CR.EU.IN.HERITAGE és un projecte europeu, finançat en el marc del programa Euroclusters (SMP-COSME 2024), que té per objectiu fomentar la innovació digital i tecnològica en l’àmbit del patrimoni cultural. El projecte està impulsat per 10 clústers de 9 països europeus, entre els quals està el Clúster Audiovisual de Catalunya.

En aquest marc, llança una convocatòria per seleccionar fins a 20 projectes i 40 pimes a tot Europa que desenvolupin o utilitzin tecnologies o solucions digitals, de base europea, per enfortir la cadena de valor del patrimoni cultural.

La convocatòria ofereix suport financer a través de dues línies diferents:

• Línia 1 – Innovació de productes: Dirigida al desenvolupament de productes o serveis nous per a l’empresa (import de la subvenció: 120.000,00 €).
• Línia 2 – Innovació de processos: Dirigida a la innovació de processos empresarials vinculada a la transició verda i digital (import de la subvenció: 77.000,00 €).

L’import màxim que es concedirà a cada PIME és de 60.000,00 €.

El procediment de presentació segueix dos fases:

• Fase 1 (Nota conceptual): Els sol·licitants (pimes individuals o grups existents) presenten un concepte de projecte concís i seleccionen una línia a la qual presentar la sol·licitud (Línia 1: Innovació de productes; Línia 2: Innovació de processos). En aquesta fase no es requereix una previsió pressupostària. Tingueu en compte que obtenir una subvenció havent realitzat la Fase 1 de la convocatòria no implica cap finançament. Només rebran finançament les pimes seleccionades a la Fase 2 de la convocatòria (obertura el juny de 2026, després de la finalització de la Fase 1). Desenvolupament de capacitats obligatori: els sol·licitants han de participar en el “Programa de desenvolupament de capacitats i matchmaking” (maig-juny de 2026). La finalització d’aquest programa és un requisit previ estricte per ser considerat elegible per presentar la sol·licitud a la Fase 2.
• Fase 2 (Projecte col·laboratiu complet): Podeu trobar informació detallada sobre la Fase 2 a la convocatòria.

APLICA ARA a la FASE 1

Termini: 20 d’abril de 2026.

Més informació al document de la convocatòria i als annexes de la convocatòria.

La irrupció de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la veu està transformant de manera accelerada els processos de producció audiovisual. Alhora, està obrint interrogants profunds sobre la protecció dels drets dels professionals de la locució, l’ús de dades biomètriques com la veu i la seguretat jurídica dels continguts generats.

En aquest context neix IA·Veu, un projecte col·laboratiu impulsat per Fluendo i Idea Sonora, amb la col·laboració del Clúster Audiovisual de Catalunya, que té l’objectiu de desenvolupar un sistema de generació de veu sintètica en català que situï la legalitat, la transparència i el control de dades al centre.

La iniciativa sorgeix d’una constatació d’Idea Sonora, a partir de la seva experiència amb eines d’IA: gran part de les solucions actuals de síntesi de veu es basen en models opacs, desenvolupats fora del marc europeu, i que no ofereixen garanties suficients ni per als locutors ni per a les empreses que utilitzen aquestes veus. Aquesta situació ha generat una manca de confiança generalitzada en els sistemes existents, especialment davant pràctiques com la clonació no autoritzada de veus.

IA·Veu planteja una alternativa basada en una infraestructura pròpia, amb dades obtingudes en entorns professionals controlats i amb mecanismes clars de consentiment, traçabilitat i gestió dels drets d’ús, dissenyada i desenvolupada per Fluendo per complir amb el Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial (AI Act).

Per això, IA·Veu compta amb la col·laboració d’agents especialitzats que reforcen aquesta dimensió: Eurecat, que aporta expertesa en ciberseguretat i protecció de dades, i AGM Abogados, responsable d’analitzar i definir el marc legal que ha de regular tant l’entrenament dels models com l’explotació de les veus generades.

IA·Veu s’està desenvolupant a partir d’una aliança entre empreses amb perfils complementaris. D’una banda, Fluendo, amb capacitat tecnològica avançada en intel·ligència artificial i multimèdia; de l’altra, Idea Sonora, amb un coneixement profund del mercat de la locució i del doblatge professional. Aquesta col·laboració permet que la tecnologia respongui a necessitats reals de la indústria audiovisual, i no a solucions genèriques desvinculades dels fluxos de producció existents. Alhora, el focus en el català respon a un dèficit estructural i contribueix a reforçar la presència de la llengua en entorns digitals avançats.

En aquest sentit, IA·Veu beu d’iniciatives de referència com el projecte AINA, però en fa un pas més enllà en dirigir-se explícitament al mercat professional audiovisual, amb requisits elevats de qualitat sonora, fiabilitat tècnica i possibilitats d’explotació comercial. Aquesta orientació converteix el projecte en una proposta singular dins l’ecosistema audiovisual català.

Des del Clúster Audiovisual de Catalunya, el projecte s’inscriu en una línia de treball continuada sobre intel·ligència artificial aplicada a l’audiovisual, que no es limita a l’adopció tecnològica sinó que incorpora una reflexió crítica sobre els seus impactes. IA·Veu representa ara un pas més en aquesta direcció: portar aquest debat al terreny del desenvolupament concret d’eines i models que puguin ser utilitzats pel sector amb confiança.

En un moment en què la preocupació sobre els riscos de la intel·ligència artificial és creixent, IA·Veu proposa un enfocament diferent: demostrar que és possible innovar en veu sintètica des del respecte als professionals, amb control sobre les dades i amb seguretat jurídica per a tot l’ecosistema audiovisual. El projecte es troba en fase de desenvolupament, però ja posa sobre la taula una qüestió clau per al futur del sector: no tant si la IA s’incorporarà als processos creatius, sinó sota quines condicions.

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya:

Finançat per la Unió Europea – Next Generation EU:

L’ISE, la fira audiovisual i de sistemes integrats més gran del món celebra la seva 22a edició del 3 al 6 de febrer a Fira Barcelona Gran Via. El Clúster Audiovisual de Catalunya col·labora amb ISE des de l’any 2019, quan la fira es va traslladar a Barcelona procedent d’Amsterdam. El Clúster actua com a agent connector de la fira amb la indústria i les institucions catalanes.

Enguany, el Clúster Audiovisual de Catalunya serà present a la fira en el marc del Catalonia Pavilion de la Generalitat de Catalunya (CS100 – Estand 4) i a l’estand compartit amb l’Ajuntament de Barcelona (CS240). Ambdós situats al Congress Square, entre els pavellons 4 i 5.

Una dotzena d’empreses sòcies hi seran presents amb estand propi:

Algam Enterprise (3R190 – Pavelló 3). Especialitzats en la distribució d’equips de so professionals, sistemes AV i de control, vídeo i il·luminació per a proveïdors de serveis tècnics, integradors AV, companyies de difusió i estudis. Son distribuïdor soficials de HARMAN Professional a Espanya i presenten la nova Comtech D Series, una solució de processament avançada que, juntament amb el programari Spat Revolution, amplia les possibilitats de control i renderitzat d’àudio espacial en entorns professionals.

La Comtech D Series ha estat dissenyada per a aplicacions que requereixen alt rendiment i estabilitat operativa per a la gestió de senyals en projectes de gran complexitat tècnica. La solució es complementa amb Spat Revolution, programari de referència en espacialització i control d’àudio immersiu, que proporciona un motor de renderitzat d’alta precisió i una gran flexibilitat en el disseny d’escenes sonores. Aquesta proposta està especialment orientada a aplicacions com instal·lacions immersives, teatres, museus, centres culturals, esdeveniments en directe i projectes audiovisuals d’alt nivell tècnic.

Aura Vision (3E600 – Pavelló 3). Líder europeu en solucions de pantalles LED, llançaran el seu nou Comet-C Orbit. Dissenyada per a entorns corporatius i educatius, la pantalla LED tot en un reflecteix la creença d’Aura Vision que la tecnologia LED s’ha de construir al voltant de les persones que l’utilitzen cada dia, no només dels espais on s’instal·la.

També presentaran la darrera versió del Comet-C PRO HB. Recentment actualitzada per oferir el doble de brillantor amb el mateix consum d’energia, la pantalla s’ha desenvolupat per a entorns com ara sales de control, centres d’operacions de seguretat i instal·lacions de radiodifusió, on la claredat, l’estabilitat i el funcionament 24/7 són essencials. El Comet-C PRO HB també ha estat preseleccionat per a un Premi Invation en la categoria de Tecnologia de Visualització.

d&b audiotechnik (7E190 – Pavelló 7 i Audio Demo Rooms D2). Ofereixen formació, servei tècnic, assistència a les aplicacions, informació tècnica, solucions personalitzades i finançament, a més a més d’una experta xarxa de vendes i distribució mundial. Presenten la nova Sèrie U, una gamma d’altaveus de font puntual compactes i polivalents que redefineix la versatilitat, el rendiment i la llibertat d’integració tant en touring com en instal·lació fixa, amb un disseny discret, robust i neutral. La sèrie incorpora un avançat concepte electroacústic amb control de directivitat superior, rendiment coherent fins a 55 Hz, guies d’ona giratòries i versions físiques idèntiques en format passiu i en xarxa, permetent escollir l’arquitectura de sistema més adequada per a cada projecte. A més, s’integra plenament a l’ecosistema d&b, ofereix opcions d’alimentació flexibles (amplificador, CA o PoE++), és ideal per a sistemes distribuïts o immersius com d&b Soundscape i es completa amb el nou subgreu compacte B10, assegurant solucions d’alt rendiment i gran adaptabilitat per a qualsevol aplicació.

EPSON (3J100 – Pavelló 3). Presenta una de les seves propostes de videoprojecció més ambicioses, centrada en la instal·lació immersiva Infinity, que usa tecnologia de projecció avançada per convertir la llum i el color en una experiència envolvent i artística. També mostrarà el seu nou projector insígnia d’alta lluminositat amb resolució 4K i connectivitat d’última generació, una nova gamma de lents professionals per a projecció d’alt rendiment i projectors interactius d’ultra curt abast per a educació, demostrant com aquestes tecnologies poden transformar espais en experiències visuals impactants i inspiradores.

Flock Drone Art (8G600 – Pavelló 8.1). Productora d’espectacles amb drons. Realitzen Drone Light Shows amb drons d’última generació equipats amb potents llums que permeten poder gaudir d’un espectacle de llums 360º amb la màxima seguretat i precisió.

Fluge Audiovisuales (6E700 – Pavelló 6). Amb un estand concebut com una experiència immersiva d’alt impacte visual i tecnològic, on desplegaran una proposta que fusiona arquitectura escènica, creativitat digital i interactivitat en temps real. Un dels grans atractius serà el túnel amb pantalles LED de doble cara, el contingut del qual està desenvolupat per l’estudi creatiu Girasomnis, amb la direcció artística de Paco Gramaje, que han dissenyat aquesta experiència pensada per a mostrar el potencial expressiu de l’audiovisual en esdeveniments, espais culturals i entorns de marca. També presentaran LYNTRA, un software propi per a convertir superfícies i pantalles de gran format en experiències interactives d’alta presició.

INFiLED (3B900 – Pavelló 3). Especialitzats en la fabricació i desenvolupament de grans equips de vídeo LED. Participen amb una proposta centrada en el client, presentant una àmplia gamma de noves solucions de pantalles LED dissenyades per a aplicacions reals en sectors com el corporatiu, retail, broadcast, DOOH i rental. Destacarà un espai expositiu immersiu on les pantalles defineixen l’arquitectura i l’experiència del visitant, així com el llançament de noves sèries innovadores com GeminiLED, InfiPixmk2, Mirak i Black Widow AMT, que combinen disseny avançat, alt rendiment visual, flexibilitat creativa i sostenibilitat. A més, INFiLED reforçarà el seu paper com a referent del sector compartint coneixement amb socis estratègics, demostrant el seu compromís amb solucions tecnològiques d’alt impacte, orientades a les persones i adaptades a les necessitats canviants d’integradors i usuaris finals.

LANG (3H500 – Pavelló 3). És un dels principals distribuïdors europeus de dispositius de presentació visual, tant per a lloguer com per a la venda. A través de la investigació i el desenvolupament continus, LANG està sempre tecnològicament a l’avantguarda i, en col·laboració amb els seus socis, també ofereix solucions individuals per a usuaris professionals.

Panasonic Connect (3J500 – Pavelló 3). Presenta una nova plataforma de font de llum per projecció i el seu primer projector LCD 4K per a aplicacions pro AV, ampliant així la seva gamma de tecnologies visuals professionals. La nova plataforma busca oferir característiques pròpies dels sistemes 3-chip DLP, millorant la reproducció de color i la brillantor en un format compacte per a instal·lacions fixes. A més, mostrarà un projector LCD 4K en un entorn de simulació per destacar la projecció a curta distància amb menys estructura de píxel visible, ideal per a aplicacions immersives i interactives. També exposarà un projector de 42.000 lúmens per a grans espais i esdeveniments en viu, i una plataforma modular LED de 55 polzades per a senyalització i videowalls, sota la marca Mevix, amb l’objectiu d’optimitzar rendiment, instal·lació i eficiencia operativa.

SONO (5F150 – Pavelló 5). Ofereixen solucions integrals per a esdeveniments, projectes de integració i museístics e instal·lacions audiovisuals. Disposen de platós físics i virtuals totalment equipats amb l’última tecnologia, amb quasi 50 anys de trajectòria en la creació d’experiències audiovisuals.

3Cat (SPARK). 3Cat és la principal corporació pública de mitjans audiovisuals de Catalunya. Està compromesa amb l’exploració de nous formats que connectin amb les audiències, especialment amb les més joves, en entorns digitals.

A Spark, 3Cat presentarà una experiència interactiva immersiva inspirada en Manairons, el seu nou videojoc arrelat en el folklore català i protagonitzat pels manairons, criatures mítiques del Pirineu. Els visitants entraran en un cub de tres pantalles per explorar l’univers de Manairons mitjançant interacció basada en gestos, i també podran jugar a una demo fora del cub.

Coproduït amb JanduSoft, amb Flop Work com a soci tecnològic i interactiu, el projecte mostra 3Cat com un hub creatiu-tecnològic de mitjans i com a productor de narrativa digital innovadora.

WindowSight (3F500 – Pavelló 3). Exposaran per primera vegada a l’estand de Samsung, el més gran del saló, presentant una nova integració amb Samsung VXT, la seva plataforma principal de digital signage. Son la plataforma líder per transformar qualsevol televisor en una obra d’art amb la comunitat d’artistes més gran; comptant amb més de 300 artistes, més de 50 fotògrafs de National Geographic i més de 20.000 continguts.

Empreses sòcies en el marc de l’estand del Catalonia Pavilion (CS100 – Congress Square):

CIT UPC – Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (Estand 8). Entitat sense ànim de lucre, que posa la capacitat de recerca universitària al servei de la innovació en les empreses a partir del coneixement i els resultats dels centres de recerca i transferència de tecnologia de la UPC.

Driving Studios (Estand 11). Ofereixen serveis integrals a la indústria de l’automoció, i des de Catalunya s’ha consolidat com un hub audiovisual de referència al sud d’Europa. El complex, situat a 60 km de Barcelona, compta amb 16.000 m² (6.000 m² interiors i 10.000 m² de backlot exterior) i ha acollit produccions internacionals de marques i productores de primer nivell. El seu nucli tecnològic és un LED Volume Studio de 1.000m² amb pantalla LED corba, sostre LED i integració amb Unreal Engine, Disguise i Mo-Sys, combinat amb el ciclorama en L més gran de Catalunya. També disposa d’un Stage 2 de 2.000 m² per a grans decorats, un backlot exterior de 10.000 m² i més de 3.000 m² d’espais de producció i serveis, amb certificació TISAX, fet que el converteix en una infraestructura estratègica per atraure grans rodatges internacionals i reforçar el paper de Catalunya com a pol audiovisual europeu.

Ebantic (Estand 20). Ebantic i Fujiflm presenten mundialment ProArchive, el nou servei de Fujifilm per a la preservació, gestió i accés a grans arxius audiovisuals, dissenyat i desenvolupat en estreta col·laboració amb Ebantic. Aquest servei permet conservar i organitzar de manera centralitzada, segura i accessible continguts d’alt valor, amb ingesta i cerca avançada mitjançant IA, combinant flexibilitat en núvol i emmagatzematge físic a llarg termini. El projecte posa en valor l’expertesa d’Ebantic en sistemes d’arxiu digital, integració tecnològica i fluxos de treball per a institucions culturals, museus i arxius, aportant una solució robusta que combina emmagatzematge a llarg termini, eines avançades d’ingesta i catalogació amb IA, i una arquitectura flexible adaptada a cada client.

Eurecat (Estand 14). Centre tecnològic d’R+D industrial, especialitzat en estratègies per a la innovació i el creixement econòmic de les indústries culturals i creatives.

EGMStudio (Estand 1). Estudi creatiu ubicat a Barcelona, especialitzat en la generació d’imatge CGI, l’Animació 3D i la Postproducció d’alt nivell. Amb una sòlida trajectòria en el tractament de la imatge i una clara orientació a la innovació, l’estudi crea continguts visuals d’alt impacte que combinen creativitat i fotorealisme. A l’ISE 2026, EGMS presenta com la Intel·ligència Artificial aplicada al pipeline de producció 3D permet agilitzar processos, reduir temps de renderitzat i assolir nivells de fotorealisme encara més elevats. La combinació del 3D amb la IA aplicada a la creació de recursos gràfics i una base creativa redefineix els estàndards de producció visual, oferint solucions més eficients, flexibles i escalables.

Fluendo (Estand 10). Desenvolupadora de productes multimèdia legals a partir dels dos frameworks més versàtils del mercat: GStreamer i FFmpeg. Contribueixen a la comunitat de programadors a nivell mundial i ajuden a les empreses a brindar la millor experiència multimèdia als seus usuaris.

Gestmusic (Estand 13). Gestmusic i Amplify han llançat KAI, una nova eina impulsada per IA que unifica i agilita el flux de treball creatiu en produccions d’entreteniment amb grans volums de material audiovisual. KAI indexa automàticament el contingut, genera narratives a partir de prompts i permet construir i refinar històries de manera col·laborativa, per després transferir-les directament a la línia de temps d’edició (NLE). Desenvolupada en un projecte d’innovació europeu amb el suport d’EIT Culture & Creativity i amb aportacions de Fraunhofer IPK i Ugiat Technologies, KAI facilita la cerca, l’organització i la reutilització de fragments, accelerant el procés des de la captura fins al muntatge final, sense perdre el control creatiu humà.

Mas Acoustics (Estand 12). Presenten el Platinum Blanket-Foil d’Insuquilt, les mantes acústiques de referència mundial per a grans espais creatius on una bona acústica és essencial, com a Estudis de Cinema i TV, Broadcast, Auditoris, sales de concerts, discoteques o fins i tot Gimnasos.

NRD Multimedia (Estand 26). Empresa que implementa solucions per a la automatizació i la digitalització de la producció audiovisual. Dissenyen i integren centres avançats de producció audiovisual en infraestructures, organitzacions i mitjans de comunicació.

Watchity (Estand 2). Mostraran com Watchity permet produir, organitzar i publicar continguts audiovisuals de principi a fi des d’una única plataforma, integrant webs, apps, xarxes socials i entorns OTT. A més a més, presentaran noves funcionalitats basades en intel·ligència artificial que agiliten la producció, automatitzen la reutilització de continguts i multipliquen el seu impacte: generació de clips, resums, subtítols, adaptació a formats socials i fluxos audiovisuals més ràpids, eficients i connectats.

Empreses sòcies en el marc de l’estand de l’Ajuntament de Barcelona compartit amb el Clúster (CS240 – Congress Square):

Blit. Estudi creatiu de contingut per a marques, esdeveniments, música i art. Han treballat amb grans empreses i institucions des del disseny visual fins a les experiències immersives.

Emogg. Emogg Analytics® és una solució tecnològica que permet transformar els esdeveniments en actius estratègics per a empreses, institucions i marques. A través de la mesura objectiva de la comunicació no verbal de l’audiència, Emogg converteix allò que tradicionalment era intangible —atenció, impacte emocional o connexió amb els missatges— en dades objectives per a la presa de decisions.

La plataforma analitza l’experiència del públic en temps real i genera indicadors clars que permeten avaluar l’eficàcia de la comunicació, optimitzar continguts i demostrar el valor real dels esdeveniments davant equips de direcció, comunicació i màrqueting. Tot el procés es basa en una tecnologia privacy-first, dissenyada per complir estrictament el GDPR, sense identificar persones ni emmagatzemar dades personals.

Framemov. Productora de continguts audiovisuals immersius i per a publicitat. Especialitzada en instal·lacions immersives, producció virtual i video mapping. Presenten dues solucions, per una banda, DYNAMIC PERSONA es tracta d’una instal·lació interactiva basada en IA que funciona a partir de la detecció de persones mitjançant una càmera Kinect. A partir de la silueta captada, la intel·ligència artificial genera continguts visuals en temps real. El sistema es basa en una sèrie d’opcions totalment personalitzables, prèviament definides i programades pel nostre equip.

D’altre banda, VELORA és una experiència que explora com els espais poden crear-se i viure’s, no sols observar-se. En el context de ISE, funciona com un showcase creatiu de l’enfocament de Framemov: entorns dissenyats a través de la interacció que es transformen en experiències personals. A partir de decisions sobre atmosfera, color i llum, el visitant genera el seu propi món i passa a formar part d’ell, mostrant com la tecnologia i la intel·ligència artificial poden actuar de manera invisible per a convertir l’espai en un mitjà narratiu, emocional i memorable.

Flop Work. Creen, desenvolupen i construeixen projectes de comunicació per a marques, agències i institucions, fusionant l’art, la creativitat i l’última tecnologia.

Into Reality. Tecnològica que està transformant la manera com consumim continguts audiovisuals a través d’una tecnologia disruptiva que integra experiències immersives amb contingut tradicional, en múltiples dispositius: telèfons mòbils, ordinadors, tauletes i ulleres de realitat virtual, i en múltiples plataformes. La seva proposta no només ofereix entreteniment, sinó que també trenca les barreres d’accés a la cultura, apropant-la a tots els públics. Se centren especialment en entorns hospitalaris, pediàtrics, escoles, geriàtrics o centres penitenciaria, on la immersió digital ajuda a millorar l’experiència i el benestar dels pacients.

Produktia. Presenten The Virtual Layer, un projecte on han pogut experimentar amb tecnologia de Realitat Mixta aplicada a l’interiorisme de projectes hospitality. Gràcies a unes ulleres de visualització òptica amb posicionament espacial, es poden visualitzar a escala real productes de Kriskadecor, Kave Home, Estiluz y Niessen a un nivell de detall fotorrealista. A més a més de la representació visual de cada producte, l’aplicació permet mostrar informació contextual sobre atributs de sostenibilitat, materials i característiques tècniques, permetent accedir a un coneixement més dinàmic del producte sense necessitat de catàlegs ni renders estàtics.

Empreses sòcies en el marc de l’estand de l’ICEC i la DG d’Innovació i Cultura Digital (CS224 – Congress Square):

En aquest espai s’hi podran descobrir el treball creatiu de 6 empreses digitals catalanes a través de la peça Immersive  Horizons: A  journey  across  Catalan digital  creativity, de 20 minuts de durada i creada especialment per a l’ISE. D’aquests 6 estudis seleccionats, dos formen part del Clúster Audiovisual de Catalunya:

Eyesberg. Estudi d’art multimèdia especialitzat en instal·lacions immersives i interactives, amb participació en festivals locals i internacionals de rellevància. La seva peça, The Beauty of Destruction inspirada en el cràter Kerid d’Islàndia, reflexiona sobre la violència de la natura i la seva capacitat de regeneració.

Onionlab. Estudi creatiu que explora l’art, el disseny i la tecnologia a través d’experiències immersives. 2100: The Outcome  explora tres escenaris futurs determinats per les decisions que prenem avui sobre el clima, fomentant la reflexió sobre la nostra responsabilitat col·lectiva.

Empreses sòcies en el marc de l’Innovation Park (Congress Square):

IT’S ON. Software especialitzat en “remote monitoring” en temps real i “streaming” en platós. Ofereixen serveis de vídeo assistència, solucions integrades, una aplicació per a clients i serveis internacionals.

Empreses sòcies del Clúster Audiovisual que participen a l’ISE Open Innovation Challenge 2026: 3Cat, Abacus, Alguna Pregunta, CaixaForum+, Gestmusic, Grup Planeta, IT’S ON, Lavinia, Nextus i XAL.

El Cluster Day, la trobada de clústers i empreses organitzada anualment per ACCIÓ, ha estat el punt de partida per donar a conèixer els resultats del projecte Foment de la prospectiva i els estudis de futur en les empreses audiovisuals. Impulsat pel Clúster Audiovisual de Catalunya i la Càtedra de Futurs de la Comunicació (UPF), i amb la col·laboració de Lavinia i Filmin, el projecte ha explorat com aquestes disciplines provinents de l’àmbit acadèmic poden convertir-se en una eina estratègica per les organitzacions.

Davant un auditori de més de 200 professionals de sectors molt diversos, els membres del consorci han compartit la seva experiència, les metodologies emprades i els aprenentatges obtinguts. Tot i que el projecte s’ha centrat en el sector audiovisual, les eines desenvolupades tenen un caràcter altament transferible i poden aplicar-se a altres àmbits empresarials, fomentant la innovació oberta i fins i tot la hibridació entre sectors.

Aprofitant aquest context, s’han fet públics una sèrie de recursos derivats del projecte, pensats per acostar la prospectiva al dia a dia de les empreses i facilitar-ne l’adopció.

Un handbook per pensar el futur

En aquest sentit, el principal resultat del projecte és el Handbook de prospectiva estratègica per a empreses audiovisuals, una guia pràctica per introduir el pensament de futur dins els processos de decisió. El document ofereix:

• Conceptes clau per entendre què és la prospectiva.
• Metodologies per imaginar escenaris i explorar futurs possibles.
• Exemplificació de casos, eines i dinàmiques aplicables.
• Recomanacions per començar a integrar aquest enfocament en el funcionament intern d’una empresa.

Descarrega el handbook aquí.

Quatre càpsules audiovisuals per divulgar la prospectiva

El handbook es complementa amb quatre càpsules audiovisuals, que introdueixen de manera sintètica i accessible els fonaments de la prospectiva: com s’aplica, quins beneficis aporta i per on començar. Cada vídeo aborda un aspecte d’interès.

1. Què són els estudis de futur i la prospectiva?

Per què necessitem pensar més enllà del curt termini i com pot la prospectiva ajudar les empreses a preparar-se per l’imprevist.

2. Gestionar la incertesa

Com identificar i treballar amb les incerteses crítiques que poden transformar un sector o un model de negoci.

3. Metodologies per explorar futurs possibles

De la Futures Wheel al Triangle de Futurs: eines per analitzar canvis, anticipar impactes i pensar en escenaris complexos.

4. Consells pràctics per començar

Petits passos per incorporar la prospectiva al dia a dia d’una empresa i construir una cultura de pensament a llarg termini.

Més sobre el projecte

El projecte Foment de la prospectiva i els estudis de futur en les empreses audiovisuals neix amb l’objectiu d’ajudar el sector a integrar la mirada de futur en els processos de decisió i en la planificació estratègica.

Durant més d’un any de treball, la iniciativa ha combinat recerca, aplicació i transferència de coneixement, connectant el món acadèmic i l’empresarial.

D’una banda, s’ha realitzat un benchmarking i entrevistes amb experts per identificar bones pràctiques i models de referència en l’àmbit europeu, establint una xarxa de col·laboració internacional.

De l’altra, s’han dut a terme entrevistes sectorials i proves pilot amb les Lavinia i Filmin, que han permès adaptar i validar metodologies prospectives al context català.

Com a resultat, s’han elaborat dos recursos més que recullen els resultats del projecte en aquests àmbits:

• Informe de benchmarking internacional: analitza com s’aplica la prospectiva en altres països i sectors.
• Estudi d’escalabilitat: defineix les condicions per consolidar la pràctica de la prospectiva a Catalunya i projectar-la a escala europea.

Els passats 27 i 28 de novembre va tenir lloc a Budapest la reunió de llançament del projecte CR.EU.IN. HERITAGE (Cross-sectorial and cross-border EU Innovation Partnership for Cultural Heritage Value Chain), del qual el Clúster Audiovisual de Catalunya n’és soci. El projecte està coordinat pel Venetian Cluster i està cofinançat pel programa Euroclusters – Single Market Programme (SMP-COSME).

La trobada, organitzada per Innoskart Digital Cluster, va reunir els 10 clústers que formen part del consorci, provinents de 9 països europeus. Durant dues jornades de treball, els socis van revisar les primeres activitats del projecte, van acordar la seva identitat visual i van començar a definir les properes convocatòries de finançament per a projectes innovadors i aplicacions tecnològiques en l’àmbit del patrimoni cultural.

L’objectiu de CR.EU.IN HERITAGE és reforçar la sobirania tecnològica i la innovació a Europa, mitjançant el finançament en cascada i l’acompanyament a pimes. El projecte donarà suport a solucions digitals avançades per a la conservació, gestió i valorització del patrimoni cultural, obrint noves oportunitats per al sector audiovisual.

CR.EU.IN HERITAGE impulsarà la creació d’aliances entre el sector cultural i el tecnològic, tot promovent la col·laboració entre clústers, empreses, centres de recerca i institucions culturals. Aquesta col·laboració permetrà posar en valor el talent i la capacitat d’innovació de l’ecosistema audiovisual i digital català dins un marc europeu, connectant-lo amb nous projectes i oportunitats a escala internacional.

El Clúster Audiovisual de Catalunya ha publicat un directori que recull un llistat de premis i reconeixements que s’atorguen anualment a dones del món audiovisual i TIC.

La iniciativa està emmarcada dins el pla d’acció del projecte La diferència multiplica, impulsat amb l’objectiu de promocionar la visibilitat i la incorporació de dones en posiciones tècniques o de lideratge en empreses catalanes audiovisuals amb alta especialització TIC.

Al directori s’hi poden trobar una dotzena de premis i reconeixements d’àmbit català, estatal i europeu, amb categories relacionades amb el sector audiovisual i tecnològic. Hi son presents els Premis DonaTIC, els Premis Ciutat de Barcelona o els Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual, entre d’altres.

Enllaç de descàrrega.

La diferència multiplica té el suport del Departament d’Empresa i Treball a través d’una línia d’ajuts per reduir la bretxa de gènere en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa Next Generation EU.

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya:

Finançat per la Unió Europea – Next Generation EU:

Aquest passat dimecres 17 de setembre, el Clúster Audiovisual de Catalunya va celebrar la segona edició del Financial Day de l’Audiovisual, jornada que s’ha consolidat com la gran trobada destinada a presentar les fonts de finançament per a tota la cadena de valor del sector audiovisual en àmbit català i estatal.

Una vintena d’institucions i entitats públiques i privades van presentar el funcionament de les seves línies de subvencions i ajuts adreçades a projectes de contingut, inciatives tecnològiques i propostes de creixement empresarial.

Aquí hi podeu trobar un resum de les presentacions de cada institució:

Spain Audiovisual Hub. Amb Miguel Ovejero, Subdirector General d’Ordenació dels Serveis de Comunicació Audiovisual a SEIDA (Ministerio para la Transformación Digital y de la Función Pública).

L’Spain Audiovisual Hub és el pla aprovat fa quatre anys pel govern espanyol per a impulsar el sector audiovisual i situar-lo com a estratègic. Es va crear amb la implicació de tretze ministeris, fruit d’un diàleg extens amb el sector audiovisual.

Els seus principals objectius son promoure la producció audiovisual a Espanya per augmentar-la un 30%, atraure inversió a nivell mundial, augmentar les exportacions de productes audiovisuals i atraure talent per a construir un ecosistema potent que competeixi en el mercat internacional.

Es basa en dos pilars molt forts; per una banda, en la seguretat jurídica de la normativa audiovisual, la Llei General de Comunicació Audiovisual, que ha permès fomentar la inversió dels prestataris a petició globals en totes les llengües oficials. I, per altra banda, es basa en el sistema d’incentius a la producció: la deducció fiscal del 30% sobre el primer milió i del 25% sobre les despeses addicionals.

Van destacar la seva visió amplia del sector audiovisual, que té en compte el suport no només a llargmetratges estrenats en sales, sinó també a nous formats com les sèries, l’animació, els VFX, els videojocs i la XR.

Empresa Nacional de Innovación (ENISA). Amb Amb Mireia Solà, Social Media Manager.

ENISA, empresa pública dependent del Ministeri d’Indústria i Turisme, és la institució pública de referència en l’àmbit de l’emprenedoria.  La seva missió és molt clara, la primera és finançar empreses amb projectes innovadors i, la segona, és impulsar polítiques d’emprenedoria i innovació a través de la Llei d’Startups, certificant noves empreses per accedir a avantatges fiscals, com la reducció de l’impost de societats.

És coneguda per oferir préstecs  participatius entre 25.000€ i 1,5M d’€, una opció que es caracteritza per la seva flexibilitat i per no exigir avals. A més, els préstecs ofereixen avantatges com el manteniment del control empresarial per part dels fundadors, amb venciments a llarg termini de fins a nou anys i carència de fins a set anys, especialment beneficiosos per sectors innovadors com l’audiovisual.

Enguany han triplicat el seu pressupost habitual i compten amb 303 milions d’euros canalitzats a través de les Línies de financçament d’ENISA. Aquestes inclouen la Línia d’Audiovisuals i Indústries Culturals i Creatives, adreçada a projectes empresarials innovadors impulsats per petites i mitjanes empreses del sector audiovisual.

Altres línies d’interès són Emprenedores Digitals, per empreses liderades per dones, i Creixement, orientada a consolidar projectes en fases avançades.

Institut Català de Finances (ICF).  Amb Lourdes Ridameya, Cap de Promoció Direcció Desenvolupament de Negoci.

L’Institut Català de Finances (ICF) és la banca pública de promoció de Catalunya que prioritza el finançament d’aquelles activitats que promouen el creixement econòmic i social. Va destacar el paper del banc com a impulsor de projectes transformadors a Catalunya a través de préstecs en condicions favorables.

L’ICF ofereix la línia de Préstec ICF Cultura, on s’hi inclou el sector audiovisual, que permet finançar una amplia gamma d’activitats amb imports que poden arribar fins a 7,5 milions d’euros: producció, post-producció, distribució i projecció.

Instituto de Crédito Oficial (ICO). Amb Juana Moreno Caballero, Gestora de Finançament Audiovisual.

Com a Banc Públic Espanyol, l’ICO facilita finançament tant a través de línies de mediació amb entitats financeres com directes a les empreses i els seus projectes. Amb un enfocament en la digitalització i la sostenibilitat, ha creat una direcció general específica per a les PYMEs.

ICO va destacar la seva col·laboració amb RTVE, oferint fins a 100 milions d’euros per la producció d’obres audiovisuals i finançant fins el 100% dels drets del contracte.

També va subratllar la seva flexibilitat i capacitat de col·laborar amb altres entitats per tal de finançar altres projectes audiovisuals a través del “Programa para el audiovisual y las industrias  culturales con aval de CREA”.

Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación (CDTI). Amb Emilio Iglesias, Cap de l’Àrea del Departament de Promoció Institucional i Cooperació Territorial.

El CDTI és una entitat pública pertanyent al Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades per al finançament d’empreses tecnològiques. EL CDTI compta amb línies de finançament per empreses en diferents fases, des de start-ups fins a organitzacions en expansió.

Per al primer dels casos, destaquen les subvencions Neotec, una convocatòria que ofereix finançament a start-ups amb base tecnològica per donar suport al seu creixement inicial. Per a empreses en fase d’escalat, el CDTI ofereix ajuts parcialment reemborsables per a activitats d’I+D (amb nivell de maduresa tecnològica entre 2 i 6) i per a activitats d’innovació (més properes a mercat). Els projectes d’I+D, a més, inclouen dues modalitats: individuals o en consorci d’empreses.

Sociedad Española para la Transformación Tecnológica (SETT). Amb María Coronado, Directora Audiovisual.

La Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT) és una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri de Transició Digital i de la Funció Pública, creada fa només un any. Va ser constituïda el juliol de 2024 amb el mandat de gestionar tres fons, un d’ells destinat a la indústria audiovisual. Aquests fons, provinents del context de crisi de la COVID-19, van ser activats per la Comissió Europea dins el Pla de Recuperació i Transformació Tecnològica.

Aquest fons per a l’audiovisual és una línia de 1.712 milions d’euros, dels quals 1.500 milions van directament per a tot l’ecosistema del sector, anant més enllà de la cadena de valor tradicional. Per altra banda, els 212 milions restants, son una partida que prové del PERTE de les Llengües i va més dirigida a projectes d’indústries culturals que tinguin com a element una de les llengües cooficials.

Disposen de 3 instruments financers que tenen en comú la obligatorietat de la inversió privada:

1. Préstecs: per a projectes i empreses del sector audiovisual. Màxim financiable del 70% i 30% d’inversió privada requerida.
2. Inversió de capital i cuasicapital: participació de la SETT juntament amb inversors privats. Inversió màxima del 49%.
3. Participació en fons: inversió de la SETT en fons de capital que inverteixen en el sector audiovisual espanyol.

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Amb Edgar Garcia, Director.

L’ICEC és una institució pública del Departament de Cultura que s’estructura en diverses àrees sectorials, entre les quals s’inclou el sector audiovisual amb 22 línies d’ajuts vinculades.

Les línies concretes es recolzen sobre els objectius de la llei de l’audiovisual, incidint en tota la cadena de valor. En aquest sentit, destaquen les línies d’ajut per al desenvolupament, ja que es una fase imprescindible per l’èxit de les obres audiovisuals, als quals es sumen les subvencions per a producció; promoció, publicitat i distribució (incloent festivals); i exhibició. Destaquen també les línies destinades al foment dels videojocs i la cultura digital.

Europa Creativa Media. Amb Àlex Navarro, Coordinador.

Europa Creativa és el programa de la Unió Europea dedicat a impulsar el sector cultural i creatiu, incloent-hi l’audiovisual. El programa, que compta amb un pressupost de 2.440 milions d’euros per al període 2021-2027, busca promoure la diversitat, la cooperació internacional, i la sostenibilitat.

Europa Creativa es divideix en tres “strands”, cultura, media, i intersectorial, sent les dues últimes les que ofereixen oportunitats per empreses audiovisuals. A MEDIA es destina el 58% de pressupost del programa, amb línies de subvencions en els eixos de: contingut, empresa i audiència.

L’intersectorial, per la seva banda, també pot ser interessant per projectes audiovisuals que explorin les sinergies amb altres indústries creatives i el desenvolupament d’eines digitals o innovadores per altres indústries creatives.

Va destacar el nou programa AgoraEU per al període (2028-2034), que tindrà 3 grans línies d’actuació: Creative Europe – Cultura, MEDIA+ i CERV+. La més específica per a l’audiovisual és MEDIA+, destinada a impulsar la diversitat i la competitivitat de l’audiovisual europeu.

Parlament Europeu – Comitè de Cultura i Educació. Amb Xiomara Villa, assistent parlamentària.

El Comitè de Cultura i Educació del Parlament Europeu son els responsables de tot el que té a veure amb audiovisual i cultura. En matèria de finançament, no el gestiona directament el Comitè, sinó que estan involucrats en tots els processos de negociació del que son els programes com els que ha explicat Europa Creativa Media.

Actualment, dins el període d’actuació 2021-2027, van destacar tres exemples de programes europeus. En primer lloc, Erasmus+, relacionat amb projectes que tenen a veure amb la formació, l’intercanvi professional i la cooperació internacional. En segon lloc, Horizon Europe, un pilar més centrat en la investigació i el desenvolupament digital, amb projectes relacionats amb la restauració audiovisual, la IA, la XR… I en tercer lloc, Europa Digital, molt enfocat a temes relacionats amb la IA, la ciberseguretat i l’accessibilitat de les tecnologies digitals.

ACCIÓ – Agència per a la competitivitat de l’empresa. Amb Anna Monjo, líder d’equip del programa Catalunya Clústers.

ACCIÓ, depenent de la Direcció General d’Indústria, ofereix serveis i subvencions per donar suport al creixement de les empreses. El seu enfocament es divideix en quatre blocs principals: estratègia empresarial, innovació i transformació tecnològica, negoci internacional i inversions.

En l’àmbit de l’estratègia  empresarial, destaca el programa Catalunya Clusters, del qual forma part el Clúster Audiovisual de Catalunya, amb l’objectiu de generar entorns de col·laboració entre empreses en els respectius sectors. Això inclou línies de subvenció per a projectes col·laboratius com a via per millorar la competitivitat de les empreses.

En el bloc d’innovació  i transformació tecnològica, es va presentar l’Open Innovation Challenge, que busca connectar empreses del sector amb solucions tecnològiques a través de la identificació de reptes específics. Acció també ofereix ajudes per a projectes d’investigació i desenvolupament (R+D).

Finalment, en l’àmbit de negoci internacional, ACCIÓ ajuda les empreses a obrir filials a l’estranger i diversificar mercats, recolzant-se en les seves oficines exteriors per oferir assessorament i resoldre barreres a la internacionalització.

Instituto de la Cinematografía y las Artes Visuales (ICAA). Amb Fernando Bigeriego, Subdirector General de Foment de la Indústria Cinematogràfica Audiovisual.

L’ICAA és un organisme adscrit al Ministeri de Cultura que planifica les polítiques de suport al sector cinematogràfic i a la producció audiovisual. Tracten dos temes principals: les ajudes a la producció i el seu rol en els incentius fiscals.

Pel que fa a les ajudes, l’ICAA ofereix quatre tipus d’ajudes a la producció, dues destinades a llargmetratges i dues a curtmetratges. Entre aquestes, destaquen les ajudes generals per a llargmetratges, que es concedeixen en fase de projecte i es basen en criteris objectius amb puntuacions específiques en funció de la trajectòria del director, la solvència de la productora i la viabilitat econòmica.

Les ajudes selectives estan dirigides exclusivament a productores independents amb projectes que presenten un valor cinematogràfic o cultural especial, documentals i obres experimentals. Aquí, la valoració depèn tant de criteris objectius com d’una comissió d’experts del sector. Les ajudes també contemplen la perspectiva de gènere i reserves específiques per a projectes de directores, animació i altres gèneres.

Pel que fa als incentius fiscals, l’ICAA no els gestiona directament, emet dos certificats essencials per al procés: el Certificat de Nacionalitat i el Certificat de Culturalitat, que són requerits per aplicar les deduccions de l’Impost de Societats en produccions nacionals i en produccions estrangeres realitzades a Espanya. Els requisits d’aquests certificats es basen en la Llei del Cinema i inclouen aspectes com la nacionalitat d’autors i tècnics, l’idioma, i referències culturals.

Compañía de Gestión Integral de Crédito Comercial (CESCE). Amb Paula de las Casas, Cap de la Unitat d’Empreses, i Elena Domeque, Analista de la Unitat d’Empreses.

CESCE és una societat mercantil estatal que actua com a suport públic per a les empreses espanyoles, facilitant la seva internacionalització a través de pòlisses d’assegurança de crèdit.

Entre els productes per la internacionalització, CESCE té dues modalitats de cobertura: el crèdit circulant i el crèdit subministrador. El crèdit subministrador permet a les empreses espanyoles que negocien contractes internacionals aplaçar pagaments, reduint així el risc associat a les transaccions. Aquesta cobertura facilita l’accés a finançament, ja que els bancs poden descomptar els drets de cobrament. D’altra banda, el crèdit circulant ofereix cobertura als préstecs sol·licitats per a la signatura de contractes internacionals, ajudant les empreses a obtenir finançament per a projectes en l’estranger.

ICEX España Exportación e Inversiones. Amb Teresa Martín Ezama, Cap del Departament Audiovisual.

ICEX és una institució pública adscrita a la Secretaria d’Estat de Comerç, que té com a missió la promoció de la internacionalització de les empreses espanyoles. Ofereix suport per a la seva competitivitat, així com línies d’assessorament i formació. Va destacar la importància de la col·laboració amb altres institucions per millorar l’abast dels serveis que proporcionen i ha explicat algunes de les eines disponibles per a les empreses, com la participació en fires internacionals i serveis d’assessorament financer.

Tenen un enfoc per a l’atracció d’inversions al sector audiovisual, treballen estretament amb “Invest in Spain” sota la marca Shooting in Spain, facilitant el rodatge a Espanya per atraure produccions estrangeres.

Els seus objectius principals son donar visibilitat del sector espanyol en mercats internacionals, fomentar el networking i donar suport al finançament de projectes, amb especial atenció a la coproducció internacional.

CREA-SGR. Amb Mónica Carretero, Directora d’Indústries Culturals.

CREA-SGR és una entitat financera privada supervisada pel Banc d’Espanya, resultat d’una bona col·laboració publico-privada (Ministerio de Cultura-EGEDA). Tenen com a objectiu facilitar el finançament bancari de projectes i empreses del sector audiovisual.

CREA s’encarrega de gestionar tot el procés: reben la sol·licitud i avaluen la viabilitat econòmica dels projectes i, un cop aprovada, contacten amb els bancs. CREA assumeix el 100% del risc davant del banc, cosa que permet aconseguir les millors condicions per a les PYMEs, tanc econòmiques com de terminis.

Barcelona Activa. Amb Guifré Belloso, Tècnic en Creació d’Empreses.

Barcelona Activa és l’agència de desenvolupament econòmic local de Barcelona. Actualment, atén a més de 50.000 persones i 12.000 empreses l’any, i incuba més de 200 projectes.

Dins dels seus àmbits d’actuació, van destacar el seu focus de suport a les empreses, que inclouen els següents serveis permanents: finançament empresarial, assessorament, transmissió empresarial, constitució empresarial, informació i tràmits municipals, gestió del talent, internacionalització, aterratge d’empreses internacionals, localització i prototipatge.

Dins el servei de finançament empresarial, va destacar tres principals línies. En primer lloc, la de finançament bancari, en la que acompanyen a empreses a contactar i aconseguir finançament amb els principals bancs. En segon lloc, la línia de finançament públic, amb acompanyament en el procés de tramitació de les sol·licituds. I, en tercer lloc, la línia d’inversió privada, amb la que compten amb una cinquantena d’inversors en la seva base de dades.

Triodos Bank. Amb Iris López, Directora d’Empreses i Institucions de la Delegació de Catalunya.

Triodos Bank és un banc d’àmbit europeu amb un model de negoci basat en la banca ètica, finançant els sectors del medi ambient, social i cultural. En el marc de la seva activitat cultural, Triodos Bank se centra especialment en l’audiovisual, finançant productors, distribuïdors, exhibidors i serveis a la producció.

Triodos Bank ofereix solucions personalitzades adaptades a les necessitats de cada producció. El banc s’especialitza en finançar tota la cadena de valor de la producció, amb productes com els préstecs a venciment que permeten als productors cobrir les seves despeses abans d’obtenir els ingressos dels contractes amb plataformes.

Triodos destaca per la seva especialització i capacitat de donar resposta a projectes de diverses magnituds a través de diferents canals. A més, estan entrant en projectes de co-finançament europeu a través de les seves sucursals.

Direcció General d’Innovació i Cultural Digital. Amb Dani Gimeno, Subdirector general.

La Direcció General d’Innovació i Cultura Digital forma part de l’ICEC i té l’encàrrec d’introduir la innovació en totes les verticals de la cultura i d’impulsar projectes de cultura digital.

La Direcció va presentar la línia de suport a projectes i  espais culturals immersius, dirigida a iniciatives culturals o espais que facin servir les tecnologies com la realitat virtual, augmentada o mixta, el mapatge, el metavers o les projeccions 360º. Es preveu que la subvenció pugui cobrir fins al 80% del pressupost dels projectes, amb un màxim de 100.000 euros per proposta. Amb aquesta iniciativa, la Direcció General de Cultura Digital busca no només impulsar el sector audiovisual, sinó també expandir l’ús de tecnologies innovadores en el món de la cultura.

Direcció General de Política Lingüística en els Àmbits Tecnologic i Audiovisual. Amb Roger Serra, Director General de Política Lingüística en els Àmbits Tecnològic i Audiovisual.

És una Direcció General de nova creació, anteriorment representada dins de l’ICEC i el Departament de Cultura.

Ofereixen una sèrie de línies de subvenció per a empreses, que les ajuden a complir la legislació pel que fa a l’ús de la llengua catalana, la seva promoció i regulació i el seu impuls dins les pròpies empreses. Van destacar la nova línia de subvencions destinades a potenciar el català en l’àmbit de la cultura digital i productes tecnològics.

Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia – Culture & Creativity (EIT). Amb Judit Batayé, Ecosytem & Business Development Manager del Regional Hub Southwest.

L’EIT és una agència que ha format partenariats públics i privats en àrees diverses de l’economia a nivell europeu, incloent el sector cultural. La EIT Culture & Creativity cobreix cinc àmbits: la moda, l’arquitectura, el patrimoni cultural l’audiovisual i el gaming. Inverteixen en projectes amb fons públics i co-inverteixen amb fons privats a escala europea, a través de programes i línies de finançament en educació, innovació i creació d’empreses. El concepte regeix la EIT és el de inversió, atès que requereix algun tipus de retorn.

Film Financing Market. Amb Jordi Mendieta, Co-fundador.

El Film Financing Market és un projecte que busca connectar productors de cinema amb inversors privats. És un esdeveniment facilita l’accés a finançament per a projectes que ja compten amb una part del seu pressupost assegurat. Aquest mercat va néixer de la necessitat d’adaptar el model anglosaxó al context espanyol, en un sector audiovisual que ha anat guanyant maduresa però que encara enfronta desconfiança per part dels inversors.

La iniciativa ha anat creixent gràcies a la col·laboració amb diverses institucions i entitats financeres amb accés als inversors. En les seves darreres edicions, celebrades a Sitges i Málaga, han seleccionat fins a 53 projectes.

Avui, divendres 6 de juny, el Clúster Audiovisual ha organitzat la sessió formativa Taller de lideratge i gestió d’equips amb perspectiva de gènere. La sessió s’ha dut a terme de la mà de SomDones, el punt de trobada online de les dones professionals, emprenedores, directives, estudiants i empresàries de Catalunya.

Ha estat conduït per la formadora Marina Palacios, llicenciada en Química i Enginyeria Tècnica Industrial, certificada pel MIT en Transformació Digital. Actualment, exerceix com a consultora independent, donant suport a equips directius per fer créixer les seves empreses.

S’ha enfocat a parlar sobre lideratge amb perspectiva de gènere, a la gestió d’equips i a l’accés a càrrecs de responsabilitat, tractant temes com:

• Conceptes que cal tenir en compte quan pensem en estratègies de lideratge: els objectius, la visió, les persones, els riscos, la por, la pressió, la motivació, el fracàs, l’error, la fatiga, inspiració o la confiança.
• Eines de gestió d’equips multidisciplinaris, diversos i temporals: la finalitat, els rols i el conflicte.
• Estratègies per a la resolució de conflictes.
• Etapes de progressió laboral: experiència i formació contínua.
• Adaptabilitat i flexibilitat en entorns canviants.
• Comunicació transversal i inclusiva.

Aquesta sessió forma part del projecte La diferència multiplica, una iniciativa del Clúster Audiovisual que té com a objectiu promocionar la visibilitat i la incorporació de dones en posicions tècniques o de lideratge en empreses catalanes audiovisuals amb alta especialització TIC. Té el suport del Departament d’Empresa i Treball a través d’una línia d’ajuts per reduir la bretxa de gènere en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa Next Generation EU.

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya:

Finançat per la Unió Europea – Next Generation EU:

Avui, dimecres 7 de maig, ha tingut lloc la primera jornada del cicle de sessions sobre les oportunitats de finançament de la SETT (Sociedad Tecnológica para la Transformación Tecnológica).

Aquest cicle, impulsat per la REDCAU (Red Española de Clústeres Audiovisuales), de la qual el Clúster Audiovisual de Catalunya en té la presidència, té l’objectiu de donar a conèixer els instruments financers de la SETT en tots els territoris de l’Estat Espanyol que pertanyen a la xarxa.

La SETT és una entitat pública empresarial per al finançament i la inversió en tecnologies disruptives digitals, i està adscrita al Ministeri de Transició Digital i de la Funció Pública.

En aquesta primera jornada, celebrada a l’Auditori de Foment del Treball, hi han participat María Coronado, directora audiovisual de la SETT, i Gonzalo de Pedro Amatria, assessor de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Ministeri per a la Transformació Tecnològica i de la Funció Pública.

Ha iniciat la sessió Gonzalo de Pedro, explicant el pla Spain Audiovisual Hub, posat en marxa l’any 2021 amb tretze ministeris implicats. “Per primer cop, un govern considera l’audiovisual com a sector estratègic i com a peça rellevant per al desenvolupament del país en totes les seves dimensions”, ha apuntat. 

L’Spain Audiovisual Hub es va crear amb dos grans objectius: augmentar la producció audiovisual a Espanya i convertir el conjunt del país en un lloc atractiu per als inversors i atractor de talent per a competir en el mercat internacional. Ha afegit que “hi havia una visió àmplia de l’audiovisual que incloïa videojocs, experiències immersives, desenvolupament tecnològic, metavers, etc”.

Després de la introducció, María Coronado ha près la paraula explicant que l’Spain Audiovisual Hub disposa de 1.712M€, amb el suport de la SETT. D’aquesta suma, 1.500M€ son per a l’ecosistema audiovisual i 212M€ tenen relació amb el PERTE de les llengües. El fons busca proporcionar el capital necessari per a que les empreses del sector puguin escalar, desenvolupar els seus productes i serveis i competir en el mercat global. 

Podran obtenir finançament de la SETT les entitats que reforcin la cadena de valor, potenciant la innovació i la digitalització en els àmbits d’actuació com pel·lícules, sèries de ficció, entreteniment, cinema publicitari, documentals, cultura digital, continguts multimèdia, interactius, videojocs, e-sports, experiències immersives, intel·ligència artificial, efectes visuals, postproducció, streaming, metavers…

Ha especificat que “el ticket mínim de la SETT és de mig milió d’euros, però va en percentatge. És a dir, que estem parlant de projectes o necessitats que estiguin al voltant del milió d’euros com a mínim. I també hi ha un altre factor transversal i molt important, que és el component digital de les empreses o dels projectes en qüestió”.

A banda d’aquestes especificacions, María Coronado ha puntualitzat que es prioritzarà aquelles empreses que tinguin una lògica i estratègia empresarial a mig o llarg termini.

Ha continuat explicant que disposen de 3 instruments financers que tenen en comú la obligatorietat de la inversió privada:

1. Préstecs: per a projectes i empreses del sector audiovisual. Màxim financiable del 70% i 30% d’inversió privada requerida.
2. Inversió de capital i cuasicapital: participació de la SETT juntament amb inversors privats. Inversió màxima del 49%.
3. Participació en fons: inversió de la SETT en fons de capital que inverteixen en el sector audiovisual espanyol.

Ha puntualitzat que “dins d’aquestes tres eines, hi ha una sèrie de denominadors comuns: un d’ells és que quan parlem de màxims de la SETT, parlem de màxims de titularitat pública. L’altre qüestió important d’aquests fons és que hem de col·locar-los de la millor manera possible al teixit industrial amb data màxima de 31 d’agost de 2026”.

Finalment, Coronado ha destacat els tres reptes principals dels fons: els temps ajustats, la col·laboració público-privada que requereixen (aixecar la part privada del finançament) i l’estratègia empresarial.

La jornada ha finalitzat amb una ronda preguntes del públic i un espai de networking per a generar connexions entre les empreses assistents i els ponents.

Amb el suport de: