Enguany, el Dia Mundial de la Televisió a Catalunya ha debatut sobre l’èxit de les sèries de ficció, tant des del punt de vista de la narrativa com del model de negoci que les acompanya. La jornada, celebrada al TecnoCampus de Mataró, ha comptat amb la col·laboració del Clúster Audiovisual de Catalunya.

En la primera taula s’ha destacat que la proliferació de sèries i de plataformes digitals de difusió permet abordar noves temàtiques i atendre nous públics. Segons Jordi Carrión, crític televisiu i autor del llibre Teleshakespeare, es genera una “dispersió de les audiències en què en una mateixa casa, simultàniament, tres o quatre persones poden estar veient sèries diferents.” Eduard Cortés, director de Merlí, ha comparat l’oferta actual de sèries amb la d’una llibreria en què pots trobar de tot. Jordi Balló, crític televisiu a La Vanguardia i professor a la Universitat Pompeu Fabra, ha remarcat que la sèrie, com a gènere narratiu, és predominant: “La peculiaritat de les sèries és que expliquen, com cap altre producte, el món que ens envolta”. Candela Antón, la Berta a Merlí, i Jordi Carrión han coincidit en un tret característic de les sèries: la multiplicitat de trames paral·leles i de personatges, que Carrión ha comparat amb les que trobem en les novel·les de Balzac.

A la segona taula rodona s’ha advertit que actualment les diverses plataformes de distribució corren el risc de sucumbir davant d’una tendència monopolista de la distribució digital. En qualsevol cas, la qualitat dels continguts de les sèries obre oportunitats als nous guionistes i directors. Els participants han animat les noves promocions a aportar noves mirades i treballar amb rigor les històries que es volen explicar. En aquest a taula hi han participat Víctor Sala, promotor de Serielizados Fest; Judith Clares, professora de Ciències de la Informació i la Comunicació a la UOC; Jordi Roure, ex-cap de Dramàtics de TV3 i actual productor executiu de la sèrie diària Com si fos ahir; i Joan Foguet, director de Comunicació i Relació amb les Entitats Adherides de La Xarxa de Comunicació Local.

Targets que es transformen en audiència. Plataformes tecnològiques que són noves televisions. Valors de marca que es transformen en continguts. Fa temps que les marques exploren noves fòrmules per promocionar els seus productes. Des de la publicitat televisiva, a internet o les xarxes socials, fins als nous formats com el branded content i la realitat virtual.

Però hi ha una nova estratègia que les marques estan començant a explorar: la creació de mitjans audiovisuals propis. Canals de TV, aplicacions, plataformes online amb contingut propi… són les tendències en comunicació de marca. Un nou model que obre nous camins en la relació entre el sector audiovisual, les agències i les marques. El Zoom Marques 2017 va analitzar les noves estratègies i els casos d’èxit amb empreses com Lavinia Next (Ideas & Solution Factory del Grup Lavinia), Obra Social ‘La Caixa’  i Agència &Rosàs (amb el projecte ALMA), l’estudi creatiu ZOOPA i Nestlé TV.

El Pitching Audiovisual Universitat-Indústria, un projecte consolidat que compta amb dues edicions celebrades amb èxit i el suport dels principals centres universitaris catalans, enguany creix i es transforma en la Setmana del Talent Audiovisual.

El Clúster Audiovisual de Catalunya ha decidit ampliar el seu projecte davant d’un sector cada cop més implicat i amb interès d’apropar-se al nou talent emergent. Per això neix la Setmana del Talent Audiovisual, trobada que se celebrarà del 28 de novembre a l’1 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

A banda del Pitching, que es mantindrà, la Setmana inclourà, també, el Mercat de Nous Professionals, un espai coorganitzat amb Barcelona Activa, pensat per ajudar les empreses del sector a trobar joves talents. I oferirà un ventall de conferències i estudis de cas destinats a identificar els nous talents i les noves tendències.

Convidat per la Cambra de Comerç de Terrassa, el Clúster Audiovisual ha estat a Ljubljana (Eslovènia) participant en la trobada internacional “CHIMERA – Innovative Cultural & Creative Clusters in the Mediterranean Area” (3 al 5 d’octubre). Les jornades apleguen clústers i institucions relacionades amb les indústries culturals i creatives d’àmbit europeu i és una oportunitat per establir contacte amb un mercat pròxim i emergent com és el d’Europa de l’Est. El Clúster ha presentat el sector audiovisual català i ha participat en les taules de debat sobre les indústries culturals i creatives a Europa.

Una àmplia representació del sector audiovisual s’ha concentrat avui, davant del Parlament de Catalunya, per fer palès el seu rebuig a la recent anul·lació del cànon digital català per part del Tribunal Constitucional.

Durant l’acte, s’ha fet lectura pública de la carta del sector dirigida als i les representants del Parlament i s’ha lliurat al president de la Generalitat Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament Carme Forcadell, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller de Cultura Lluís Puig i Gordi.

L’acte arriba després d’una sèrie de reunions organitzades per les principals associacions i entitats del sector per demanar que les institucions catalanes es comprometin a mantenir els pressupostos assignats amb la taxa.

Aquesta taxa, que durant anys havia estat reivindicada pel sector, gravava les operadores d’Internet per finançar l’audiovisual. Des de 2015 havia aconseguit recaptar 33 milions d’euros i la seva anul·lació representa un cop molt dur per a la indústria.

#[Llegeix la carta aquí]

El Clúster promourà la indústria del videojoc, amb un pla que suposa l’acompanyament del talent i l’enfortiment de la competitivitat de les empreses. La iniciativa és el resultat de les reunions mantingudes en els últims mesos amb creadors i representants d’un sector que, al llarg dels últims anys, ha emergit amb un fort ritme de creixement a Catalunya.

En un any (de 2014 a 2015), el sector del videojoc va créixer el 41% i el 2015 ja comptava amb unes 120 empreses (24,8% del total d’Espanya), 1.687 ocupats, la major taxa d’ocupació de tot Espanya (38% del total), i una facturació d’uns 217 milions d’euros (42% del total).

El tret de sortida d’aquesta iniciativa ha tingut lloc durant l’obertura de la sisena edició dels Indie Developer Burger Awards, uns premis destinats a les millors creacions dels estudis “indie” del videojoc, que s’ha celebrat al recinte firal de La Farga de l’Hospitalet de Llobregat.

La iniciativa preveu, a més, l’elaboració d’un paquet de jornades sobre el videojoc al centre de recursos audiovisuals i multimèdia Torre Barrina, a l’Hospitalet de Llobregat. Unes jornades que es dissenyaran juntament amb creadors del sector. Igualment, la iniciativa comporta la inclusió de projectes de joves creadors de videojoc al Pitching Audiovisual Universitat-Indústria, la trobada entre el nou talent universitari i la indústria de l’audiovisual  que el Clúster organitza cada any al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

El Clúster Audiovisual continua dedicant aquest segon trimestre de 2017 a explorar les noves formes de creació i els possibles models de negoci que es deriven de la producció de Realitat Virtual (VR). Per això ha organitzat la sessió “Com produir Realitat Virtual” al Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), l’espai de trobada d’empreses i professionals del sector audiovisual que anualment té lloc al Roca Umbert de Granollers.

Andrea Díaz, editora de vídeo de Visyon, empresa referent de la producció de continguts VR, s’ha encarregat d’exposar, des d’un punt de vista estrictament tècnic, les particularitats, reptes i avantatges de la gravació de vídeo VR.

Alfonso Garcia, de Goodie Cardboard 360, ha distribuït ulleres Enterprise entre els assistents, proposant-los una experiència VR durant la mateixa sessió.

Vols veure el vídeo resum de la sessió? Fes click

¿Què hi feien un productor (Tono Folguera – Lastor Media), una creadora (Neus Ballús – El Kinògraf), un distribuïdor/festival (Joan González – DocsBarcelona), un pensador (Jordi Balló – UPF), un crític danès (Tue Steen Müller – fundador EDN), un programador de televisió (Miquel Garcia – TV3) i una representant de l’administració (Blanca Piulats – ICEC), asseguts en una mateixa taula?

¿Per què s’han reunit en una taula rodona moderada per Paco Escribano (Minoria Absoluta) i acompanyats per més d’un centenar de persones, entre les quals una representació selecta d’agents del sector audiovisual? Convidats pel Clúster Audiovisual de Catalunya en el marc del DocsBarcelona 2017, hi han acudit per parlar de “La indústria documental a Catalunya”: l’evolució del sector d’ençà que va començar a desenvolupar-se a Catalunya i els diversos reptes que la indústria ha -i haurà- de confrontar, tant en el present com en el futur.

Al llarg de les últimes dècades, el documental ha aconseguit fer-se un lloc dins el camp de la cinematografia i bastir una audiència més fidel i més gran que mai. Un fet que, d’entrada, ha estat reconegut per tots els ponents. Però, mentre el documental és un gènere amb un prestigi creixent tant a Catalunya com a nivell internacional, la indústria que el produeix passa per un moment molt delicat pel que fa a la seva viabilitat econòmica. En aquest sentit, Tono Folguera (Lastor Media) ha estat contundent: “La indústria està en perill d’extinció a Catalunya. Cada cop hi ha més productors de documental que migren cap a al ficció per poder sobreviure. És una situació insostenible.”

Alguns dels ponents han apuntat que la principal causa d’aquesta situació és el fràgil model de finançament de la indústria, que bàsicament depèn de les televisions i de l’administració i que en els últims anys s’ha vist fortament afectat per les retallades. Una realitat que obliga a repensar la relació que la indústria té amb aquest organismes.

“La televisió pública, i TV3 a Catalunya, és un espai fonamental per als creadors emergents”, ha dit Neus Ballús (El Kinògraf). “Si perd aquest rol, la pèrdua serà molt gran.”. Al seu torn, Miquel Garcia (TV3) ha explicat que, dins de TV3, tot i que encara es destina un pressupost massa petit al documental, es treballa perquè el gènere guanyi més protagonisme, tenint en compte que “és un dels productes més rendibles: atrau força audiència i té un baix cost”.

Blanca Piulats, com a representant de l’administració, ha aclarit que enguany l’ICEC ha augmentat la seva partida per finançar documentals. Però tant ponents com assistents han expressat que, tot i les aparents millores, l’obtenció de finançament és encara massa complicada. “Si no tens el suport de TV3, obtenir una subvenció de l’ICEC es fa difícil. I el suport de TV3 ara no és fàcil d’obtenir. És un peix que es mossega la cua”, s’ha comentat des del públic.

A part de la relació amb les televisions i l’administració, “cal que la pròpia indústria es marqui els seus propis objectius”, ha afegit Joan González (DocsBarcelona). “El sector encara no ha elaborat mai una estratègia per desenvolupar la indústria del documental. I això és imprescindible.”. Idea que ha reforçat Jordi Balló (UPF): “Sense amistat, això no funciona. Cal construir un sentit de col·laboració.”.

Al seu torn, Tue Steen Müller, fundador de l’European Documentary Network (EDN), ha destacat que alguns dels fenòmens que ara s’observen a Catalunya fa temps que són una realitat a Dinamarca. Un dels exemples més clars és la transformació de l’estructura empresarial de les productores, que tendeixen a empetitir-se i a fragmentar-se.

Però hi ha força diferències. El suport de l’Estat danès a la indústria és comparativament més gran que el de Catalunya, la seva relació amb els mercats del seu voltant és molt més fluïda i la presència de les dones en el sector està molt més normalitzada. Neus Ballús ha advertit que “aquí, la desigualtat de gènere és encara enorme. Les dones són majoria en els programes d’estudi de l’audiovisual però una minoria dins la indústria.”

El Clúster ha signat un conveni de col.laboració amb la Mobile World Capital, fundació que treballa per la digitalització i el desenvolupament de tecnologia mòbil a Catalunya. L’acord té l’objectiu d’establir sinèrgies i noves oportunitats de negoci entre el sector audiovisual i el món digital, i també, de treballar conjuntament per convertir Barcelona en un hub digital i creatiu internacional.

Han signat el conveni, Jordi Mendieta, president del Clúster, i Aleix Valls, CEO de la fundació Mobile World Capital.