El Clúster Audiovisual de Catalunya obre el cicle de sessions de la REDCAU sobre les oportunitats de finançament de la SETT

Avui, dimecres 7 de maig, ha tingut lloc la primera jornada del cicle de sessions sobre les oportunitats de finançament de la SETT (Sociedad Tecnológica para la Transformación Tecnológica).

Aquest cicle, impulsat per la REDCAU (Red Española de Clústeres Audiovisuales), de la qual el Clúster Audiovisual de Catalunya en té la presidència, té l’objectiu de donar a conèixer els instruments financers de la SETT en tots els territoris de l’Estat Espanyol que pertanyen a la xarxa.

La SETT és una entitat pública empresarial per al finançament i la inversió en tecnologies disruptives digitals, i està adscrita al Ministeri de Transició Digital i de la Funció Pública.

En aquesta primera jornada, celebrada a l’Auditori de Foment del Treball, hi han participat María Coronado, directora audiovisual de la SETT, i Gonzalo de Pedro Amatria, assessor de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Ministeri per a la Transformació Tecnològica i de la Funció Pública.

Ha iniciat la sessió Gonzalo de Pedro, explicant el pla Spain Audiovisual Hub, posat en marxa l’any 2021 amb tretze ministeris implicats. “Per primer cop, un govern considera l’audiovisual com a sector estratègic i com a peça rellevant per al desenvolupament del país en totes les seves dimensions”, ha apuntat. 

L’Spain Audiovisual Hub es va crear amb dos grans objectius: augmentar la producció audiovisual a Espanya i convertir el conjunt del país en un lloc atractiu per als inversors i atractor de talent per a competir en el mercat internacional. Ha afegit que “hi havia una visió àmplia de l’audiovisual que incloïa videojocs, experiències immersives, desenvolupament tecnològic, metavers, etc”.

Després de la introducció, María Coronado ha près la paraula explicant que l’Spain Audiovisual Hub disposa de 1.712M€, amb el suport de la SETT. D’aquesta suma, 1.500M€ son per a l’ecosistema audiovisual i 212M€ tenen relació amb el PERTE de les llengües. El fons busca proporcionar el capital necessari per a que les empreses del sector puguin escalar, desenvolupar els seus productes i serveis i competir en el mercat global. 

Podran obtenir finançament de la SETT les entitats que reforcin la cadena de valor, potenciant la innovació i la digitalització en els àmbits d’actuació com pel·lícules, sèries de ficció, entreteniment, cinema publicitari, documentals, cultura digital, continguts multimèdia, interactius, videojocs, e-sports, experiències immersives, intel·ligència artificial, efectes visuals, postproducció, streaming, metavers…

Ha especificat que “el ticket mínim de la SETT és de mig milió d’euros, però va en percentatge. És a dir, que estem parlant de projectes o necessitats que estiguin al voltant del milió d’euros com a mínim. I també hi ha un altre factor transversal i molt important, que és el component digital de les empreses o dels projectes en qüestió”.

A banda d’aquestes especificacions, María Coronado ha puntualitzat que es prioritzarà aquelles empreses que tinguin una lògica i estratègia empresarial a mig o llarg termini.

Ha continuat explicant que disposen de 3 instruments financers que tenen en comú la obligatorietat de la inversió privada:

1. Préstecs: per a projectes i empreses del sector audiovisual. Màxim financiable del 70% i 30% d’inversió privada requerida.
2. Inversió de capital i cuasicapital: participació de la SETT juntament amb inversors privats. Inversió màxima del 49%.
3. Participació en fons: inversió de la SETT en fons de capital que inverteixen en el sector audiovisual espanyol.

Ha puntualitzat que “dins d’aquestes tres eines, hi ha una sèrie de denominadors comuns: un d’ells és que quan parlem de màxims de la SETT, parlem de màxims de titularitat pública. L’altre qüestió important d’aquests fons és que hem de col·locar-los de la millor manera possible al teixit industrial amb data màxima de 31 d’agost de 2026”.

Finalment, Coronado ha destacat els tres reptes principals dels fons: els temps ajustats, la col·laboració público-privada que requereixen (aixecar la part privada del finançament) i l’estratègia empresarial.

La jornada ha finalitzat amb una ronda preguntes del públic i un espai de networking per a generar connexions entre les empreses assistents i els ponents.