La Setmana del Talent Audiovisual organitzada pel Clúster té com a objectiu principal connectar el nou talent emergent amb la indústria audiovisual, cosa que promou a través de les sessions de pitch, les reunions one-to-one i el mercat de nous professionals durant la setmana. Però també habilita un espai de reflexió sobre el sector, mitjançant l’anàlisi de models audiovisuals, noves tendències i formats d’èxit amb la intenció d’identificar els talents d’abans i els talents d’ara.

Enguany, el primer esdeveniment que convidava a la reflexió va ser l’anàlisi del Model Audiovisual Danès. “Què podríem aplicar a Catalunya del sistema audiovisual danès?”, ens preguntàvem davant d’un model que basa l’estabilitat del seu sector audiovisual en un gran pacte parlamentari, en una aposta política estratègica que es tradueix en una forta inversió pública i en un esforç per promoure la coproducció internacional. Durant la sessió, en què hi van participar Madeleine Ekman (Zentropa Sweden), Martin Kofoed (Danish Film Institute), Petar Mitric (Universitat de Copenhagen) i Ton Lladó, economista català especialista en el model danès, el sector audiovisual català es va poder emmirallar en un sistema que, tot i els seus clars i obscurs (no tot són flors i violes en el país escandinau), segurament és dels més eficients i estables que coneixem.

I dels èxits danesos de seguida vam passar als èxits catalans amb l’estudi de cas d’Operación Triunfo, programa produït per Gestmusic Endemol i TVE. Jordi Rossell, productor exectiu d’OT 2017 i Anna Boadas, presentadora i guionista, van disseccionar un fenomen televisiu de masses que va néixer el 2001 i que ha retornat el 2017 amb una molt bona acollida. Però en setze anys hi ha hagut canvis. “L’element clau d’OT encara és el càsting, però en aquesta edició s’hi ha presentat molta més gent (gairebé el doble que al principi!), més formada i més acostumada a exposar-se”, apuntava Rossell i continuava: “En tot cas, la gran diferència l’han marcada les xarxes socials. El contingut ja no l’aglutina només la televisió sinó que s’escampa per les xarxes en formats diferents i on l’audiència té un paper clau. De fet, el contingut d’OT a les xarxes socials l’acaba gestionant la gent.” Un canvi en els hàbits que també remet a OT com a fenomen lligat a la indústria musical. “Abans es venien sobretot discos, cosa que ja no passa tant actualment; i es cantava en castellà: ara els candidats ens arriben cantant en anglès.”

El dia següent passàvem a estudiar el cas de La Catedral del Mar, una producció de Diagonal TV. A les portes de l’estrena oficial, aquesta sèrie ha fet una aposta molt forta per garantir-ne l’èxit. Joan Bas, fundador de Diagonal TV, i Jaume Banacolocha, productor executiu, van detallar el procés d’ideació i producció que ha comptat amb la participació d’Atresmedia (Antena 3) i Netflix. Cinc anys de feina, des que Idelfonso Falcones va acceptar la idea de transformar el seu bestseller en una sèrie, i tres per reunir el finançament necessari. “Es tracta d’una producció amb actors i escenaris locals però que tindrà una projecció internacional. El fet que el llibre fos tan conegut ens ho ha facilitat.”, afirmava Banacolocha.

Finalment, l’última de les sessions la van protagonitzar Paulin Cointot i Eric Venti, membres de Passion Animation Studios, departament d’animació de la productora britànica multinacional Passion Pictures. A banda de presentar les seves darreres produccions, entre les quals destaquen l’animació dels videoclips del grup musical Gorillaz o del videojoc League of Legends, els ponents van explicar que el departament recentment s’ha instal·lat a Barcelona a la recerca de nou talent.

 

Vídeo produït pel Festival b’Ars, coorganitzador de la conferència: