Miquel Rutllant, nou president del Clúster Audiovisual de Catalunya

Amb la nova presidència, el Clúster obre una nova etapa de consolidació i amb la mirada posada en la internacionalizació

Miquel Rutllant ha estat nomenat nou president del Clúster Audiovisual de Catalunya, després que l’assemblea de socis del passat dimarts 12 de desembre aprovés per unanimitat la proposta de la Junta Directiva i del president sortint, Jordi Mendieta.

Director general de Lavinia des del 2012, Miquel Rutllant és enginyer superior en telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i MBA a IESE. Ha treballat en la indústria de les telecomunicacions i química i, des de fa 15 anys, ha tingut diversos càrrecs de responsabilitat a empreses del sector audiovisual: Director Comercial de TVC Multimèdia a la CCMA; Director Territorial d’enginyeria audiovisual VITELSA.

Rutllant havia ocupat la vicepresidència del Clúster fins a la data, i ha acceptat la presidència amb la intenció “de continuar en la línia marcada per l’anterior president: més activitats, més interacció entre els socis, més col·laboració amb altres sectors i mercats.”

En la seva presentació davant l’assemblea de socis, Rutllant va destacar, també, que en el seu mandat vol treballar per enfortir el vessant internacional del Clúster. “Hem de trobar fórmules perquè totes les empreses puguin internacionalitzar-se, també les petites i mitjanes empreses. El sector, ara més que mai, ho necessita.”

El president sortint, Jordi Mendieta, que va assumir la presidència el desembre del 2016, va impulsar una etapa de creixement del Clúster, que en un any ha crescut en nombre de socis, d’activitats programades i en el nombre de contactes amb entitats i institucions sectorials tant nacionals com internacionals. Jordi Mendieta passa a ser vocal de la Junta Directiva.

Segons dades oficials, la indústria audiovisual i multimèdia ingressa 1.662 milions d’euros: xifra que representa el 18% de l’audiovisual espanyol i el 16% del sector cultural català. Compta, a més, amb 2.235 empreses i 14.047 ocupats.

La Setmana del Talent Audiovisual es consolida i referma el creixement dels Pitching

La Setmana del Talent Audiovisual es consolida. Naixia aquest any com a resposta a les demandes del sector i al creixement del que fins ara havia estat el Pitching Universitat-Indústria (celebrat amb èxit durant dues edicions), i ho ha fet amb força.

La Setmana no només ha mantingut les sessions de pitching, sinó que ha incorporat el Mercat de Nous Professionals, espai concebut perquè una selecció de candidats s’entrevistin amb empreses de l’audiovisual que busquen professionals. També ha comptat amb un conjunt d’activitats paral·leles: tallers, conferències, taules rodones, estudis de cas i sessions de ‘networking’.

Carrussel_set01-01

Les xifres, aquest any, continuen fent palesa la il·lusió i la confiança que tant la indústria com les universitat dipositen en aquesta iniciativa del Clúster Audiovisual de Catalunya que vol crear ponts entre els professionals del sector i el talent emergent. La Setmana, representada per 20 centres universitaris, ha comptat amb més de 1.000 assistents i més de 130 reunions. Pel que fa als pitching, hi ha format part 80 empreses i entitats del sector audiovisual i 43 nous professionals, i s’han presentat 24 projectes audiovisuals en quatre categories: Ficció, No ficció, noves finestres (com videojocs i transmèdia) i formats de TV. En aquest sentit, cal dir que les empreses participants han destacat la millora en el nivell de qualitat dels projectes respecte anys anteriors. També, cal esmentar el fet que un 67% dels projectes han estat presentats per dones.

La trobada, única a tot Europa, ha tingut lloc del 28 a l’1 de desembre al CCCB. A més de la major part de centres universitaris catalans que imparteixen audiovisual, enguany també hi han participat les universitats de Copenhagen, la Complutense de Madrid, del País Basc, A Coruña i València.

Entreteniment de masses, superproduccions, multinacionals de l’animació i anàlisi del model danès a la Setmana del Talent Audiovisual

La Setmana del Talent Audiovisual organitzada pel Clúster té com a objectiu principal connectar el nou talent emergent amb la indústria audiovisual, cosa que promou a través de les sessions de pitch, les reunions one-to-one i el mercat de nous professionals durant la setmana. Però també habilita un espai de reflexió sobre el sector, mitjançant l’anàlisi de models audiovisuals, noves tendències i formats d’èxit amb la intenció d’identificar els talents d’abans i els talents d’ara.

Enguany, el primer esdeveniment que convidava a la reflexió va ser l’anàlisi del Model Audiovisual Danès. “Què podríem aplicar a Catalunya del sistema audiovisual danès?”, ens preguntàvem davant d’un model que basa l’estabilitat del seu sector audiovisual en un gran pacte parlamentari, en una aposta política estratègica que es tradueix en una forta inversió pública i en un esforç per promoure la coproducció internacional. Durant la sessió, en què hi van participar Madeleine Ekman (Zentropa Sweden), Martin Kofoed (Danish Film Institute), Petar Mitric (Universitat de Copenhagen) i Ton Lladó, economista català especialista en el model danès, el sector audiovisual català es va poder emmirallar en un sistema que, tot i els seus clars i obscurs (no tot són flors i violes en el país escandinau), segurament és dels més eficients i estables que coneixem.

OT01-01

I dels èxits danesos de seguida vam passar als èxits catalans amb l’estudi de cas d’Operación Triunfo, programa produït per Gestmusic Endemol i TVE. Jordi Rossell, productor exectiu d’OT 2017 i Anna Boadas, presentadora i guionista, van disseccionar un fenomen televisiu de masses que va néixer el 2001 i que ha retornat el 2017 amb una molt bona acollida. Però en setze anys hi ha hagut canvis. “L’element clau d’OT encara és el càsting, però en aquesta edició s’hi ha presentat molta més gent (gairebé el doble que al principi!), més formada i més acostumada a exposar-se”, apuntava Rossell i continuava: “En tot cas, la gran diferència l’han marcada les xarxes socials. El contingut ja no l’aglutina només la televisió sinó que s’escampa per les xarxes en formats diferents i on l’audiència té un paper clau. De fet, el contingut d’OT a les xarxes socials l’acaba gestionant la gent.” Un canvi en els hàbits que també remet a OT com a fenomen lligat a la indústria musical. “Abans es venien sobretot discos, cosa que ja no passa tant actualment; i es cantava en castellà: ara els candidats ens arriben cantant en anglès.”

LaCatedraldelMar-01

El dia següent passàvem a estudiar el cas de La Catedral del Mar, una producció de Diagonal TV. A les portes de l’estrena oficial, aquesta sèrie ha fet una aposta molt forta per garantir-ne l’èxit. Joan Bas, fundador de Diagonal TV, i Jaume Banacolocha, productor executiu, van detallar el procés d’ideació i producció que ha comptat amb la participació d’Atresmedia (Antena 3) i Netflix. Cinc anys de feina, des que Idelfonso Falcones va acceptar la idea de transformar el seu bestseller en una sèrie, i tres per reunir el finançament necessari. “Es tracta d’una producció amb actors i escenaris locals però que tindrà una projecció internacional. El fet que el llibre fos tan conegut ens ho ha facilitat.”, afirmava Banacolocha.

Passion-01

Finalment, l’última de les sessions la van protagonitzar Paulin Cointot i Eric Venti, membres de Passion Animation Studios, departament d’animació de la productora britànica multinacional Passion Pictures. A banda de presentar les seves darreres produccions, entre les quals destaquen l’animació dels videoclips del grup musical Gorillaz o del videojoc League of Legends, els ponents van explicar que el departament recentment s’ha instal·lat a Barcelona a la recerca de nou talent.

 

Vídeo produït pel Festival b’Ars, coorganitzador de la conferència: