La iniciativa està emmarcada dins el pla d’acció del projecte La diferència multiplica, impulsat amb l’objectiu de promocionar la visibilitat i la incorporació de dones en posiciones tècniques o de lideratge en empreses catalanes audiovisuals amb alta especialització TIC.

Al directori s’hi poden trobar una dotzena de premis i reconeixements d’àmbit català, estatal i europeu, amb categories relacionades amb el sector audiovisual i tecnològic. Hi son presents els Premis DonaTIC, els Premis Ciutat de Barcelona o els Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual, entre d’altres.

Enllaç de descàrrega.

La diferència multiplica té el suport del Departament d’Empresa i Treball a través d’una línia d’ajuts per reduir la bretxa de gènere en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa Next Generation EU.

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya:

Finançat per la Unió Europea – Next Generation EU:

En el marc d’aquest esdeveniment hem pogut veure els resultats del projecte SPACE, una iniciativa que sorgeix de la col·laboració entre el Clúster Audiovisual de Catalunya i el Clúster Àmbit amb el suport d’ACCIÓ.

Els objectius d’SPACE han consistit en desenvolupar i provar tecnologies d’Spatial Computing, de base audiovisual, sobre casos d’ús reals del sector hàbitat.

Com a resultat, s’han creat dues demos tecnològiques que permeten avaluar aquestes tecnologies en entorns pràctics i reals. Aquestes han estat presentades dins l’Xperience Lab, un espai singular dins interihotel destinat a explorar com les tecnologies emergents estan transformant el disseny de producte i els espais.

Per una banda, hem conegut la demo de The Virtual Layer, liderat per Produktia, on hem pogut experimentar amb tecnologia de Realitat Mixta aplicada a l’interiorisme de projectes hospitality. Gràcies a unes ulleres de visualització òptica amb posicionament espacial, es poden visualitzar a escala real productes de Kriskadecor, Kave Home, Estiluz y Niessen a un nivell de detall fotorrealista. A més a més de la representació visual de cada producte, l’aplicació permet mostrar informació contextual sobre atributs de sostenibilitat, materials i característiques tècniques, permetent accedir a un coneixement més dinàmic del producte sense necessitat de catàlegs ni renders estàtics.

Per altra banda, hem descobert Generative Cube, liderat per Framemov. És un entorn immersiu on el visitant pot transformar en temps real un espai hospitality existent mitjançant Intel·ligència Artificial Generativa. L’experiència permet modificar ràpidament l’equipament i la configuració de l’espai, podent controlar-ne la composició a través de la selecció de productes específics. Les propostes es visualitzen de manera envoltant mitjançant un sistema de videoprojecció que amplifica l’impacte sensorial i narratiu de cada disseny generat. La convergència entre la IA generativa i els entorns immersius marca una fita pionera en el sector, obrint noves possibilitats per a la creativitat, la personalització i la presa de decisions en els processos de disseny d’interiors.

Amb aquestes demostracions reals, SPACE posiciona el sector audiovisual com a proveïdor de tecnologies clau i de servei transversal, capaces de generar noves oportunitats de negoci en diferents indústries.

Amb el suport de:

Una vintena d’institucions i entitats públiques i privades van presentar el funcionament de les seves línies de subvencions i ajuts adreçades a projectes de contingut, inciatives tecnològiques i propostes de creixement empresarial.

Aquí hi podeu trobar un resum de les presentacions de cada institució:

Spain Audiovisual Hub. Amb Miguel Ovejero, Subdirector General d’Ordenació dels Serveis de Comunicació Audiovisual a SEIDA (Ministerio para la Transformación Digital y de la Función Pública).

L’Spain Audiovisual Hub és el pla aprovat fa quatre anys pel govern espanyol per a impulsar el sector audiovisual i situar-lo com a estratègic. Es va crear amb la implicació de tretze ministeris, fruit d’un diàleg extens amb el sector audiovisual.

Els seus principals objectius son promoure la producció audiovisual a Espanya per augmentar-la un 30%, atraure inversió a nivell mundial, augmentar les exportacions de productes audiovisuals i atraure talent per a construir un ecosistema potent que competeixi en el mercat internacional.

Es basa en dos pilars molt forts; per una banda, en la seguretat jurídica de la normativa audiovisual, la Llei General de Comunicació Audiovisual, que ha permès fomentar la inversió dels prestataris a petició globals en totes les llengües oficials. I, per altra banda, es basa en el sistema d’incentius a la producció: la deducció fiscal del 30% sobre el primer milió i del 25% sobre les despeses addicionals.

Van destacar la seva visió amplia del sector audiovisual, que té en compte el suport no només a llargmetratges estrenats en sales, sinó també a nous formats com les sèries, l’animació, els VFX, els videojocs i la XR.

Empresa Nacional de Innovación (ENISA). Amb Amb Mireia Solà, Social Media Manager.

ENISA, empresa pública dependent del Ministeri d’Indústria i Turisme, és la institució pública de referència en l’àmbit de l’emprenedoria.  La seva missió és molt clara, la primera és finançar empreses amb projectes innovadors i, la segona, és impulsar polítiques d’emprenedoria i innovació a través de la Llei d’Startups, certificant noves empreses per accedir a avantatges fiscals, com la reducció de l’impost de societats.

És coneguda per oferir préstecs  participatius entre 25.000€ i 1,5M d’€, una opció que es caracteritza per la seva flexibilitat i per no exigir avals. A més, els préstecs ofereixen avantatges com el manteniment del control empresarial per part dels fundadors, amb venciments a llarg termini de fins a nou anys i carència de fins a set anys, especialment beneficiosos per sectors innovadors com l’audiovisual.

Enguany han triplicat el seu pressupost habitual i compten amb 303 milions d’euros canalitzats a través de les Línies de financçament d’ENISA. Aquestes inclouen la Línia d’Audiovisuals i Indústries Culturals i Creatives, adreçada a projectes empresarials innovadors impulsats per petites i mitjanes empreses del sector audiovisual.

Altres línies d’interès són Emprenedores Digitals, per empreses liderades per dones, i Creixement, orientada a consolidar projectes en fases avançades.

Institut Català de Finances (ICF).  Amb Lourdes Ridameya, Cap de Promoció Direcció Desenvolupament de Negoci.

L’Institut Català de Finances (ICF) és la banca pública de promoció de Catalunya que prioritza el finançament d’aquelles activitats que promouen el creixement econòmic i social. Va destacar el paper del banc com a impulsor de projectes transformadors a Catalunya a través de préstecs en condicions favorables.

L’ICF ofereix la línia de Préstec ICF Cultura, on s’hi inclou el sector audiovisual, que permet finançar una amplia gamma d’activitats amb imports que poden arribar fins a 7,5 milions d’euros: producció, post-producció, distribució i projecció.

Instituto de Crédito Oficial (ICO). Amb Juana Moreno Caballero, Gestora de Finançament Audiovisual.

Com a Banc Públic Espanyol, l’ICO facilita finançament tant a través de línies de mediació amb entitats financeres com directes a les empreses i els seus projectes. Amb un enfocament en la digitalització i la sostenibilitat, ha creat una direcció general específica per a les PYMEs.

ICO va destacar la seva col·laboració amb RTVE, oferint fins a 100 milions d’euros per la producció d’obres audiovisuals i finançant fins el 100% dels drets del contracte.

També va subratllar la seva flexibilitat i capacitat de col·laborar amb altres entitats per tal de finançar altres projectes audiovisuals a través del “Programa para el audiovisual y las industrias  culturales con aval de CREA”.

Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación (CDTI). Amb Emilio Iglesias, Cap de l’Àrea del Departament de Promoció Institucional i Cooperació Territorial.

El CDTI és una entitat pública pertanyent al Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades per al finançament d’empreses tecnològiques. EL CDTI compta amb línies de finançament per empreses en diferents fases, des de start-ups fins a organitzacions en expansió.

Per al primer dels casos, destaquen les subvencions Neotec, una convocatòria que ofereix finançament a start-ups amb base tecnològica per donar suport al seu creixement inicial. Per a empreses en fase d’escalat, el CDTI ofereix ajuts parcialment reemborsables per a activitats d’I+D (amb nivell de maduresa tecnològica entre 2 i 6) i per a activitats d’innovació (més properes a mercat). Els projectes d’I+D, a més, inclouen dues modalitats: individuals o en consorci d’empreses.

Sociedad Española para la Transformación Tecnológica (SETT). Amb María Coronado, Directora Audiovisual.

La Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT) és una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri de Transició Digital i de la Funció Pública, creada fa només un any. Va ser constituïda el juliol de 2024 amb el mandat de gestionar tres fons, un d’ells destinat a la indústria audiovisual. Aquests fons, provinents del context de crisi de la COVID-19, van ser activats per la Comissió Europea dins el Pla de Recuperació i Transformació Tecnològica.

Aquest fons per a l’audiovisual és una línia de 1.712 milions d’euros, dels quals 1.500 milions van directament per a tot l’ecosistema del sector, anant més enllà de la cadena de valor tradicional. Per altra banda, els 212 milions restants, son una partida que prové del PERTE de les Llengües i va més dirigida a projectes d’indústries culturals que tinguin com a element una de les llengües cooficials.

Disposen de 3 instruments financers que tenen en comú la obligatorietat de la inversió privada:

1. Préstecs: per a projectes i empreses del sector audiovisual. Màxim financiable del 70% i 30% d’inversió privada requerida.
2. Inversió de capital i cuasicapital: participació de la SETT juntament amb inversors privats. Inversió màxima del 49%.
3. Participació en fons: inversió de la SETT en fons de capital que inverteixen en el sector audiovisual espanyol.

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Amb Edgar Garcia, Director.

L’ICEC és una institució pública del Departament de Cultura que s’estructura en diverses àrees sectorials, entre les quals s’inclou el sector audiovisual amb 22 línies d’ajuts vinculades.

Les línies concretes es recolzen sobre els objectius de la llei de l’audiovisual, incidint en tota la cadena de valor. En aquest sentit, destaquen les línies d’ajut per al desenvolupament, ja que es una fase imprescindible per l’èxit de les obres audiovisuals, als quals es sumen les subvencions per a producció; promoció, publicitat i distribució (incloent festivals); i exhibició. Destaquen també les línies destinades al foment dels videojocs i la cultura digital.

Europa Creativa Media. Amb Àlex Navarro, Coordinador.

Europa Creativa és el programa de la Unió Europea dedicat a impulsar el sector cultural i creatiu, incloent-hi l’audiovisual. El programa, que compta amb un pressupost de 2.440 milions d’euros per al període 2021-2027, busca promoure la diversitat, la cooperació internacional, i la sostenibilitat.

Europa Creativa es divideix en tres “strands”, cultura, media, i intersectorial, sent les dues últimes les que ofereixen oportunitats per empreses audiovisuals. A MEDIA es destina el 58% de pressupost del programa, amb línies de subvencions en els eixos de: contingut, empresa i audiència.

L’intersectorial, per la seva banda, també pot ser interessant per projectes audiovisuals que explorin les sinergies amb altres indústries creatives i el desenvolupament d’eines digitals o innovadores per altres indústries creatives.

Va destacar el nou programa AgoraEU per al període (2028-2034), que tindrà 3 grans línies d’actuació: Creative Europe – Cultura, MEDIA+ i CERV+. La més específica per a l’audiovisual és MEDIA+, destinada a impulsar la diversitat i la competitivitat de l’audiovisual europeu.

Parlament Europeu – Comitè de Cultura i Educació. Amb Xiomara Villa, assistent parlamentària.

El Comitè de Cultura i Educació del Parlament Europeu son els responsables de tot el que té a veure amb audiovisual i cultura. En matèria de finançament, no el gestiona directament el Comitè, sinó que estan involucrats en tots els processos de negociació del que son els programes com els que ha explicat Europa Creativa Media.

Actualment, dins el període d’actuació 2021-2027, van destacar tres exemples de programes europeus. En primer lloc, Erasmus+, relacionat amb projectes que tenen a veure amb la formació, l’intercanvi professional i la cooperació internacional. En segon lloc, Horizon Europe, un pilar més centrat en la investigació i el desenvolupament digital, amb projectes relacionats amb la restauració audiovisual, la IA, la XR… I en tercer lloc, Europa Digital, molt enfocat a temes relacionats amb la IA, la ciberseguretat i l’accessibilitat de les tecnologies digitals.

ACCIÓ – Agència per a la competitivitat de l’empresa. Amb Anna Monjo, líder d’equip del programa Catalunya Clústers.

ACCIÓ, depenent de la Direcció General d’Indústria, ofereix serveis i subvencions per donar suport al creixement de les empreses. El seu enfocament es divideix en quatre blocs principals: estratègia empresarial, innovació i transformació tecnològica, negoci internacional i inversions.

En l’àmbit de l’estratègia  empresarial, destaca el programa Catalunya Clusters, del qual forma part el Clúster Audiovisual de Catalunya, amb l’objectiu de generar entorns de col·laboració entre empreses en els respectius sectors. Això inclou línies de subvenció per a projectes col·laboratius com a via per millorar la competitivitat de les empreses.

En el bloc d’innovació  i transformació tecnològica, es va presentar l’Open Innovation Challenge, que busca connectar empreses del sector amb solucions tecnològiques a través de la identificació de reptes específics. Acció també ofereix ajudes per a projectes d’investigació i desenvolupament (R+D).

Finalment, en l’àmbit de negoci internacional, ACCIÓ ajuda les empreses a obrir filials a l’estranger i diversificar mercats, recolzant-se en les seves oficines exteriors per oferir assessorament i resoldre barreres a la internacionalització.

Instituto de la Cinematografía y las Artes Visuales (ICAA). Amb Fernando Bigeriego, Subdirector General de Foment de la Indústria Cinematogràfica Audiovisual.

L’ICAA és un organisme adscrit al Ministeri de Cultura que planifica les polítiques de suport al sector cinematogràfic i a la producció audiovisual. Tracten dos temes principals: les ajudes a la producció i el seu rol en els incentius fiscals.

Pel que fa a les ajudes, l’ICAA ofereix quatre tipus d’ajudes a la producció, dues destinades a llargmetratges i dues a curtmetratges. Entre aquestes, destaquen les ajudes generals per a llargmetratges, que es concedeixen en fase de projecte i es basen en criteris objectius amb puntuacions específiques en funció de la trajectòria del director, la solvència de la productora i la viabilitat econòmica.

Les ajudes selectives estan dirigides exclusivament a productores independents amb projectes que presenten un valor cinematogràfic o cultural especial, documentals i obres experimentals. Aquí, la valoració depèn tant de criteris objectius com d’una comissió d’experts del sector. Les ajudes també contemplen la perspectiva de gènere i reserves específiques per a projectes de directores, animació i altres gèneres.

Pel que fa als incentius fiscals, l’ICAA no els gestiona directament, emet dos certificats essencials per al procés: el Certificat de Nacionalitat i el Certificat de Culturalitat, que són requerits per aplicar les deduccions de l’Impost de Societats en produccions nacionals i en produccions estrangeres realitzades a Espanya. Els requisits d’aquests certificats es basen en la Llei del Cinema i inclouen aspectes com la nacionalitat d’autors i tècnics, l’idioma, i referències culturals.

Compañía de Gestión Integral de Crédito Comercial (CESCE). Amb Paula de las Casas, Cap de la Unitat d’Empreses, i Elena Domeque, Analista de la Unitat d’Empreses.

CESCE és una societat mercantil estatal que actua com a suport públic per a les empreses espanyoles, facilitant la seva internacionalització a través de pòlisses d’assegurança de crèdit.

Entre els productes per la internacionalització, CESCE té dues modalitats de cobertura: el crèdit circulant i el crèdit subministrador. El crèdit subministrador permet a les empreses espanyoles que negocien contractes internacionals aplaçar pagaments, reduint així el risc associat a les transaccions. Aquesta cobertura facilita l’accés a finançament, ja que els bancs poden descomptar els drets de cobrament. D’altra banda, el crèdit circulant ofereix cobertura als préstecs sol·licitats per a la signatura de contractes internacionals, ajudant les empreses a obtenir finançament per a projectes en l’estranger.

ICEX España Exportación e Inversiones. Amb Teresa Martín Ezama, Cap del Departament Audiovisual.

ICEX és una institució pública adscrita a la Secretaria d’Estat de Comerç, que té com a missió la promoció de la internacionalització de les empreses espanyoles. Ofereix suport per a la seva competitivitat, així com línies d’assessorament i formació. Va destacar la importància de la col·laboració amb altres institucions per millorar l’abast dels serveis que proporcionen i ha explicat algunes de les eines disponibles per a les empreses, com la participació en fires internacionals i serveis d’assessorament financer.

Tenen un enfoc per a l’atracció d’inversions al sector audiovisual, treballen estretament amb “Invest in Spain” sota la marca Shooting in Spain, facilitant el rodatge a Espanya per atraure produccions estrangeres.

Els seus objectius principals son donar visibilitat del sector espanyol en mercats internacionals, fomentar el networking i donar suport al finançament de projectes, amb especial atenció a la coproducció internacional.

CREA-SGR. Amb Mónica Carretero, Directora d’Indústries Culturals.

CREA-SGR és una entitat financera privada supervisada pel Banc d’Espanya, resultat d’una bona col·laboració publico-privada (Ministerio de Cultura-EGEDA). Tenen com a objectiu facilitar el finançament bancari de projectes i empreses del sector audiovisual.

CREA s’encarrega de gestionar tot el procés: reben la sol·licitud i avaluen la viabilitat econòmica dels projectes i, un cop aprovada, contacten amb els bancs. CREA assumeix el 100% del risc davant del banc, cosa que permet aconseguir les millors condicions per a les PYMEs, tanc econòmiques com de terminis.

Barcelona Activa. Amb Guifré Belloso, Tècnic en Creació d’Empreses.

Barcelona Activa és l’agència de desenvolupament econòmic local de Barcelona. Actualment, atén a més de 50.000 persones i 12.000 empreses l’any, i incuba més de 200 projectes.

Dins dels seus àmbits d’actuació, van destacar el seu focus de suport a les empreses, que inclouen els següents serveis permanents: finançament empresarial, assessorament, transmissió empresarial, constitució empresarial, informació i tràmits municipals, gestió del talent, internacionalització, aterratge d’empreses internacionals, localització i prototipatge.

Dins el servei de finançament empresarial, va destacar tres principals línies. En primer lloc, la de finançament bancari, en la que acompanyen a empreses a contactar i aconseguir finançament amb els principals bancs. En segon lloc, la línia de finançament públic, amb acompanyament en el procés de tramitació de les sol·licituds. I, en tercer lloc, la línia d’inversió privada, amb la que compten amb una cinquantena d’inversors en la seva base de dades.

Triodos Bank. Amb Iris López, Directora d’Empreses i Institucions de la Delegació de Catalunya.

Triodos Bank és un banc d’àmbit europeu amb un model de negoci basat en la banca ètica, finançant els sectors del medi ambient, social i cultural. En el marc de la seva activitat cultural, Triodos Bank se centra especialment en l’audiovisual, finançant productors, distribuïdors, exhibidors i serveis a la producció.

Triodos Bank ofereix solucions personalitzades adaptades a les necessitats de cada producció. El banc s’especialitza en finançar tota la cadena de valor de la producció, amb productes com els préstecs a venciment que permeten als productors cobrir les seves despeses abans d’obtenir els ingressos dels contractes amb plataformes.

Triodos destaca per la seva especialització i capacitat de donar resposta a projectes de diverses magnituds a través de diferents canals. A més, estan entrant en projectes de co-finançament europeu a través de les seves sucursals.

Direcció General d’Innovació i Cultural Digital. Amb Dani Gimeno, Subdirector general.

La Direcció General d’Innovació i Cultura Digital forma part de l’ICEC i té l’encàrrec d’introduir la innovació en totes les verticals de la cultura i d’impulsar projectes de cultura digital.

La Direcció va presentar la línia de suport a projectes i  espais culturals immersius, dirigida a iniciatives culturals o espais que facin servir les tecnologies com la realitat virtual, augmentada o mixta, el mapatge, el metavers o les projeccions 360º. Es preveu que la subvenció pugui cobrir fins al 80% del pressupost dels projectes, amb un màxim de 100.000 euros per proposta. Amb aquesta iniciativa, la Direcció General de Cultura Digital busca no només impulsar el sector audiovisual, sinó també expandir l’ús de tecnologies innovadores en el món de la cultura.

Direcció General de Política Lingüística en els Àmbits Tecnologic i Audiovisual. Amb Roger Serra, Director General de Política Lingüística en els Àmbits Tecnològic i Audiovisual.

És una Direcció General de nova creació, anteriorment representada dins de l’ICEC i el Departament de Cultura.

Ofereixen una sèrie de línies de subvenció per a empreses, que les ajuden a complir la legislació pel que fa a l’ús de la llengua catalana, la seva promoció i regulació i el seu impuls dins les pròpies empreses. Van destacar la nova línia de subvencions destinades a potenciar el català en l’àmbit de la cultura digital i productes tecnològics.

Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia – Culture & Creativity (EIT). Amb Judit Batayé, Ecosytem & Business Development Manager del Regional Hub Southwest.

L’EIT és una agència que ha format partenariats públics i privats en àrees diverses de l’economia a nivell europeu, incloent el sector cultural. La EIT Culture & Creativity cobreix cinc àmbits: la moda, l’arquitectura, el patrimoni cultural l’audiovisual i el gaming. Inverteixen en projectes amb fons públics i co-inverteixen amb fons privats a escala europea, a través de programes i línies de finançament en educació, innovació i creació d’empreses. El concepte regeix la EIT és el de inversió, atès que requereix algun tipus de retorn.

Film Financing Market. Amb Jordi Mendieta, Co-fundador.

El Film Financing Market és un projecte que busca connectar productors de cinema amb inversors privats. És un esdeveniment facilita l’accés a finançament per a projectes que ja compten amb una part del seu pressupost assegurat. Aquest mercat va néixer de la necessitat d’adaptar el model anglosaxó al context espanyol, en un sector audiovisual que ha anat guanyant maduresa però que encara enfronta desconfiança per part dels inversors.

La iniciativa ha anat creixent gràcies a la col·laboració amb diverses institucions i entitats financeres amb accés als inversors. En les seves darreres edicions, celebrades a Sitges i Málaga, han seleccionat fins a 53 projectes.

L’objectiu del projecte ha estat explorar què poden aportar aquestes disciplines originàriament acadèmiques a les empreses audiovisuals, testant algunes de les seves metodologies en un entorn pràctic. Lluny de voler predir el futur, la prospectiva ens ajuda a ampliar la mirada, a imaginar escenaris possibles i a prendre decisions més informades en entorns d’incertesa i canvi accelerat.

Al llarg del procés, hem entrevistat una desena d’empreses del Clúster per detectar en quins àmbits la prospectiva pot aportar més valor. Alguns dels més destacats han estat el disseny de continguts o serveis, la formació interna, la planificació tecnològica o el desenvolupament de nous models de negoci.

Paral·lelament, hem realitzat un prova pilot amb Lavinia i Filmin, que han rebut formació específica i han participat en tallers de prospectiva guiats per experts. En la sessió de tancament, les seves representants (Cristina Mont, de Lavinia, i Helena Oller, de Filmin) han compartit l’experiència amb la resta d’assistents i els han animat a adoptar aquestes eines. En les seves intervencions han remarcat la utilitat de la prospectiva per activar la reflexió col·lectiva dins les organitzacions i la importància d’implicar-hi perfils diversos.

Amb aquest seminari, el Clúster conclou formalment el projecte, però manté el compromís d’estendre l’ús de la prospectiva a tot el sector i fins i tot a altres àmbits econòmics. En les properes setmanes, es publicaran una sèrie de vídeos divulgatius i un handbook pràctic per ajudar a les empreses a aplicar aquestes eines.

Amb el suport de:

Ha estat conduït per la formadora Marina Palacios, llicenciada en Química i Enginyeria Tècnica Industrial, certificada pel MIT en Transformació Digital. Actualment, exerceix com a consultora independent, donant suport a equips directius per fer créixer les seves empreses.

S’ha enfocat a parlar sobre lideratge amb perspectiva de gènere, a la gestió d’equips i a l’accés a càrrecs de responsabilitat, tractant temes com:

• Conceptes que cal tenir en compte quan pensem en estratègies de lideratge: els objectius, la visió, les persones, els riscos, la por, la pressió, la motivació, el fracàs, l’error, la fatiga, inspiració o la confiança.
• Eines de gestió d’equips multidisciplinaris, diversos i temporals: la finalitat, els rols i el conflicte.
• Estratègies per a la resolució de conflictes.
• Etapes de progressió laboral: experiència i formació contínua.
• Adaptabilitat i flexibilitat en entorns canviants.
• Comunicació transversal i inclusiva.

Aquesta sessió forma part del projecte La diferència multiplica, una iniciativa del Clúster Audiovisual que té com a objectiu promocionar la visibilitat i la incorporació de dones en posicions tècniques o de lideratge en empreses catalanes audiovisuals amb alta especialització TIC. Té el suport del Departament d’Empresa i Treball a través d’una línia d’ajuts per reduir la bretxa de gènere en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa Next Generation EU.

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya:

Finançat per la Unió Europea – Next Generation EU:

El Clúster Audiovisual de Catalunya i ACCIÓ, amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), ha iniciat una missió institucional i empresarial al Regne Unit, amb l’objectiu de reforçar el posicionament internacional del sector audiovisual català i impulsar connexions estratègiques amb agents clau de la indústria britànica.

Del 26 al 30 de maig, una delegació formada per 25 representants d’empreses i institucions catalanes viatgen a Londres i Manchester per conèixer de primera mà ecosistemes tecnològics de referència, explorar col·laboracions i posicionar Catalunya com a hub d’innovació i producció audiovisual al sud d’Europa.

La delegació catalana es troba visitant hubs tecnològics i estudis punters com el MediaCityUK, BBC Studios, el centre tecnològic Digital Catapult o el Royal College of Art.

Entre els assistents hi ha 18 empreses catalanes i representants d’ACCIÓ, així com el director del Catalunya Media City, Marc López, el director de l’ICEC, Edgar Garcia, el president del Clúster Audiovisual, Miquel Rutllant, i el Clúster Manager del Clúster Audiovisual de Catalunya, Eduard Gil.

Lightroom, Digital Catapult i Outernet: estudis i tecnologies immersives punteres

Durant el primer dia de missió, han pogut gaudir de Lightroom, el centre d’art i experiències immersives de Londres, on han vist l’espectacle The Moonwalkers narrat per Tom Hanks. També han pogut fer una visita a 59 Studio, un dels partners de Lightroom, dissenyadors d’aquest espectacle i creadors de projectes multidisciplinars on destaquen òperes, concerts i passarel·les de VOGUE.

La segona parada del dia ha estat a Digital Catapult, el centre d’innovació tecnològica que ha desenvolupat l’Advanced Media Production Network, la primera xarxa d’estudis de producció del Regne Unit. Aquesta xarxa, formada pels estudis de PROTO a Gateshead i Dock Street Studios a Londres, està a l’avantguarda de la innovació al Regne Unit i liderarà el camí en com les tecnologies convergents i els entorns virtuals transformen la producció de mitjans, creant nous fluxos de treball i eines de producció. La delegació catalana ha pogut visitar els Dock Street studios on els han fet una demostració de dos estudis de cas: l’Advanced Media Production Studios, un plató capdavanter dedicat a la recerca i la innovació; i la demostració del metahumà intercatiu creat amb IA generativa.

Per acabar la jornada, han fet una ruta per Outernet, l’espai immersiu obert al públic que es troba a Tottenham, Londres. És un complex pensat com a atracció cultural basat en l’entreteniment immersiu, on s’hi ofereixen continguts gratuïts com concerts o peces artístiques.

Royal College of Art, BBC Studios i Digital Creative Network: talent digital, infraestructures innovadores i una xarxa audiovisual forta

La segona jornada de viatge ha iniciat en una visita al Royal College of Art, una universitat pública d’investigació especialitzada en art i disseny. Allà els hi han explicat el programa formatiu del Màster en Direcció Digital, centrat en l’experimentació de les noves narratives del cinema, les tecnologies immersives, l’art digital, els videojocs, les instal·lacions o el so. La universitat disposa d’espais immersius i de laboratoris de XR, que el grup ha pogut visitar i provar.

La següent visita del dia ha estat a BBC Studios, l’empresa audiovisual global que neix de la BBC. Allà han pogut gaudir d’una ruta privada pels platós de rodatge, on han pogut estar en contacte amb les tecnologies audiovisuals i de realització que hi utilitzen. I posteriorment els hi han presentat el BBC Research & Development, el departament d’investigació tècnica de la BBC, centrat en la recerca d’innovacions tecnològiques per a l’audiovisual.

Finalment, la delegació catalana s’ha reunit amb la Digital Creative Network (DCN), una xarxa que s’inicia el 2021 amb l’objectiu de fomentar i enfortir les relacions entre grans organitzacions, startups i el món acadèmic de Londres. La seva missió és promoure la col·laboració i accelerar la innovació entre els sectors creatius i tecnològics, i donar suport a l’ecosistema creatiu digital.

Aquesta trobada ha tingut lloc a White City, on s’ha realitzat un acte de networking on ha donat

la benvinguda Francesc Claret, Delegat del Govern de la Generalitat. La indústria catalana s’ha presentat de la mà d’Edgar Garcia, Director de l’ICEC i Miquel Rutllant, President del Clúster Audiovisual de Catalunya.

També hi ha participat Laura Harrison, Executive Product Manager dels Innovation Labs de la BBC, i Ryan Dean, de RD Studios, un dels platós més grans d’Europa que s’autodenomina també com el més sostenible.

Disguise, CoStar National Lab i DNEG: producció virtual LED, VFX i impuls en R&D

La visita a Disguise ha inciat el tercer dia de missió. És una empresa capdavantera desenvolupadora de tecnologia de producció virtual LED, un referent a nivell mundial i en aquesta forma de producció. Treballen en espectacles en temps real com Eurovisió i emissions d’XR, i en produccions virtuals de grans pel·lícules com Maverick.

La segona visita de la jornada ha estat al CoStar National Lab, un projecte que és pioner per ser el primer laboratori nacional per al R&D de les Indústries Creatives. Han pogut veure el CoSTAR Stage de Pinewood Studios, que oferix a les empreses creatives oportunitats per explorar, explotar i innovar en tecnologies i contingut. Això inclou humans digitals, entorns virtuals, percepció multisensorial i construcció de mons. Reben el suport de la R&D de primer nivell dels seus socis acadèmics i industrials: Royal Holloway, National Film and Television School (NFTS), la Universitat d’Abertay, la Universitat de Surrey, BT i Disguise.

Finalment, la delegació catalana ha acabat la jornada visitant DNEG, l’estudi d’efectes visuals, animació i producció en 360º que han participat en produccions com Dune, The Last of Us, Nimona o That Christmas.

Allà, també han parlat sobre l’adquisició de Metaphysic per part de DNEG, una companyia especialitzada en el desenvolupament d’eines avançades per a la creació de contingut amb intel·ligència artificial. Han tingut l’oportunitat de provar una de les seves demos: l’aplicació de face swap.

MediaCityUK

El darrer dia de missió, la delegació catalana s’ha desplaçat fins a Manchester per a visitar la MediaCityUK, el principal hub audiovisual, creatiu i d’innovació del Regne Unit.

Les seves instal·lacions son la font d’innovació per al projecte de la Catalunya Media City, que preveu iniciar-se l’estiu de 2026, i té com a objectiu la creació d’un Hub Audiovisual, Digital i del Videojoc català, de referència a escala mundial en formació, recerca, creació i innovació.

Allà, les empreses i representants catalans han pogut visitar els seus espais i conèixer diverses entitats i empreses com:

• MIDAS , una entitat que treballa per a fomentar les inversions a Manchester i North East Screen, una agència d’audiovisual del Nord-Est d’Anglaterra. Els hi han explicat el projecte Crown Works Studios, els nous platós que s’estan construint al MediaCityUK.
• The Home of Skills and Technology , un hub d’innovació tecnològica.
• MediaCity Immersive Technologies Innovation Hub , un hub de tecnologies immersives.
• Dream Lab , unes instal·lacions que donen suport a empreses i professionals de les industries creatives en el desenvolupament de noves idees, productes i serveis.
• Dock10 , les principals instal·lacions de televisió del Regne Unit, on s’hi realitzen programes molt reconeguts nacionalment, com The Voice UK.
• Universitat de Salford , una universitat pública amb un centre situat a la MediaCityUK, on s’hi ofereix formació en audiovisual, mitjans, comunicació i tecnologia.

Per a finalitzar la missió, han pogut reunir-se en un dinar-networking amb empreses audiovisuald del Nord d’Anglaterra, amb la col·laboració d’Enterprise Europe Network.

Coneix més a les empreses participants!

• AGM Abogados: Firma d’assessorament jurídic i financer multidisciplinar amb un recorregut de més de 35 anys al mercat legal. Treballen juntament amb múltiples associacions, entitats i organismes que representen diferents col·lectius i sectors al món empresarial, econòmic, educatiu o cultural.
• BAH! Studios: Estudi creatiu impulsat per dades especialitzat a produir treballs visuals per a marques. Ofereixen serveis de creativitat, producció i mitjans juntament amb intel.ligència artificial per a potenciar el valor de les marques en les seves plataformes digitals.
• CITM – UPC: El Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) és un centre universitari adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) especialitzat en formació sobre els àmbits d’animació i art digital, tecnologies multimèdia i videojocs.
• 3Cat/Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: Organisme públic que gestiona els mitjans de comunicació audiovisual de la Generalitat de Catalunya: els canals de Televisió de Catalunya i el grup d’emissores de Catalunya Ràdio, a més dels continguts digitals generats per aquests mitjans.
• Cuatrecasas: Firma d’advocats amb presència a 13 països, amb marcada implantació a Espanya, Portugal i Amèrica Llatina. A Barcelona hi tenen un equip de més de 300 advocats especialitzats en totes les àrees de pràctica del dret d’empresa i en els principals sectors, com l’audiovisual.
• Fosca Films: Productora audiovisual de llargmetratges, curtmetratges i televisió. Amb un equip de més de vint anys d’experiència, ofereixen serveis de preproducció, rodatge i postproducció. També treballen amb marques i agències i amb el sector musical i teatral.
• Framemov: Productora de continguts audiovisuals immersius i per a publicitat. Especialitzada en instal·lacions immersives, producció virtual i video mapping.
• Futura Space: Laboratori creatiu de R+D especialitzat en la creació d’experiències i solucions interactives en realitat virtual, digital, gaming i multimèdia, així com en serveis de consultoria en entorns XR.
• Gestmusic: Productora que desenvolupa programes d’entreteniment: reality shows, concursos, late nights, entre d’altres.
• Lavinia Services: Ofereixen tot tipus de solucions integrades en totes les activitats que es desenvolupen en el sector audiovisual. Des de la gestió de canals, directes, transmissió 4G, esdeveniments, esports i Digital Signage; fins a serveis de producció per a productores i canals de TV. Formen part del Grup Lavinia, el grup líder en comunicació, continguts i tecnologia que ofereix solucions digitals, immersives i virtuals.
• Lleida TV: Canal de televisió local de Lleida del Grup Segre que va començar les seves emissions al 2001.
• Grup Mediapro: Grup líder en el sector audiovisual europeu únic en integració de continguts, producció i distribució audiovisual.
• Parc Audiovisual de Catalunya: Centre de producció dedicat a la creació audiovisual. El composen platós, espais per a la producció de rodatges de cinema, publicitat i televisió, i oficines per a empreses del sector.
• Pijama Studio: Estudi de postproducció audiovisual per a publicitat i ficció per a TV, Internet i XSS. Estan especialitzats en les últimes plataformes de software i en els més nous canals d’entrega i publicación online. Ofereixen serveis en les àrees d’Edició, Motion  Graphics, VFX, Color Grading, 3D i Supervisió de Rodatge.
• Sabatellini & Associats: Ofereixen serveis legals per al sector cultural, especialitzada en propietat intel·lectual i industrial, publicitat, telecomunicacions, dret de la competència i de les noves tecnologies per a la difusió de productes culturals.
• Serielizados: Neixen com a revista online dedicada a l’anàlisi i opinió de sèries de televisió i tot el que desprèn de la cultura pop televisiva. Actualment, també organitzen el festival de sèries Serielizados Fest.
• TecnoCampus – UPF: Parc tecnològic que integra universitat i empresa en un espai únic dedicat a la innovació i l’emprenedoria. Ofereixen graus i màsters universitaris en mitjans audiovisuals, videojocs i màrqueting.
• XAL – Xarxa Audiovisual Local: Empresa pública de la Diputació de Barcelona que té com a objectiu gestionar el suport a l’audiovisual local català. Es desenvolupa mitjançant les marques de La Xarxa i de La Xarxa+, la seva plataforma d’streaming gratuïta. Ofereix serveis d’assessorament tècnic, jurídic, administratiu i comercial; impulsa les dinàmiques de cooperació i concertació del sector audiovisual, i promou la producció i coproducció de continguts per i amb els mitjans de proximitat.

Aquest cicle, impulsat per la REDCAU (Red Española de Clústeres Audiovisuales), de la qual el Clúster Audiovisual de Catalunya en té la presidència, té l’objectiu de donar a conèixer els instruments financers de la SETT en tots els territoris de l’Estat Espanyol que pertanyen a la xarxa.

La SETT és una entitat pública empresarial per al finançament i la inversió en tecnologies disruptives digitals, i està adscrita al Ministeri de Transició Digital i de la Funció Pública.

En aquesta primera jornada, celebrada a l’Auditori de Foment del Treball, hi han participat María Coronado, directora audiovisual de la SETT, i Gonzalo de Pedro Amatria, assessor de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Ministeri per a la Transformació Tecnològica i de la Funció Pública.

Ha iniciat la sessió Gonzalo de Pedro, explicant el pla Spain Audiovisual Hub, posat en marxa l’any 2021 amb tretze ministeris implicats. “Per primer cop, un govern considera l’audiovisual com a sector estratègic i com a peça rellevant per al desenvolupament del país en totes les seves dimensions”, ha apuntat. 

L’Spain Audiovisual Hub es va crear amb dos grans objectius: augmentar la producció audiovisual a Espanya i convertir el conjunt del país en un lloc atractiu per als inversors i atractor de talent per a competir en el mercat internacional. Ha afegit que “hi havia una visió àmplia de l’audiovisual que incloïa videojocs, experiències immersives, desenvolupament tecnològic, metavers, etc”.

Després de la introducció, María Coronado ha près la paraula explicant que l’Spain Audiovisual Hub disposa de 1.712M€, amb el suport de la SETT. D’aquesta suma, 1.500M€ son per a l’ecosistema audiovisual i 212M€ tenen relació amb el PERTE de les llengües. El fons busca proporcionar el capital necessari per a que les empreses del sector puguin escalar, desenvolupar els seus productes i serveis i competir en el mercat global. 

Podran obtenir finançament de la SETT les entitats que reforcin la cadena de valor, potenciant la innovació i la digitalització en els àmbits d’actuació com pel·lícules, sèries de ficció, entreteniment, cinema publicitari, documentals, cultura digital, continguts multimèdia, interactius, videojocs, e-sports, experiències immersives, intel·ligència artificial, efectes visuals, postproducció, streaming, metavers…

Ha especificat que “el ticket mínim de la SETT és de mig milió d’euros, però va en percentatge. És a dir, que estem parlant de projectes o necessitats que estiguin al voltant del milió d’euros com a mínim. I també hi ha un altre factor transversal i molt important, que és el component digital de les empreses o dels projectes en qüestió”.

A banda d’aquestes especificacions, María Coronado ha puntualitzat que es prioritzarà aquelles empreses que tinguin una lògica i estratègia empresarial a mig o llarg termini.

Ha continuat explicant que disposen de 3 instruments financers que tenen en comú la obligatorietat de la inversió privada:

1. Préstecs: per a projectes i empreses del sector audiovisual. Màxim financiable del 70% i 30% d’inversió privada requerida.
2. Inversió de capital i cuasicapital: participació de la SETT juntament amb inversors privats. Inversió màxima del 49%.
3. Participació en fons: inversió de la SETT en fons de capital que inverteixen en el sector audiovisual espanyol.

Ha puntualitzat que “dins d’aquestes tres eines, hi ha una sèrie de denominadors comuns: un d’ells és que quan parlem de màxims de la SETT, parlem de màxims de titularitat pública. L’altre qüestió important d’aquests fons és que hem de col·locar-los de la millor manera possible al teixit industrial amb data màxima de 31 d’agost de 2026”.

Finalment, Coronado ha destacat els tres reptes principals dels fons: els temps ajustats, la col·laboració público-privada que requereixen (aixecar la part privada del finançament) i l’estratègia empresarial.

La jornada ha finalitzat amb una ronda preguntes del públic i un espai de networking per a generar connexions entre les empreses assistents i els ponents.

Amb el suport de: