Parlem amb Helena Oller, cap d’estratègia de Filmin
Entrevista en el marc del programa La diferència multiplica, impulsat pel Clúster Audiovisual de Catalunya i amb l’objectiu d’augmentar la visibilitat i presència de les dones al sector audiovisual i TIC i en l’àmbit empresarial.
Realitzada per Vanesa Alarcón, advocada especialitzada en IP&IT, sòcia de AGM Abogados, i publicada a la newsletter del Clúster Audiovisual de Catalunya el juliol de 2026.
En aquesta edició ens reunim amb l’Helena Oller, Cap d’estratègia de Filmin, una plataforma de streaming creada el 2008 al nostre país, especialitzada en cinema independent, pel.lícules d’autor, sèries europees i contingut cultural d’alta qualitat.
El cert és que abans de conèixer-te, per tal de preparar l’entrevista, he estat mirant el teu LinkedIn, per veure també el recorregut que havies tingut. I una de les qüestions que m’han vingut al cap és saber d’on venia el teu interès pel món de l’audiovisual.
Doncs és complicat. D’adolescent tenia el debat de si anar-me’n cap al món de les ciències, biomedicina o, sobretot, medicina forense, un àmbit que sempre m’ha interessat molt… Veia el món de les arts com un sector complicat per guanyar-me la vida.
Sort que feia teatre i allà em vaig convèncer. Em va meravellar veure com emocionàvem al públic, els fèiem pensar o com trèiem del seu espai còmode. Em semblava que tot allò era màgic.
Llavors el teatre et va fer obrir els ulls i despertar…
Sí, vaig experimentar com les arts ens alimenten l’ànima. Participar en això, era fabulós.
I quins estudis vas fer finalment?
Vaig estudiar comunicació audiovisual, i vaig confirmar era el meu lloc.
Ho anava combinant amb teatre, on participava amb diferents rols: dirigint, escrivint, cocreant i fins i tot, actuant. Aquesta part per a mi ha estat molt pedagògica.
Però he vist que també has fet alguna cosa de psicologia, oi? I també temes de direcció cinematogràfica…
Sí, un cop vaig començar comunicació vaig veure que la psicologia m’interessava. De fet, al batxillerat una professora ja m’havia ajudat a cultivar aquest gust en una assignatura, i vaig explorar-ho mentre estava estudiant a la universitat.
Si tinc curiositat, he de trobar l’espai per explorar-ho, sense que necessàriament em doni un retorn. Per tant, mentre feia comunicació audiovisual, vaig fer unes quantes assignatures a la UOC sobre psicologia.
I què és el que més t’agradava de dirigir teatre?
M’encantava cocrear l’obra amb els meus companys, veure com cadascú aportava la seva millor versió i aconseguíem anar tots alineats. I tot això és una miqueta el que també volia fer en el món audiovisual, des de la direcció cinematogràfica. Així que me’n vaig anar a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l’ESCAC, a estudiar un màster.
I què vas descobrir a l’ESCAC sobre el món de l’audiovisual?
Allà em van donar una beca i vaig fer un curt amb un equip de 20 persones. Va ser increïble! A més, la meva germana, era l’actriu protagonista.
M’agrada molt jugar amb les històries pròximes, locals… Com diu el meu pare, m’agraden les històries del “borrissol de llombrígol”.
Però amb el curt vaig veure que, tot i que volia explicar les meves històries, em faltava seguretat o habilitats per moure’m en aquell entorn tota sola. Em veia immadura per convertir-ho en una forma de viure. Per això vaig pensar que era un bon moment per anar a treballar a una empresa i agafar experiència.
Com va començar doncs la teva incursió al món de l’empresa?
L’estiu anterior havia tingut la sort de fer pràctiques a Filmin. Un any més tard, en acabar el màster, vaig trucar a la seva porta de nou, pensant que no hi hauria cap posició oberta. Però va resultar que just en aquell moment buscaven algú i m’hi vaig poder incorporar.
I llavors, com vas arribar exactament a Filmin, en aquesta posició? O sigui, la primera entrada després de les pràctiques, quina posició era?
La veritat és que jo he fet tot un viatge a Filmin. Filmin m’ha permès alimentar i incentivar aquesta curiositat que tinc. Primer, vaig fer pràctiques a editorial, després vaig entrar a l’àrea de negoci en la relació amb altres partners (com Vodafone, Apple). Tot seguit vaig passar a Màrqueting, on vaig portar l’àrea de creixement de Portugal. Més tard a l’àrea de Producte, implicada en projectes de millores tecnològiques internes.
Tot això ho vaig combinar amb un màster de gestió d’empreses audiovisuals. I fa uns mesos va sortir l’oportunitat d’ocupar la posició que faig ara.
Doncs sí, has fet tot un camí dins de Filmin. Però realment, molt inspirador per noies joves que vulguin apostar per aquest món…
Sí, la societat ens demana que als 18 ho tinguem tot clar. I soc molt diferent de la persona que era als 18 anys. Hem d’assumir que canviem, i amb nosaltres també canvien les nostres idees i somnis.
Al teu dia a dia o dins de la teva trajectòria, potser, tenint en compte també aquesta evolució, quins diries que han estat els teus principals reptes?
Podríem dir que, un dels principals reptes ha estat trobar el meu lloc. Quan vaig entrar a Filmin, no acabava de veure l’encaix. Sempre he connectat amb el propòsit de l’empresa. Sentia que, si bé Filmin era el meu lloc, no ho era el rol que ocupava.
I per això, un dels reptes ha estat trobar-me i compartir-ho. Ningú vindrà a dir-te què has de fer a la teva carrera. Ho has de trobar tu, veritat? Per això potser he estudiat seguint la meva curiositat, he anat provant diferents àrees, no m’he quedat amb la idea que tenia, sinó que he anat explorant fins a trobar el què m’agrada…
Ara mateix, quin seria el principal repte o un parell de reptes que tinguis damunt de la taula, amb el teu càrrec?
Vivim un canvi de cicle. Estem envoltats d’incerteses, de dubtes sobre el que vindrà i com es materialitzaran aquests canvis. Des d’Estratègia pensem en aquest futur, en com afectarà les plataformes de streaming, les pel·lícules i a com gaudim del cinema.
Sí, és tot un panorama. Perquè al final la tecnologia ara mateix condiciona molt la forma com consumim continguts, molt diferent de les plataformes tradicionals. I, en aquest sentit, com veus la IA en el vostre món?
Des del meu punt de vista, la intel·ligència artificial és una eina i, per sobre de tot, s’ha de respectar als autors i autores.
A poc a poc s’anirà incorporant en diferents àrees, però crec que hem d’apostar per la prudència a l’hora d’aplicar-la. Per mi és crucial que, abans d’aplicar qualsevol solució amb IA, entenguis què estàs aplicant, per què i, sobretot, si és coherent amb els valors de la teva empresa.
Tens sensació d’urgència o d’obligatorietat amb l’ús o implementació de la IA? (perquè a mi em fa la sensació que moltes vegades s’ha d’implementar sí o sí, tot i que, moltes vegades, no tingui sentit o lògica).
Sí. Ara hi ha aquesta carrera per aplicar-la, però des del meu punt de vista, s’ha de pensar bé en com es fa. Les empreses tenen una responsabilitat. Abans de fer segons quins passos, és important saber quin espai vols ocupar, de quina forma, què és més coherent amb la teva marca… Cal ser humanistes i tenir en compte l’aspecte ètic.
Ara comencem amb una sèrie de preguntes que són un xic més incòmodes. Com saps, això es fa dins del programa “La diferència multiplica”. Normalment, demanem anècdotes o situacions en què tu et puguis haver trobat diferent, incòmode, maltractada, si és el cas, pel fet de ser dona. A vegades, pel fet de ser jove.
Vinc d’una empresa on, afortunadament, no visc aquest tipus de circumstàncies. Però participant en una dinàmica fora de l’empresa, vaig coincidir amb una persona que venia d’un altre sector: un home més gran que jo de l’àmbit financer. La resta de companys de l’equip també eren homes.
La dinàmica havia de servir per generar idees: jo anava proposant i ell les negava totes… El primer que vaig pensar va ser: “ostres, dec tenir molt mal dia”. Però a mesura que anàvem avançant en diversos exercicis de la dinàmica, repetidament anul·lava tot el que proposava. A l’última fase, calia fer un pitch, on havíem de presentar la idea. Jo vaig pensar que, essent una persona de comunicació, podria aportar… Però ell va continuar marcant la seva línia i va ser molt intransigent, escoltant les idees dels meus companys, però no les meves.
Després de la dinàmica, no entenia el que havia passat. Vaig demanar als meus companys si s’havien adonat de la situació i em van dir que sí. El què no sé és si va ser per jove, dona, per sector o per què.
Em vaig sentir ignorada i poc valorada, però sobretot impotent. Encara ara em pregunto: com hauria d’haver reaccionat? Li hauria d’haver dit alguna cosa?
Com creus que poden canviar aquest tipus d’escenaris, on la dona se sent menyspreada o no escoltada? Creus que l’home hi té un paper rellevant en aquest escenari?
Cal tenir més referents i més dones en posicions de lideratge que ens mostrin diferents formes de dirigir. Cal prendre més consciència dels biaixos de gènere en les posicions de poder i crear entorns segurs on el talent pugui prosperar. En aquest sentit, els homes tenen un paper clau, ja que ocupen la majoria d’aquests càrrecs; els demanaria que es qüestionessin les coses per aprendre i evolucionar, i que cedissin espais.
Canviant de tema, i passant a temes més divertits… Explica’m una aventura o alguna anècdota així que hagis viscut, curiosa, que t’hagi remogut, que t’hagi marcat…
Quan estava a la universitat a Navarra, hores abans de la primera obra de teatre que dirigia, va desaparèixer al meu ordinador i m’hi vaig obsessionar-me. Me l’havia robat una persona del meu propi equip, però per arribar-hi, vaig revisar missatges, trobant pistes en els detalls, vaig organitzar un sopar per veure com reaccionaven i confirmar el culpable… Vaig ser tan pesada amb aquell tema que vaig aconseguir que el lladre em tornés l’ordinador i vam esbrinar que havia robat a molta altra gent. La policia foral, fins i tot, em va suggerir que, en acabar la carrera, em presentés per ser detectiu. Així doncs, podem dir que, durant uns mesos vaig ser “detectiu” (que era el meu somni d’infància).
Quina és la teva pel·lícula preferida a escala internacional i a escala nacional?
A escala internacional, Toni Erdmann. És una pel·lícula que tinc molt present, sobre com retrobar-nos en l’humor.
De pel·lícula nacional, Les amigues de l’Àgata, una pel·lícula dirigida per diverses creadores i directores que admiro.
Un director o directora que t’agradi. Carla Simón.
Un color i/o un número que t’agradi. El color groc. De números, no en tinc.
Un vici o mania que puguis confessar. Els plats cuinats s’han de menjar, just acabats de fer. S’ha de sopar calent.
Hobby. La lectura.
Alguna cosa més que vulguis comentar als lectors de La diferència…?
Sí, cal dir que a mi m’ha ajudat molt tenir les referents que he tingut a casa.
Vinc d’una família de matriarques: una àvia que va reflotar el negoci familiar, una mare periodista que va obrir camí en un món d’homes i una germana emprenedora que és, amb el seu cor i bondat, un dels pilars que guia la nostra família. A casa, no he vist callar a les dones.
Important, doncs, tenir referents. I queda clar que l’Helena, també ho és, per la seva humilitat a l’hora de manifestar que li ha costat trobar-se, però ho ha fet; sobre com d’apostar per un sector que, a vegades, sí que és cert, pot estar associat a mala guanyar-se la vida. I per aquesta gran trajectòria dins de Filmin. Enhorabona, Helena per aquesta sinceritat i molts èxits!
Aquesta entrevista forma part del projecte La diferència multiplica, una iniciativa del Clúster Audiovisual que té com a objectiu promocionar la visibilitat i la incorporació de dones en posicions tècniques o de lideratge en empreses catalanes audiovisuals amb alta especialització TIC. Té el suport del Departament d’Empresa i Treball a través d’una línia d’ajuts per reduir la bretxa de gènere en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa Next Generation EU.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya:
Finançat per la Unió Europea – Next Generation EU:
