Contingut publicat al butlletí Switch número 28 a l’abril de 2026.
Microdrames, la ficció es gamifica
El negoci de la microficció es dispara gràcies a tècniques addictives, tàctiques de negoci pròpies dels videojocs i les facilitats de la IA.
La combinació de xarxes socials i IA està impulsant formats audiovisuals nous. El de més èxit és la microficció en format vertical.
- Els microdrames són sèries de ritme frenètic, amb episodis que solen durar entre 60 i 90 segons, dissenyats per consumir-los al mòbil.
- Van sorgir a la Xina, però ja s’escampen pels Estats Units, Llatinoamèrica i també a Europa, impulsats per TikTok i els Reels d’Instagram.
Les dades:
- Actualment, generen més d’11.000 milions de dòlars anuals i s’estima que podrien arribar als 26.000 milions l’any 2030.
- A la Xina, el 2025 van superar per primera vegada la taquilla de cine domèstica, amb uns ingressos de 8.000 milions de dòlars. Axios.
Nova estructura narrativa
El format trenca amb la passivitat del visionat horitzontal tradicional, ja que l’usuari va controlant el ritme de visionat amb el lliscament del dit. Si la història no atrapa en els primers segons, l’espectador marxa. Per evitar-ho, cada episodi ha de seguir una estructura implacable: un ganxo inicial potent, un conflicte central clar i un final amb un suspens que obligui a continuar mirant.
“Funcionen quan el creador entén bé el ritme intern de la narrativa curta i la construeix com una seqüència de moments d’alt impacte emocional. No es tracta només de tallar un guió llarg en peces; cal escriure pensant en el minut, en el cliffhanger i en el punt exacte on col·locar les barreres de pagament perquè l’espectador senti la necessitat de continuar”. Evan Shapiro.
Els videojocs mostren el model de negoci
Hi ha diversos models de negoci: pagament, subscripció, publicitat… o la combinació de tots plegats. La majoria exploten patrons heretats dels videojocs: monedes virtuals, paywalls tàctics… i els patrons addictius de les xarxes socials.
- En iniciar una sessió, els usuaris reben monedes virtuals gratuïtes, semblants a les de les màquines escurabutxaques. Cada episodi acaba en un moment de màxima tensió, just abans d’un blocatge que demana pagar per continuar. Els usuaris poden veure anuncis per guanyar monedes. Aquesta tàctica, pròpia dels videojocs addictius, multiplica els ingressos per usuari respecte dels que es financen només amb publicitat. The Meridiem.
