El Clúster Audiovisual de Catalunya ha presentat l’Informe de Robòtica Audiovisual, elaborat per l’Observatori Switch, una iniciativa del Clúster dedicada a analitzar tendències tecnològiques amb impacte directe en el sector. El document es pot consultar en català i en anglès.

L’estudi analitza l’estat actual i les tendències de la robòtica aplicada a l’audiovisual, amb un focus clar en com aquestes tecnologies estan redefinint la captació d’imatge, la producció virtual, els rodatges en exteriors i l’automatització dels platós. Amb aquesta anàlisi, el Clúster Audiovisual de Catalunya vol contribuir a anticipar canvis, generar debat i posicionar l’ecosistema audiovisual català com un actor actiu en la construcció d’aquest nou escenari tecnològic.

L’informe neix arran d’una missió a la Xina organitzada pel Catalonia Cluster d’ACCIÓ, que va portar els gerents de diversos clústers catalans (entre ells, el Clúster Audiovisual de Catalunya) a Hong Kong, Xangai i Shenzhen. Durant aquesta missió, es va constatar fins a quin punt la robòtica ja és una realitat consolidada en l’ecosistema audiovisual xinès i com aquest mercat es troba a diversos passos per davant en l’adopció d’aquestes tecnologies. Aquesta experiència va reforçar la necessitat de posicionar Catalunya en l’àmbit de la robòtica audiovisual, un camp en què el país compta amb totes les competències necessàries (tecnològiques, creatives i industrials) per jugar un paper rellevant a escala internacional.

L’informe constata que els robots estan deixant de ser simples suports automatitzats per convertir-se en eines que amplien les possibilitats narratives i simplifica tasques de producció. En molts casos, les càmeres robotitzades permeten preses d’imatge impossibles per a un operador humà, amb moviments precisos, repetibles i fluids, especialment valuosos en directes i en entorns d’alta exigència tècnica.

Segons dades d’Intel Market Research recollides a l’informe, més del 85% dels estudis de televisió ja utilitzen algun tipus de càmera robòtica en la producció de notícies. A més, la capacitat d’operar càmeres de forma remota permet reduir els costos operatius fins a un 40%.

Un dels capítols centrals és el paper dels braços robòtics com a facilitadors de la Producció Virtual: la seva precisió permet sincronitzar la captació física amb imatges generades per ordinador (CGI) i motors de videojocs, un factor clau en l’actualització dels fluxos de treball del sector. L’informe també aborda l’expansió de la robòtica més enllà de càmeres i drons: automatització d’il·luminació, moviment de decorats i atrezzo, i operatives de gestió en entorns de plató.

Joan Rosés, editor de l’Observatori Switch del Clúster Audiovisual i responsable de l’informe, assenyala: “La robòtica ja no és només una qüestió d’eficiència. En audiovisual, està obrint noves possibilitats narratives: moviments de càmera que abans eren inviables, una integració molt més precisa amb la producció virtual, i aportant “intel·ligència” als aparells físics que participen en una producció.”

Per la seva banda, Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, destaca: “Aquest informe ens ajuda a posar ordre en una transformació que ja és aquí. La robòtica s’està incorporant a tota la cadena de valor de la producció audiovisual i és estratègica per a la competitivitat del sector: tecnologia, talent, nous rols professionals i capacitat d’atraure projectes internacionals.”

En la presentació de l’informe s’ha aprofundit en com la robòtica s’està integrant de manera transversal a la producció audiovisual, des de la captació d’imatge fins a la producció virtual i els rodatges en exteriors. L’informe posa en relleu que la millora en autonomia, destresa i adaptabilitat al terreny facilitarà la incorporació progressiva de robots a tasques físiques pròpies del sector audiovisual, alhora que contribuirà a fer els rodatges més segurs, eficients i creatius.

Més enllà de les càmeres robotitzades, la robòtica ja s’està implantant en àmbits com la construcció i el muntatge de decorats i atrezzo, l’automatització de sistemes d’il·luminació i la gestió d’elements físics als platós. En paral·lel, els drons han evolucionat de simples eines per a plans aeris a sistemes capaços de fer seguiments dinàmics, il·luminació aèria i captura volumètrica de l’entorn, mentre que els eixams de drons amb llum estan convertint el cel en una nova pantalla per a espectacles audiovisuals. L’informe també apunta a l’aparició de robots humanoides d’altes prestacions que comencen a actuar davant de càmera i a emular gestos humans amb un realisme creixent, obrint noves vies creatives per al cinema, la televisió i les experiències immersives.

En un moment de transformació accelerada del sector, l’Informe de Robòtica Audiovisual situa la robòtica com una de les tecnologies clau que marcaran el futur immediat de la producció de continguts. La integració de robots intel·ligents en platós, rodatges i produccions virtuals ja està definint els fluxos de treball, el llenguatge visual i els perfils professionals de l’audiovisual.

Aquest passat dimecres 17 de setembre, el Clúster Audiovisual de Catalunya va celebrar la segona edició del Financial Day de l’Audiovisual, jornada que s’ha consolidat com la gran trobada destinada a presentar les fonts de finançament per a tota la cadena de valor del sector audiovisual en àmbit català i estatal.

Una vintena d’institucions i entitats públiques i privades van presentar el funcionament de les seves línies de subvencions i ajuts adreçades a projectes de contingut, inciatives tecnològiques i propostes de creixement empresarial.

Aquí hi podeu trobar un resum de les presentacions de cada institució:

Spain Audiovisual Hub. Amb Miguel Ovejero, Subdirector General d’Ordenació dels Serveis de Comunicació Audiovisual a SEIDA (Ministerio para la Transformación Digital y de la Función Pública).

L’Spain Audiovisual Hub és el pla aprovat fa quatre anys pel govern espanyol per a impulsar el sector audiovisual i situar-lo com a estratègic. Es va crear amb la implicació de tretze ministeris, fruit d’un diàleg extens amb el sector audiovisual.

Els seus principals objectius son promoure la producció audiovisual a Espanya per augmentar-la un 30%, atraure inversió a nivell mundial, augmentar les exportacions de productes audiovisuals i atraure talent per a construir un ecosistema potent que competeixi en el mercat internacional.

Es basa en dos pilars molt forts; per una banda, en la seguretat jurídica de la normativa audiovisual, la Llei General de Comunicació Audiovisual, que ha permès fomentar la inversió dels prestataris a petició globals en totes les llengües oficials. I, per altra banda, es basa en el sistema d’incentius a la producció: la deducció fiscal del 30% sobre el primer milió i del 25% sobre les despeses addicionals.

Van destacar la seva visió amplia del sector audiovisual, que té en compte el suport no només a llargmetratges estrenats en sales, sinó també a nous formats com les sèries, l’animació, els VFX, els videojocs i la XR.

Empresa Nacional de Innovación (ENISA). Amb Amb Mireia Solà, Social Media Manager.

ENISA, empresa pública dependent del Ministeri d’Indústria i Turisme, és la institució pública de referència en l’àmbit de l’emprenedoria.  La seva missió és molt clara, la primera és finançar empreses amb projectes innovadors i, la segona, és impulsar polítiques d’emprenedoria i innovació a través de la Llei d’Startups, certificant noves empreses per accedir a avantatges fiscals, com la reducció de l’impost de societats.

És coneguda per oferir préstecs  participatius entre 25.000€ i 1,5M d’€, una opció que es caracteritza per la seva flexibilitat i per no exigir avals. A més, els préstecs ofereixen avantatges com el manteniment del control empresarial per part dels fundadors, amb venciments a llarg termini de fins a nou anys i carència de fins a set anys, especialment beneficiosos per sectors innovadors com l’audiovisual.

Enguany han triplicat el seu pressupost habitual i compten amb 303 milions d’euros canalitzats a través de les Línies de financçament d’ENISA. Aquestes inclouen la Línia d’Audiovisuals i Indústries Culturals i Creatives, adreçada a projectes empresarials innovadors impulsats per petites i mitjanes empreses del sector audiovisual.

Altres línies d’interès són Emprenedores Digitals, per empreses liderades per dones, i Creixement, orientada a consolidar projectes en fases avançades.

Institut Català de Finances (ICF).  Amb Lourdes Ridameya, Cap de Promoció Direcció Desenvolupament de Negoci.

L’Institut Català de Finances (ICF) és la banca pública de promoció de Catalunya que prioritza el finançament d’aquelles activitats que promouen el creixement econòmic i social. Va destacar el paper del banc com a impulsor de projectes transformadors a Catalunya a través de préstecs en condicions favorables.

L’ICF ofereix la línia de Préstec ICF Cultura, on s’hi inclou el sector audiovisual, que permet finançar una amplia gamma d’activitats amb imports que poden arribar fins a 7,5 milions d’euros: producció, post-producció, distribució i projecció.

Instituto de Crédito Oficial (ICO). Amb Juana Moreno Caballero, Gestora de Finançament Audiovisual.

Com a Banc Públic Espanyol, l’ICO facilita finançament tant a través de línies de mediació amb entitats financeres com directes a les empreses i els seus projectes. Amb un enfocament en la digitalització i la sostenibilitat, ha creat una direcció general específica per a les PYMEs.

ICO va destacar la seva col·laboració amb RTVE, oferint fins a 100 milions d’euros per la producció d’obres audiovisuals i finançant fins el 100% dels drets del contracte.

També va subratllar la seva flexibilitat i capacitat de col·laborar amb altres entitats per tal de finançar altres projectes audiovisuals a través del “Programa para el audiovisual y las industrias  culturales con aval de CREA”.

Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación (CDTI). Amb Emilio Iglesias, Cap de l’Àrea del Departament de Promoció Institucional i Cooperació Territorial.

El CDTI és una entitat pública pertanyent al Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades per al finançament d’empreses tecnològiques. EL CDTI compta amb línies de finançament per empreses en diferents fases, des de start-ups fins a organitzacions en expansió.

Per al primer dels casos, destaquen les subvencions Neotec, una convocatòria que ofereix finançament a start-ups amb base tecnològica per donar suport al seu creixement inicial. Per a empreses en fase d’escalat, el CDTI ofereix ajuts parcialment reemborsables per a activitats d’I+D (amb nivell de maduresa tecnològica entre 2 i 6) i per a activitats d’innovació (més properes a mercat). Els projectes d’I+D, a més, inclouen dues modalitats: individuals o en consorci d’empreses.

Sociedad Española para la Transformación Tecnológica (SETT). Amb María Coronado, Directora Audiovisual.

La Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT) és una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri de Transició Digital i de la Funció Pública, creada fa només un any. Va ser constituïda el juliol de 2024 amb el mandat de gestionar tres fons, un d’ells destinat a la indústria audiovisual. Aquests fons, provinents del context de crisi de la COVID-19, van ser activats per la Comissió Europea dins el Pla de Recuperació i Transformació Tecnològica.

Aquest fons per a l’audiovisual és una línia de 1.712 milions d’euros, dels quals 1.500 milions van directament per a tot l’ecosistema del sector, anant més enllà de la cadena de valor tradicional. Per altra banda, els 212 milions restants, son una partida que prové del PERTE de les Llengües i va més dirigida a projectes d’indústries culturals que tinguin com a element una de les llengües cooficials.

Disposen de 3 instruments financers que tenen en comú la obligatorietat de la inversió privada:

1. Préstecs: per a projectes i empreses del sector audiovisual. Màxim financiable del 70% i 30% d’inversió privada requerida.
2. Inversió de capital i cuasicapital: participació de la SETT juntament amb inversors privats. Inversió màxima del 49%.
3. Participació en fons: inversió de la SETT en fons de capital que inverteixen en el sector audiovisual espanyol.

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Amb Edgar Garcia, Director.

L’ICEC és una institució pública del Departament de Cultura que s’estructura en diverses àrees sectorials, entre les quals s’inclou el sector audiovisual amb 22 línies d’ajuts vinculades.

Les línies concretes es recolzen sobre els objectius de la llei de l’audiovisual, incidint en tota la cadena de valor. En aquest sentit, destaquen les línies d’ajut per al desenvolupament, ja que es una fase imprescindible per l’èxit de les obres audiovisuals, als quals es sumen les subvencions per a producció; promoció, publicitat i distribució (incloent festivals); i exhibició. Destaquen també les línies destinades al foment dels videojocs i la cultura digital.

Europa Creativa Media. Amb Àlex Navarro, Coordinador.

Europa Creativa és el programa de la Unió Europea dedicat a impulsar el sector cultural i creatiu, incloent-hi l’audiovisual. El programa, que compta amb un pressupost de 2.440 milions d’euros per al període 2021-2027, busca promoure la diversitat, la cooperació internacional, i la sostenibilitat.

Europa Creativa es divideix en tres “strands”, cultura, media, i intersectorial, sent les dues últimes les que ofereixen oportunitats per empreses audiovisuals. A MEDIA es destina el 58% de pressupost del programa, amb línies de subvencions en els eixos de: contingut, empresa i audiència.

L’intersectorial, per la seva banda, també pot ser interessant per projectes audiovisuals que explorin les sinergies amb altres indústries creatives i el desenvolupament d’eines digitals o innovadores per altres indústries creatives.

Va destacar el nou programa AgoraEU per al període (2028-2034), que tindrà 3 grans línies d’actuació: Creative Europe – Cultura, MEDIA+ i CERV+. La més específica per a l’audiovisual és MEDIA+, destinada a impulsar la diversitat i la competitivitat de l’audiovisual europeu.

Parlament Europeu – Comitè de Cultura i Educació. Amb Xiomara Villa, assistent parlamentària.

El Comitè de Cultura i Educació del Parlament Europeu son els responsables de tot el que té a veure amb audiovisual i cultura. En matèria de finançament, no el gestiona directament el Comitè, sinó que estan involucrats en tots els processos de negociació del que son els programes com els que ha explicat Europa Creativa Media.

Actualment, dins el període d’actuació 2021-2027, van destacar tres exemples de programes europeus. En primer lloc, Erasmus+, relacionat amb projectes que tenen a veure amb la formació, l’intercanvi professional i la cooperació internacional. En segon lloc, Horizon Europe, un pilar més centrat en la investigació i el desenvolupament digital, amb projectes relacionats amb la restauració audiovisual, la IA, la XR… I en tercer lloc, Europa Digital, molt enfocat a temes relacionats amb la IA, la ciberseguretat i l’accessibilitat de les tecnologies digitals.

ACCIÓ – Agència per a la competitivitat de l’empresa. Amb Anna Monjo, líder d’equip del programa Catalunya Clústers.

ACCIÓ, depenent de la Direcció General d’Indústria, ofereix serveis i subvencions per donar suport al creixement de les empreses. El seu enfocament es divideix en quatre blocs principals: estratègia empresarial, innovació i transformació tecnològica, negoci internacional i inversions.

En l’àmbit de l’estratègia  empresarial, destaca el programa Catalunya Clusters, del qual forma part el Clúster Audiovisual de Catalunya, amb l’objectiu de generar entorns de col·laboració entre empreses en els respectius sectors. Això inclou línies de subvenció per a projectes col·laboratius com a via per millorar la competitivitat de les empreses.

En el bloc d’innovació  i transformació tecnològica, es va presentar l’Open Innovation Challenge, que busca connectar empreses del sector amb solucions tecnològiques a través de la identificació de reptes específics. Acció també ofereix ajudes per a projectes d’investigació i desenvolupament (R+D).

Finalment, en l’àmbit de negoci internacional, ACCIÓ ajuda les empreses a obrir filials a l’estranger i diversificar mercats, recolzant-se en les seves oficines exteriors per oferir assessorament i resoldre barreres a la internacionalització.

Instituto de la Cinematografía y las Artes Visuales (ICAA). Amb Fernando Bigeriego, Subdirector General de Foment de la Indústria Cinematogràfica Audiovisual.

L’ICAA és un organisme adscrit al Ministeri de Cultura que planifica les polítiques de suport al sector cinematogràfic i a la producció audiovisual. Tracten dos temes principals: les ajudes a la producció i el seu rol en els incentius fiscals.

Pel que fa a les ajudes, l’ICAA ofereix quatre tipus d’ajudes a la producció, dues destinades a llargmetratges i dues a curtmetratges. Entre aquestes, destaquen les ajudes generals per a llargmetratges, que es concedeixen en fase de projecte i es basen en criteris objectius amb puntuacions específiques en funció de la trajectòria del director, la solvència de la productora i la viabilitat econòmica.

Les ajudes selectives estan dirigides exclusivament a productores independents amb projectes que presenten un valor cinematogràfic o cultural especial, documentals i obres experimentals. Aquí, la valoració depèn tant de criteris objectius com d’una comissió d’experts del sector. Les ajudes també contemplen la perspectiva de gènere i reserves específiques per a projectes de directores, animació i altres gèneres.

Pel que fa als incentius fiscals, l’ICAA no els gestiona directament, emet dos certificats essencials per al procés: el Certificat de Nacionalitat i el Certificat de Culturalitat, que són requerits per aplicar les deduccions de l’Impost de Societats en produccions nacionals i en produccions estrangeres realitzades a Espanya. Els requisits d’aquests certificats es basen en la Llei del Cinema i inclouen aspectes com la nacionalitat d’autors i tècnics, l’idioma, i referències culturals.

Compañía de Gestión Integral de Crédito Comercial (CESCE). Amb Paula de las Casas, Cap de la Unitat d’Empreses, i Elena Domeque, Analista de la Unitat d’Empreses.

CESCE és una societat mercantil estatal que actua com a suport públic per a les empreses espanyoles, facilitant la seva internacionalització a través de pòlisses d’assegurança de crèdit.

Entre els productes per la internacionalització, CESCE té dues modalitats de cobertura: el crèdit circulant i el crèdit subministrador. El crèdit subministrador permet a les empreses espanyoles que negocien contractes internacionals aplaçar pagaments, reduint així el risc associat a les transaccions. Aquesta cobertura facilita l’accés a finançament, ja que els bancs poden descomptar els drets de cobrament. D’altra banda, el crèdit circulant ofereix cobertura als préstecs sol·licitats per a la signatura de contractes internacionals, ajudant les empreses a obtenir finançament per a projectes en l’estranger.

ICEX España Exportación e Inversiones. Amb Teresa Martín Ezama, Cap del Departament Audiovisual.

ICEX és una institució pública adscrita a la Secretaria d’Estat de Comerç, que té com a missió la promoció de la internacionalització de les empreses espanyoles. Ofereix suport per a la seva competitivitat, així com línies d’assessorament i formació. Va destacar la importància de la col·laboració amb altres institucions per millorar l’abast dels serveis que proporcionen i ha explicat algunes de les eines disponibles per a les empreses, com la participació en fires internacionals i serveis d’assessorament financer.

Tenen un enfoc per a l’atracció d’inversions al sector audiovisual, treballen estretament amb “Invest in Spain” sota la marca Shooting in Spain, facilitant el rodatge a Espanya per atraure produccions estrangeres.

Els seus objectius principals son donar visibilitat del sector espanyol en mercats internacionals, fomentar el networking i donar suport al finançament de projectes, amb especial atenció a la coproducció internacional.

CREA-SGR. Amb Mónica Carretero, Directora d’Indústries Culturals.

CREA-SGR és una entitat financera privada supervisada pel Banc d’Espanya, resultat d’una bona col·laboració publico-privada (Ministerio de Cultura-EGEDA). Tenen com a objectiu facilitar el finançament bancari de projectes i empreses del sector audiovisual.

CREA s’encarrega de gestionar tot el procés: reben la sol·licitud i avaluen la viabilitat econòmica dels projectes i, un cop aprovada, contacten amb els bancs. CREA assumeix el 100% del risc davant del banc, cosa que permet aconseguir les millors condicions per a les PYMEs, tanc econòmiques com de terminis.

Barcelona Activa. Amb Guifré Belloso, Tècnic en Creació d’Empreses.

Barcelona Activa és l’agència de desenvolupament econòmic local de Barcelona. Actualment, atén a més de 50.000 persones i 12.000 empreses l’any, i incuba més de 200 projectes.

Dins dels seus àmbits d’actuació, van destacar el seu focus de suport a les empreses, que inclouen els següents serveis permanents: finançament empresarial, assessorament, transmissió empresarial, constitució empresarial, informació i tràmits municipals, gestió del talent, internacionalització, aterratge d’empreses internacionals, localització i prototipatge.

Dins el servei de finançament empresarial, va destacar tres principals línies. En primer lloc, la de finançament bancari, en la que acompanyen a empreses a contactar i aconseguir finançament amb els principals bancs. En segon lloc, la línia de finançament públic, amb acompanyament en el procés de tramitació de les sol·licituds. I, en tercer lloc, la línia d’inversió privada, amb la que compten amb una cinquantena d’inversors en la seva base de dades.

Triodos Bank. Amb Iris López, Directora d’Empreses i Institucions de la Delegació de Catalunya.

Triodos Bank és un banc d’àmbit europeu amb un model de negoci basat en la banca ètica, finançant els sectors del medi ambient, social i cultural. En el marc de la seva activitat cultural, Triodos Bank se centra especialment en l’audiovisual, finançant productors, distribuïdors, exhibidors i serveis a la producció.

Triodos Bank ofereix solucions personalitzades adaptades a les necessitats de cada producció. El banc s’especialitza en finançar tota la cadena de valor de la producció, amb productes com els préstecs a venciment que permeten als productors cobrir les seves despeses abans d’obtenir els ingressos dels contractes amb plataformes.

Triodos destaca per la seva especialització i capacitat de donar resposta a projectes de diverses magnituds a través de diferents canals. A més, estan entrant en projectes de co-finançament europeu a través de les seves sucursals.

Direcció General d’Innovació i Cultural Digital. Amb Dani Gimeno, Subdirector general.

La Direcció General d’Innovació i Cultura Digital forma part de l’ICEC i té l’encàrrec d’introduir la innovació en totes les verticals de la cultura i d’impulsar projectes de cultura digital.

La Direcció va presentar la línia de suport a projectes i  espais culturals immersius, dirigida a iniciatives culturals o espais que facin servir les tecnologies com la realitat virtual, augmentada o mixta, el mapatge, el metavers o les projeccions 360º. Es preveu que la subvenció pugui cobrir fins al 80% del pressupost dels projectes, amb un màxim de 100.000 euros per proposta. Amb aquesta iniciativa, la Direcció General de Cultura Digital busca no només impulsar el sector audiovisual, sinó també expandir l’ús de tecnologies innovadores en el món de la cultura.

Direcció General de Política Lingüística en els Àmbits Tecnologic i Audiovisual. Amb Roger Serra, Director General de Política Lingüística en els Àmbits Tecnològic i Audiovisual.

És una Direcció General de nova creació, anteriorment representada dins de l’ICEC i el Departament de Cultura.

Ofereixen una sèrie de línies de subvenció per a empreses, que les ajuden a complir la legislació pel que fa a l’ús de la llengua catalana, la seva promoció i regulació i el seu impuls dins les pròpies empreses. Van destacar la nova línia de subvencions destinades a potenciar el català en l’àmbit de la cultura digital i productes tecnològics.

Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia – Culture & Creativity (EIT). Amb Judit Batayé, Ecosytem & Business Development Manager del Regional Hub Southwest.

L’EIT és una agència que ha format partenariats públics i privats en àrees diverses de l’economia a nivell europeu, incloent el sector cultural. La EIT Culture & Creativity cobreix cinc àmbits: la moda, l’arquitectura, el patrimoni cultural l’audiovisual i el gaming. Inverteixen en projectes amb fons públics i co-inverteixen amb fons privats a escala europea, a través de programes i línies de finançament en educació, innovació i creació d’empreses. El concepte regeix la EIT és el de inversió, atès que requereix algun tipus de retorn.

Film Financing Market. Amb Jordi Mendieta, Co-fundador.

El Film Financing Market és un projecte que busca connectar productors de cinema amb inversors privats. És un esdeveniment facilita l’accés a finançament per a projectes que ja compten amb una part del seu pressupost assegurat. Aquest mercat va néixer de la necessitat d’adaptar el model anglosaxó al context espanyol, en un sector audiovisual que ha anat guanyant maduresa però que encara enfronta desconfiança per part dels inversors.

La iniciativa ha anat creixent gràcies a la col·laboració amb diverses institucions i entitats financeres amb accés als inversors. En les seves darreres edicions, celebrades a Sitges i Málaga, han seleccionat fins a 53 projectes.