Si el passat mes de febrer, el Clúster organitzava, juntament amb PAC, una sessió sobre el model audiovisual francès, la qual encetava un cicle d’activitats dedicat a analitzar els sectors audiovisuals d’altres països, avui els ha tocat als Estats Units. La sessió “El Model Audiovisual Nord-americà. Experiències catalanes als USA”, coordinada amb l’Americana Film Festival i celebrada a la seu de SGAE-Catalunya, ha comptat amb un grup d’empreses audiovisuals catalanes d’àmbits diversos amb el tret comú d’haver dut a terme projectes a l’altra banda de l’Atlàntic.

La sessió, moderada per Noemí Cuní (Grup Broadcaster), s’ha basat en les experiències i les percepcions sobre el sector audiovisual als Estats Units de dos productors de cinema, Sergi Moreno (Lastor Media) i David Matamoros (Zentropa Spain), el productor de televisió Albert Grau (Reset TV), l’animador i modelador 3D, Fèlix Balbas (Minimo VFX), més el productor nord-americà Kyle Martin.

De seguida s’ha posat sobre la taula el fet que, a diferència d’Europa, en la qual prevalen els organismes estatals, el model audiovisual nord-americà descansa en la inversió privada. “Als Estats Units està molt implantada la visió que el sector audiovisual és un àmbit de negoci rendible. Tenen molt clar el business del cinema”, ha afirmat Fèlix Balbas, que compta amb una llarga experiència en projectes com Avatar, El senyor dels anells, El llibre de la selva, Pirates del Carib, etc. “Hi ha molts més inversors privats, atrets principalment pels incentius fiscals.”, ha afegit David Matamoros, que amb Zentropa ha produït, entre d’altres, Menú degustación, adquirida per HBO.

Segons els ponents, aquest sistema té el gran avantatge que facilita i agilitza l’accés als recursos. “Tot pot arribar a anar molt ràpid. Si un inversor s’interessa pel teu projecte, al cap de poc temps ja pots disposar dels recursos.”, ha explicat Sergi Moreno, a partir de la seva experiència amb 10.000 km. “El productor, doncs, no està condicionat pel ritme de les administracions, com sí que passa a Europa, ni pels terminis de justificació que sovint constrenyen excessivament els calendaris de producció.”

Però el sistema nord-americà té un gran inconvenient, han destacat els ponents. Si l’inversor privat és qui finança principalment els projectes, llavors la rendibilitat del projecte es torna central en l’obtenció dels recursos. En aquest sentit, ha estat precisament el productor de Brooklyn, Kyle Martin, el qui ha destacat amb més vehemència els defectes d’aquest sistema: “Els inversors, de vegades, intervenen moltíssim en el contingut audiovisual. S’asseguren que sigui suficientment comercial, que els diners que han invertit els generin un retorn segur. És molt comú, per exemple, que a l’hora d’avaluar un projecte es fixin en els actors, si són prou coneguts, etc. En aquest sentit, als Estats Units, els productors independents envegem el model estatal de finançament que teniu a Europa. Diria que permet una major creativitat.”

Un altre tret molt característic del sistema nord-americà són les seves condicions legals, en general força estrictes. Ho ha destacat Albert Grau, productor de Reset TV, que té seu a Miami, i que ha produït programes d’entreteniment per a les televisions llatines nord-americanes: “Per engegar un projecte als Estats Units és imprescindible comptar amb un bon assessorament jurídic. La qüestió dels drets, de la prevenció de riscos, dels permisos en la gestió musical, etc., és molt més estricta que a Europa.”

Davant la pregunta de Noemí Cuní sobre quins consells es podrien donar a les empreses que vulguin emprendre projectes als Estats Units, els ponents han destacat el fet que entre Espanya o els estats europeus i Amèrica del Nord no hi ha tractats de coproducció i això en dificulta la relació. “En tot cas, per introduir-se als EUA, cal ser-hi, quedar-s’hi a viure.”, ha afirmat Fèlix Balbas. David Matamoros ha recomanat fer-ho “amb un producte creat a l’origen. Estrenar en català als Estats Units no és un problema. Ho és en altres llocs, però als EUA no. Una de les claus és tenir un producte amb una audiència ben segmentada. Allà ho tenen molt treballat i funciona molt bé.”

Un grup d’empreses creatives de la comarca del Penedès s’ha trobat en una sessió de treball emmarcada en el conjunt de debats del programa Digital & Mèdia Fòrum (#digitalmediaCAT), organitzada pel Clúster Audiovisual de Catalunya i Neàpolis, l’objectiu de la qual ha estat identificar els principals trets diferencials de les empreses creatives emergents per tal de definir nous programes d’acompanyament empresarial.

La regidora d’Innovació i TIC de Vilanova i la Geltrú, Ariadna Llorens, ha obert la sessió destacant “el gran dinamisme de la indústria audiovisual i des les start-up al territori” i el paper que juga Neàpolis com a impulsor i “de lideratge” d’aquelles empreses i emprenedors que basen la seva activitat i el seu model de negoci en la tecnologia, l’audiovisual, el transmèdia, la realitat virtual o els videojocs, entre d’altres.

En nom del Clúster, Joan Rosés ha advertit que les empreses que es mouen en l’àmbit de les indústries creatives o culturals tenen unes característiques específiques que habitualment no es contemplen en els programes transversals d’acompanyament empresarial. La gestió dels drets d’autor, els aspectes essencials de la producció i l’exhibició, les regles de la coproducció, els canals de venda, la gestió de subvencions a productes culturals i a la innovació, etc., sovint no es tenen en compte. I un bon coneixement i una gestió acurada de les característiques específiques del sector creatiu pot determinar l’èxit o el fracàs d’un projecte empresarial emergent.

Per altra banda, els representants de les empreses que han assistit a la sessió (Cheap Films, Spotlio, Claqueta i Acció – Catalonia Film School, Jaume Fargas, TN Produccions, Garraf New Media – Eixdiari, entre d’altres) han fet palesa la necessitat de reforçar les habilitats de màrqueting i de venda dels equips promotors de les empreses, així com de millorar el coneixement i l’acompanyament en l’accés a les convocatòries d’ajuts públics a la innovació o a la creació de continguts. Pel que fa a l’accés al finançament, la majoria d’empreses han manifestat la seva disposició a obrir-se al capital privat extern, sempre que permeti la consolidació o l’ampliació del negoci. També s’ha posat de manifest la dificultat d’obrir mercat internacional per empreses emergents.

Podem dir que l’última dècada ha estat la de la irrupció de les plataformes online de distribució audiovisual. En poc temps, hem vist com un nombre cada cop més gran i divers d’empreses s’incorporaven a aquest model de negoci. Ha estat i és, en certa manera, un boom. Actualment el sector inclou des de plataformes locals pioneres especialitzades en l’oferta online de cinema independent fins a multinacionals amb productes de gran consum.

És per això, per entendre el moment actual d’aquest sector i analitzar les tendències que l’afecten, que el Clúster ha organitzat, en el marc del Saló del Cinema i de les Sèries, la sessió “La Distribució Online. Noves estratègies, nous continguts, nous usuaris”, aplegant una representació significativa i diversa d’aquells projectes dedicats a la distribució online: Movistar+, Filmin, Flooxer, Tviso i Wuaki. La sessió ha estat moderada per Alex Bas, responsable de continguts i nous formats de Diagonal TV.

Ha obert la sessió, Emilio Sánchez, responsable de vídeo online de Atresmedia (Antena 3 i La Sexta), presentant Flooxer, una plataforma de recent creació especialitzada en la distribució i producció de vídeo curt, no només basada en l’atracció de nous creadors, sinó en els nous consumidors. “Reunim youtubers, nous formats curts de ficció…, sempre amb l’objectiu d’arribar a nous públics. ”

De fet, és sobre el perfil del consumidor, dels nous públics, i la seva situació davant les noves formes de distribució online que tot seguit ha centrat la seva intervenció Quino Fernández, representant de Tviso, una plataforma que no crea ni distribueix sinó que gestiona el consum dels usuaris. “Nosaltres creiem que els consumidors necessiten un accés unificat al contingut. I el problema és que aquesta opció encara no hi és. Cal una plataforma on puguin veure de tot. Contingut de tot tipus, també sobre temes minoritaris.”, ha afirmat Fernández.

Un dels projectes que ha apostat, des del seu inici, per una oferta no basada en el gran consum sinó en la segmentació, és Filmin, una plataforma pionera que ofereix cinema i sèries “off Hollywood”. El seu representant, Joan Carles Tous, ha aclarit que el seu model descansa en una comunicació molt centrada en les xarxes socials i en la creació de comunitats cinèfiles, en consonància amb festivals i projectes de tot l’estat espanyol.

Si Filmin es va centrar, des del principi, en el consum d’àmbit més local i especialitzat, Wuaki, una altra plataforma pionera en la distribució online, ha anat adoptant un model d’expansió internacional que ofereix continguts generalistes. El seu director, Josep Monleón ha presentat el model de Wuaki a la sessió, un model en ple creixement des que va ser adquirida per la multinacional japonesa Rakuten.

Al seu torn, Movistar +, presentada durant la sessió pel seu director de programació Manuel Aldana, és un bon exemple d’aquelles empreses no vinculades directament amb l’audiovisual, que recentment s’han incorporat al negoci no només de la distribució online sinó també de la creació de continguts propis. “El nostre repte és la visibilitat del contingut. L’important ja no és la quantitat de contingut que puguem oferir, sinó de quina manera el contingut encaixa amb les perspectives del consumidor.”

Finalment, el moderador Alex Bas (Diagonal TV) ha preguntat pel futur de les distribució online en relació amb els nous dispositius, i tots els ponents han estat d’acord que les smart tv tindran un paper central en el desenvolupament del sector. Per altra banda, Aldana (Movistar +) ha vaticinat que s’incorporaran noves empreses, i que els desembarcaments més recents, com els de HBO i Netflix, no seran els únics, “ja que les infraestructures pel que fa l’accés a Internet han millorat molt a Espanya”. Monleón (Wuaki), però, ha matisat que no totes les empreses actualment existents podran sobreviure al boom de la distribució online.

La segona edició del Pitching Audiovisual Universitat-Indústria, que enguany s’ha celebrat l’1 i 2 de desembre, ha rebut una extraordinària acollida, tant per part dels centres universitaris com per les empreses de la indústria audiovisual.

En total, ha comptat amb l’assistència d’una setantena d’empreses i entitats del conjunt del sector. 34 estudiants de 15 centres universitaris han presentant 17 projectes audiovisuals de Ficció, No Ficció, Noves Finestres i Formats TV. Ha reunit un total de 640 persones i s’han celebrat més de 100 reunions entre el talent emergent i la indústria audiovisual.

A banda de les sessions de pitch, enguany s’ha organitzat “L’èxit de les sèries de TV. El cas de Merlí”, amb el seu director Eduard Cortés, que ha estat entrevistat per la periodista Lídia Heredia. Els socis Visyon 360 han ofert als assistents un lab de Realitat Virtual. El Pitching també ha comptat amb la col·laboració de 8tv, BTV i TV3.

Xavier Guitart, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, han signat un conveni marc de col·laboració, mitjançant el qual totes dues organitzacions es comprometen a treballar plegades per estimular la producció, difusió i consum de continguts audiovisuals en català.

L’acord s’ha signat aprofitant la inauguració de la Mostra VOC, la primera edició dels premis i la mostra d’audiovisual en català organitzats per Òmnium que té lloc a 25 ciutats d’arreu de Catalunya.

“L’audiovisual no és un sector de risc. Fa temps que ho veiem“, ha estat una de les frases estrella de la sessió Vies de finançament i gestió empresarial celebrada a la seu de Foment del Treball. Organitzada pel Clúster, s’inscriu en una nova línia d’activitats exclusives per a socis dedicada a informar sobre les últimes novetats en l’àmbit legal i del finançament que afecten la gestió de les empreses.

La frase l’ha pronunciada, durant la seva intervenció, el representant de Triodos Bank,un dels pocs bancs que tenen vies específiques de finançament per al sector audiovisual, especialment en l’àmbit de la producció, la distribució i l’exhibició. Actualment suma prop de tres-cents projectes audiovisuals, finançats només a Catalunya. “La concepció tradicional que l’audiovisual és un sector insolvent encara està molt estesa. A Triodos Bank defensem el contrari. Això sí, cal conèixer bé el sector. Sabem de projectes que han fracassat, no perquè no fossin bons, ni viables, sinó perquè estaven mal finançats.”

Al marge dels bancs tradicionals, en els últims anys han aparegut un ventall d’eines alternatives de finançament. És el cas de Novicap, una empresa fintech, recent però ben implantada, especialitzada en el finançament del circulant de les empreses i que dóna servei exclusivament mitjançant Internet. “Malauradament Espanya és un dels països europeus on els períodes de pagament s’allarguen més. Per això hem creat aquesta eina. Bàsicament anticipem el cobrament de les factures de forma molt àgil, només cal pujar-les a Internet. L’objectiu final és donar una resposta molt ràpida a les tensions de caixa que resulten dels pagaments a seixanta, noranta o fins i tot cent vint dies. Cosa que no solen fer els bancs tradicionals, que en la seva majoria són massa rígids.”

La sessió l’ha completat Riba-Vidal, bufet d’advocats associat al Clúster i especialitzat en l’assistència jurídica a empresaris i directius. Els seus lletrats han seguit de prop l’última reforma del codi penal, que consideren un “tsunami absolut” pel que fa als efectes que té en les empreses. “La nova llei obliga les companyies a implementar una política de prevenció de delictes. Ara, en cas de delicte, el responsable penal ja no és l’individu que l’hagi comès, sinó tota l’empresa. I això pot representar un gran problema a gestors i directius. Sobretot perquè de vegades s’incorre en delictes de forma inconscient, per desconeixement.” Així, han indicat les mesures que les empreses han d’implementar per adaptar-se a la nova reforma de llei.

Una producció audiovisual pot ser vista com a un producte financer i, per tant, com a una oportunitat d’inversió. És una idea encara estranya a ulls de molts inversors (i, fins i tot, productors), però que poc a poc s’està estenent tant a escala nacional com internacional, amb casos d’èxit cada vegada més abundants. És el tema que ha abordat la sessió “La producció audiovisual, oportunitat d’inversió”, organitzada pel Clúster amb la col·laboració de PROA, Talenta agencia de valores i Ecija abogados al Cercle d’Economia i que ha inaugurat Raimon Masllorens, president de PROA.

Adrian Guerra, de Nostromo Pictures, és un bon exemple de productor (en aquest cas, de cinema) que ha integrat la inversió privada com a part del finançament dels seus projectes. En la seva intervenció ha explicat de quina manera es relaciona amb els inversors i en quines etapes de la producció de la pel·lícula ho fa: “s’ha de ser seriós, planificar bé el projecte, donar seguretat a l’inversor. Els inversors solen ser molt fidels, i si treballes bé, de ben segur que invertiran en un altre projecte.”

Per altra banda, cada cop són més els assessors que aconsellen invertir en l’àmbit audiovisual, com és el cas de Talenta, una empresa de serveis d’inversió. Un dels seus socis, Roger Miralles ha presentat el tipus d’estructures jurídiques i financeres que habitualment conformen la inversió en un projecte audiovisual, tal com les Agrupacions d’Interès Econòmic (AIE), i els avantatges que això comporta. S’ha referit, també, als riscos existents, que tenen a veure amb la seguretat fiscal, que a Espanya és més aviat baixa, donada l’arbitrarietat de la Hisenda espanyola. “En general, és rentable invertir en l’audiovisual, però s’ha de fer en unes condicions determinades. Per començar, l’inversor ha de ser considerat un productor més.”

No només el cinema, sinó també les series, els documentals i l’animació compten creixentment amb la inversió privada. Carmen Pascual, Juan Salmerón i Emilio Prieto, advocats d’Ecija, fa temps que assessoren projectes molt variats en l’àmbit audiovisual. “Si fins fa poc dominava el cinema, ara ens arriben cada vegada més projectes de series. De fet, amb l’arribada de Netflix, HBO a Espanya i l’aposta que està fent Telefònica, la inversió privada en el món de les series tendirà a créixer, cosa que fins ara era impossible, degut al monopoli de les TV pel que fa als drets i les deduccions.” Sigui com sigui, han remarcat que se sol apostar per projectes audiovisuals amb marcat caràcter internacional, els quals garanteixen uns retorns més segurs.

En general els ponents s’han mostrat optimistes. Les deduccions fiscals, afirmen, són encara massa baixes a Espanya exceptuant Les Canàries i el País Basc, que ofereixen condicions específiques millors. S’espera que les condicions canviïn aportant opcions favorables per a la inversió. A més, l’arquitectura legal està millorant i, des del punt de vista fiscal, a Espanya comença a ser cada cop més segur invertir en l’audiovisual.

Els efectes que tindrà la televisió connectada, que fusiona la TV i Internet, són al centre d’un intens debat que s’ha reflectit a la sessió “Present i futur de la televisió connectada”, organitzada pel Clúster en el marc del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) a Granollers.

La sessió, que forma part del programa Digital & Mèdia Fòrum, l’ha moderat Quino Fernández, consultor de new media, i ha comptat amb la participació de Geni de Vilar, cap de producte a l’àrea de mitjans digitals de la CCMA; Samuel Fabra, project manager de Sony; Xavier Redón, gestor de productes de Cellnex Telecom; i Oriol Solé, CEO de Tviso.com.

L’avaluació de l’impacte de la televisió connectada no és senzill de fer. Actualment encara no és un dispositiu consolidat, tot i que alguns experts vaticinen que en pocs anys tindrà un paper central en la distribució i el visionat de continguts. De fet, segons les dades presentades per Quino Fernández i Samuel Fabra, l’adquisició de televisors connectats va a l’alça (un 34% de la població a Espanya en té), i tot i que encara no representa un nivell significatiu (a França s’arriba al 60% de la població). És poca la gent que, tot i tenir-ne, el connecta a internet (només el 44% dels que en tenen n’aprofita la connectivitat; del qual en resulta que tan sols el 17% de la població utilitza plenament la televisió connectada) però les previsions apunten que els seu ús assolirà els nivells europeus.

Les dades de TV3 també són reveladores. Segons Geni de Vilar, actualment el consum dels productes digitals de TV3 es fa un 48% des dels mòbils i tauletes (proporció que no para de créixer), un 44% des dels ordinadors i un 8% des del televisor connectat.

Davant d’això, Quino Fernández ha afirmat que la televisió connectada encara viu una situació confusa. “Hi ha una guerra de dispositius que desconcerten l’usuari. Com va passar sis anys enrere amb els mòbils o fa vint anys en el cas de la televisió. La gent no sap què ha de comprar”. En aquest mateix sentit, Geni de Vilar (CCMA) ha senyalat que, des del punt de vista d’un televisió com TV3, la manca d’estàndards dificulta el desenvolupament d’aplicacions i serveis. “Els proveïdors no ho posen fàcil”, ha conclòs, davant la qual cosa, Samuel Fabra, al seu torn i per al·lusions, ha volgut precisar que Sony fa temps que aposta per fabricar un tipus d’aparell que integra plenament HbbTV (Hybrid broadcast broadband TV), un estàndard tecnològic europeu que permet l’harmonització de tots els dispositius i que els ponents han acordat que hauria de ser el principal mètode d’accés als continguts online des del televisor.

En la mateixa línia, Xavier Redón (Cellnex Telecom) ha posat el focus en l’evolució que la HbbTV ha tingut en els darrers anys, durant els quals ha anat adquirint cada cop més prestacions i ha entrat a més països europeus. Ha presentat, també, alguns casos de l’ús variat que se’n fa a Europa, on s’hi inclouen aplicacions per a nens, programes de TV, resultats esportius, dades meteorològiques, jocs, etc.; i ha afegit que un dels problemes a Espanya és que la HbbTV és encara massa desconeguda perquè, entre altres coses, no se’n fa publicitat.

Des d’un visió estrictament vinculada a Internet, Oriol Solé, CEO d’una plataforma on-line especialitzada en la catalogació i gestió personalitzada de continguts audiovisuals (Tviso.com), ha advertit que encara és aviat per estar segurs de quin serà el comportament de l’usuari davant la televisió connectada i la seva interacció amb els altres dispositius. Tenint en compte, a més, que molt probablement l’ús més tradicional de la televisió no desapareixerà.

En consonància, Geni de Vilar ha senyalat que l’aposta de TV3, de cara al futur, es basa en l’adaptació plena dels continguts a les necessitats de l’usuari mitjançant l’experiència multi-dispositiu i personalitzada. És a dir, s’aposta per una oferta de continguts que tingui sempre en compte cada tipus de dispositiu amb relació a la situació concreta de l’usuari (si és al metro de camí a la feina, o a casa al vespre, etc.). La cap de producte a l’àrea de mitjans digitals de la CCMA ha conclòs, a més, que en qualsevol cas un dels reptes més grans d’aquest model d’experiència és i serà la monetització del propi contingut.

YouTube suposa una oportunitat comercial per a les marques i una oportunitat creativa per a productores i agències. Conté un gran volum d’espectadors, dóna molta llibertat pel que fa a la creació de continguts i ofereix una manera d’identificar, mesurar i segmentar l’audiència (i els diferents targets) més eficient que en els canals tradicionals. En definitiva, obre tot un ventall de noves possibilitats per al posicionament de les marques.

Carlos Ortet, de Zoopa, i Xavier Alabart, d’UpVideo, totes dues empreses associades al Clúster, han defensat aquesta idea a la sessió “Youtube, negoci i oportunitat per a les marques”, emmarcada en el programa Digital & Mèdia Fòrum que ha tingut lloc a la seu de Foment del Treball, inclòs en el cicle Reinventa’t.

Durant la sessió han presentat alguns casos i estratègies on els nous ingredients de relació amb l’espectador i de creació de continguts que ofereix YouTube han permès que les marques, juntament amb les productores i agències, aconseguissin posicionar els seus productes amb èxit i ampliar les seves quotes de fidelització i venda.

També han advertit que encara hi ha molt camí per recórrer al canal, des del punt de vista de les possibilitats de negoci. Cal, per començar, que es produeixi un canvi en la concepció que tenen les marques de la manera de fer publicitat, arrelada en els models canònics de l’spot publicitari tradicional. Tot i així, tant C. Ortet com X. Alabart confien que aquest escenari s’anirà transformant, com ja s’està veient en altres països.

El Clúster Audiovisual ha presentat la “Radiografia Econòmica de la Indústria Audiovisual de Catalunya”, un informe que recull les principals dades del sector a Catalunya, en relació amb Espanya i amb alguns països europeus.

Segons l’estudi, la indústria audiovisual catalana es comença a recuperar després de perdre el 40% de valor econòmic durant el període de crisi 2008-2013, una de les caigudes econòmiques més severes a Catalunya.

L’augment de la inversió publicitària en televisió el 2015, la implantació de la taxa audiovisual als operadors de telecomunicacions i el clima constatat entre les empreses associades al Clúster Audiovisual de Catalunya en són alguns indicadors.

L’acte s’ha celebrat al Cercle d’Economia de Barcelona i ha comptat amb la participació de Marta Llatcha, del Gabinet Tècnic del Departament de Cultura, Xavier Cubeles, investigador a Eurecat i professor en economia de les indústries creatives a la UPF, i Manel Pérez, sotsdirector de La Vanguardia.

L’estudi i les presentacions dels ponents es poden descarregar AQUÍ