Final Cut vs Premiere. Tendències en la postproducció

Els canvis que s’apliquen en dos dels principals editors de vídeo (Final Cut i Adobe Premiere), més les últimes innovacions en els sistemes d’emmagatzemament, constitueixen, en conjunt, un mirall de les tendències que afecten l’àmbit de la postproducció a nivell internacional: les noves formes de col·laboració, els ritmes de treball, l’organització dels equips i les noves exigències tècniques.

Per això, el Clúster ha organitzat, per primera vegada, a la seu d’SGAE, una sessió tècnica de postproducció: “Final Cut vs. Premiere. Els nous fluxos de treball professional amb sistema col·laboratiu d’emmagatzematge de dades”, juntament amb l’empresa associada Microgestió, especialitzada en serveis d’implementació de nova tecnologia i formació.

Iñaki Sanz i Ignacio Lirio han obert la sessió. Dos especialistes que han presentat aquelles novetats de Final Cut Pro X i Adobe Premiere que responen millor a les noves exigències del sector de la postproducció. Un sector que, d’una banda, demanda una major rapidesa i agilitat en l’edició de vídeo, davant la creixent acceleració dels ritmes de treball. En aquest sentit, ambdós programes incorporen solucions més ràpides d’aplicació d’efectes, de previsualització de les imatges, una interfície més intuïtiva i simplificada i unes eines més desenvolupades per a l’organització de la informació, entre d’altres.

Un sector que, a més, li cal adaptar-se als canvis en la gestió d’uns arxius d’imatge cada cop més grans i pesants, davant la qual cosa els dos editors reforcen els “proxy”, que faciliten el treball amb imatges d’alta qualitat mitjançant un intermediari més lleuger, i noves estratègies d’emmagatzemament.

Un sector que també ha de comptar amb eines que facilitin el treball col·laboratiu simultani, ben sincronitzat i a distància, donada la seva naturalesa cada cop més mòbil, global i interconnectada. En aquest sentit, Ignacio Lirio ha destacat el sistema “creative cloud” d’Adobe, que permet el treball en equip via núvol, mentre que Iñaki Sanz ha exposat els avantatges, pel que fa a la rapidesa en el flux de dades, que es deriven del que fet que el “software” del Final Cut extregui els recursos directament del sistema operatiu.

Finalment, Jordi Sabiol, de SM Data, empresa especialitzada en xarxes d’emmagatzemament, ha tancat la sessió amb una explicació detallada dels sistemes que ofereix, els quals també tendeixen a adaptar-se a un entorn cada vegada més col·laboratiu, així com a la personalització dels “hardware” en funció dels continguts.

La GCAM d’Aràbia Saudita visita el Clúster

Una delegació de la General Comission for Audiovisual Media de l’Aràbia Saudita (GCAM) ha visitat el Clúster Audiovisual i s’ha reunit amb una dotzena d’empreses associades. La delegació, encapçalada per Fahad Al-Moammar, Director of investment development, ha exposat els seus plans de construir un Media Hub internacional a Riad, que impulsi el sector audiovisual del país, amb la col·laboració d’empreses estrangeres.

Els àmbits estratègics del Media Hub seran el dels videojocs, l’animació i disseny, la formació, les infraestructures de producció i difusió i la televisió de pagament.

Les empreses catalanes del sector audiovisual han estat convidades a col·laborar en el projecte i a suggerir iniciatives a desenvolupar-hi. Aquesta és la segona vegada que la GCAM visita el Clúster i ambdues institucions han acordat mantenir contactes permanents de col·laboració.

El model audiovisual nord-americà. Experiències catalanes als USA

Si el passat mes de febrer, el Clúster organitzava, juntament amb PAC, una sessió sobre el model audiovisual francès, la qual encetava un cicle d’activitats dedicat a analitzar els sectors audiovisuals d’altres països, avui els ha tocat als Estats Units. La sessió “El Model Audiovisual Nord-americà. Experiències catalanes als USA”, coordinada amb l’Americana Film Festival i celebrada a la seu de SGAE-Catalunya, ha comptat amb un grup d’empreses audiovisuals catalanes d’àmbits diversos amb el tret comú d’haver dut a terme projectes a l’altra banda de l’Atlàntic.

La sessió, moderada per Noemí Cuní (Grup Broadcaster), s’ha basat en les experiències i les percepcions sobre el sector audiovisual als Estats Units de dos productors de cinema, Sergi Moreno (Lastor Media) i David Matamoros (Zentropa Spain), un productor de televisió, Albert Grau (Reset TV), un animador i modelador 3D, Fèlix Balbas (Minimo VFX), més el productor nord-americà Kyle Martin.

IMG_0479

De seguida s’ha posat sobre la taula el fet que, a diferència d’Europa, en la qual prevalen els organismes estatals, el model audiovisual nord-americà descansa en la inversió privada. “Als Estats Units està molt implantada la visió que el sector audiovisual és un àmbit de negoci rendible. Tenen molt clar el business del cinema”, ha afirmat Fèlix Balbas, que compta amb una llarga experiència en projectes com Avatar, El senyor dels anells, El llibre de la selva, Pirates del Carib, etc. “Hi ha molts més inversors privats, atrets principalment pels incentius fiscals.”, ha afegit David Matamoros, que amb Zentropa ha produït, entre d’altres, Menú degustación, adquirida per HBO.

Segons els ponents, aquest sistema té el gran avantatge que facilita i agilitza l’accés als recursos. “Tot pot arribar a anar molt ràpid. Si un inversor s’interessa pel teu projecte, al cap de poc temps ja pots disposar dels recursos.”, ha explicat Sergi Moreno, a partir de la seva experiència amb 10.000 km. “El productor, doncs, no està condicionat pel ritme de les administracions, com sí que passa a Europa, ni pels terminis de justificació que sovint constrenyen excessivament els calendaris de producció.”

Però el sistema nord-americà té un gran inconvenient, han destacat els ponents. Si l’inversor privat és qui finança principalment els projectes, llavors la rendibilitat del projecte es torna central en l’obtenció dels recursos. En aquest sentit, ha estat precisament el productor de Brooklyn, Kyle Martin, el qui ha destacat amb més vehemència els defectes d’aquest sistema: “Els inversors, de vegades, intervenen moltíssim en el contingut audiovisual. S’asseguren que sigui suficientment comercial, que els diners que han invertit els generin un retorn segur. És molt comú, per exemple, que a l’hora d’avaluar un projecte es fixin en els actors, si són prou coneguts, etc. En aquest sentit, als Estats Units, els productors independents envegem el model estatal de finançament que teniu a Europa. Diria que permet una major creativitat.”

Kyle Martin

Un altre tret molt característic del sistema nord-americà són les seves condicions legals, en general força estrictes. Ho ha destacat Albert Grau, productor de Reset TV, que té seu a Miami, i que ha produït programes d’entreteniment per a les televisions llatines nord-americanes: “Per engegar un projecte als Estats Units és imprescindible comptar amb un bon assessorament jurídic. La qüestió dels drets, de la prevenció de riscos, dels permisos en la gestió musical, etc., és molt més estricta que a Europa.”

Davant la pregunta de Noemí Cuní sobre quins consells es podrien donar a les empreses que vulguin emprendre projectes als Estats Units, els ponents han destacat el fet que entre Espanya o els estats europeus i Amèrica del Nord no hi ha tractats de coproducció i això en dificulta la relació. “En tot cas, per introduir-se als EUA, cal ser-hi, quedar-s’hi a viure.”, ha afirmat Fèlix Balbas. David Matamoros ha recomanat fer-ho “amb un producte creat a l’origen. Estrenar en català als Estats Units no és un problema. Ho és en altres llocs, però als EUA no. Una de les claus és tenir un producte amb una audiència ben segmentada. Allà ho tenen molt treballat i funciona molt bé.”