Des que el 2019 es va anunciar que la fira s’instal·laria a Barcelona, el Clúster Audiovisual de Catalunya ha actuat com connector entre la fira i la indústria catalana, creant contextos per afavorir la visibilitat de les empreses associades i la internacionalització del sector. Barcelona i Catalunya es posicionen internacionalment en l’àmbit de la tecnologia audiovisual gràcies a la incorporació de noves tecnologies en les solucions de les empreses catalanes.

Un any més, el Clúster Audiovisual de Catalunya va actuar com a agent identificador de les tendències més innovadores en les línies temàtiques sobre  Robòtica Audiovisual, Intel·ligència Artificial, Producció Virtual LED, Experiències Immersives, Retail i Nous Talents.

Va representar indústria catalana amb 31 empreses sòcies amb presència a la fira, va organitzar i participar en 23 activitats i conferències, on va portar a 51 ponents, i va col·laborar en l’organització dels ISE Tech Tours i en la difusió de l’ISE Open Innovation Challenge.

L’Observatori Switch presenta el primer Informe de Robòtica Audiovisual

Des de l’Observatori Switch, una iniciativa del Clúster Audiovisual de Catalunya dedicada a analitzar tendències tecnològiques amb impacte directe en el sector, es va presentar el primer Informe de Robòtica Audiovisual. El document es pot consultar en català i en anglès.

L’estudi analitza l’estat actual i les tendències de la robòtica aplicada a l’audiovisual, amb un focus clar en com aquestes tecnologies estan redefinint la captació d’imatge, la producció virtual, els rodatges en exteriors i l’automatització dels platós. Amb aquesta anàlisi, el Clúster Audiovisual de Catalunya vol contribuir a anticipar canvis, generar debat i posicionar l’ecosistema audiovisual català com un actor actiu en la construcció d’aquest nou escenari tecnològic.

Joan Rosés, editor de l’Observatori Switch i responsable de l’informe, va assenyalar: “La robòtica ja no és només una qüestió d’eficiència. En audiovisual, està obrint noves possibilitats narratives: moviments de càmera que abans eren inviables, una integració molt més precisa amb la producció virtual, i aportant “intel·ligència” als aparells físics que participen en una producció.”

Dins la programació de ISE 2026, es van organitzar tres sessions sobre robòtica audiovisual on es va presentar l’informe:

• “How audiovisual robòtics are transforming the AV industry”, que va comptar amb una ponència de Joan Rosés; i amb una taula rodona formada per Natàlia Prats, directora d’Infraestructures Digitals i Tecnològiques de 3Cat; Joan Guasch, director de Desenvolupament Internacional i Polítiques I+D+I d’Eurecat; i moderada per Carles Gómara, del Departament d’Innovació i Transformació Tecnològica d’ACCIÓ.
• “Reptes i tendències dels drons a l’audiovisual”, que va comptar amb Joan Rosés; Fran Arnau, CEO de Flock Drone Art Studio; Carlos Miguel Cortés, European Account Manager d’Airmedia360; i moderada per Guillem González, periodista de Betevé.
• “Presentación del primer informe de Robótica Audiovisual 2026 del Clúster Audiovisual de Catalunya”, en format de ponència a càrrec de Joan Rosés.

Enfortint els ecosistemes audiovisuals amb els casos de Catalunya i el Regne Unit

A la sessió “Strengthening audiovisual ecosystems in Catalonia and the United Kingdom” es va explorar com les polítiques públiques, la indústria, la recerca i la innovació poden alinear-se per generar impacte a llarg termini, prenent el Regne Unit i Catalunya com a casos d’estudi complementaris.

Va iniciar amb una ponència a càrrec de Will Saunders, cap creatiu del CoSTAR National Lab i professor d’Indústries Creatives a la Royal Holloway University. Es va centrar en el programa CoSTAR del Regne Unit: una xarxa coordinada a escala nacional de cinc laboratoris de R+D i producció avançada, amb el suport de 75 milions de lliures d’inversió pública i connectada a grans hubs industrials com MediaCityUK a Manchester, on la innovació s’escala gràcies a infraestructures com Dock10 i la BBC.

Will Saunders va remarcar que “les indústries creatives són enormement importants per ajudar a fer créixer no només les economies, sinó també per impulsar el valor comercial i social. El que està passant aquí a Catalunya és increíble”.

En una taula rodona posterior, s’hi van sumar Richard Wormwell, cap d’innovació de Dock10; Miquel Rutllant, President del Clúster Audiovisual de Catalunya i partner impulsor de Barcelona XRLAB; Marc López, Director del projecte Catalunya Media City; Cristina Brandner, gerent del Parc Audiovisual de Catalunya; i moderada per Joel Mestre, Creative Services EMEA de Disguise.

Richard Wormwell va assenyalar: “crec que la visió que s’ha proposat per a Catalunya Media City és la gran visió que cal tenir, i només puc desitjar-los el millor dels èxits”.

A les sessions “Bridging broadcast and cinema: virtual production across industries” i “Cine, entretenimiento y publicidad: producción virtual en todos los formatos”, es va continuar reflexionant sobre producció virtual LED i les múltiples solucions que ofereix, amb el punt de vista dels platós de producció virtual més importants de Catalunya. Hi van participar Xavi Cánovas, General Manager de Driving Studios; Isaac Bergadà, Lead Manager de Virtual Grup Mediapro; i Antoine Vaxelaire, co-fundador d’APPIA; i amb la moderació de Cristina Brandner, gerent del Parc Audiovisual de Catalunya.

Es van organitzar dues conferències dedicades a la Intel·ligència Artificial; per una banda “Fundamentals of the digital image with Arturo Fuentes”, una ponència técnica sobre què s’amaga rere la IA generativa píxel a píxel. Per altra banda, a la sessió “La IA i els biaixos de gènere” es va poder escoltar a Cristina Mont, directora de Lavinia AI, Helena Oller, cap d’estratègia de Filmin, i la periodista Mariola Dinarès moderant; que va ser un espai de reflexió sobre com els sistemes d’IA incorporen biaixos de gènere.

D’altres conferències organitzades pel Clúster Audiovisual als principals escenaris de la fira van ser:

• “Nuevos roles profesionales en las experiencias inmersivas” amb Sourcing Unicorns, Flop Work, Barcelona XRLAB i UNIVRSE.
• “Designing architecture with AV solutions in mind”, amb Garcés – De Seta – Bonet Arquitectes, Marvel Architecture, Charcoalblue International i Panasonic.
• “Transmedia IPs from film to gaming world” amb DeAPlanetaEntertainment, Open House Games, SelectaPlay i ENTI-UB.
• “End-to-End digital signage” amb EGMStudio i DCLED.
• “How surgeons are using audiovisual technology to transform medicine” amb Joan Moya de Ditec Group.

Amb un jurat format per Patricia M. Val (Futura Space), Mònica Andreu (Eurecat) i Rita Giménez (Music Tech Hub i Escena 4.0), en l’edició d’enguany el Clúster Audiovisual va organitzar la sessió “Jóvenes Talentos y Tecnología”, un pitch amb quatre projectes de tecnologia audiovisual procedents del Pitching Universitat-Indústria celebrat en el marc de La Setmana del Talent Audiovisual el novembre de 2025. En aquesta ocasió es van presentar Cartografies invisibles, d’Humbert Torrego; Fuga, de Laura Gili; Bath Life d’Adrián Carro i Marco Berrocal; i Mans d’aprenent de Judit Puig. També s’hi va presentar l’empresa Link3rs, sòcia del Cúster Audiovisual, una eina de traducció simultània amb IA, d’Hector Bordas.

Paral·lelament a les conferències, enguany es van organizar dos esmorzars amb l’objectiu d’establir vincles internacionals. Per una banda, l’esmorzar matchmaking entre Catalunya i el Regne Unit organitzat per ACCIÓ, el Clúster Audiovisual de Catalunya i el British Consulate-General Barcelona. Per altra banda, l’esmorzar de networking entre Catalunya i Valònia organitzat perl Clúster Audiovisual de Catalunya, el Clúster TWIST i Wallonia.be.

Com en edicions anteriors, el Clúster Audiovisual va preparar dues rutes guiades que van dur als assistents a visitar alguns dels estands principals de la fira de les empreses sòcies; i va organitzar la sessió “What’s new?”, on una quinzena d’empreses sòcies amb estand al Catalonia Pavilion, a l’Innovation Park o a l’Ajuntament de Barcelona, van poder presentar el seus projectes i solucions.

El Clúster Audiovisual de Catalunya també va ser present a la sessió “Cluster Collaboration Session”, emmarcada dins l’European Latin American AV Forum, que va ser moderada per Noemí Cuní, vicepresidenta del Clúster Audiovisual de Catalunya. I també va col·laborar en el taller organitzat per la Càtedra Futurs de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

En aquest context neix IA·Veu, un projecte col·laboratiu impulsat per Fluendo i Idea Sonora, amb la col·laboració del Clúster Audiovisual de Catalunya, que té l’objectiu de desenvolupar un sistema de generació de veu sintètica en català que situï la legalitat, la transparència i el control de dades al centre.

La iniciativa sorgeix d’una constatació d’Idea Sonora, a partir de la seva experiència amb eines d’IA: gran part de les solucions actuals de síntesi de veu es basen en models opacs, desenvolupats fora del marc europeu, i que no ofereixen garanties suficients ni per als locutors ni per a les empreses que utilitzen aquestes veus. Aquesta situació ha generat una manca de confiança generalitzada en els sistemes existents, especialment davant pràctiques com la clonació no autoritzada de veus.

IA·Veu planteja una alternativa basada en una infraestructura pròpia, amb dades obtingudes en entorns professionals controlats i amb mecanismes clars de consentiment, traçabilitat i gestió dels drets d’ús, dissenyada i desenvolupada per Fluendo per complir amb el Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial (AI Act).

Per això, IA·Veu compta amb la col·laboració d’agents especialitzats que reforcen aquesta dimensió: Eurecat, que aporta expertesa en ciberseguretat i protecció de dades, i AGM Abogados, responsable d’analitzar i definir el marc legal que ha de regular tant l’entrenament dels models com l’explotació de les veus generades.

IA·Veu s’està desenvolupant a partir d’una aliança entre empreses amb perfils complementaris. D’una banda, Fluendo, amb capacitat tecnològica avançada en intel·ligència artificial i multimèdia; de l’altra, Idea Sonora, amb un coneixement profund del mercat de la locució i del doblatge professional. Aquesta col·laboració permet que la tecnologia respongui a necessitats reals de la indústria audiovisual, i no a solucions genèriques desvinculades dels fluxos de producció existents. Alhora, el focus en el català respon a un dèficit estructural i contribueix a reforçar la presència de la llengua en entorns digitals avançats.

En aquest sentit, IA·Veu beu d’iniciatives de referència com el projecte AINA, però en fa un pas més enllà en dirigir-se explícitament al mercat professional audiovisual, amb requisits elevats de qualitat sonora, fiabilitat tècnica i possibilitats d’explotació comercial. Aquesta orientació converteix el projecte en una proposta singular dins l’ecosistema audiovisual català.

Des del Clúster Audiovisual de Catalunya, el projecte s’inscriu en una línia de treball continuada sobre intel·ligència artificial aplicada a l’audiovisual, que no es limita a l’adopció tecnològica sinó que incorpora una reflexió crítica sobre els seus impactes. IA·Veu representa ara un pas més en aquesta direcció: portar aquest debat al terreny del desenvolupament concret d’eines i models que puguin ser utilitzats pel sector amb confiança.

En un moment en què la preocupació sobre els riscos de la intel·ligència artificial és creixent, IA·Veu proposa un enfocament diferent: demostrar que és possible innovar en veu sintètica des del respecte als professionals, amb control sobre les dades i amb seguretat jurídica per a tot l’ecosistema audiovisual. El projecte es troba en fase de desenvolupament, però ja posa sobre la taula una qüestió clau per al futur del sector: no tant si la IA s’incorporarà als processos creatius, sinó sota quines condicions.

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya:

Finançat per la Unió Europea – Next Generation EU:

L’estudi analitza l’estat actual i les tendències de la robòtica aplicada a l’audiovisual, amb un focus clar en com aquestes tecnologies estan redefinint la captació d’imatge, la producció virtual, els rodatges en exteriors i l’automatització dels platós. Amb aquesta anàlisi, el Clúster Audiovisual de Catalunya vol contribuir a anticipar canvis, generar debat i posicionar l’ecosistema audiovisual català com un actor actiu en la construcció d’aquest nou escenari tecnològic.

L’informe neix arran d’una missió a la Xina organitzada pel Catalonia Cluster d’ACCIÓ, que va portar els gerents de diversos clústers catalans (entre ells, el Clúster Audiovisual de Catalunya) a Hong Kong, Xangai i Shenzhen. Durant aquesta missió, es va constatar fins a quin punt la robòtica ja és una realitat consolidada en l’ecosistema audiovisual xinès i com aquest mercat es troba a diversos passos per davant en l’adopció d’aquestes tecnologies. Aquesta experiència va reforçar la necessitat de posicionar Catalunya en l’àmbit de la robòtica audiovisual, un camp en què el país compta amb totes les competències necessàries (tecnològiques, creatives i industrials) per jugar un paper rellevant a escala internacional.

L’informe constata que els robots estan deixant de ser simples suports automatitzats per convertir-se en eines que amplien les possibilitats narratives i simplifica tasques de producció. En molts casos, les càmeres robotitzades permeten preses d’imatge impossibles per a un operador humà, amb moviments precisos, repetibles i fluids, especialment valuosos en directes i en entorns d’alta exigència tècnica.

Segons dades d’Intel Market Research recollides a l’informe, més del 85% dels estudis de televisió ja utilitzen algun tipus de càmera robòtica en la producció de notícies. A més, la capacitat d’operar càmeres de forma remota permet reduir els costos operatius fins a un 40%.

Un dels capítols centrals és el paper dels braços robòtics com a facilitadors de la Producció Virtual: la seva precisió permet sincronitzar la captació física amb imatges generades per ordinador (CGI) i motors de videojocs, un factor clau en l’actualització dels fluxos de treball del sector. L’informe també aborda l’expansió de la robòtica més enllà de càmeres i drons: automatització d’il·luminació, moviment de decorats i atrezzo, i operatives de gestió en entorns de plató.

Joan Rosés, editor de l’Observatori Switch del Clúster Audiovisual i responsable de l’informe, assenyala: “La robòtica ja no és només una qüestió d’eficiència. En audiovisual, està obrint noves possibilitats narratives: moviments de càmera que abans eren inviables, una integració molt més precisa amb la producció virtual, i aportant “intel·ligència” als aparells físics que participen en una producció.”

Per la seva banda, Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, destaca: “Aquest informe ens ajuda a posar ordre en una transformació que ja és aquí. La robòtica s’està incorporant a tota la cadena de valor de la producció audiovisual i és estratègica per a la competitivitat del sector: tecnologia, talent, nous rols professionals i capacitat d’atraure projectes internacionals.”

En la presentació de l’informe s’ha aprofundit en com la robòtica s’està integrant de manera transversal a la producció audiovisual, des de la captació d’imatge fins a la producció virtual i els rodatges en exteriors. L’informe posa en relleu que la millora en autonomia, destresa i adaptabilitat al terreny facilitarà la incorporació progressiva de robots a tasques físiques pròpies del sector audiovisual, alhora que contribuirà a fer els rodatges més segurs, eficients i creatius.

Més enllà de les càmeres robotitzades, la robòtica ja s’està implantant en àmbits com la construcció i el muntatge de decorats i atrezzo, l’automatització de sistemes d’il·luminació i la gestió d’elements físics als platós. En paral·lel, els drons han evolucionat de simples eines per a plans aeris a sistemes capaços de fer seguiments dinàmics, il·luminació aèria i captura volumètrica de l’entorn, mentre que els eixams de drons amb llum estan convertint el cel en una nova pantalla per a espectacles audiovisuals. L’informe també apunta a l’aparició de robots humanoides d’altes prestacions que comencen a actuar davant de càmera i a emular gestos humans amb un realisme creixent, obrint noves vies creatives per al cinema, la televisió i les experiències immersives.

En un moment de transformació accelerada del sector, l’Informe de Robòtica Audiovisual situa la robòtica com una de les tecnologies clau que marcaran el futur immediat de la producció de continguts. La integració de robots intel·ligents en platós, rodatges i produccions virtuals ja està definint els fluxos de treball, el llenguatge visual i els perfils professionals de l’audiovisual.

L’estudi analitza l’estat actual i les tendències de la robòtica aplicada a l’audiovisual, amb un focus clar en com aquestes tecnologies estan redefinint la captació d’imatge, la producció virtual, els rodatges en exteriors i l’automatització dels platós. Amb aquesta anàlisi, el Clúster Audiovisual de Catalunya vol contribuir a anticipar canvis, generar debat i posicionar l’ecosistema audiovisual català com un actor actiu en la construcció d’aquest nou escenari tecnològic.

L’informe neix arran d’una missió a la Xina organitzada pel Catalonia Cluster d’ACCIÓ, que va portar els gerents de diversos clústers catalans (entre ells, el Clúster Audiovisual de Catalunya) a Hong Kong, Xangai i Shenzhen. Durant aquesta missió, es va constatar fins a quin punt la robòtica ja és una realitat consolidada en l’ecosistema audiovisual xinès i com aquest mercat es troba a diversos passos per davant en l’adopció d’aquestes tecnologies. Aquesta experiència va reforçar la necessitat de posicionar Catalunya en l’àmbit de la robòtica audiovisual, un camp en què el país compta amb totes les competències necessàries (tecnològiques, creatives i industrials) per jugar un paper rellevant a escala internacional.

L’informe constata que els robots estan deixant de ser simples suports automatitzats per convertir-se en eines que amplien les possibilitats narratives i simplifica tasques de producció. En molts casos, les càmeres robotitzades permeten preses d’imatge impossibles per a un operador humà, amb moviments precisos, repetibles i fluids, especialment valuosos en directes i en entorns d’alta exigència tècnica.

Segons dades d’Intel Market Research recollides a l’informe, més del 85% dels estudis de televisió ja utilitzen algun tipus de càmera robòtica en la producció de notícies. A més, la capacitat d’operar càmeres de forma remota permet reduir els costos operatius fins a un 40%.

Un dels capítols centrals és el paper dels braços robòtics com a facilitadors de la Producció Virtual: la seva precisió permet sincronitzar la captació física amb imatges generades per ordinador (CGI) i motors de videojocs, un factor clau en l’actualització dels fluxos de treball del sector. L’informe també aborda l’expansió de la robòtica més enllà de càmeres i drons: automatització d’il·luminació, moviment de decorats i atrezzo, i operatives de gestió en entorns de plató.

Joan Rosés, editor de l’Observatori Switch del Clúster Audiovisual i responsable de l’informe, assenyala: “La robòtica ja no és només una qüestió d’eficiència. En audiovisual, està obrint noves possibilitats narratives: moviments de càmera que abans eren inviables, una integració molt més precisa amb la producció virtual, i aportant “intel·ligència” als aparells físics que participen en una producció.”

Per la seva banda, Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, destaca: “Aquest informe ens ajuda a posar ordre en una transformació que ja és aquí. La robòtica s’està incorporant a tota la cadena de valor de la producció audiovisual i és estratègica per a la competitivitat del sector: tecnologia, talent, nous rols professionals i capacitat d’atraure projectes internacionals.”

En la presentació de l’informe s’ha aprofundit en com la robòtica s’està integrant de manera transversal a la producció audiovisual, des de la captació d’imatge fins a la producció virtual i els rodatges en exteriors. L’informe posa en relleu que la millora en autonomia, destresa i adaptabilitat al terreny facilitarà la incorporació progressiva de robots a tasques físiques pròpies del sector audiovisual, alhora que contribuirà a fer els rodatges més segurs, eficients i creatius.

Més enllà de les càmeres robotitzades, la robòtica ja s’està implantant en àmbits com la construcció i el muntatge de decorats i atrezzo, l’automatització de sistemes d’il·luminació i la gestió d’elements físics als platós. En paral·lel, els drons han evolucionat de simples eines per a plans aeris a sistemes capaços de fer seguiments dinàmics, il·luminació aèria i captura volumètrica de l’entorn, mentre que els eixams de drons amb llum estan convertint el cel en una nova pantalla per a espectacles audiovisuals. L’informe també apunta a l’aparició de robots humanoides d’altes prestacions que comencen a actuar davant de càmera i a emular gestos humans amb un realisme creixent, obrint noves vies creatives per al cinema, la televisió i les experiències immersives.

En un moment de transformació accelerada del sector, l’Informe de Robòtica Audiovisual situa la robòtica com una de les tecnologies clau que marcaran el futur immediat de la producció de continguts. La integració de robots intel·ligents en platós, rodatges i produccions virtuals ja està definint els fluxos de treball, el llenguatge visual i els perfils professionals de l’audiovisual.

Enguany, el Clúster Audiovisual de Catalunya serà present a la fira en el marc del Catalonia Pavilion de la Generalitat de Catalunya (CS100 – Estand 4) i a l’estand compartit amb l’Ajuntament de Barcelona (CS240). Ambdós situats al Congress Square, entre els pavellons 4 i 5.

Una dotzena d’empreses sòcies hi seran presents amb estand propi:

Algam Enterprise (3R190 – Pavelló 3). Especialitzats en la distribució d’equips de so professionals, sistemes AV i de control, vídeo i il·luminació per a proveïdors de serveis tècnics, integradors AV, companyies de difusió i estudis. Son distribuïdor soficials de HARMAN Professional a Espanya i presenten la nova Comtech D Series, una solució de processament avançada que, juntament amb el programari Spat Revolution, amplia les possibilitats de control i renderitzat d’àudio espacial en entorns professionals.

La Comtech D Series ha estat dissenyada per a aplicacions que requereixen alt rendiment i estabilitat operativa per a la gestió de senyals en projectes de gran complexitat tècnica. La solució es complementa amb Spat Revolution, programari de referència en espacialització i control d’àudio immersiu, que proporciona un motor de renderitzat d’alta precisió i una gran flexibilitat en el disseny d’escenes sonores. Aquesta proposta està especialment orientada a aplicacions com instal·lacions immersives, teatres, museus, centres culturals, esdeveniments en directe i projectes audiovisuals d’alt nivell tècnic.

Aura Vision (3E600 – Pavelló 3). Líder europeu en solucions de pantalles LED, llançaran el seu nou Comet-C Orbit. Dissenyada per a entorns corporatius i educatius, la pantalla LED tot en un reflecteix la creença d’Aura Vision que la tecnologia LED s’ha de construir al voltant de les persones que l’utilitzen cada dia, no només dels espais on s’instal·la.

També presentaran la darrera versió del Comet-C PRO HB. Recentment actualitzada per oferir el doble de brillantor amb el mateix consum d’energia, la pantalla s’ha desenvolupat per a entorns com ara sales de control, centres d’operacions de seguretat i instal·lacions de radiodifusió, on la claredat, l’estabilitat i el funcionament 24/7 són essencials. El Comet-C PRO HB també ha estat preseleccionat per a un Premi Invation en la categoria de Tecnologia de Visualització.

d&b audiotechnik (7E190 – Pavelló 7 i Audio Demo Rooms D2). Ofereixen formació, servei tècnic, assistència a les aplicacions, informació tècnica, solucions personalitzades i finançament, a més a més d’una experta xarxa de vendes i distribució mundial. Presenten la nova Sèrie U, una gamma d’altaveus de font puntual compactes i polivalents que redefineix la versatilitat, el rendiment i la llibertat d’integració tant en touring com en instal·lació fixa, amb un disseny discret, robust i neutral. La sèrie incorpora un avançat concepte electroacústic amb control de directivitat superior, rendiment coherent fins a 55 Hz, guies d’ona giratòries i versions físiques idèntiques en format passiu i en xarxa, permetent escollir l’arquitectura de sistema més adequada per a cada projecte. A més, s’integra plenament a l’ecosistema d&b, ofereix opcions d’alimentació flexibles (amplificador, CA o PoE++), és ideal per a sistemes distribuïts o immersius com d&b Soundscape i es completa amb el nou subgreu compacte B10, assegurant solucions d’alt rendiment i gran adaptabilitat per a qualsevol aplicació.

EPSON (3J100 – Pavelló 3). Presenta una de les seves propostes de videoprojecció més ambicioses, centrada en la instal·lació immersiva Infinity, que usa tecnologia de projecció avançada per convertir la llum i el color en una experiència envolvent i artística. També mostrarà el seu nou projector insígnia d’alta lluminositat amb resolució 4K i connectivitat d’última generació, una nova gamma de lents professionals per a projecció d’alt rendiment i projectors interactius d’ultra curt abast per a educació, demostrant com aquestes tecnologies poden transformar espais en experiències visuals impactants i inspiradores.

Flock Drone Art (8G600 – Pavelló 8.1). Productora d’espectacles amb drons. Realitzen Drone Light Shows amb drons d’última generació equipats amb potents llums que permeten poder gaudir d’un espectacle de llums 360º amb la màxima seguretat i precisió.

Fluge Audiovisuales (6E700 – Pavelló 6). Amb un estand concebut com una experiència immersiva d’alt impacte visual i tecnològic, on desplegaran una proposta que fusiona arquitectura escènica, creativitat digital i interactivitat en temps real. Un dels grans atractius serà el túnel amb pantalles LED de doble cara, el contingut del qual està desenvolupat per l’estudi creatiu Girasomnis, amb la direcció artística de Paco Gramaje, que han dissenyat aquesta experiència pensada per a mostrar el potencial expressiu de l’audiovisual en esdeveniments, espais culturals i entorns de marca. També presentaran LYNTRA, un software propi per a convertir superfícies i pantalles de gran format en experiències interactives d’alta presició.

INFiLED (3B900 – Pavelló 3). Especialitzats en la fabricació i desenvolupament de grans equips de vídeo LED. Participen amb una proposta centrada en el client, presentant una àmplia gamma de noves solucions de pantalles LED dissenyades per a aplicacions reals en sectors com el corporatiu, retail, broadcast, DOOH i rental. Destacarà un espai expositiu immersiu on les pantalles defineixen l’arquitectura i l’experiència del visitant, així com el llançament de noves sèries innovadores com GeminiLED, InfiPixmk2, Mirak i Black Widow AMT, que combinen disseny avançat, alt rendiment visual, flexibilitat creativa i sostenibilitat. A més, INFiLED reforçarà el seu paper com a referent del sector compartint coneixement amb socis estratègics, demostrant el seu compromís amb solucions tecnològiques d’alt impacte, orientades a les persones i adaptades a les necessitats canviants d’integradors i usuaris finals.

LANG (3H500 – Pavelló 3). És un dels principals distribuïdors europeus de dispositius de presentació visual, tant per a lloguer com per a la venda. A través de la investigació i el desenvolupament continus, LANG està sempre tecnològicament a l’avantguarda i, en col·laboració amb els seus socis, també ofereix solucions individuals per a usuaris professionals.

Panasonic Connect (3J500 – Pavelló 3). Presenta una nova plataforma de font de llum per projecció i el seu primer projector LCD 4K per a aplicacions pro AV, ampliant així la seva gamma de tecnologies visuals professionals. La nova plataforma busca oferir característiques pròpies dels sistemes 3-chip DLP, millorant la reproducció de color i la brillantor en un format compacte per a instal·lacions fixes. A més, mostrarà un projector LCD 4K en un entorn de simulació per destacar la projecció a curta distància amb menys estructura de píxel visible, ideal per a aplicacions immersives i interactives. També exposarà un projector de 42.000 lúmens per a grans espais i esdeveniments en viu, i una plataforma modular LED de 55 polzades per a senyalització i videowalls, sota la marca Mevix, amb l’objectiu d’optimitzar rendiment, instal·lació i eficiencia operativa.

SONO (5F150 – Pavelló 5). Ofereixen solucions integrals per a esdeveniments, projectes de integració i museístics e instal·lacions audiovisuals. Disposen de platós físics i virtuals totalment equipats amb l’última tecnologia, amb quasi 50 anys de trajectòria en la creació d’experiències audiovisuals.

3Cat (SPARK). 3Cat és la principal corporació pública de mitjans audiovisuals de Catalunya. Està compromesa amb l’exploració de nous formats que connectin amb les audiències, especialment amb les més joves, en entorns digitals.

A Spark, 3Cat presentarà una experiència interactiva immersiva inspirada en Manairons, el seu nou videojoc arrelat en el folklore català i protagonitzat pels manairons, criatures mítiques del Pirineu. Els visitants entraran en un cub de tres pantalles per explorar l’univers de Manairons mitjançant interacció basada en gestos, i també podran jugar a una demo fora del cub.

Coproduït amb JanduSoft, amb Flop Work com a soci tecnològic i interactiu, el projecte mostra 3Cat com un hub creatiu-tecnològic de mitjans i com a productor de narrativa digital innovadora.

WindowSight (3F500 – Pavelló 3). Exposaran per primera vegada a l’estand de Samsung, el més gran del saló, presentant una nova integració amb Samsung VXT, la seva plataforma principal de digital signage. Son la plataforma líder per transformar qualsevol televisor en una obra d’art amb la comunitat d’artistes més gran; comptant amb més de 300 artistes, més de 50 fotògrafs de National Geographic i més de 20.000 continguts.

Empreses sòcies en el marc de l’estand del Catalonia Pavilion (CS100 – Congress Square):

CIT UPC – Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (Estand 8). Entitat sense ànim de lucre, que posa la capacitat de recerca universitària al servei de la innovació en les empreses a partir del coneixement i els resultats dels centres de recerca i transferència de tecnologia de la UPC.

Driving Studios (Estand 11). Ofereixen serveis integrals a la indústria de l’automoció, i des de Catalunya s’ha consolidat com un hub audiovisual de referència al sud d’Europa. El complex, situat a 60 km de Barcelona, compta amb 16.000 m² (6.000 m² interiors i 10.000 m² de backlot exterior) i ha acollit produccions internacionals de marques i productores de primer nivell. El seu nucli tecnològic és un LED Volume Studio de 1.000m² amb pantalla LED corba, sostre LED i integració amb Unreal Engine, Disguise i Mo-Sys, combinat amb el ciclorama en L més gran de Catalunya. També disposa d’un Stage 2 de 2.000 m² per a grans decorats, un backlot exterior de 10.000 m² i més de 3.000 m² d’espais de producció i serveis, amb certificació TISAX, fet que el converteix en una infraestructura estratègica per atraure grans rodatges internacionals i reforçar el paper de Catalunya com a pol audiovisual europeu.

Ebantic (Estand 20). Ebantic i Fujiflm presenten mundialment ProArchive, el nou servei de Fujifilm per a la preservació, gestió i accés a grans arxius audiovisuals, dissenyat i desenvolupat en estreta col·laboració amb Ebantic. Aquest servei permet conservar i organitzar de manera centralitzada, segura i accessible continguts d’alt valor, amb ingesta i cerca avançada mitjançant IA, combinant flexibilitat en núvol i emmagatzematge físic a llarg termini. El projecte posa en valor l’expertesa d’Ebantic en sistemes d’arxiu digital, integració tecnològica i fluxos de treball per a institucions culturals, museus i arxius, aportant una solució robusta que combina emmagatzematge a llarg termini, eines avançades d’ingesta i catalogació amb IA, i una arquitectura flexible adaptada a cada client.

Eurecat (Estand 14). Centre tecnològic d’R+D industrial, especialitzat en estratègies per a la innovació i el creixement econòmic de les indústries culturals i creatives.

EGMStudio (Estand 1). Estudi creatiu ubicat a Barcelona, especialitzat en la generació d’imatge CGI, l’Animació 3D i la Postproducció d’alt nivell. Amb una sòlida trajectòria en el tractament de la imatge i una clara orientació a la innovació, l’estudi crea continguts visuals d’alt impacte que combinen creativitat i fotorealisme. A l’ISE 2026, EGMS presenta com la Intel·ligència Artificial aplicada al pipeline de producció 3D permet agilitzar processos, reduir temps de renderitzat i assolir nivells de fotorealisme encara més elevats. La combinació del 3D amb la IA aplicada a la creació de recursos gràfics i una base creativa redefineix els estàndards de producció visual, oferint solucions més eficients, flexibles i escalables.

Fluendo (Estand 10). Desenvolupadora de productes multimèdia legals a partir dels dos frameworks més versàtils del mercat: GStreamer i FFmpeg. Contribueixen a la comunitat de programadors a nivell mundial i ajuden a les empreses a brindar la millor experiència multimèdia als seus usuaris.

Gestmusic (Estand 13). Gestmusic i Amplify han llançat KAI, una nova eina impulsada per IA que unifica i agilita el flux de treball creatiu en produccions d’entreteniment amb grans volums de material audiovisual. KAI indexa automàticament el contingut, genera narratives a partir de prompts i permet construir i refinar històries de manera col·laborativa, per després transferir-les directament a la línia de temps d’edició (NLE). Desenvolupada en un projecte d’innovació europeu amb el suport d’EIT Culture & Creativity i amb aportacions de Fraunhofer IPK i Ugiat Technologies, KAI facilita la cerca, l’organització i la reutilització de fragments, accelerant el procés des de la captura fins al muntatge final, sense perdre el control creatiu humà.

Mas Acoustics (Estand 12). Presenten el Platinum Blanket-Foil d’Insuquilt, les mantes acústiques de referència mundial per a grans espais creatius on una bona acústica és essencial, com a Estudis de Cinema i TV, Broadcast, Auditoris, sales de concerts, discoteques o fins i tot Gimnasos.

NRD Multimedia (Estand 26). Empresa que implementa solucions per a la automatizació i la digitalització de la producció audiovisual. Dissenyen i integren centres avançats de producció audiovisual en infraestructures, organitzacions i mitjans de comunicació.

Watchity (Estand 2). Mostraran com Watchity permet produir, organitzar i publicar continguts audiovisuals de principi a fi des d’una única plataforma, integrant webs, apps, xarxes socials i entorns OTT. A més a més, presentaran noves funcionalitats basades en intel·ligència artificial que agiliten la producció, automatitzen la reutilització de continguts i multipliquen el seu impacte: generació de clips, resums, subtítols, adaptació a formats socials i fluxos audiovisuals més ràpids, eficients i connectats.

Empreses sòcies en el marc de l’estand de l’Ajuntament de Barcelona compartit amb el Clúster (CS240 – Congress Square):

Blit. Estudi creatiu de contingut per a marques, esdeveniments, música i art. Han treballat amb grans empreses i institucions des del disseny visual fins a les experiències immersives.

Emogg. Emogg Analytics® és una solució tecnològica que permet transformar els esdeveniments en actius estratègics per a empreses, institucions i marques. A través de la mesura objectiva de la comunicació no verbal de l’audiència, Emogg converteix allò que tradicionalment era intangible —atenció, impacte emocional o connexió amb els missatges— en dades objectives per a la presa de decisions.

La plataforma analitza l’experiència del públic en temps real i genera indicadors clars que permeten avaluar l’eficàcia de la comunicació, optimitzar continguts i demostrar el valor real dels esdeveniments davant equips de direcció, comunicació i màrqueting. Tot el procés es basa en una tecnologia privacy-first, dissenyada per complir estrictament el GDPR, sense identificar persones ni emmagatzemar dades personals.

Framemov. Productora de continguts audiovisuals immersius i per a publicitat. Especialitzada en instal·lacions immersives, producció virtual i video mapping. Presenten dues solucions, per una banda, DYNAMIC PERSONA es tracta d’una instal·lació interactiva basada en IA que funciona a partir de la detecció de persones mitjançant una càmera Kinect. A partir de la silueta captada, la intel·ligència artificial genera continguts visuals en temps real. El sistema es basa en una sèrie d’opcions totalment personalitzables, prèviament definides i programades pel nostre equip.

D’altre banda, VELORA és una experiència que explora com els espais poden crear-se i viure’s, no sols observar-se. En el context de ISE, funciona com un showcase creatiu de l’enfocament de Framemov: entorns dissenyats a través de la interacció que es transformen en experiències personals. A partir de decisions sobre atmosfera, color i llum, el visitant genera el seu propi món i passa a formar part d’ell, mostrant com la tecnologia i la intel·ligència artificial poden actuar de manera invisible per a convertir l’espai en un mitjà narratiu, emocional i memorable.

Flop Work. Creen, desenvolupen i construeixen projectes de comunicació per a marques, agències i institucions, fusionant l’art, la creativitat i l’última tecnologia.

Into Reality. Tecnològica que està transformant la manera com consumim continguts audiovisuals a través d’una tecnologia disruptiva que integra experiències immersives amb contingut tradicional, en múltiples dispositius: telèfons mòbils, ordinadors, tauletes i ulleres de realitat virtual, i en múltiples plataformes. La seva proposta no només ofereix entreteniment, sinó que també trenca les barreres d’accés a la cultura, apropant-la a tots els públics. Se centren especialment en entorns hospitalaris, pediàtrics, escoles, geriàtrics o centres penitenciaria, on la immersió digital ajuda a millorar l’experiència i el benestar dels pacients.

Produktia. Presenten The Virtual Layer, un projecte on han pogut experimentar amb tecnologia de Realitat Mixta aplicada a l’interiorisme de projectes hospitality. Gràcies a unes ulleres de visualització òptica amb posicionament espacial, es poden visualitzar a escala real productes de Kriskadecor, Kave Home, Estiluz y Niessen a un nivell de detall fotorrealista. A més a més de la representació visual de cada producte, l’aplicació permet mostrar informació contextual sobre atributs de sostenibilitat, materials i característiques tècniques, permetent accedir a un coneixement més dinàmic del producte sense necessitat de catàlegs ni renders estàtics.

Empreses sòcies en el marc de l’estand de l’ICEC i la DG d’Innovació i Cultura Digital (CS224 – Congress Square):

En aquest espai s’hi podran descobrir el treball creatiu de 6 empreses digitals catalanes a través de la peça Immersive  Horizons: A  journey  across  Catalan digital  creativity, de 20 minuts de durada i creada especialment per a l’ISE. D’aquests 6 estudis seleccionats, dos formen part del Clúster Audiovisual de Catalunya:

Eyesberg. Estudi d’art multimèdia especialitzat en instal·lacions immersives i interactives, amb participació en festivals locals i internacionals de rellevància. La seva peça, The Beauty of Destruction inspirada en el cràter Kerid d’Islàndia, reflexiona sobre la violència de la natura i la seva capacitat de regeneració.

Onionlab. Estudi creatiu que explora l’art, el disseny i la tecnologia a través d’experiències immersives. 2100: The Outcome  explora tres escenaris futurs determinats per les decisions que prenem avui sobre el clima, fomentant la reflexió sobre la nostra responsabilitat col·lectiva.

Empreses sòcies en el marc de l’Innovation Park (Congress Square):

IT’S ON. Software especialitzat en “remote monitoring” en temps real i “streaming” en platós. Ofereixen serveis de vídeo assistència, solucions integrades, una aplicació per a clients i serveis internacionals.

Empreses sòcies del Clúster Audiovisual que participen a l’ISE Open Innovation Challenge 2026: 3Cat, Abacus, Alguna Pregunta, CaixaForum+, Gestmusic, Grup Planeta, IT’S ON, Lavinia, Nextus i XAL.

D’acord amb l’informe, a Catalunya operen un total de 4.457 empreses especialitzades en el sector audiovisual, un 7,1% més que al 2023. Per sectors, l’àrea de desenvolupament i producció representa el 50% de la facturació del sector i engloba companyies com TD Synnex, Cellnex o NTT Data en l’àmbit tecnològic, Mediapro en la producció o Scopely, King o Socialpoint en videojocs. En segona posició es troben les empreses de comunicació i publicitat de les produccions, com Havas, Pulsa, Godó Strategies o IKI Group, que representen el 36% del volum de negoci. Finalment, la distribució de canals, els espais de distribució i l’exhibició presencial i en línia representen el 14% restant, amb empreses com 3Cat, RTVE, Cinesa, Rakuten TV o a Contracorriente Films.

En total, a la indústria audiovisual catalana hi treballen 44.986 professionals, un 7,5% més que l’any anterior. D’aquests, el 83,2% té més de deu anys d’experiència, i gairebé la meitat (49,3%) desenvolupa la seva ocupació en microempreses o petites empreses, de menys de 50 treballadors.

Pel que respecta a les startups, al sector operen un total de 380 entitats, una xifra que s’ha més que duplicat en els darrers cinc anys i que es concentra principalment a Barcelona. Aquesta xifra situa l’audiovisual com un dels sectors destacats, amb al voltant d’un 17%, del conjunt de l’ecosistema emprenedor, format per unes 2.200 empreses emergents.

Més enllà de les xifres, l’estudi també radiografia l’estat de la indústria a escala internacional i les principals tendències de futur. D’aquestes darreres, destaquen la convergència de l’audiovisual amb les TIC, el broadcast, el creixement de tecnologies immersives (realitat virtual i augmentada), la consolidació de la intel·ligència artificial i la “revolució” que portarà la robòtica al sector.

Davant un auditori de més de 200 professionals de sectors molt diversos, els membres del consorci han compartit la seva experiència, les metodologies emprades i els aprenentatges obtinguts. Tot i que el projecte s’ha centrat en el sector audiovisual, les eines desenvolupades tenen un caràcter altament transferible i poden aplicar-se a altres àmbits empresarials, fomentant la innovació oberta i fins i tot la hibridació entre sectors.

Aprofitant aquest context, s’han fet públics una sèrie de recursos derivats del projecte, pensats per acostar la prospectiva al dia a dia de les empreses i facilitar-ne l’adopció.

Un handbook per pensar el futur

En aquest sentit, el principal resultat del projecte és el Handbook de prospectiva estratègica per a empreses audiovisuals, una guia pràctica per introduir el pensament de futur dins els processos de decisió. El document ofereix:

• Conceptes clau per entendre què és la prospectiva.
• Metodologies per imaginar escenaris i explorar futurs possibles.
• Exemplificació de casos, eines i dinàmiques aplicables.
• Recomanacions per començar a integrar aquest enfocament en el funcionament intern d’una empresa.

Descarrega el handbook aquí.

Quatre càpsules audiovisuals per divulgar la prospectiva

El handbook es complementa amb quatre càpsules audiovisuals, que introdueixen de manera sintètica i accessible els fonaments de la prospectiva: com s’aplica, quins beneficis aporta i per on començar. Cada vídeo aborda un aspecte d’interès.

1. Què són els estudis de futur i la prospectiva?

Per què necessitem pensar més enllà del curt termini i com pot la prospectiva ajudar les empreses a preparar-se per l’imprevist.

2. Gestionar la incertesa

Com identificar i treballar amb les incerteses crítiques que poden transformar un sector o un model de negoci.

3. Metodologies per explorar futurs possibles

De la Futures Wheel al Triangle de Futurs: eines per analitzar canvis, anticipar impactes i pensar en escenaris complexos.

4. Consells pràctics per començar

Petits passos per incorporar la prospectiva al dia a dia d’una empresa i construir una cultura de pensament a llarg termini.

Més sobre el projecte

El projecte Foment de la prospectiva i els estudis de futur en les empreses audiovisuals neix amb l’objectiu d’ajudar el sector a integrar la mirada de futur en els processos de decisió i en la planificació estratègica.

Durant més d’un any de treball, la iniciativa ha combinat recerca, aplicació i transferència de coneixement, connectant el món acadèmic i l’empresarial.

D’una banda, s’ha realitzat un benchmarking i entrevistes amb experts per identificar bones pràctiques i models de referència en l’àmbit europeu, establint una xarxa de col·laboració internacional.

De l’altra, s’han dut a terme entrevistes sectorials i proves pilot amb les Lavinia i Filmin, que han permès adaptar i validar metodologies prospectives al context català.

Com a resultat, s’han elaborat dos recursos més que recullen els resultats del projecte en aquests àmbits:

• Informe de benchmarking internacional: analitza com s’aplica la prospectiva en altres països i sectors.
• Estudi d’escalabilitat: defineix les condicions per consolidar la pràctica de la prospectiva a Catalunya i projectar-la a escala europea.