congress amb Francesco Ferro, CEO de Pal Robotics, Marc Sansa, realitzador de televisió de 3Cat, Mar Masulli, membre de la junta de AER Automation i CEO de BitMetrics, David Selva, Channel Development Manager de Universal Robots i Daniel Serrano, director de la Unitat de Robòtica d’Eurecat.

Apuntem alguna de les aportacions:

Determinats moviments de càmera, per precisió o dificultat, són impossibles de fer si no es compta amb artefactes mecànics.
- Boston Dynamics, la principal empresa nord-americana de fabricació de robots humanoides, ha presentat un operador de càmera robòtic. Permet filmar en llocs de difícil accés i executar moviments de càmera fluids en situacions difícils.
- Per als nous informatius que estrenarà a la tardor, 3Cat ha adquirit un sistema de càmeres robotitzades anomenat Artimo, desenvolupat per l’empresa canadenca Ross Video.
Els robots faciliten la dinàmica dels estudis de gravació, ja sigui per actuar sobre els decorats, accelerar els processos d’il·luminació o manipular objectes.
- La plataforma robòtica Akira permet gravar cotxes en moviment. Pixomondo la va presentar al CES de Las Vegas.
Els robots humanoides es desenvolupen a tota velocitat incorporant prestacions que emulen els moviments del cos humà.
- El laboratori de Disney a Zúric desenvolupa els Stuntronics, robots humanoides que poden substituir actors en escenes de risc. Els va emprar a la darrera producció de Spiderman.
Als espectacles en directe els robots poden ser complements cada cop més sofisticats.
- Al Renaissance World Tour de Beyoncé (2023) s’incorporaven braços mecànics d’Universal Robots que en alguns moments del concert interactuaven amb la cantant.

2025, l’any de les ulleres intel.ligents

ngrinyo — Mon, 17 Feb 2025 09:57:45 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 21 al febrer de 2025.

2025, l’any de les ulleres intel.ligents

La revista digital XR Today ha preguntat a 10 experts en Realitat Mixta (analistes, fabricants, creatius…) per les 10 tendències principals pel 2025. Aquí teniu el vídeo.

Les ulleres intel·ligents estan a punt de convertir-se en eines realment útils i les grans empreses tecnològiques s’hi tiren de cap. El 2025 el mercat pot explotar. L’any passat Meta va vendre un milió de les seves Ray-Ban, però Google i fabricants xinesos aposten fort pel 2025. Ho explica Technology Review, la revista del MIT de Boston.

End of Genesys a l’Sphere de Las Vegas

Genesys és el nom d’un espectacle de música electrònica creat per Anyma (Matteo Milleri) que des del 2023 ha recorregut mig món. A finals d’any i durant el mes de gener es va presentar a l’Sphere de Las Vegas amb l’espectacle immersiu End of Genesys, el primer de música electrònica en aquest espai, produït per l’empresa Afterlife.

Aquí teniu unes imatges gravades des de dins. I això és el que es veia des de fora.

Ulleres per jugar als escacs

Un estudiant de disset anys de la Universitat de Columbia ha modificat la IA de les ulleres Ray-Ban Meta perquè un jugador d’escacs pugui millorar les jugades sense que el seu oponent ho sàpiga. Vídeo.

IA – Casos d’ús: nous exemples, noves tendències

ngrinyo — Mon, 17 Feb 2025 09:47:51 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 21 al febrer de 2025.

IA – Casos d’ús: nous exemples, noves tendències

La indústria audiovisual professional continua incorporant la IA als seus fluxos de treball. A l’ISE vam presentar alguns dels exemples més recents i representatius del que està passant.

En publicitat, els anuncis del Land Rover Defender l’agència d’inversió eToro, o l’assistent d’Audi.
No és estrictament audiovisual, però val la pena conèixer el bot conversacional de The Washington Post.
El canal de continguts propis generats amb IA que incorpora el fabricant de televisors TCL.
En animació, el curt Migration i el llargmetratge Where the Robots Grow.
Animació en directe. Els Simpson a ESPN+ i Disney+ “jugant” un partit de la lliga de futbol americà.

Idees que se’n desprenen

Algunes marques utilitzen la IA per guanyar notorietat, però d’altres comencen a experimentar amb assistents artificials realistes.
La possibilitat de conversar amb les marques o els mitjans de comunicació obre noves vies d’interrelació i de consum de continguts.
L’animació es consolida com el primer producte audiovisual que usa la IA de forma integral, per a produccions curtes, però també llargmetratges.
Nous casos exemplifiquen com la IA pot alterar els temps habituals de l’audiovisual, per exemple, produint dibuixos animats en directe.Nous casos exemplifiquen com la IA pot alterar els temps habituals de l’audiovisual, per exemple, produint dibuixos animats en directe.

L’àudio, en el punt de mira

Els casos recents de més repercussió han estat els de The Brutalist i Emilia Pérez. Ambdues pel·lícules han fet un ús de la IA molt limitat, però l’impacte ha estat important, amb polèmica inclosa per les crítiques dels qui creuen que la IA compromet les seves opcions als Oscar.

Què hi van fer: Retocs de postproducció d’àudio.

A The Brutalist van utilitzar l’eina Respeecher per afinar locucions en hongarès dels protagonistes. Hi ha entonacions i accents en hongarès que són difícils per a algú no nadiu. En un parell de seqüències en què els personatges d’Adrien Brody i Felicity Jones llegeixen unes cartes escrites en aquest idioma es va optar per clonar-los la veu i passar-la a l’hongarès. En total són uns 7 minuts clonats en una pel·lícula que dura 3 hores i mitja.
A Emília Pérez es va utilitzar la mateixa eina per millorar el registre vocal de l’actriu Karla Sofía Gascón quan canta. Una opció era doblar-la, però al director li va semblar millor clonar la veu i ampliar artificialment la tessitura de l’actriu.

Així ha anat la polèmica

L’Acadèmia nord-americana es planteja exigir que les pel·lícules candidates a pròximes edicions dels Oscar detallin l’ús que han fet de la intel·ligència artificial.

Eines – Els generadors de vídeo milloren la consistència el control, però encara els falta

Setmana a setmana, els generadors de vídeo amb IA van millorant prestacions. I fins i tot en surten de nous en un mercat que comença a estar saturat. Tots prometen depurar prestacions per millorar la consistència i la capacitat de control, l’assignatura pendent.

Així funcionen els millors generadors de vídeo. Caleb Ward de Curious Refuge analitza 7 eines que es troben al mercat o en fase de prellançament: Sora, Veo2, Runway, Luma, Minimax, Kling i Haiper. Vídeo.

Seawed Apt, anuncia un nou generador de vídeo en (quasi) temps real. De moment, al laboratori.
Frames, de Runway, nou model que millora la consistència d’estil i la possibilitat de crear un estil propi.
Krea.ai incorpora noves funcionalitats per millorar la consistència.
Hailuo AI (Xina), ha presentat T2V-01-Director, una nova eina que permet controlar els moviments de la càmera amb ordres parlades o prompts senzills.
Kling AI Elements facilita la generació de vídeo a partir d’imatges estàtiques. Carregues les imatges que vols i l’eina genera una seqüència.
Eddie AI és un generador creat per professionals de l’audiovisual. La principal novetat és que abans de generar res pots dialogar amb la plataforma per acotar el resultat final.

IA a la pràctica: exemples que fan ballar el cap

ngrinyo — Thu, 19 Dec 2024 16:57:07 +0000

Contingut publicat al butlletí Switch número 20 al desembre de 2024.

IA a la pràctica: exemples que fan ballar el cap

A l’Observatori Switch anem recopilant els casos pràctics més representatius d’aplicació de la IA a la indústria audiovisual. En tenim identificats unes quantes dotzenes. Ens fixem especialment en els que mostren com la IA pot transformar processos o crear nous formats.

Hem presentat una selecció de casos en dues sessions públiques, la primera al Filmets de Badalona i la segona a la Setmana del Talent. En vindran més. La propera, a la fira ISE, el 5 de febrer.

Tres casos entre centenars

Us mostrem un tastet amb tres exemples que exploren noves vies per fer cinema o televisió.

The Reviewed és un documental produït per l’organització Brand Ukraine. La pel·lícula recorda els atletes que haurien d’haver anat als Jocs Olímpics de París, però que van morir al camp de batalla. En un missatge emotiu, uns quants atletes clonats demanen als espectadors que no els oblidin.

Concepte: l’artificialitat de la IA generativa sembla casar poc amb la realitat que alimenta els documentals. Però quan es tracta de recuperar imatges perdudes o persones desaparegudes, la IA hi té un paper.

Els Simpsons juguen en directe. També als esports la matèria primera és la realitat. La IA pot completar les retransmissions amb dades, gràfics o material addicional, però no substituir ni modificar el que passa. Excepte si es tracta d’Els Simpsons. El 9 de desembre, Disney+ i ESPN+ han transmès en directe el partit de futbol americà entre els Dallas Cowboys i els Cincinnati Bengals, a l’Atoms Stadium d’Springfield. La novetat és que tots els jugadors s’han convertit en personatges d’Els Simpsons.

Concepte: l’animació és una forma de ficció. Pot ser-ho també de la realitat? Produir animació necessita temps, però amb la IA podem generar-la en directe.

Narració segmentada. La BBC té en marxa un projecte anomenat Object Based Media que consisteix a esmicolar qualsevol contingut en “objectes”, és a dir, fragments o fins i tot microfragments que convenientment etiquetats poden ser utilitzats de forma no lineal. Segons a qui ens adrecem i en el dispositiu que publiquem els continguts es poden reduir, ampliar, combinar… automàticament.

Concepte: és la idea que hi ha al darrere del documental ENO que canvia cada cop que es projecta. Abans o durant la projecció els segments de la narració es poden combinar per crear un producte nou