Sales de cinema, tendències de negoci i gestió del públic

“Sales de cinema, tendències de negoci i gestió del públic” és el títol de la sessió organitzada pel Clúster a la seu de la SGAE Catalunya amb l’objectiu de reflexionar sobre el present i el futur de l’exhibició, els nous models i la seva relació amb l’espectador, la distribució i la producció.

Conduïda per Pio Vernis, director de màrqueting de DeAPlaneta, la sessió ha reunit exemples d’exhibició ja consolidats, com els multisala comercials, representats per Pere Sallent , dels Cinemes Full HD de Cornellà, d’àmbit local; i Lucas Albanell, de Cinesa, empresa d’àmbit multinacional. Tots dos, models de gran format, basats en l’atracció massiva de públic, que acaparen gran part del mercat.

La sessió també ha aplegat altres models d’exhibició, representats per Alberto Tognazzi, de Screenly, empresa dedicada a l’organització de passis sota demanda, i per Nacho Cerdà, de Phenomena Experience, que aposta per recuperar els clàssics en una sala amb pantalla única. En aquest cas, tots dos són models de cinema de proximitat i amb una oferta dirigida a públics més segmentats.

Alhora, Carlos Fernández, de Filmax, ha aportat el punt de vista d’una empresa dedicada tant a la producció, la distribució com l’exhibició, i ha engegat el debat advertint que cal apostar per una major integració d’aquests tres àmbits per tal d’oferir productes de qualitat més ajustats a les sales i a les expectatives dels espectadors.

En conjunt, els ponents han estat d’acord que cal atreure més públic als cinemes, “l’objectiu comú és mobilitzar l’espectador, aixecar-lo del sofà de casa”, però han dissentit en la forma d’aconseguir-ho. Si els multisala aposten per la sofisticació tècnica de les sales (pantalles grans, envoltants, immersives…) i l’orientació del màrqueting cap a un major coneixement de l’espectador; Screenly i Phenomena operen amb la noció que el valor de l’assistència al cinema resideix en l’experiència col·lectiva, i per tant, basen la seva estratègia en la programació de passis concebuts com a esdeveniments i del públic entès com a comunitat.

La producció audiovisual, oportunitat d’inversió

Una producció audiovisual pot ser vista com a un producte financer i, per tant, com a una oportunitat d’inversió. Idea encara estranya a ulls de molts inversors (i, fins i tot, productors), però que poc a poc s’està estenent tant a escala nacional com internacional, amb casos d’èxit cada vegada més abundants. És el tema que ha abordat la sessió “La producció audiovisual, oportunitat d’inversió”, organitzada pel Clúster amb la col·laboració de PROA, Talenta agencia de valores i Ecija abogados al Cercle d’Economia i que ha inaugurat Raimon Masllorens, president de PROA.

Adrian Guerra, de Nostromo Pictures, és un bon exemple de productor (en aquest cas, de cinema) que ha integrat la inversió privada com a part del finançament dels seus projectes. En la seva intervenció ha explicat de quina manera es relaciona amb els inversors i en quines etapes de la producció de la pel·lícula ho fa. “S’ha de ser seriós, planificar bé el projecte, donar seguretat a l’inversor. Els inversors solen ser molt fidels, i si treballes bé, de ben segur que invertiran en un altre projecte.”

Per altra banda, cada cop són més els assessors que aconsellen invertir en l’àmbit audiovisual, com és el cas de Talenta, una empresa de serveis d’inversió. Un dels seus socis, Roger Miralles ha presentat el tipus d’estructures jurídiques i financeres que habitualment conformen la inversió en un projecte audiovisual, tal com les Agrupacions d’Interès Econòmic (AIE), i els avantatges que això comporta. S’ha referit, també, als riscos existents, que tenen a veure amb la seguretat fiscal, que a Espanya és més aviat baixa, donada l’arbitrarietat de la Hisenda espanyola. “En general, és rentable invertir en l’audiovisual, però s’ha de fer en unes condicions determinades. Per començar, l’inversor ha de ser considerat un productor més.”

No només el cinema, sinó també les series, els documentals i l’animació compten creixentment amb la inversió privada. Carmen Pascual, Juan Salmerón i Emilio Prieto, advocats d’Ecija, fa temps que assessoren projectes molt variats en l’àmbit audiovisual. “Si fins fa poc dominava el cinema, ara ens arriben cada vegada més projectes de series. De fet, amb l’arribada de Netflix, HBO a Espanya i l’aposta que està fent Telefònica, la inversió privada en el món de les series tendirà a créixer, cosa que fins ara era impossible, degut al monopoli de les TV pel que fa als drets i les deduccions.” Sigui com sigui, han remarcat que se sol apostar per projectes audiovisuals amb marcat caràcter internacional, els quals garanteixen uns retorns més segurs.

En general els ponents s’han mostrat optimistes. Les deduccions fiscals, afirmen, tot i encara massa baixes a Espanya (exceptuant Les Canàries i el País Basc, que ofereixen condicions específiques millors), condicions que esperen que canviïn, aporten unes condicions favorables per a la inversió. A més, l’arquitectura legal està millorant i, des del punt de vista fiscal, a Espanya comença a ser cada cop més segur invertir en l’audiovisual.

Música i audiovisual, noves narratives per a noves finestres

Tot i que en general es tracti d’un gènere difícil de monetitzar, la intersecció entre l’audiovisual i la música fa temps que és dins el programa de grans empreses de producció i distribució. Prova d’això són el National Film Board of Canada -NFBC- i l’Academy Films (Anglaterra), empreses de continguts audiovisuals consolidades que han optat, entre d’altres, pels videoclips.

Per altra banda, les petites empreses independents també han apostat per aquesta intersecció, introduint l’àmbit musical en l’horitzó de la seva producció audiovisual, com Snoop Barcelona, jove agència de publicitat. A més, en aquesta mateixa línia, últimament han sorgit projectes innovadors. És el cas de Genero.TV (Austràlia, Estats Units, Anglaterra), plataforma on-line que connecta artistes musicals i marques amb realitzadors per crear vídeos musicals i altres continguts de vídeo; i Rotor Videos, app on-line basada en la creació personalitzada i ràpida de videoclips musicals.

Totes cinc empreses, referents d’èxit de la intersecció entre l’audiovisual i la música, han participat en la sessió “Música i audiovisual, noves narratives per a noves finestres”, coorganitzada pel Clúster i emmarcada en el programa PrimaveraPro On-Screen, una nova secció del Primavera Sound, que ha tingut lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Present i futur de la televisió connectada

Els efectes que tindrà la televisió connectada, que fusiona la TV i Internet, són al centre d’un intens debat que s’ha reflectit a la sessió “Present i futur de la televisió connectada”, organitzada pel Clúster en el marc del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) a Granollers.

La sessió, que forma part del programa Digital & Mèdia Fòrum, l’ha moderat Quino Fernández, consultor de new media, i ha comptat amb la participació de Geni de Vilar, cap de producte a l’àrea de mitjans digitals de la CCMA; Samuel Fabra, project manager de Sony; Xavier Redón, gestor de productes de Cellnex Telecom; i Oriol Solé, CEO de Tviso.com.

L’avaluació de l’impacte de la televisió connectada no és senzill de fer. Actualment encara no és un dispositiu consolidat, tot i que alguns experts vaticinen que en pocs anys tindrà un paper central en la distribució i el visionat de continguts. De fet, segons les dades presentades per Quino Fernández i Samuel Fabra, l’adquisició de televisors connectats va a l’alça (un 34% de la població a Espanya en té), i tot i que encara no representa un nivell significatiu (a França s’arriba al 60% de la població) i és poca la gent que, tot i tenir-ne, el connecta a internet (només el 44% dels que en tenen n’aprofita la connectivitat; del qual en resulta que tan sols el 17% de la població utilitza plenament la televisió connectada), les previsions apunten que els seu ús assolirà els nivells europeus.

Les dades de TV3 també són reveladores. Segons Geni de Vilar, actualment el consum dels productes digitals de TV3 es fa un 48% des dels mòbils i tauletes (proporció que no para de créixer), un 44% des dels ordinadors i un 8% des del televisor connectat.

Davant d’això, Quino Fernández ha afirmat que la televisió connectada encara viu una situació confusa. “Hi ha una guerra de dispositius que desconcerten l’usuari. Com va passar sis anys enrere amb els mòbils o fa vint anys en el cas de la televisió. La gent no sap què ha de comprar.”. En aquest mateix sentit, Geni de Vilar (CCMA) ha senyalat que, des del punt de vista d’un televisió com TV3, la manca d’estàndards dificulta el desenvolupament d’aplicacions i serveis. “Els proveïdors no ho posen fàcil”, ha conclòs, davant la qual cosa, Samuel Fabra, al seu torn i per al·lusions, ha volgut precisar que Sony fa temps que aposta per fabricar un tipus d’aparell que integra plenament HbbTV (Hybrid broadcast broadband TV), un estàndard tecnològic europeu que permet l’harmonització de tots els dispositius i que els ponents han acordat que hauria de ser el principal mètode d’accés als continguts online des del televisor.

En la mateixa línia, Xavier Redón (Cellnex Telecom) ha posat el focus en l’evolució que la HbbTV ha tingut en els darrers anys, durant els quals ha anat adquirint cada cop més prestacions i ha entrat a més països europeus. Ha presentat, també, alguns casos de l’ús variat que se’n fa a Europa, on s’hi inclouen aplicacions per a nens, programes de TV, resultats esportius, dades meteorològiques, jocs, etc.; i ha afegit que un dels problemes a Espanya és que la HbbTV és encara massa desconeguda perquè, entre altres coses, no se’n fa publicitat.

Des d’un visió estrictament vinculada a Internet, Oriol Solé, CEO d’una plataforma on-line especialitzada en la catalogació i gestió personalitzada de continguts audiovisuals (Tviso.com), ha advertit que encara és aviat per estar segurs de quin serà el comportament de l’usuari davant la televisió connectada i la seva interacció amb els altres dispositius. Tenint en compte, a més, que molt probablement l’ús més tradicional de la televisió no desapareixerà.

En consonància, Geni de Vilar ha senyalat que l’aposta de TV3, de cara al futur, es basa en l’adaptació plena dels continguts a les necessitats de l’usuari mitjançant l’experiència multi-dispositiu i personalitzada. És a dir, s’aposta per una oferta de continguts que tingui sempre en compte cada tipus de dispositiu amb relació a la situació concreta de l’usuari (si és al metro de camí a la feina, o a casa al vespre, etc.). La cap de producte a l’àrea de mitjans digitals de la CCMA ha conclòs, a més, que en qualsevol cas un dels reptes més grans d’aquest model d’experiència és i serà la monetització del propi contingut.