Els efectes que tindrà la televisió connectada, que fusiona la TV i Internet, són al centre d’un intens debat que s’ha reflectit a la sessió “Present i futur de la televisió connectada”, organitzada pel Clúster en el marc del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) a Granollers.

La sessió, que forma part del programa Digital & Mèdia Fòrum, l’ha moderat Quino Fernández, consultor de new media, i ha comptat amb la participació de Geni de Vilar, cap de producte a l’àrea de mitjans digitals de la CCMA; Samuel Fabra, project manager de Sony; Xavier Redón, gestor de productes de Cellnex Telecom; i Oriol Solé, CEO de Tviso.com.

L’avaluació de l’impacte de la televisió connectada no és senzill de fer. Actualment encara no és un dispositiu consolidat, tot i que alguns experts vaticinen que en pocs anys tindrà un paper central en la distribució i el visionat de continguts. De fet, segons les dades presentades per Quino Fernández i Samuel Fabra, l’adquisició de televisors connectats va a l’alça (un 34% de la població a Espanya en té), i tot i que encara no representa un nivell significatiu (a França s’arriba al 60% de la població). És poca la gent que, tot i tenir-ne, el connecta a internet (només el 44% dels que en tenen n’aprofita la connectivitat; del qual en resulta que tan sols el 17% de la població utilitza plenament la televisió connectada) però les previsions apunten que els seu ús assolirà els nivells europeus.

Les dades de TV3 també són reveladores. Segons Geni de Vilar, actualment el consum dels productes digitals de TV3 es fa un 48% des dels mòbils i tauletes (proporció que no para de créixer), un 44% des dels ordinadors i un 8% des del televisor connectat.

Davant d’això, Quino Fernández ha afirmat que la televisió connectada encara viu una situació confusa. “Hi ha una guerra de dispositius que desconcerten l’usuari. Com va passar sis anys enrere amb els mòbils o fa vint anys en el cas de la televisió. La gent no sap què ha de comprar”. En aquest mateix sentit, Geni de Vilar (CCMA) ha senyalat que, des del punt de vista d’un televisió com TV3, la manca d’estàndards dificulta el desenvolupament d’aplicacions i serveis. “Els proveïdors no ho posen fàcil”, ha conclòs, davant la qual cosa, Samuel Fabra, al seu torn i per al·lusions, ha volgut precisar que Sony fa temps que aposta per fabricar un tipus d’aparell que integra plenament HbbTV (Hybrid broadcast broadband TV), un estàndard tecnològic europeu que permet l’harmonització de tots els dispositius i que els ponents han acordat que hauria de ser el principal mètode d’accés als continguts online des del televisor.

En la mateixa línia, Xavier Redón (Cellnex Telecom) ha posat el focus en l’evolució que la HbbTV ha tingut en els darrers anys, durant els quals ha anat adquirint cada cop més prestacions i ha entrat a més països europeus. Ha presentat, també, alguns casos de l’ús variat que se’n fa a Europa, on s’hi inclouen aplicacions per a nens, programes de TV, resultats esportius, dades meteorològiques, jocs, etc.; i ha afegit que un dels problemes a Espanya és que la HbbTV és encara massa desconeguda perquè, entre altres coses, no se’n fa publicitat.

Des d’un visió estrictament vinculada a Internet, Oriol Solé, CEO d’una plataforma on-line especialitzada en la catalogació i gestió personalitzada de continguts audiovisuals (Tviso.com), ha advertit que encara és aviat per estar segurs de quin serà el comportament de l’usuari davant la televisió connectada i la seva interacció amb els altres dispositius. Tenint en compte, a més, que molt probablement l’ús més tradicional de la televisió no desapareixerà.

En consonància, Geni de Vilar ha senyalat que l’aposta de TV3, de cara al futur, es basa en l’adaptació plena dels continguts a les necessitats de l’usuari mitjançant l’experiència multi-dispositiu i personalitzada. És a dir, s’aposta per una oferta de continguts que tingui sempre en compte cada tipus de dispositiu amb relació a la situació concreta de l’usuari (si és al metro de camí a la feina, o a casa al vespre, etc.). La cap de producte a l’àrea de mitjans digitals de la CCMA ha conclòs, a més, que en qualsevol cas un dels reptes més grans d’aquest model d’experiència és i serà la monetització del propi contingut.

YouTube suposa una oportunitat comercial per a les marques i una oportunitat creativa per a productores i agències. Conté un gran volum d’espectadors, dóna molta llibertat pel que fa a la creació de continguts i ofereix una manera d’identificar, mesurar i segmentar l’audiència (i els diferents targets) més eficient que en els canals tradicionals. En definitiva, obre tot un ventall de noves possibilitats per al posicionament de les marques.

Carlos Ortet, de Zoopa, i Xavier Alabart, d’UpVideo, totes dues empreses associades al Clúster, han defensat aquesta idea a la sessió “Youtube, negoci i oportunitat per a les marques”, emmarcada en el programa Digital & Mèdia Fòrum que ha tingut lloc a la seu de Foment del Treball, inclòs en el cicle Reinventa’t.

Durant la sessió han presentat alguns casos i estratègies on els nous ingredients de relació amb l’espectador i de creació de continguts que ofereix YouTube han permès que les marques, juntament amb les productores i agències, aconseguissin posicionar els seus productes amb èxit i ampliar les seves quotes de fidelització i venda.

També han advertit que encara hi ha molt camí per recórrer al canal, des del punt de vista de les possibilitats de negoci. Cal, per començar, que es produeixi un canvi en la concepció que tenen les marques de la manera de fer publicitat, arrelada en els models canònics de l’spot publicitari tradicional. Tot i així, tant C. Ortet com X. Alabart confien que aquest escenari s’anirà transformant, com ja s’està veient en altres països.

El Clúster Audiovisual ha presentat la “Radiografia Econòmica de la Indústria Audiovisual de Catalunya”, un informe que recull les principals dades del sector a Catalunya, en relació amb Espanya i amb alguns països europeus.

Segons l’estudi, la indústria audiovisual catalana es comença a recuperar després de perdre el 40% de valor econòmic durant el període de crisi 2008-2013, una de les caigudes econòmiques més severes a Catalunya.

L’augment de la inversió publicitària en televisió el 2015, la implantació de la taxa audiovisual als operadors de telecomunicacions i el clima constatat entre les empreses associades al Clúster Audiovisual de Catalunya en són alguns indicadors.

L’acte s’ha celebrat al Cercle d’Economia de Barcelona i ha comptat amb la participació de Marta Llatcha, del Gabinet Tècnic del Departament de Cultura, Xavier Cubeles, investigador a Eurecat i professor en economia de les indústries creatives a la UPF, i Manel Pérez, sotsdirector de La Vanguardia.

L’estudi i les presentacions dels ponents es poden descarregar AQUÍ

El Dia Mundial de la Televisió s’ha tornat a celebrar amb una segona edició de nou organitzada a Mataró pel Clúster Audiovisual de Catalunya, juntament amb el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró i el TecnoCampus.

Una de les novetats d’enguany ha estat que, a més dels professionals del sector i els experts universitaris, s’hi han afegit alguns representants polítics, els quals han participat en un extens debat sobre el present i futur de la televisió a Catalunya.

Els assistents s’han repartit en tres taules de debat que cobrien els punts de vista de les televisions, les universitats i partits polítics.

En la primera, que duia per títol “La televisió que ve: quines són les tendències”, moderada per Antoni Esteve (Grup Lavinia), hi han participat Àlex Martínez (Movistar+), Pere Vila (TVE), Sergi Vicente (BTV), Martí Patxot (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) i Rubén Mayoral (El Terrat). S’hi ha destacat la necessitat d’innovar en els continguts, amb apostes com les sèries de producció pròpia, tot protegint els creadors contra la pirateria. La innovació, han dit, també s’ha de centrar en el llenguatge usat i en la interacció amb l’audiència.

En la segona, “Les universitats produeixen el perfil adequat per a les noves oportunitats de l’audiovisual?”, on han participat els professors Enric Marín (Universitat Autònoma de Barcelona), Carme Basté (Universitat Ramon Llull), Jordi Balló (Universitat Pompeu Fabra) i Àlex del Olmo (TecnoCampus), s’ha defensat la formació que reben els futurs professionals, i l’amplitud de possibilitats que obren els nous formats vinculats a Internet. També s’han reclamat polítiques públiques per apostar pel sector de l’audiovisual català. El moderador de la taula ha estat Salvador Alsius, vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Finalment, en la tercera taula, titulada “La televisió canvia: què en pensen els polítics?”, hi ha intervingut membres dels grups parlamentaris: Sergi Sabrià (Junts pel Sí), David Mejía (Ciutadans), Alícia Romero (PSC), Marta Ribas (Catalunya Sí que es Pot), Santiago Rodríguez (Partit Popular de Catalunya) i Antonio Baños (CUP). El debat s’ha centrat en el paper dels mitjans públics, en particular dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, als quals s’ha reclamat innovació, aposta per la producció i pluralitat en els informatius. En aquest cas qui ha moderat la xerrada ha estat Tinet Rubira, director de Gestmusic Endemol.

En la cloenda, Albert Om, periodista i presentador de TV, ha destacat que “el futur de la televisió no depèn tant de la tecnologia com dels continguts bons que es fan”. També ha reclamat que es prestigiï el mitjà i ha lamentat que “passa com amb el futbol, que tothom hi entén i s’atreveix a desqualificar-lo”.

Els dies 21 i 22 d’octubre ha tingut lloc la primera edició del Pitching Audiovisual Universitat-Indústria, una trobada impulsada i promoguda pel Clúster, en la qual els estudiants universitaris han pogut presentar els seus projectes de ficció, no ficció i noves finestres a empreses del sector audiovisual.

L’esdeveniment ha superat les expectatives. Hi han participat 12 centres universitaris catalans. S’han seleccionat 16 projectes. Hi han assistit 58 empreses audiovisuals i un total de 227 persones. S’han celebrat 107 reunions entre els alumnes i les productores.

La iniciativa tenia com a objectiu fomentar la incorporació a la indústria de les noves promocions universitàries i, en aquest sentit, Xavier Guitart, President del Clúster Audiovisual, ha expressat la seva satisfacció “pel gran nivell d’implicació de la indústria i de les universitats en aquesta primera edició”. També ha afirmat que “la integració i la complicitat de tots els agents del sector són la clau que permetrà enfortir la indústria audiovisual de Catalunya”.

Els 16 projectes seleccionats han estat:

De noves finestres, No Signal, 461, Incredible Shrinking Detective i Cubzzle.

En l’àmbit de ficció, s’han avaluat Daimon, L’Última Carta, The Show of God i Mediocrity.

Pel que fa a la no ficció, els títols són I Quartieri Spagnoli, Detrás de los perjuicios, La realitat dels somnis, In(capaços), Reinventados, Lligams i El Gran Premi de Carol.

Els 12 centres universitaris que hi han participat són Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB), Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna (Universitat Ramon Llull), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat Rovira i Virgili (URV), Universitat de Lleida (UdL), Universitat de Vic (UVIC), Universitat Internacional de Catalunya (UIC), La Salle Campus Barcelona (Universitat Ramon Llull), Universitat Abad Oliba (CEU), Escola Universitària ERAM (Universitat de Girona) i Escola Superior Politècnica
Tecnocampus Mataró.

A més, el Pitching Audiovisual Universitat-Indústria ha comptat amb la col·laboració de TV3, BTV i 8TV.

El Clúster Audiovisual de Catalunya ha col·laborat activament amb el Cineposium 2015, el congrés internacional de Film Comissions que s’ha celebrat a Barcelona del 24 al 26 de setembre i ha aplegat professionals de l’audiovisual d’arreu del món.

El tema central enguany ha estat la relació entre la producció audiovisual i el turisme. Per això, els diferents ponents han analitzat aquells casos en els qual la indústria audiovisual i la turística han treballat conjuntament i amb èxit en la producció i promoció de pel·lícules i sèries.

Un tema rellevant, tenint en compte que Catalunya és una destinació turística de primer nivell i que, segons el balanç que ha presentat la Barcelona Film Comission per al 2014, els rodatges a Barcelona no han parat de créixer (han crescut un 23% respecte de 2013 i un 61% respecte de 2011).

El Clúster ha col·laborat amb el Cineposium 2015 en l’organització de l’acte de cloenda, en el qual s’ha presentat breument el talent de la indústria audiovisual catalana i s’han compartit projectes i impressions amb els diferents delegats i ponents internacionals.

Un grup d’empreses associades al Clúster s’ha tornat a trobar en la segona sessió dels Esmorzars-Trobada, un acte pensat perquè els socis intercanviïn idees i projectes.

Aquesta segona sessió ha comptat amb les intervencions de Carles Rams d’Ebantic, Fèlix Balbas de Minimo VFX i Sergi Vicente de BTV.

Carles Rams ha descrit els projectes i solucions d’Ebantic, una empresa especialitzada en sistemes d’organització de continguts digitals multimèdia. D’una banda, el BPM4Media, una solució que facilita la gestió de continguts audiovisuals; i de l’altra, el M4Media, creat per gestionar d’una manera més eficient els arxius digitals.

Al seu torn, Fèlix Balbas ha presentat Minimo VFX, una empresa de constitució recent, però amb professionals de molta trajectòria, especialitzada en la creació de personatges d’animació i amb una bossa de clients del cinema i la publicitat eminentment internacional. Balbas, a més, ha llençat una proposta de futur: l’organització d’un nucli d’empreses i professionals d’alt nivell que treballin conjuntament amb l’objectiu d’abastar tota la cadena de creació d’efectes especials.

Sergi Vicente ha assenyalat que actualment BTV aposta per la innovació i per una major participació de l’audiència. Per això la televisió ha obert una nova línia de demanda de projectes transmèdia. A més, juntament amb Barcelona Activa, han creat el BTV Lab, un espai de col·laboració que integra l’acceleració de projectes, l’experimentació amb periodisme de dades i el coneixement compartit.